“Terres Gironines: Més enllà d’un Joc de Trons”
“Terres Gironines: Més enllà d’un Joc de Trons”

Esmorzars Alcaldes. eu

“Terres Gironines: Més enllà d’un Joc de Trons”

  • El sector turístic no confia en dependre massa de marques com “Joc de Trons”

  • Representants de les administracions públiques gironines i del turisme a Catalunya han coincidit en assenyalar la importància d’una major cohesió entre les administracions i, també, entre aquestes i el sector privat per a garantir l’èxit del sector.



“A Girona el turisme no pot viure eternament de marques com ‘Joc de Trons’, cal transcendir-les”
Pere Vila
President de la Diputació de Girona

“Catalunya és un centre de referència en formació i recerca turística. Estudiants d’aquí poden marxar a fora a treballar i estudiants dels cinc continents venen a formar-se aquí’”
Octavi Bono
Director General de Turisme

“Els pobles que col·laboren no només poden ser més eficients sinó també combatre millor l’estacionalitat del turisme i augmentar l’activitat en general”
Carles Motas
Alcalde de Sant Feliu de Guíxols

“Operar un avió a l’Aeroport Girona – Costa Brava és 1.900 euros més econòmic que fer-ho a El Prat”
Lluís Sala
Director de l’Aeroport Girona – Costa Brava

“La capacitat d’una destinació no depèn tant dels seus actius com de la capacitat de relacionar-se amb altres”
J. A. Donaire
Vice-degà de la Facultat de Turisme, UdG

[Sobre l'aeroport de Girona] “Cal que se’ns escolti més a Madrid, ja que nosaltres coneixem millor el territori. Hem de posar en valor que podem ser una pista complementària”
Pere Vila
President de la Diputació de Girona

“Cal començar a dir que alguns models i empreses es beneficien impròpiament de la feina que fan algunes altres empreses i administracions. I en fer-ho, fan molt de mal a la destinació. Ja no val el laissez-faire”
J. A. Donaire
Vice-degà de la Facultat de Turisme, UdG

  Extens reportatge fotogràfic  
  amb fotografies ampliades    



ESMORZARS ALCALDES.EU

Girona, 21 de juliol

“Terres Gironines: Més enllà d’un Joc de Trons”

El passat 21 de juliol de 2016, a l’Hotel URH – Palau de Bellavista de Girona, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la situació del turisme a la demarcació de Girona. S’hi van aplegar unes cinquanta persones, en representació de diversos àmbits de la societat civil, la política i l’acadèmia. 

També va comptar amb el patrocini d’Urbaser, Certis Empresa Constructora, Urh Hotels i la col·laboració de SMS Advocats.

Ponents:

Sr. Pere Vila (President de la Diputació de Girona), Sr. Octavi Bono (Director  General de Turisme de la Generalitat de Catalunya), Sr. Carles Motas (Alcalde de Sant Feliu de Guíxols), Sr. Jose Antonio Donaire (Vicedegà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona) i Lluís Sala, (Director de l’Aeroport de Girona – Costa Brava). La moderació va a càrrec de Eduard Berraondo.

Prolegòmens: 

El Sr. Eduard Berraondo dóna la benvinguda als assistents i agraeix la seva presència a l’acte. Recorda la mecànica de l’esmorzar i introdueix breument el tema i els ponents participants. Agraeix també la col·laboració de El Punt Avui, amb el Sr. Jordi Grau representant-lo. Indica que hi haurà una primera intervenció de marc, en què cadascú presenti la situació en cinc minuts, i seguidament hi haurà un segon torn.

Berraondo dóna la paraula al president de la Diputació de Girona.

PRIMER TORN D'INTERVENCIONS
Pere Vila agraeix la paraula i saluda a tots els assistents. Molt particularment dóna la benvinguda al Sr. Octavi Bono, nou director general de Turisme, i també recorda el bon treball de la seva predecessora, Sra. Marian Muro.
Des de la Diputació i el Patronat de Turisme, diu que s’entén l’activitat turística com a un tot. La demarcació sap que si no es disposa d’un producte seductor que ofereixi grans possibilitats de transformació, modernitat i valor afegit, el model turístic no funcionarà. I cal que el model, a més, s’encarni des de totes les entitats de l’administració.
Comenta que el turisme ha de ser una activitat “revolucionària” en el bon sentit, de manera que constantment es vegin noves maneres de crear valor. A Girona no es pot viure, diu, eternament de marques. La propera temporada la sèrie no s’enregistrarà a terres gironines i això dóna raó en que cal transcendir les marques.
Vila reclama una major participació publico-privada, durant tot l’any, sense renunciar a la saviesa de cap dels agents. “Cal aplicar l’autoconfiança en el dia a dia, capacitat de transformació, gent professional al darrere. No tenim respostes per a tot i hem d’anar acompanyats de la gent que en sap. Però també cal tenir un plus de confiança en el nostre patrimoni, en els indrets meravellosos, en la feina que fem per a captar clients de primer nivell”. 
Vila adverteix que els rivals són molts i molt competitius i que la demarcació no pot “caure en el conformisme: ens hem d’anar revolucionant constantment”, ha dit.
Eduard Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula al nou director general de Turisme.
Octavi Bono explica els seus primers dies al capdavant del seu departament i reconeix el treball de Marian Muro. També anuncia les seves prioritats més immediates en la definició de marcs normatius, directrius, plans de màrqueting i de foment que activarà amb l’estructura actual.
El que aportarà ell és una mirada pròpia a la gestió del sector, que passarà per cinc eixos:
- Promoure la cohesió del sector, particularment la col·laboració entre els àmbits públic i privat, propiciant mirades generoses entre tots els actors.
- Promoure micro-productes distintius que ajudin a promocionar més fàcilment el país. 
- Donar un impuls a l’entorn online. 
- Donar cobertura als gestors turístics en l’entorn comarcal, que són el primer punt de contacte del turista.
- Mantenir i accentuar l’orientació al mercat de l’activitat.
Altres reptes, diu, seran els de vigilar la competència creixent, ampliar la seguretat, estudiar els canvis de comportament dels turistes, el paper de la tecnologia i la innovació i ampliar el rol del sector públic.
Eduard Berraondo dóna la paraula a l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols.
Carles Motas agraeix la paraula. Explica que té la doble vessant d’alcalde i d’empresari turístic, com a propietari d’un petit hotel de gestió familiar.
Comenta que els municipis, habitualment, treballen en la promoció turística de manera no coordinada, veient el poble veí com a rival i competidor. En canvi cal considerar-lo com a col·laborador, perquè es generen grans sinèrgies positives. Diu que Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Calonge i Palamós poden fer promoció com a aliats i que els primers que han d’encapçalar la moció són els alcaldes. 
És una feina difícil per molts motius. Els tècnics municipals no tenen gaire clar com fer promoció conjuntament amb el poble del costat, però es detecta que hi ha una necessitat de fer-ho. Els pobles que col·laboren no només poden ser més eficients sinó també combatre millor l’estacionalitat del turisme i augmentar l’activitat en general.
Eduard Berraondo dóna la paraula al Vice-degà de Turisme de la UdG.
Jose Antonio Donaire agraeix la paraula i saluda. Explica que a Catalunya s’hi proporciona una excel·lent formació professional, que permet que hi hagi estudiants d’aquí que marxin a fora a treballar i estudiants d’arreu del món que vulguin venir a formar-se aquí. Catalunya és un referent en formació i recerca turística.
Donaire comenta que el món del turisme es troba en una transformació global en què cal innovar de manera continua, perquè si no, “podem quedar fora de joc”. Alguns dels canvis són, entre d’altres: el canvi en el perfil de la demanda, canvi en les edats i comportaments, augment dels fluxos, irrupció de noves tecnologies, economia col·laborativa, robòtica... Això vol dir “que cal fer les coses tan bé com fins ara, però generar estímuls nous”, ha dit. I n’assenyala quatre, per a definir un moment “fascinant” en el turisme:
- Promoure el treball en xarxa: Actualment Londres ven París i Madrid ven Córdoba. L’escala municipal s’ha quedat petita i la capacitat de la destinació no depèn tant dels seus actius com de la capacitat de relacionar-se amb altres. 
- Buscar la innovació i creativitat: això requereix un hàbit i un model administratiu diferent. Ara mateix les administracions tenen dificultat a l’hora de promoure el valor afegit.
- Atraure talent i formació: a Catalunya hi ha centres de formació potentíssims. El país turístic no funcionarà si no fa el mateix que la restauració catalana: incorporar el talent. Les persones brillants i creatives han de trobar en el turisme un espai per a desenvolupar-se professionalment.  
- Cal més coneixement, domini del big data i gestió de dades per a prendre decisions orientades a la demanda.
El moderador dóna la paraula al director de l’Aeroport de Girona – Costa Brava.
Mitjançant una presentació visual, Lluís Sala explica que l’Aeroport és estratègic perquè afecta a 6,5 milions d’habitants, i representa molta activitat econòmica. És el segon aeroport de Catalunya i el primer del Sud Est de França, és complementari a l’aeroport de Barcelona, rendible i mediambientalment sostenible.
El concepte de complementarietat és important per a l’Aeroport de Girona – Costa Brava. Tots els aeroports importants d’Europa tenen aeroports complementaris que els permeten oferir un ventall més important de producte aeroportuari. La complementarietat s’explica en el cas gironí per 4 aspectes: estar a la vora de Barcelona, oferir coses diferents a El Prat, és més barat i aprofita diverses dificultats de Barcelona com a oportunitats. Mostra com hi ha una diferència de preu per avió de 1.900 euros segons si opera al Prat o a Girona.
Conclou dient que, en el futur, s’ha de buscar un posicionament ampli i clar, un model de gestió publico-privada i un repte permanent d’adaptació. Les companyies, explica, volen un producte diferent i els aeroports han de saber donar-lo.
El moderador agraeix les primeres paraules i obre el torn de la segona intervenció.
SEGON TORN DE PARAULA
Eduard Berraondo formula una pregunta transversal als ponents, en el sentit de si hi ha rivalitat entre Barcelona i Girona.
Pere Vila contesta que Barcelona és un referent mundial. Les empreses hi aposten per la seva competitivitat. Però, referint-se específicament a l’aeroport, diu que “sempre hem cregut que Girona ha de ser un complement fidel a Barcelona, malgrat que cal tenir una responsabilitat superior” que Madrid sembla no voler donar. “No defallirem” ha dit: Girona no vol deixar de banda l’oportunitat de tenir un aeroport referent, capaç d’absorbir milers de passatgers sense problemes, que vol ser competitiu en tots els aspectes (i que busca un baixador del TAV), i en què les administracions volen ser protagonistes prestant ajut.
“Cal que se’ns escolti més a Madrid, ja que nosaltres coneixem millor el territori. Hem de posar en valor que podem ser una pista complementària”, ha sentenciat.
Responent a la mateixa pregunta, Octavi Bono ha volgut insistir en el potencial de la cohesió. “Per al meu país vull una capital oberta i inspiradora com Barcelona, no altres formats de ciutat. I és una ciutat globalment reconeguda com a tal. Però els catalans ens tirem el tret al peu”, ha dit, referint-se a què moltes vegades des d’altres parts de Catalunya hi ha queixes sobre el lideratge de Barcelona. “Cal que aprofitem la dinàmica de Barcelona, però a la vegada, cal un lideratge generós i no fagocitador” del Cap i Casal.
En relació a l’aeroport ha discrepat una mica de Lluís Sala en relació a què la política tarifària no és una palanca de creixement. Concretament, ha dit, el diferencial de 1.900 euros anteriorment esmentat, repartit entre tots els viatgers d’un avió, resulta en 10 euros. I 10 euros no dissuadeixen per a canviar de destí.  
En la mateixa pregunta, Carles Motas reafirma el que s’ha dit per part del president de la Diputació de Girona: Les entitats locals haurien d’estar implicades en la gestió aeroportuària.
Finalment, Lluís Sala comenta que l’aeroport és una eina per a complir certes fites. Les persones decideixen anar a llocs i després escullen l’aeroport en funció d’on volen anar. Qui crea la demanda és el territori, no l’aeroport. 
El moderador posa damunt de la taula la importància dels festivals musicals i pregunta els assistents fins a quin punt ajuden a portar turistes i a diferenciar. 
Jose Antonio Donaire explica que tradicionalment hi ha hagut estratègies “clonades”: festivals, campanyes gastronòmiques, camps de golf, camps temàtics... Quan una destinació ha tingut èxit amb una activitat, automàticament tos els demés pobles l’han igualat i s’ha acabat amb la diversificació. Això generava un problema.
No obstant, amb el pas dels anys, entén que l’estratègia ha consolidat un cluster seriós i espectacular en què hi ha una oferta cultural molt important i que de debò distingeix les comarques gironines. El que inicialment era un problema, ara es una bona oportunitat.
Però, novament, això demostra altre cop la importància de programar conjuntament. “No podem tenir dos festivals al mateix dia en dos pobles distints”, ha dit. 
Pere Vila opina que els festivals tenen “tantes coses bones” que fàcilment poden obviar les dolentes. Si bé es creen moltes marques i hi ha perill d’atomitzar-ho tot, també cal creure en l’autonomia dels municipis i en la iniciativa privada, que és molt important en aquests projectes. Creu que “estem en la bona línia” i que el mercat de festivals s’ordenarà per si mateix, i només sobreviuran aquells que tinguin la capacitat d’atraure i innovar. 
Carles Motas, com a representant del festival de Porta Ferrada, degà de Catalunya, diu que els festivals són atractius turístics importants però que la proliferació farà que es regulin. En el seu cas l’ajuntament aporta 385 mil euros d’un pressupost de milió i mig. El patrocinador privat és el més important aquí. Diu que l’obligació de l’ajuntament és buscar el millor concessionari i no oblidar-se’n, perquè segueix sent-ne responsable de totes les maneres. És la gestió dels diners públics.
Eduard Berraondo formula una pregunta al Director General de Turisme, en relació a destinacions catalanes que no ofereixen turisme de qualitat i que potser estan malmetent la imatge general del país.
Octavi Bono respon dient, en primer lloc, que caldria no confondre el turisme de qualitat amb el turisme de renda elevada. I, d’altra banda explica que certament hi ha operacions turístiques al nord i al sud del país que representen el 0,4% de la demanda d’un municipi, però que en canvi poden suposar un efecte altaveu enorme. 
Davant d’aquestes situacions cal una actitud decidida i combativa. Avui dia els mitjans de comunicació posen molt el focus en els problemes i tot el sector se’n ressent injustament.
Sobre aquest mateix extrem en respon Josep Antonio Donaire. Diu que en entorns tan competitius hi ha dos factors clau. D’una banda el valor afegit i la diferenciació. De l’altra el llindar mínim. Diu que hi ha un llindar de serveis per sota dels quals es malbarata l’esforç conjunt de la destinació. “Cal començar a dir que alguns models i empreses es beneficien impròpiament de la feina que fan algunes altres empreses i administracions. I en fer-ho, fan molt de mal a la destinació. Ja no val el laissez-faire”, ha dit. 
Igualment, Pere Vila vol explicar que el model de qualitat és un dels diversos models existents. “Cap empresari gironí del turisme hi està en contra. Però el mercat et regula sol. Si ho fas malament acabes tancant.” I avisa que hi haurà un moment en què les administracions hauran de començar a fer regulacions. “Qui aposti per la qualitat haurà de complir paràmetres determinats i qui cregui que pot estar-hi sense complir, s’equivoca”, ha sentenciat.
Lluís Sala ha comentat el concepte del “low cost”, sobre el qual ha dit que li agrada més parlar de companyies de curt radi i de llarg radi. “Ryanair era estigmatitzada a Barcelona fa anys. Ara és un model copiat i competitiu”. Igualment ha volgut indicar que la qualitat dels aeroports catalans i espanyols és molt alta. Diuen les seves enquestes diàries.
Carles Motas coincideix amb la importància del valor afegit i la creativitat. En els municipis hi ha el problema del sobre-dimensionament dels serveis: la població es triplica i calen serveis públics per a atendre tothom sense arribar al col·lapse. 
TORN OBERT DE DEBAT
El moderador ha obert un torn obert a les preguntes del públic.
Joan Manel Loureiro, alcalde de Begur: agraeix i saluda a tots. Diu que està d’acord amb el que s'ha explicat a la taula i vol introduir un altre tema. El debat obert ja a Barcelona sobre si la ciutat ha de viure per als turistes a costa de perdre la identitat? Fins a quin punt cal adaptar el poble i els costums? També vol preguntar sobre la pressió dels empresaris locals, que demanen tota mena d’instal·lacions que l’ajuntament veu que no són sostenibles. Com convèncer l’empresariat?
Respon Donaire. Diu que a Barcelona, qualsevol dia, de cada 100 persones triades a l’atzar només 2 són turistes. Però a Begur, o pobles propers, la taxa pot passar a 66. La magnitud del problema és distinta aquí que a Barcelona. 
Quant al diàleg entre turisme i identitat explica que turisme és exhibir la identitat de la ciutat. La identitat pesquera, la suro-tapera, la turística... “hi ha una identitat turística que dóna personalitat al lloc i cal apartar la idea que diu que quan el turisme entra per la porta la identitat surt per la finestra. Al contrari, se’n genera una de nova”. I cal gestionar-la bé. “El que no funcionen bé son els sistemes econòmics municipals que només depenen d’una única activitat”, ha advertit l’acadèmic.
Agustí Badosa, Alcalde de Sant Pere Pescador ha comentat sobre la col·laboració entre pobles. Ha explicat que juntament amb els pobles de l’Escala, Roses i Castelló d’Empúries han participat conjuntament en un certamen en el qual s’ha nomenat la seva com una de les badies més boniques del món, i la millor de la Mediterrània. És una bona experiència que es pot compartir i que ofereix al visitant un segell distintiu.
Jordi Monell, Alcalde de Ripoll ha comentat que està d’acord amb superar els localismes, sobretot en comarques en què són pocs habitants. “Hi ha tantes marques que cal superar el ego i fer-se adults turísticament parlant. Cal promoure turisme d’experiències variades que beneficien pobles diversos: sopar a la muntanya i dinar a la costa. Aquesta activitat pot ajudar a superar el localisme”, ha dit. 
Ramon Ramos – Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineu de Girona. Ha felicitat Octavi Bono pel seu nomenament. I ha parlat sobre la cohesió del sector. Creu que aquesta s’ha fet molt bé en el cas del seu patronat: hi ha 800 empresaris associats i un pla anual d’accions conjuntes que fa sentir molt d’orgull.
També comenta el llindar de mínims de Donaire. El fet que moltes persones facin molt bé la feina, fa que no sigui acceptable que hi hagi gent fent-la malament i perjudicant els demés. Anuncia la creació de dues taules per a analitzar-ho i impulsar normatives i inspeccions.
Neus Vila – empresària turística explica que coneix el sector públic i privat bé i que cal treballar amb un paràmetre de 10 sobre 10. Es pregunta: “com es que tenint un paisatge genial, una gran escola d’hostaleria i gent apassionada, i a la Costa Brava hi ha manca de professionalitat en la restauració?
Miquel Gotanegra – vicepresident de la patronal gironina i empresari del sector dels càmpings felicita la iniciativa de l’esmorzar i el nou director general de turisme i ofereix una reflexió. Està d’acord parcialment amb el que s’ha dit en l’anterior intervenció. Però assegura que la principal preocupació dels empresaris està ara mateix en formar bons equips professionals. “Avui, amb un 22% d’atur, els empresaris són incapaços de trobar bons professionals”, ha dit.
Pere Vila clou l’esmorzar amb tres reflexions:
- La identitat local està més que garantida. 
- Cal deixar opinar els professionals. En el turisme tothom en sap molt, però aquí cal deixar-se orientar per professionals ben preparats.
- Sobre el mal servei de la restauració: És complicat demanar a persones que han de treballar molt durant pocs mesos que estiguin al 100%. És molt preocupant, no obstant, que no puguem nodrir les empreses de gent formada per a atendre el turista.
Acaba agraint la intervenció i dient que “estem molt units”, cosa que no ha estat sempre així. La unió “és un actiu que cal preservar i cuidar. No es poden tornar a viure escenaris de confrontació”.
Es dóna per tancat el debat, agraint novament l’assistència als presents i convidant-los a informar-se’n del resultat a la pàgina web d’Alcaldes.eu. 






FOTOS: Manel Lladó/El Punt Avui

 Extens reportatge fotogràfic  
 amb fotografies ampliades