Converses amb Carles Puigdemont

Converses amb Carles Puigdemont

Dedicarem aquest reportatge a un home que va entrar en política per la mateixa raó que, uns anys abans, havia entrat en el món del periodisme: per vocació de servei social. Involucrat en la política des que té ús de raó, des del passat 9 de gener presideix el país del que està enamorat, Catalunya. Mostrarem algunes de les intervencions més destacades que hem recollit de les nostres entrevistes realitzades al 2011 i 2015, i dels esmorzars Alcaldes.eu on ha participat en moltes ocasions.
“Mas no havia de deixar de liderar amb aquesta autoritat moral que el caracteritza un procés enormement complicat que potser en mans de qui altre, no ens hauria dut fins on som"

"Cal combinar la fermesa en la defensa dels interessos de la ciutat amb el pragmatisme. I sempre ho fem dialogant amb una administració que sovint ens va a la contra. I dialogant també amb els ciutadans"

“En comparació amb la resta de l’Estat espanyol, els ajuntaments de Catalunya fem una tasca exemplar. Dèficit zero o fins i tot superàvit"

“El món local té un paper molt rellevant que s’ha de revelar contra les amenaces d’intervenció, i ha de dir prou a l’obsessió malaltissa de l’Estat per judicialitzar les nostres opinions polítiques”


"Hem de saber comunicar a la nostra població l’oportunitat extraordinària de construir un món municipal modern que fugi del món decimonònic de matriu espanyola, que n’inventi un clarament europeu"

"S’han de canviar les solucions, els problemes ja hi són. I a vegades ens falta, des de la política, humilitat, i baixar alguns graons per acceptar que no tenim el monopoli de la 'cosa' pública" 

"El deure i la responsabilitat dels ajuntaments és la de servir els ciutadans i atendre els seus problemes, però des de fa un temps l’Estat espanyol ha desplegat diversos mecanismes per a “anul·lar” la capacitat de resposta dels municipis i, complementàriament, deixar les necessitats desateses"

"El deure moral dels municipis no és prescindir de l’Estat sino el de fer-ne un de nou"


"La manera més eficient d’encarar sortides en positiu de la crisi ha de ser aquella que fa que els problemes que són denominador comú fóssim capaços d’agrupar-los i buscar solucions comunes, en benefici del ciutadà" 

"Matineu, treballeu i estudieu’ penso que són tres ingredients fonamentals que han d’estar a la base de l’èxit" 
“El President Mas ha de seguir com fins ara: no ha de perdre les formes i ha de mantenir-se ferm en les conviccions, perquè aquesta és l’actitud guanyadora pel país”, amb aquestes paraules valorava Puigdemont l’actuació de l’ex-president Mas en l’àmbit de la reivindicació sobiranista a una
L’actual president de la Generalitat afirmava que “Mas no havia de deixar de liderar amb aquesta autoritat moral que el caracteritza un procés enormement complicat que potser en mans de qui altre, no ens hauria dut fins on som. No només li expressem ple suport sinó que l’animem a continuar en aquest camí i que estic convençut que molta gent que no el va votar, estic convençut que se’n sent orgullosa. I si ens sentim orgullosos del President i d’aquest país, a fora- i de fet ens ho hauran d’acabar comprant la proposta que els farem- noten quan hi ha un país que s’ha mobilitzat en l’entorn de l’autoestima. Això és un país que no es pot aturar”.
Qui li hagués dit a Carles Puigdemont que ell seguiria amb aquest procés, tot i que no és d’estranyar, ja que diuen que té fama de valent i que dialoga sempre i que no li fa mandra negociar i pactar amb tothom. Tal com diu, “cal combinar la fermesa en la defensa dels interessos de la ciutat amb el pragmatisme. I sempre ho fem dialogant amb una administració que sovint ens va a la contra. I dialogant també amb els ciutadans. Amb l’administració no és fàcil, i a sobre ho fem en minoria política. Dialoguem amb l’Estat per a exigir l’acompliment dels seus acords amb la ciutat. En quant als ciutadans, pensi que a Girona, que no arriba a 100 mil habitants, la gent ens coneixem tots...”
 
Com a president que ha estat de l’Associació de Municipis per la Independència, també vàrem preguntar-li sobre com es treballa per a la independència des de l’àmbit municipal, i ell va assegurar que “en comparació amb la resta de l’Estat espanyol, els ajuntaments de Catalunya fem una tasca exemplar. Dèficit zero o fins i tot superàvit. No incomplim la llei de morositat. Seguim fent inversió en la mesura en què podem. Tornem els crèdits. Som exemplars i si tinguéssim més competències encara ho faríem millor. Des d’aquest punt de vista, ja fem molt per a la independència. Però és que, per a una república independent, els ajuntaments seríem l’estructura administrativa més important i indispensable. Més que la Hisenda pròpia”.
 
De l’Hisenda local també en va parlar Puigdemont en una altra trobada d’Alcaldes.eu, titulada ‘Els municipis davant l’Administració local’, organitzada a Girona l’any 2013.
Sobre la necessitat del sanejament de les hisendes locals, remarca que el món local, sobretot a Catalunya, està deliciosament sanejat, i que els casos de municipis catalans que es podrien excloure del concepte de municipis sanejats, són comptats amb els dits de la mà.  Segons Puigdemont, per no caure en el debat “viciat que crec que ens vol dur l’Estat per justificar aquest procés recentralitzador o uniformitzador, no ens hem de deixar arrossegar. El món local, que gestiona una despesa del 13-14% depenent de l’any, en realitat té un endeutament d’un 4% escàs, per tant estem parlant d’un diferencial d’uns 9 punts entre la despesa que gestionem i l’endeutament que representem. En canvi a l’Estat, que és el que diu que ens hem de curar el mal que tenim alguns alcaldes i algunes comunitats autònomes, el passa exactament el contrari: gestiona una despesa del 53% però el seu endeutament és del 66%, és a dir, gairebé 13 punts més de diferencial, ho dic perquè ho tinguem clar”. 
Afirma que “l’Estat vol estendre la llegenda urbana que el problema som els ajuntaments petits o grans i les comunitats autònomes, quan el problema el tenim amb un Estat tremendament ineficient i més o menys molt poc modern. Per tant, amb la mesura que hem de gestionar l’Ajuntament de Girona, amb una mica més de 98 milions d’euros, ens situem de les quatre capitals de la demarcació de Catalunya amb una posició molt bona, no apareixem a la llista dels vint municipis més endeutats per habitant, i això mostra que malgrat totes aquestes pressions, hem tancat l’any amb superàvit petit”. 
Destaca que “el món local té un paper molt rellevant que s’ha de revelar contra les amenaces d’intervenció, i ha de dir prou a l’obsessió malaltissa de l’Estat per judicialitzar les nostres opinions polítiques”. Recorda que “és precisament  qui ha liderat, concretament l’Associació Catalana de Municipis, un congrés municipalista per justament pensar com ha de ser el món local en un estat propi per no continuar fent el que l’Estat espanyol durant dècades ha estat incapaç de canviar”. 
Segons Puigdemont, “un dels motius importantíssims que hem de saber comunicar a la nostra població, a la gent que administrem, són els avantatges, l’oportunitat extraordinària de construir un món municipal modern que fugi del món decimonònic de matriu espanyola, que n’inventi un clarament europeu, modern, tecnològic, connectat, que comparteixi, que sigui capaç de sindicar esforços, recursos, que sigui capaç d’oferir una cistella de serveis comuns estàndards a la ciutadania, i que aposti clarament per la pluralitat i la diversitat, que aquest és un dels factors que fan rica a Catalunya, i molt concretament les comarques gironines que són un territori d’una diversitat extraordinària, d’un equilibri deliciós, que hem de ser capaços de mantenir”.  
Remuntant a l’entrevista de l’any 2011, Puigdemont no només parla sobre el procés sobiranista i la ciutat de Girona sinó també sobre la recuperació dels valors de feina ben feta, d’exigència ètica i d’amor al país per tal de retrobar l’estabilitat del país. Assenyala tres d’importants: “‘Matineu, treballeu i estudieu’ penso que són tres ingredients fonamentals que han d’estar a la base de l’èxit. No són suficients ni imprescindibles, però s’ha de recuperar i retornar a la cultura de l’esforç. Una societat excessivament garantista, en què el patriarcat de l’administració ha estat excessiu, i hi ha hagut ideologies que han pesat massa és del tot insostenible”. 
Diu que “la societat ha d’entendre, com ha fet sempre, que és una part fonamental en la gestió de la cosa pública. I hem volgut, d’una manera una mica despòtica, prescindir dels ciutadans i malacostumar-lo. El ciutadà, i més ara que té un nivell molt superior d’educació que en cap altra època de la humanitat, vol participar i ajudar a la societat; i se’ls ha de deixar”.
És dels que pensa que “els nous problemes no els resoldrem amb vells costums. S’han de canviar les solucions, els problemes ja hi són. I a vegades ens falta, des de la política, humilitat, i baixar alguns graons per acceptar que no tenim el monopoli de la cosa pública. A vegades ho confonem amb la democràcia, i hem d’acostumar-nos a co-decidir i a co-gestionar. Potser representa una pèrdua d’una mica de poder, però és una pèrdua que té molts altres beneficis”.
Considera que “hem de perdre la por i treure la càrrega ideològica d’aquest debat entre el que és públic i el que és privat. I també hem de deixar-nos ajudar. I ajudar també”. 
En un altre esmorzar d’Alcaldes.eu organitzat el passat mes de setembre de 2015, titulat ‘Sobirans o dependents’, Puigdemont justificava que el deure i la responsabilitat dels ajuntaments és la de servir els ciutadans i atendre els seus problemes, però que des de fa un temps que l’Estat espanyol ha desplegat diversos mecanismes per a “anul·lar” la capacitat de resposta dels municipis i, complementàriament, deixar les necessitats desateses.
Explica que pot semblar que els ajuntaments tinguin un paper menor en la construcció de l’Estat, però que és just al contrari. Cal que ajuntaments atenguin els problemes de la gent, siguin del color polític que siguin. Al cap i a la fi, els alcaldes comparteixen una mateixa filosofia que és la d’estar al costat dels veïns atenent-los en les seves necessitats materials, però també en allò que els preocupi vitalment.
Puigdemont distingeix entre les obligacions que estan escrites i les obligacions morals dels ajuntaments i posa per exemple que quan el Tribunal Constitucional va anul·lar el Decret de Pobresa Energètica, cap ajuntament va deixar tirat ningú.
 
Diu que l’Estat és necessari per a resoldre els problemes dels ciutadans, però només l’Estat que funciona. Si no funciona, aleshores els alcaldes han de seguir donant resposta a les necessitats que l’Estat no atén. El deure moral dels municipis no és prescindir de l’Estat sino el de fer-ne un de nou.
Recorda que l’articulació municipal de l’Espanya actual es filla de 1714 i les designacions reials. I això ha deixat de ser eficient. Així és com els ajuntaments i els alcaldes es van començar a sindicar fa quatre anys, en l’AMI. Ara són 750 municipis (un 80% dels existents a Catalunya) que han pres l’acord institucional, en el ple i per majoria absoluta de dotar-se d’un estat independent que respongui les necessitats dels ciutadans. I així el món local demana dret per a ser protagonista de la construcció de l’Estat.
 
Un altre dels esmorzars d’Alcaldes.eu on va participar Puigdemont, va ser l’organitzat el passat mes d’abril de 2015, centrat en les quatre capitals comarcals, dins del marc de les eleccions municipals 2015. 
El més explícit en la seva posició va ser el gironí Carles Puigdemont (CiU), que va proclamar que les eleccions del 24 de maig han de ser un preludi de les plebiscitàries del 27 de setembre. A parer seu, mesures com ara la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local –la tan criticada LRSAL– revelen que no hi ha entesa possible amb l'Estat. “Tot allò que no sigui prendre consciència que les decisions que s'estan prenent van a laminar les nostres competències, serà una solució a mitges”, va manifestar. 
L'ex-alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va anunciar que “la ciutat està a mig camí del procés de modernització i transformació que necessitava, segons el parer de CiU. Després de 32 anys de govern del mateix grup polític, amb aquests 3 anys i 10 mesos hem començat algunes de les coses que volíem fer, però és evident que estem a meitat de camí de la nostra idea d'anar sacsejant la ciutat, d'anar posant Girona a l'escenari”.
Puigdemont va recordar que, fa quatre anys, quan CiU va assumir el repte de “protagonitzar el primer canvi polític en la història de la democràcia a Girona”, es van marcar com a objectiu “fer un procés de transformació i modernització, de sacseig, de la ciutat”. Aquest sacseig tenia dos eixos –que l'alcalde de Girona opina que han de marcar també el proper mandat–, que són la lluita contra l'atur i “treure la somnolència a una ciutat un pèl adormida en un model de ciutat d'èxit del passat”. Sobre el primer, va destacar que al 2011 hi havia “una gràfica esfereïdora de destrucció de llocs de treball” i que ara “la gràfica és clarament inversa”, i hi ha menys desocupats que aleshores. Pel que fa a la segona línia, va remarcar que Girona en els darrers anys “ha potenciat al màxim el seu rol de ciutat cultural” en un “espai euroregional”, moguda per la millora de les comunicacions, sobretot per l'arribada del tren d'alta velocitat. En aquest sentit, creu que la connexió del TAV dóna l'oportunitat tant a Girona com a Figueres de participar en “un espai que s'està consolidant que té com a vèrtexs Barcelona, Tolosa i Lió”.
Puigdemont, a més, va subratllar que aquestes apostes per un “model de turisme de qualitat, que és el turisme cultural”, i per la creació d'ocupació i la generació d'activitat econòmica, s'han pogut dur a terme al costat de mantenir-se ferms en la “lluita descarada” contra els efectes de la crisi. En aquest sentit, va assenyalar que el consistori gironí ha augmentat un 58% les ajudes socials.
Sent un dels alcaldes més marcadament sobiranistes a l’esmorzar, va avisar als ciutadans que tinguin clar que “els ajuntaments sorgits del 24-M seran els que hauran d'estar al costat del Parlament sorgit del 27-S” i quan el debat es va centrar en criticar la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) per “agressiva” i “invasora de competències”, l'ex-alcalde gironí va deixar clar que “només hi ha una recepta possible” per evitar-la: el 27-S.
 
La seva primera intervenció a un esmorzar d’Alcaldes.eu, però, va tenir lloc a Girona l’any 2011, que es va centrar en com finançar els municipis: “Què passarà amb els municipis després de les eleccions generals del 20N”.
La seva participació es va focalitzar en com poder encarar positivament la sortida de la crisi. “Amb els problemes que tenim de finançament, recursos, fiscals, serveis socials, de desafiament cap els reptes del món modern, seria bo pensar que a iguals problemes, li escauen iguals solucions. La manera més eficient d’encarar sortides en positiu de la crisi ha de ser aquella que fa que els problemes que són denominador comú fóssim capaços d’agrupar-los i buscar solucions comunes, en benefici del ciutadà. Els nostres ciutadans, que pateixen la crisi i demanen respostes a les administracions i principalment a la nostra, que és la més propera. Nosaltres no tenim el catàleg de tots els problemes que hi ha i els que apareixen de nou a les nostres viles i ciutats. Tots estem elaborant o en tràmit d’aprovació els pressupostos del 2012, que hi veurem característiques comunes, no només de restricció, sinó de priorització en les nostres polítiques”.
 
“El món local no serà el mateix abans que després d’aquesta crisi, manifesta. I la manera com sigui després tindrà molt a veure si volem que sigui una sortida en positiu i constructiva en el paper actiu que tinguem els electes locals”. Apunta que “Alcaldes, per descomptat, però no els grups municipals, sinó el govern i la oposició estem cridats a liderar responsablement una resposta del món local a la crisi, perquè això ens transformarà per una bona temporada. 
 
Opina que “tot això que s’està movent al món local es bo que el posem en comú per donar una força al país, que permeti trobar respostes eficients per a la crisi que patim. Si això ha de ser així, nosaltres estem cridats a liderar una part important de les respostes”. 
I finalment, seguint amb la mateixa línia, davant la pregunta sobre quina lliçó creu que n’hem extret de crisi econòmica i ètica, afirma que “una de les poques conseqüències positives que té la crisi és que ens obliga a tots plegats a ser més eficients en la gestió dels recursos públics. I a ser més transparents, i a vetllar per a donar-li a cada cèntim d’euro un ús en benefici del proïsme. Hem viscut, i ens vam instal·lar, en anys de molta opulència. Vam tornar-nos febles i vam abaixar la guàrdia”. Destaca que “ara és un bon moment per a repensar i refermar unes “línies vermelles” del que es pot fer i el que no es pot fer. Si no ho fem, podem convertir-nos en una societat decadent”.