IN MEMORIAM

JOAN SUCARRATS SALA: Pagès i advocat
FAMILIA I ESTUDIS
Joan Sucarrats i Sala neix el dia 15 de març de 1929 a Rubí, d’on ha estat sempre veí, havent viscut ininterrompudament a la mateixa casa familiar.
Fill de Fernando Sucarrats i Carme Sala, que van tenir dos descendents: Ramona i Joan.
Estudis primaris fins als 14 anys a l’Escola Patronat Ribes de Rubí.
De llavors ençà s’ocupa amb traça del ram del pagès; la vinya, bestiar porcí i l’hort de la casa.
Al 1956 es casa amb Josepa Pous i tenen 3 filles: M. Teresa casada a hores d’ara, amb Artur que tenen dues filles, Maria del Mar i Maria dels Àngels. Montserrat, casada amb Josep que tenen dos fills Marc i Xavier. M. Carme casada amb Andreu, que tenen dues filles, Roser i Mercè.

UNIVERSITAT I TRAJECTORIA PROFESSIONAL
Als 43 anys entra com a directiu a la Cooperativa d’Habitatges Montseny de Barcelona i alhora, després de superar la prova dels majors de 25 anys per accedir als estudis superiors des del 1973-1978 cursa Dret a la Universitat de Barcelona. Es dona d'alta al col·legi d'advocats de Barcelona i de Terrassa.
S’especialitza en assessorament municipal i urbanisme, intervenint amb temes olímpics a la subseu de Banyoles,i altres llocs, Ajuntaments d’Alcanar, El Port de la Selva, Pallejà, Vallirana, Viladecavalls, Consell General de l’Aran...

Va ser el darrer diumenge de gener quan en Joan, pagès i advocat, se’n va anar de casa i del seu hort de Rubí, per seguir menant a l’hort de dalt. Pocs mesos abans ho veia venir…
 
“… he estat una estona a l’hort per fer un repàs a les meves plantes, i em mereixo un descans, m’assento sota una prunera, en un pedrís que fa de partió amb el meu veí… fa goig l’arbre amb la fruita  quasi madura!”
 
Molts alcaldes que havien tingut la sort de comptar amb els seus consells l’enyoren: en Joan havia aconseguit traslladar el seny de l’hort a la pràctica de la vida municipal. 
 
En Joan s’havia ocupat amb traça del ram de pagès, rebut del seus pares, des dels 14 fins els 43 anys: la vinya, el bestiar porcí i l’hort de casa. Després fa la prova d’accés a l’Universitat pels majors de 25 anys i es treu la carrera de Dret l’any 1978. 
 
I a partir d’aleshores comença a transmetre la saviesa de l’hort combinada amb les lleis i el sentit comú: tot allò que trobem tant a faltar avui. 
L’església de Sant Pere, el dilluns, estava plena de bat a bat, i molts dels presents eren familiars, amics, alcaldes, regidors, funcionaris, arquitectes i advocats del món municipal que havien gaudit de la seva companyia.
 
“Crec que no escriuré cap més carta, ja n’estic cansat. Com a molt, t’enviaré un annex sobre coses del camp i de l’aigua per regar els horts del meu poble…”
M’hauria agradat que retardessis una mica més la teva marxa, Joan, sé que molts dubtes ja no els podré contrastar amb tu, i això no beneficiarà als meus clients. No sé si ho trobaré al teu testament públic, a les teves “Cartes des del meu hort”. No és el mateix que parlar amb tu. Jo també tinc un hort, però em falta la teva vivència des de petit, allò que vas mamar i sabies transmetre.
 
Quasi bé quaranta anys després de treure el títol d’advocat, Joan, has deixat el camí ben sembrat, i no parlo només de la teva família –que sempre ha estat en primer lloc- sinó de la gent del món municipal que ha tingut la sort de conèixer-te.
 
“Havia plantat al meu hort, a finals de juliol, unes cols i uns bròquils per poder fer-ne alguna menjada durant l’hivern, pensant en la meva família…”
 
D’aquesta manera sabies desfer embolics jurídics i urbanístics que a molts dels teus companys ens semblaven quasi insuperables.
“Ara que ja és al captard i no fa tanta calor, baixo cap a l’hort, que s’han de regar les plantes…”
 
En Joan ja descansa a l’hort de dalt, l’hort nou amb el que somniava i ens feia somniar:
 
”La terra nova i el cel nou, d’antuvi sé que no els puc buscar aquí entre nosaltres, mentre estigui en aquest món. Espero trobar-los en el seu moment”.
Ja els ha trobat. Són amb ell al seu hort. Guarda’ns lloc, Joan.
 
 
Per Pau Saumell
SMS Advocats