Política i corrupció

Crida l’atenció la desfilada constant pels jutjats de guàrdia de tot arreu de polítics amb responsabilitats a tots els partits que han governat, en una aparent competició per veure qui l’ha fet més grossa.

La corrupció humana està estesa a tots els àmbits de la societat, es tracta d’un problema amb arrels a l’educació rebuda per molta gent.
Amb independència de defensar que s’ha d’arribar fins al final en qualsevol de les investigacions en marxa, i castigar a tots els que resultin ser culpables, podríem preguntar-nos si alguna cosa important està fallant en la nostra cultura col·lectiva, perquè no sembla normal comprovar que tanta gent ha arribat a ficar la mà a la caixa. 

En la situació actual, per exemple, cada vegada que algú sent parlar d’un alcalde veu al darrera l’ombra d’una possible corrupció, fins al punt d’anular allò que tan essencial sembla com la presumpció d’innocència.

Davant aquest allau imparable de notícies, em pregunto què pensaríem si qualsevol manaire de la política s’atrevís a afirmar el següent, textualment, enmig d’una conferencia a joves estudiants de Barcelona:

“Para hacer mi trabajo… tuve que hacer muchas cosas poco ortodoxas. Mentí, soborné, transgredí leyes de todos los países  en todos los idiomas posibles, me relacioné con gente infecta, con asesinos, con narcotraficantes”.

El polític que s’atrevís a reconèixer fets com els exposats dubto que passés gaires dies sense visitar el jutjat de guàrdia, després de rebre el rebuig de la institució que l’havia convidat a parlar als seus alumnes i de les condemnes socials més contundents per part de tots els mitjans.

Però si el personatge que fa aquestes afirmacions no és polític, sinó escriptor i a més a més, de membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i acostumat a pontificar sobre tot, i deixar a caldo a qualsevol que no pensi com ell, especialment les institucions que no se saben defensar, i les publica en el mitjà escrit més venut del país, tothom l’aplaudeix, i a ningú se l’acudeix cridar a cap jutge, sinó al revés: l’acaben convidant deu col·legis més, i multiplica per cent la venda dels seus llibres.

Què passa doncs amb els polítics i la corrupció? Primer de tot, que els dos termes darrerament s’han acabat identificant injustament, encara que molts creiem que la realitat es la contraria, i que la majoria de polítics són bona gent.

I en segon lloc, que la corrupció humana està estesa a tots els àmbits de la societat, es tracta d’un problema amb arrels a l’educació rebuda per molta gent, i el fet de que no hi hagi més professionals visitant els jutjats de guàrdia és per un problema de modes: ara toquen els polítics.

Se m’acudeixen dues possibles conclusions: que cal prendre’s seriosament el tema de l’educació que donem als nostres fills a l’escola i a casa, perquè d’allà en ve tot allò que veiem i alhora siguem una mica més justos amb els polítics: no podem seguir dient que tots són iguals. Que n’hi ha molts de bruts en altres rams i campen tan amples, i a més s’ufanen de ser exemplars quan no en són.
 
Pau Saumell
SMS Advocats