Esmorzars alcaldes.eu: Pobresa energètica:
“Pobresa energètica: L'impuls del Baix Llobregat"

Esmorzars Alcaldes.eu

“Pobresa Energètica: l’Impuls del Baix Llobregat”

  • Es posa de manifest la necessitat d'anar a l'arrel del problema i empoderar els serveis socials

  • La Generalitat elaborarà un pla específic per prevenir la pobresa energètica el 2017



“Cal atendre les persones que es troben en situació de pobresa, però també preguntar-se per què passa la pobresa”.
Jordi San José


“Els serveis socials municipals estan col·lapsats (...) Tenim 50.000 persones aturades i moltes famílies vulnerables. I gent que treballa i, no obstant, és pobra”
Josep Perpinyà


“En general els altres indicadors d’exclusió social comencen a remetre. Però el de la pobresa energètica no (...) És moment de treballar en termes no d’emergència sinó atacar les causes de la pobresa energètica.”
Francesc Iglesies


“l’únic compromís veritable d’Aigües de Barcelona és garantir el subministrament d’aigua a tothom qui ho necessiti”
Núria Latorre


“Cal  una mirada addicional a col·lectius de persones grans, infants, gent amb malalties, etc. Més enllà de la qüestió econòmica, les respostes han de ser transversals.”
Susanna Roig


“La pobresa energètica no és només una incapacitat de pagament, Quan hi ha una crisi profunda i es destrueixen llocs de treball i hi ha ajustos forts, el problema es torna estructural.”
Montserrat Ribera


Extens reportatge fotogràfic
  Extens reportatge fotogràfic  
  amb fotografies ampliades    



ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 21 de desembre

INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu - “Pobresa Energètica: l’Impuls del Baix Llobregat”

El passat 21 de desembre de 2016, a l’espai “l’Ibèric” de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc l’Esmorzar-Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre la perspectiva dels municipis en relació a la pobresa energètica i, particularment, en l’àrea del Baix Llobregat. S’hi van aplegar més d’un centenar de persones, en representació de diversos àmbits de la política, el món de l’empresa i la societat. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Aigües de Barcelona, SOREA, Urbaser, Certis Obres i Serveis i la col·laboració de SMS Advocats i Xut Consulting.

Ponents:

Sr Jordi San José (alcalde de Sant Feliu de Llobregat), Sr. Josep Perpinyà (President del Consell Comarcal del Baix Llobregat), Sr. Francesc Iglesies (Secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya), Sra. Susanna Roig (Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Sra. Núria Latorre (Directora de l’Àrea de Clients d’Aigües de Barcelona), Sra. Montserrat Ribera (directora de l’Agència Catalana de Consum).

Prolegòmens: 

Eduard Berraondo dóna la benvinguda als assistents i agraeix la seva presència a l’acte. Agraeix als patrocinadors i al Consell Comarcal i l’alcalde local la recepció dispensada. També als alumnes de l’Institut Martí Dot -  l’Escola d’Hosteleria de Sant Feliu, que han proveït l’esmorzar. Recorda la mecànica de l’acte i introdueix breument el tema i els ponents participants. Agraeix també la presència dels mitjans de comunicació i del públic present, entre el qual s’hi troben els alcaldes de la comarca i altres personalitats.


PRIMER TORN D'INTERVENCIONS

Eduard Berraondo dóna la paraula a l’alcalde de Sant Feliu.

Jordi San José agraeix l’oportunitat i dóna la benvinguda als presents. Explica que dissabte passat hi va haver un concert benèfic de solidaritat i altres esdeveniments. La pobresa energètica no és més que “pobresa” pura i simple, i la pobresa no és una plaga o una catàstrofe inevitable. Està lligada a les desigualtats i a un sistema econòmic que no permet que els drets humans estiguin prou reconeguts. Cal atendre les persones que s’hi troben i preguntar-se per què passa la pobresa, com va fer el bisbe brasiler Helder Càmara.

Sant Feliu entén que els municipis han d’actuar en tres àmbits causants de la pobresa energètica. El primer és la capacitat econòmica limitada de la gent, l’altre és el cost de l’energia i el tercer són les condicions dels habitatges. Explica San José que, per sort, l’AMB i la Diputació ajuden i permeten atendre la gent mentre no hi s’hagin implementat altres mesures, com podrien ser el reglament de la llei 24/2015.
 
També diu que el passat octubre, al municipi, van començar a treballar sobre la qualitat energètica dels habitatges. “Som uns quants ajuntaments que hem posat en marxa un pla d’ocupació d’agents energètics (“connecta’t a l’estalvi energètic”), per mitjà del qual volem veure què més poden fer amb les famílies”. El pla, diu l’alcalde, ha suposat fer 90 visites a habitatges en 2 mesos i avaluar què es pot fer per a abaixar la factura elèctrica. Per exemple, ajustar els termes de potència o millorar eficiència i aïllament. En total s’han atès 160 famílies durant 2016. I 73 han aconseguit rebaixar la factura. Sant Feliu també ha posat en marxa un Pla de Rescat Social pioner al país.

Diu l’alcalde que sobre la única cosa que no poden actuar és sobre el preu de l’energia.

El moderador dóna pas al president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Just Desvern.

Josep Perpinyà agraeix la paraula i explica que “no parlem de pagar factures, perquè parlem de pobresa. Cal atacar el fons i no actuar al final, sinó al principi”. Si es vol tenir un país desenvolupat, aquests extrems no es poden permetre, explica. La comarca del Baix Llobregat pateix molt aquest problema, “els serveis socials municipals estan col·lapsats” i cal una actuació ben definida des del Govern de la Generalitat, de forma coordinada, per tal que els ajuntaments puguin treballar de manera conjunta.
Tots els alcaldes, diu, consideren el problema de la pobresa energètica amb la major de les preocupacions. I és que la comarca està duent a terme iniciatives supramunicipals i, amb tot, encara es veuen situacions intolerables. “No podem esperar que les companyies subministradores ens enviïn uns formularis que costa molt d’emplenar i que col·lapsen els serveis”.

També assegura que cal un “acord ràpid d’unitat d’acció” entre subministradores i govern. També cal redefinir com canalitzar els recursos d’altres formes alternatives. Explica que de “talls de subministrament n’hi ha hagut sempre. Però ara en tenim molts més. Tenim 50.000 persones aturades i moltes famílies vulnerables. I gent que treballa i, no obstant, és pobra”, caracteritzant una situació d’emergència.

Proposa també el desplegament de la llei, l’establiment d’acords i la dotació de recursos. En el cas de les beques menjador, “si hi ha 12.000 sol·licituds al Baix Llobregat, hi ha d’haver també 12.000 respostes”.

Finalment també denuncia el problema i el trastorn que li genera a una família la incapacitat per a pagar factures. “Això genera aïllament”, diu. 

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula al Secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

Francesc Iglesies agraeix la intervenció i saluda als presents. Diu que el fenomen de la pobresa energètica és relativament nou, en tant que fenomen general. Entre 2009 i 2015 la pobresa energètica ha augmentat en un 80% en nombre afectats. Ara és l’únic registre de pobresa que segueix creixent des de 2015. “En general els altres indicadors d’exclusió social comencen a remetre. Però el de la pobresa energètica no”, explica. També diu que es tracta d’un problema de magnitud europea, on la U.E. està intentant consensuar una definició del problema i “si no hi ha acord en la definició, l’actuació pública es fa difícil”.

En els darrers anys la pobresa energètica ha impactat en els mitjans de comunicació i la societat. Les administracions han actuat sota criteris d’emergència i les polítiques dutes a terme fins ara han anat en la línia d’abordar l’emergència i els seus símptomes. Les accions públiques han anat a buscar una coordinació d’administracions per a compensar la manca de capacitat de pagament de les llars. Apart, la llei 24/2015, fruit d’una ILP, ha intentat actuar per a pal·liar l’emergència dels talls de subministrament i els drames que segueixen.

La Generalitat, diu Iglesies, va generar uns protocols i una llei que han estat bons i útils per a evitar talls i mitigar el drama. Hi ha una dada irrefutable: 39.000 famílies han aconseguit evitar els talls gràcies a la llei. Ara bé, més enllà de canalitzar fons cap als ens locals, de compensar la manca de capacitat de pagament, de proposar eines legals i protocols, cal fer més coses. “Ara és moment de començar a treballar en termes no d’emergència sinó atacar les causes de la pobresa energètica”.

Iglesies també reitera el “consens” que hi ha en considerar que la pobresa energètica té “tres causes: insuficiència de rendes personals, cost i tarifes dels subministraments i consum eficient, l’adequació de les llars, etc.
“Va arribant l’hora”, diu, “de treballar des del punt de vista tècnic per a generar noves actuacions que permetin atacar els aspectes del consum eficient de les llars... tot allò que pugui ajudar a un consum eficient i rebaixi el cost”. Això significa intervenir en els habitatges, formació, apoderament de les persones, revisar potències contractades, aïllaments tèrmics, canvi de bombetes, etc. Diu que “algunes administracions han generat iniciatives que cal començar a estendre massivament pel país”.

També, i per últim, diu que caldria començar a racionalitzar la gestió de la pobresa energètica. Tota la feina que ha caigut a les espatlles dels equips bàsics d’atenció municipal gestionant emergències (càrrega burocràtica, etc.) ha de racionalitzar-se des de la Generalitat i els propis municipis. Evitar citacions i actuacions innecessàries.

Iglesias anuncia que el Govern ha creat 2 grups de treball. Un sobre el bo social desitjable i socialment eficient i l’altre per a tractar la pobresa energètica des de la formació i l’apoderament. Es tracta de canviar la política assistencialista per una d’apoderament dels actors.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a la Directora de Clients d’Aigües de Barcelona.

Núria Latorre saluda els presents dient que vol parlar “com a part integrant del sistema, i no com a part contrària”. La seva empresa, Aigües de Barcelona, dóna servei a 23 municipis de la demarcació i “l’únic compromís que tenen és garantir el subministrament d’aigua a tothom qui ho necessiti”, afirma.

Latorre repassa algunes de les mesures preses des de 2012:

    •    El “fons de solidaritat”, al que s’han acollit 16.000 famílies, gràcies a la col·laboració amb els municipis
    •    La “tarifa social”, que redueix l’import total de la factura a més de 10.000 beneficiaris.
    •    8.000 famílies ajudades directament amb solucions individualitzades.

En total són 34.000 famílies que tenen garantit el servei de subministrament d’aigua, calcula Latorre.

L’empresa creu que cal desenvolupar mesures “simples, àgils i ràpides de tramitar, que no suposin burocràcia per a les famílies”. Destaca els valors de la seva empresa, com ara la proximitat i la col·laboració amb els agents del tercer sector i els ajuntaments. “La col·laboració ha estat clau fins ara, però també és fonamental que les iniciatives siguin conegudes per les persones a qui van destinades. O si no, no hi ha efecte”, diu. Per això Aigües no esmerça esforços en la comunicació, afirma.

El moderador agraeix la paraula i dóna el torn a la directora de l’Agencia Catalana de Consum (ACC).

Montserrat Ribera agraeix la paraula i explica que l’ACC actua sobre la pobresa energètica des que va rebre el mandat de la Generalitat cap a l’any 2013-14. Primer amb la llei 20/2014, suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i després amb la ILP 24/2015, que és vigent tot i ser suspesa parcialment pel TC.

Ribera diu que està d’acord en què la pobresa energètica no és només una “incapacitat de pagament”, Quan hi ha una crisi profunda i es destrueixen llocs de treball i hi ha ajustos forts, el problema es torna estructural. Aleshores cal prendre mesures a curt termini (pagar factures, per exemple), però també cal treballar a mig i llarg termini en mesures estructurals.
Explica que s’han signat convenis amb companyies de subministres d’aigua, que són molt properes als ajuntaments i que depenen dels ens locals. Són molt sensibles. I això ha fet que es cobrís el 95% del territori. Però, amb les elèctriques costa molt més, tant a l’hora de demanar diners com, també, a l’hora de demanar que ajudin en auditories energètiques domèstiques, rebaixa de potències contractades, etc.
 
També fa esment d’un conjunt de possibles mesures a prendre, com ara el “bo social” (18 milions d’euros) o repensar l’IVA del 21% perquè l’energia no és un producte de luxe. Consum treballa amb l’ACM per a fer un protocol únic d’actuació de serveis socials. També explica que ACC ha ajudat els ens locals a pagar moltes de les factures que els ens locals han presentat. En total, 5 milions d’euros, aproximadament.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a Susanna Roig.

Susanna Roig explica el treball de la Taula de Tercer Sector. La llei 24/2015 no els identifica, però ells estan al costat de persones que estan en situació de pobresa.

En dades generals de població, repassa, hi ha un 6,8% de catalans tenen endarreriments en el pagament de factures. Però en col·lectius més vulnerables això es multiplica. El 61% de persones en pobresa tenen dificultats a l’hora de mantenir temperatura a casa, etc.

Cal afegir, doncs, una mirada especial a col·lectius de persones grans, infants, gent amb malalties, etc. Més enllà del tema econòmic, també hi ha estudis que diuen que la humitat, la manca de confort ambiental, etc. porta a malalties cròniques, respiratòries, problemes de salut mental, etc. I això és un tema que és demostrable. En tema d’infants, a més, parlem del futur de la societat. Per tant, les respostes han de ser transversals.

També està d’acord en què cal aplicar criteris d’eficiència energètica als habitatges, però que en aquest punt cal implicar uns altres agents que són els fabricants d’electrodomèstics. “Per què els que tenen una categoria “++” són els més cars?” es pregunta. “O ajudem a 3 famílies a tenir un electrodomèstic ineficaç o a una de sola eficaçment”.
 
El gas butà és també és altre tema a tenir present. I cal superar el fenomen de l’estacionalitat del tema: “sempre ens recordem de la pobresa energètica quan fa fred, però la realitat és que n’hi ha durant tot l’any. Calen polítiques transversals i permanents.”

El moderador agraeix i dóna pas al

SEGON TORN DEL DEBAT

El moderador pregunta a la taula si hi ha prou recursos i persones per a assumir els reptes.

En primer lloc, respon Francesc Iglesias. Diu que, en relació als ajuts, el govern va destinar 1,7 milions el 2015, i 3,5 milions el 2016. Just ara també s’estan donant 5 milions d’euros als ens locals a través del contracte “Programa”. Igualment també es destinen 3 milions anuals en convocatòries especials a les entitats per a compensar necessitats vinculades a la pobresa energètica.

Altra cosa són els mecanismes associats a la gestió i la “murga” administrativa, diu. Però des de la perspectiva de la Generalitat els recursos s’han distribuït i estan tots ben emprats.

Montserrat Ribera respon que “tot és millorable” però que quan a una família els han tallat la llum o els subministres, van a Serveis Socials dels ajuntaments. Normalment aquests proven de reconnectar-la directament parlant amb la companyia. Si no ho aconsegueixen, aleshores truquen a la ACC i aquesta fa la gestió de reconnexió. Així els serveis socials fan la feina d’inspectors.

Josep Perpinyà insisteix en què els 30 municipis del Baix Llobregat tenen els pressupostos oberts i que si hi ha canvis pressupostaris són causats per l’atenció a necessitats. Els inspectors, diu, no tenen la formació necessària. Així que cal una adaptació àgil dels equips.

Jordi San José diu que la gestió de l’emergència té recursos suficients, tot i que cal millorar la gestió. El que caldria aconseguir és poder detectar les situacions de risc abans que es produeixin les emergències. Una de les coses destacades és detectar la solitud no volguda de persones majors de 65 anys, que afecta dones, grans i de rendes baixes, majoritàriament. “Caldria millorar els mecanismes de detecció dels riscos de la pobresa”. A Sant Feliu aquests mecanismes han de ser centrals. San José també admet que els serveis socials “estan absolutament desbordats.” 

El moderador es pregunta: les empreses subministradores són les primeres receptores del senyal d’alarma? Hi ha gent que, per vergonya o per desconeixement, no demanen ajut i socors. Quin és el camí ideal?

Nuria Latorre diu que l’estigmatització que suposa un fet com el de patir pobresa energètica és difícil de compartir. “No hi ha senyals úniques: les persones s’estan de moltes coses abans de deixar d’assumir la despesa energètica”. La qüestió és treballar mecanismes per no haver d’arribar al final del recorregut i evitar el tall.

Aigües de Barcelona destaca el valor de la seva proximitat corporativa, interactuant amb els agents claus com són el tercer sector, els serveis socials municipals, etc. Els treballadors socials i agents energètics, han de conèixer els paràmetres de consum social, poder rebre formació, i saber com actuar amb certa anticipació.

Susanna Roig està d’acord amb la importància de la detecció precoç dels senyals de risc, especialment en els col·lectius que no tenen veu i que no són tan reivindicatius com per anar a “picar portes” per si mateixos. “Els voluntaris de les institucions són els que ho fan més bé en molts casos”.

Berraondo diu que Catalunya té capacitat de ser generosa: la Marató, el Gran Recapte, etc. Però es pregunta si la ciutadania no pot fer res més en aquesta problemàtica concreta.

Respon Jordi San José dient que la gent del carrer ha de tenir capacitat de preguntar i qüestionar-se. “Som solidaris quan hi ha un problema visible, però no tenim capacitat de preguntar-nos tant els perquès del problema”. Els ciutadans haurien de situar les causes de la desigualtat en el centre del debat polític. Haurien de canviar els paràmetres del debat i de la societat que volem construir. I es pregunta, “els sectors estratègics com ara l’energia, sempre han de ser de titularitat privada?

Montserrat Ribera diu que tot deriva de la pèrdua de llocs de treball i de la dificultat de col·locar professionalment persones en atur de llarga durada. Diu que no té importància si l’energia és publica o privada, ja que és Madrid qui ho regula tot.

Josep Perpinyà defensa poder “creuar més dades o tenir més força en el coneixement de la xarxa i del que existeix”. Hi ha molt de camí a fer per a evitar que les persones es quedin fora del sistema. També apel·la a la major cohesió social i a ser fidels a la Declaració Universal de Drets Humans.

El moderador obre un

TERCER TORN D’INTERVENCIÓ

Al públic.

Xavi Paz, Molins de Rei i responsable política social del Consell Comarcal.

Explica que la pobresa energètica “és un problema de dignitat i de justícia que ens afecta tots. Compartim la diagnosi, però cal posar a treballar els 30 municipis de forma coordinada, tant la actuació que fem ara com la que hem de fer a mig termini a nivell estructural”.
 
Explica que a la Comarca hi ha municipis amb una “doble naturalesa”. Alguns pertanyen a l’Autoritat Metropolitana de Barcelona i compten amb eines. Altres no. En ambdós casos, diu, “cal defensar el municipalisme radicalment. Som la primera porta d’entrada del ciutadà, i no sempre tenim les eines per a respondre”.

Agraeix al Sr. Iglesies la sensibilitat, però diu que els serveis socials fan “més feina de la que estan dissenyats, capacitats i finançats per a fer. No ens sobren els fons, però n’hi ha. El que no hi ha és temps, personal i capacitació suficient”.

Destaca també que la sensibilitat de les companyies d’aigües “és molt més alta que les elèctriques”.

Reclama, finalment, que la Generalitat “ens posi d’acord per a veure què podem fer els ajuntaments i quina validesa jurídica té allò que fem: com hem d’enviar la documentació a les companyies elèctriques?” per exemple.
Francesc Iglesies respon que la passada intervenció tenia dues demandes a acomplir: En primer lloc, reforçar els equips bàsics d’atenció social, i això es farà en la mesura que hi hagi recursos per a fer atenció estructural: actualitzar ratios de professionals, reconèixer la funció dels directius dels SS escoltant-los més, etc.

I en segon lloc hi ha el tema dels protocols: la ILP és una llei d’aplicació directa que tot i ser recorreguda és eficient. Es tracta de donar-li rang normatiu com a decret o ordre. Està en el “forn”, diu.

Montse Ribera diu que els serveis socials estan col·lapsats “però les elèctriques han dit que estan disposades a parlar”. Serà la nostra feina posar-les d’acord. 

Víctor, de la PAH de Cornellà

Diu que el 2014 es va crear l’Aliança per la Pobresa Energètica i que en l’esmorzar d’avui s’ha escoltat “que cal fer, cal pensar...” i la realitat és que encara no s’ha fet res durant tres anys.

Contradiu a Aigües de Barcelona, afirmant que sí que s’han tallat subministres i que quan les famílies es reenganxen, els tornen a tallar i fins i tot els multen.

Igualment considera inútil parlar d’eficiència energètica. Diu que si una família. a dures penes, en té per a comprar menjar, “no podem pensar en què comprin una nevera prou eficient”.

Entén que els serveis socials estan desbordats, però afirma que tampoc hi ha hagut interès per part dels ajuntaments per a atendre la gent totalment vulnerable. “La gent segueix anant a les PAH a dir que els ajuntaments no han fet res per ells”, afirma.

Defensa que molta gent desnonada, no ha tingut altre remei que ocupar un pis perquè les empreses subministradores no els volien fer un contracte nou. També afirma que les empreses subministradores fan el que els “dóna la gana” i que no tenen sanció quan no respecten la Llei 24/2015.

Montserrat Ribera respon categòricament que sí que se sancionen les companyies. “Tenim 115 expedients incoats en aquest moment”, afirma.

Núria Latorre, amb contundència, diu que Aigües de Barcelona respecta escrupolosament la Llei 24/2015 i que no ha efectuat cap tall. I quan les famílies van a demanar ajut els el donen a totes.

Francesc Iglesias diu que des dels SS adverteixen que no tots els talls o avisos de tall tenen a veure amb pobresa energètica. També prega a les companyies subministradores que enviïn els llistats depurats, amb la voluntat de voler mitigar el problema.

Conxita Sanchez, del Centre Estudis Comarcal del Baix Llobregat:

Explica que recentment han celebrat el congrés “El Baix Llobregat a Debat”, on va sortir el tema de la pobresa energètica. I les conclusions van ser diverses. Entre elles, la de la necessitat de cooperar.  També la necessitat de fer un pla d’inclusió comarcal i de creació d’un fons comarcal. Com també una renda garantida per a respondre. També els bons socials amb les empreses i el treball cooperatiu.

La intervinent diu que “no podem abordar la pobresa unilateralment i des de serveis socials, només. La gent ha de treballar en el seu conjunt. La comarca pateix però també té moltes oportunitats”, afirma.

Arnau Funes, Serveis Socials de Cornellà

Diu que als professionals de serveis socials se’ls forma en Sociologia, Dret, Psicologia, i es pregunta si ara “també hem de ser enginyers?”
“El que demanem és que ens respectin la feina, que ens donin formació i que cadascú faci la seva feina. Hi ha una llei d’infància, i una llei de serveis socials que no s’estan acomplint perquè disposen una ràtio de professionals que no són reals”. “Els ajuntaments s’organitzen, quina voluntat tenen la resta? No tenim ni garantides les suplències quan ens posem malalts”, ha dit.

Isidre Sierra – Alcalde St. Climent

Explica que les administracions han de parlar de redistribució de recursos públics. “A St. Climent ens sobren recursos que arriben de Barcelona i hem renunciat a una part i ho hem tornat al Consell Comarcal, per tal que ho pugui distribuir a barris on sigui més necessaris”.

També d’ona un exemple d’atenció integral a St. Climent: “desplegar uns recursos personals, econòmics i psicològics i de plans d’ocupació, que es desviïn cap a poder entrevistar tots els avis i avies de més de 80 anys per a avaluar com estan i què els falta”. Finalment recorda que l’Estatut del 2006 té una disposició addicional 3a que “marca centenars de milions que Espanya ha d’aportar. Espanya incompleix”.

Una regidora de Castelldefels

Es pregunta què fem amb les famílies a les quals l’administració pública no ha donat una sortida habitacional i es veuen obligades a ocupar. Cal esperar un drama com a Reus o comencem a treballar davant dels monopolis de gas i electricitat?

Considera que no hi ha pobresa energètica, sinó pobresa simplement.

Sonia Fuertes d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)


Diu que parlar de pobresa ha de comportar “propostes més específiques”. Abordar la pobresa energètica sense parlar de rendes, rendes garantides o de salari mínim és empobrir el debat. Si les persones no tenen diners, seran pobres en totes les àrees de la vida. També cal evitar una mirada excessivament assistencialista.

ECAS, diu, ha presentat propostes de totes menes. “El preu de la electricitat s’ha encarit un 60% i calen coses concretes i decidides. Els monopolis tenen una responsabilitat.” També cal acompanyar el diàleg amb adjectius com “digne” o “participació” per a evitar fer “caritat”.

“Aniol”, d’Eco-Serveis

Diu que vol donar un missatge: “la pobresa energètica és un problema transversal i cal tenir el en compte el tercer sector”. Explica que tenen una visió ampla del tema, que poden multiplicar l’impacte de qualsevol política, que poden buscar i aplegar voluntaris i ser eficaços . Els ho diu als ajuntaments presents a la taula. Es un missatge i, a la vegada, una oferta de col·laboració.

Eduard Berraondo agraeix les intervencions i dóna per tancat l’Esmorzar Col·loqui tot cridant a no abandonar el tema fins que torni a aparèixer un titular sacsejador. 




Fotos: Nacho Roca

 Extens reportatge fotogràfic  
 amb fotografies ampliades