“Dona i món local – existeix una política municipal en femení?”

•    Quins factors històrics, sociològics o idiosincràtics expliquen la poca representació de la dona en els primers nivells de la gestió municipal?

•    És cert que homes i dones tenen maneres distintes d’enfrontar-se a la gestió del bé comú?

•    Quines dificultats afegides s’han trobat les dones que han aconseguit ser alcaldesses?

•    Què poden aprendre els alcaldes de les alcaldesses?

•    Com serà la visibilitat política de la dona en els propers anys? Seguirà sent minoritària?


•    Quins consensos podem generar per a propiciar el debat social sobre el paper de la dona en la política?


  


amb el suport:


Sant Vicenç dels Horts, 31 de març de 2017

Per assistir com a oïent
Places molt limitades


Interessats posin-se en contacte:

esmorzars@alcaldes.eu





En els darrers anys, una quantitat important de fets de l’activitat política s’han explicat en termes de polítiques “noves” i “velles”. Els discursos públics han integrat conceptes com ara la “democràcia directa”, la “participació de les bases” o la “gestió assembleària”. Però segueix havent-hi un àmbit controvertit: la igualtat de gènere. I és que la minsa representació de la dona en els papers de lideratge polític, com en altres àmbits socials, fan que  les reivindicacions sobre la paritat mantinguin la seva vigència.

La realitat estadística mostra que sols el 18% dels ajuntaments catalans estan regits per alcaldesses. I alguns estudis diuen que hi ha un 20% de ciutadans que tenen prejudicis sobre la presència de les dones en política. Més enllà de la tòpica i inútil pregunta de si “ho fan més bé les dones que els homes” o a l’inrevés, convé preguntar-se si, realment, “ho fan de manera distinta”.

La resposta al debat no està clara. Alguns corrents ideològics expliquen que la gestió política en femení és més eficaç, més cooperativa i evita el conflicte. Altres diuen que homes i dones són exactament iguals a l’hora de gestionar els serveis i els recursos. Alguns es pregunten si s’hauria pogut evitar la crisi, si els governants haguessin estat dones. Seguint la mateixa lògica, podríem millorar les relacions entre els municipis i els ciutadans, si hi hagués més alcaldesses? I entre Catalunya i Espanya?

El municipalisme és l’àmbit polític més proper als ciutadans. Per això cal preguntar-se on ens trobem en el referent a la participació de la dona en la gestió consistorial. Com és ser dona i alcaldessa a Catalunya? Existeix una política “en femení”? Quines experiències es poden compartir? Quines dificultats i oportunitats podem definir?

Preguntes com aquestes les formularem a alcaldesses catalanes, que ens parlaran del que significa gestionar municipis en femení. No volem conformar-nos en les paraules benintencionades i en les expressions políticament correctes. Pretenem, al contrari, que aquest Esmorzar-col·loqui generi unes conclusions sòlides, que serveixin de marc de referència per a noves actuacions i un debat social viu. Des d’una perspectiva constructiva i de complementarietat de les aportacions, arribarem a un acord en allò més essencial: cal seguir treballant. Aquest cop, però, escatirem formes concretes de fer-ho.
Objectiu
El col·loqui servirà per a generar consciència de la poca visibilitat de les dones en la gestió política en general i, particularment, en la municipal, buscant noves propostes i vies de col·laboració i entesa. Ho farà a través de la visió dels alcaldes participants. Es buscaran idees i visions de consens, útils per a tots els actors implicats. Aquest Esmorzar busca especialment unes conclusions de consens que siguin l’inici d’un treball més important en l’àmbit social.