Mor l'exalcalde de Valls, Pau Nuet i Fàbregas
L'Ajuntament obrirà avui a la tarda un espai de condolències en record i homenatge a l'exalcalde de Valls, Pau Nuet i Fàbregas
 
L’Ajuntament de Valls habilitarà des d’avui a la tarda un espai de condolències obert a tots els ciutadans i entitats que vulguin expressar el seu testimoni en record i homenatge a Pau Nuet i Fàbregas, exalcalde de Valls que ha mort aquesta nit a l’edat de 97 anys. L’espai de condolències estarà situat al vestíbul de l’Ajuntament de Valls des d’avui mateix a les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre i també obrirà demà diumenge, dilluns i dimarts de 10 a 14h i de 17 a 20h.
 
Al vestíbul hi haurà instal·lat un llibre de condolències obert a tots els ciutadans i en el mateix espai s’hi podran dipositar els rams i corones de flors de particulars, entitats i societat civil de Valls en homenatge a l’exalcalde. Les banderes de la ciutat i de Catalunya onegen des d’aquest migdia a mitja asta al balcó del consistori.
 
Demà diumenge a les 12h se celebrarà al tanatori municipal de Valls un acte cívic de comiat a Pau Nuet i el proper dimarts dia 11 d’octubre a les 19h, al Saló de Plens de l’Ajuntament, tindrà lloc l’acte institucional en memòria de l’exalcalde de la ciutat. L’Ajuntament convida a tots els vallencs i vallenques a participar en els actes en record i homenatge del que va ser el primer alcalde de la democràcia de la ciutat.
 
Pau Nuet i Fàbregas va ser escollit alcalde de Valls el 19 d’abril de 1979 després de guanyar, com a cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya, les primeres eleccions municipals de la democràcia. Nascut a Valls l’any 1919, amb 17 anys passa a formar part de la Joventut Comunista Ibèrica, joventuts del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, ingressa a les milícies del POUM i es destinat al front d’Aragó. En acabar la guerra ha d’exiliar-se a França, on és destinat al camp d’internament de Saint-Cyprien. Fins l’any 1941 no pot tornar a l’Estat espanyol i el 1944 és detingut i empresonat a Pamplona. L’any 1951 sortirà de la presó, tot i que en règim de llibertat condicional.
 
Ja a Valls, va exercir primer la seva professió de barber i va estar vinculat a diferents empreses i moviments cooperatius. Així, va ser administratiu de la Cooperativa de Pintors i des de l’any 1963 va treballar a Covaco, cooperativa del sector de la construcció. També va impulsar la Cooperativa d’Habitatges de la Fraternal i una cooperativa de queviures que va obrir en el mateix barri. A la dècada dels setanta va participar en moviments polítics a Valls i el 1977 va ingressar com a militant del PSC, formació que va passar a liderar l’any 1979 com a cap de llista a les eleccions municipals. Des d’aquell any assumiria l’alcaldia fins les eleccions de 1991, any que, tot i guanyar els comicis, decideix retirar-se i passar el relleu com alcalde a Alfred Pérez de Tudela.