INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu - “Dona i món local: existeix una política municipal en femení?”
“Dona i món local: existeix una política municipal en femení?”

INFORME Esmorzars Alcaldes.eu

“Dona i món local: existeix una política municipal en femení?”

    Alcaldesses de Catalunya volen conscienciació d’homes
    i dones en la feminització de la política






“Quan parlem de feminitzar no parlem d’una perspectiva excloent: homes i dones estem convocats a crear una societat que doni les mateixes oportunitats”

Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts.


“Hem d’anar a un escenari d’igualtat d’oportunitats on les dones estiguin més presents en els espais públics i els homes més presents en als espais de la cura i l’atenció a les persones”
Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.


“Una societat que margina el 51% de la població és una societat tonta”
Montserrat Candini, alcaldessa de Calella.


"Les eleccions de 2015 van posar alcaldesses al capdavant de les grans ciutats, que tenen la cobertura dels mitjans de comunicació. Ens estem acostumant al fet de ser dona i alcaldessa. Moltes nenes tenen a dones alcaldesses com a referents. I això és bo pel futur"
Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga.


“Han desaparegut les regidories municipals de “Dona”, i s’han diluït dins de les regidories de Benestar. Això significa disposar de menys recursos per a polítiques necessàries”
Marta Corcoy, investigadora de la UAB.


“Les dones sempre hem de demostrar més que els homes per a arribar al mateix lloc”
Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà.


“Un dels èxits del patriarcat es fer-nos pensar que ja som iguals i que ja no calen polítiques d’igualtat”
Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.


Cal fer visible l’aportació de les dones en la història política, posar noms de dones als carrers, incidir en la formació a les escoles en termes de gènere, etc.  No pot ser que les dones passin per les alcaldies i que a l’endemà de deixar-ho, tot segueixi igual
Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts.




ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 31 de març de 2017

INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu -
“Dona i món local: existeix una política municipal en femení?”

El passat 31 de març de 2017, a les instal·lacions del Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts, es va celebrar l’Esmorzar-Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui amb la col·laboració de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, per a tractar sobre la participació i la representació de la dona en la política local. S’hi van aplegar unes vuitanta persones, en representació de diversos àmbits. Fonamentalment de la política municipal, tot i que també hi havia representants del món de l’empresa i de la societat civil. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Urbaser, i Certis Empresa Constructora i la col·laboració de sms advocats i de Xut Consulting.


Ponents:

Sra. Ascensión Ratia, Alcaldessa de Pallejà, Sra. Montserrat Candini, Alcaldessa de Calella, Sra. Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Sra. Meritxell Budó, Alcaldessa de La Garriga i vicepresidenta 4a de la Diputació de Barcelona i Marta Corcoy, doctora en Comunicació i Periodisme i investigadora. El Sr. Eduard Berraondo ser el moderador del debat.

Prolegòmens: 

Eduard Berraondo dóna la benvinguda als assistents i a les participants de la taula i agraeix la seva presència a l’acte. També reconeix els patrocinadors i les institucions aplegades a l’Esmorzar. Recorda la mecànica de funcionament l’acte d’aquest matí i introdueix breument el tema i a cadascuna de les ponents participants. 

Acte seguit dóna la paraula a la Sra. Alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, que, com a amfitriona, adreça unes paraules de benvinguda.


BENVINGUDA DE L’ALCALDESSA DE SANT VICENÇ DELS HORTS

La Sra. Maite Aymerich dóna la benvinguda als presents. Explica breument alguns trets de la història del Molí fariner dels Frares, on se celebra l’esmorzar, i destaca l’entorn industrial i actiu del seu emplaçament.

Comenta que ja fa temps que està dialogant amb nombroses alcaldesses i representants polítics sobre el paper de la dona en la política municipal i que ha observat que, amb independència del color polític que defensin, les dones “es posen molt ràpidament d’acord en les qüestions fonamentals”. Diu Aymerich que calia una excusa per a poder parlar de forma interactiva sobre el tema i “fer lobby” per a “transformar les coses”.

Avança la seva impressió que a partir de la imposició d’unes quotes de paritat de gènere, les dones sempre ocupen aquelles regidories més “maries” (fent un símil amb les assignatures del món escolar menys interessants) i que, en canvi, els homes estan sempre més situats en les àrees de decisió on “es talla el bacallà”. Assegura que cal revertir la situació i sortir d’una zona de “confort” que a la vegada “és un parany”.

Diu que la feminització de la política és un valor en sí mateix i fa possible que la igualtat i la paritat siguin possibles en la societat. “Feminitzar no és fer que només les dones tinguin el poder. Vol dir parlar i pensar en clau de tots, sense excloure ningú”, afirma. “Quan parlem de feminisme no ens referim a l’oposat del masclisme, sinó a una lluita d’equiparació de drets i responsabilitats.”

També explica que al Baix Llobregat hi ha moltes alcaldesses en municipis grans i petits i que un esmorzar només d’alcaldesses pot haver “espantat” molts alcaldes. Però sap que serà un esmorzar molt profitós.



INTERVENCIONS

El moderador, Sr. Berraondo, dóna la paraula ara a la Dra. Marta Coroy, investigadora de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma.

La Dra. Marta Corcoy explica que el dia anterior ha presentat, en el Col·legi de Periodistes de Catalunya, un estudi titulat “Dones i homes en el món local”, que el departament en què treballa ha elaborat a partir d’un recull complet de dades. Concretament l’estudi integra registres des de 1979 fins a 2015 en què es valora la presència de la dona en la política municipal.

La doctora ofereix una sèrie de titulars il·lustratius de la situació. Així, segons la recerca:

  • Les alcaldesses representaven un 2,2% dels electes municipals el 1970 i un 19% el 2015. La evolució existeix però és petita. Actualment, hi ha 172 alcaldesses a Catalunya.
     
  • Quant a regidores, s’ha passat d’un 4,8% de dones el 1979 a un 5,5% en l’actualitat. 

  • En relació amb l’Estat Espanyol, diu que per primera vegada hi ha hagut una equiparació en nombre de regidores i alcaldesses amb la resta d’Espanya.

  • Catalunya és la comunitat número 12 del rànquing espanyol. Davant seu té 11 comunitats amb més dones dins de la política local. Això és preocupant.

  • Un 26% de consistoris catalans acompleixen la paritat d’un 60% d’homes i 40% de dones. I un 6,45% d’ajuntaments no tenen cap dona al consistori.

  • En relació a la permanència en política, l’estudi diu que les dones no resisteixen més de 2-3 mandats. Cap dona, excepte una, ha resistit més de 7 mandats. Es suggereix que les dones o bé es cansen de la política, o bé no els agrada i marxen.
  • En relació a les responsabilitats, les dones en consistoris es dediquen prioritàriament a temes de servei a les persones, com ara benestar, etc. Però en àrees de territori i governança no hi són tant, tot i que això es va igualant.

  • També s’explica que han desaparegut les regidories de “Dona”, i que s’han diluït dins de les regidories de Benestar. Això significa disposar de menys recursos.
El moderador agraeix la concisió de la Dra. Corcoy i introdueix el tema de la conciliació personal i professional. I convida a Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi a parlar-ne.

La Sra. Lluïsa Moret agraeix la invitació i diu que ja és hora de començar a aprofitar el talent del 51% de la població. Afirma que tothom coneix el problema, però que cal posar-se d’acord en el perquè del problema. L’absència explicita de les dones en les institucions municipals, considera, respon a un context patriarcal i androcèntric històric, ancestral i universal. No és una situació pròpia de Catalunya, sinó de tot el món, en general.

Comenta que, en el procés de socialització, als homes i a les dones, se’ls assignen rols ancestrals que s’interioritzen. La dona té integrat el rol d’aquella persona que ha de tenir cura dels demés. I això genera patiment. Pensadores referents com Marcela Lagarde parlen de la “Escisió de Gènere”: es refereix al problema que pateixen aquelles dones que decideixen trencar amb el rol tradicional que els havia assignat la societat i passen a estar en l’espai públic, aleshores pateixen la dualitat i la culpabilitat d’estar en un lloc i pensar que haurien d’estar en un altre. Això fa que moltes dones deixin d’estar en política.

Es pregunta cap on cal anar. I diu que la finalitat és clara: paritat i igualtat d’oportunitats per que les dones estiguin més presents en els espais públics i que els homes estiguin més presents en als espais de la cura i l’atenció a les persones.
Diu que les institucions no són alienes a la manera de socialitzar-nos i que actualment són una representació del models social patriarcal. Diu que hi ha hagut dones que han accedit a l’espai públic, però que han replicat models masculins. Assegura que en política, i en tots els àmbits de la societat, hi ha una discriminació de gènere explícita, però en formes subtils.

A banda de la dificultat de la dona en accedir a la política, també hi ha dificultat a seguir amb polítiques públiques de defensa dels drets de les dones. Destaca el valor dels moviments feministes, que històricament han aconseguit la presència dels temes de la dona en les agendes públiques. També reivindica que els ajuntaments del Baix Llobregat sempre han tingut les primeres polítiques publiques adreçades específicament a la dona, amb les oficines municipals de planificació familiar al capdavant.

El moderador agraeix la intervenció i dóna paraula a alcaldessa de Calella.

La Sra. Montserrat Candini també agraeix la invitació i les anteriors exposicions. Diu que li sorprèn que en ple segle XXI encara hi hagi tan poques dones en política. Ho resumeix dient que “hi ha dones en les llistes, però gairebé no hi ha dones cap de llista”. La culpabilitat, la mala consciència, la obligació patriarcal de la maternitat, etc. fa que les dones visquin malament la situació, afirma.

També creu que cal la implicació de les dones i, especialment, dels homes. Afirma que “només des de l’educació, i el compromís personal es podran canviar les coses. No podem fer una societat equitativa si el 51% de la població en queda al marge”. I també diu que la situació no és exclusiva de la política.

Opina que la diferència entre dones i homes a l’hora de fer política no es genètica, sinó de capacitat de creixement. Diu que qui pateix més, és capaç de créixer més. Les dones han patit més que els homes històricament i poden ser capaces de créixer més. La reivindicació d’una societat vista amb ulls de dona és la d’una societat cooperativa, col·laborativa i no competitiva.

“Una societat que margina el 51% de la població és una societat tonta”. També diu que les dones són més capaces d’assumir les responsabilitats i que els homes s’han centrat en assumir el poder. Si una posició política té assignat el prestigi i el poder, més masculinitzada està.

El moderador dóna la paraula a l’alcaldessa de La Garriga.

La Sra. Meritxell Budó diu que actes com el d’avui “reflecteixen que hi ha un tema candent damunt de la taula”. I diu que el que es discuteix avui és un reflex del que passa a la societat en general, no només la política local.

Explica que està implicada en la política de manera personal i professional. Es considera alcaldessa les 24 hores de tots els dies de l’any i que aquesta és una realitat “que no te l’acaben d’explicar quan et presenten el projecte de ser alcaldessa”.

El compromís amb el municipi i amb la societat és exigent i en l’àmbit familiar això es nota. Diu que actualment la dona segueix tenint un paper més important dins de la família que l’home i que en això no hi ha igualtat.

Diu que presideix un govern de 11 membres, amb 6 dones i 5 homes. Se’n sent orgullosa. Es alcaldessa d’un municipi amb més alcaldesses que alcaldes, a nivell històric. Ambdues són coses infreqüents.

Per a ella, les eleccions de l’any 2015 van marcar un abans i un després: i és que ciutats grans com Barcelona, Badalona, Hospitalet, Sant Cugat... van aconseguir tenir dones al capdavant de la política municipal. Això és important perquè les ciutats grans tenen la cobertura dels mitjans de comunicació. I ara, mediàticament, “ens estem acostumant i normalitzant el fet de ser dona i ser alcaldessa. Ara hi ha moltes nenes (més que abans) que tindran a dones alcaldesses com a referents. I això és bo pel futur”.

També parla de l’estil de lideratge en femení. Diu que no té clar que n’existeixi un de purament femení: “No totes les dones tenen el mateix comportament de lideratge”, tot i que hi ha alguns trets que es poden identificar: per exemple, un treball menys jeràrquic, una major cooperació, més intuïció, una presa de decisions més democràtica i participada, tenir en compte tot l’equip, aguantar millor les crisis...

Finalment posa èmfasi en la desaparició de les “regidories de la dona” en els municipis. Diu que aquestes són necessàries. També denuncia que en molts municipis aquesta política per a la dona es confon amb la política LGBTI, i no són la mateixa cosa.

El moderador dóna la paraula a l’alcaldessa de Pallejà.

Ascensión Ratia, agraeix la invitació i diu que, idealment, el tema no hauria de ser de debatut, si les coses anessin més bé. Afirma que “les dones sempre hem de demostrar més que els homes per a arribar al mateix lloc”.

També comenta que “és veritat que ara hi ha dones en municipis grans i que això posa en dubte la creença de que les dones no estan capacitades per gestionar grans municipis. “Moltes vegades les dones son les primeres en no creure’s que són capaces”, afirma.

També comenta que les eleccions del 2015 van significar un canvi de paradigma. Que els electors van considerar que els lideratges cooperatius de les dones podien ser bons per a sortir de la crisi. I és que les dones estan sempre allà on hi ha necessitat de resoldre problemes. “Les dones no reclamen poder, sinó les mateixes condicions que els homes per portar municipis”. “I estem capacitades perquè tenim la preparació necessària”.

Eduard Berraondo dona altre cop la paraula a l’alcaldessa de Sant Vicenç per a fer una conclusió del primer torn.

Maite Aymerich diu que néixer, créixer, estudiar, crear família, treballar, trencar la parella, cuidar els fills, els pares, els nets, etc. és quelcom que li passa a homes i a dones. Però que es diferent per a homes que per a dones. “Quan parlem de feminitzar no parlem d’una perspectiva excloent: homes i dones estem convocats a crear una societat que doni les mateixes oportunitats”.

Es important que les dones es posin d’acord, ni que sigui amb un decàleg, per a produir un efecte transformador. Cal fer visible l’aportació de les dones en la història política, posar noms de dones als carrers, incidir en la formació a les escoles en termes de gènere, etc.  No pot ser que les dones passin per les alcaldies i que a l’endemà de deixar-ho, tot segueixi igual. Fa una crida al feminisme. Si no es fa, les coses no canviaran soles.

Acte seguit, el moderador obre un torn d’intervencions del públic

La Sra. Lidia Muñoz, regidora de St. Feliu i responsable, entre altres, de Dona i Joventut, diu que a la seva ciutat les dones han tingut un paper molt rellevant al govern. I que la visibilitat de la dona ha ajudat a generar uns referents clars. També fa dues valoracions. Una es que cal posar en valor les tasques femenines que s’han atorgat en els governs. Dir que aquestes són tasques “maria” o de segon nivell no es cap cosa bona. Les ciutats han esgotat els recursos i ara cal seguir treballant en temes socials, més que mai.

La segona és que se sent sorpresa amb les manifestacions de Meritxell Budó, quan ha dit que es confonien les polítiques de dona i de LGBTI. Li ha agradat sentir-ho perquè veu que hi ha moltes dificultats a elaborar polítiques de LGTBI i per a dones amb els mateixos recursos. “Als municipis se’ns trasllada una pressió important a nivell social i tècnic. Com si hi hagués una contradicció entre una cosa i altra cosa”.

Meritxell Budó li dona la raó. Diu que pels mateixos recursos competeixen polítiques necessàries. Explica que ella ho traslladarà a la Diputació de Barcelona, on participa.
La Sra. Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal, diu que és la primera alcaldessa de la Bisbal però prefereix que se la recordi per haver-ho fet més bé que els altres alcaldes, i no pas per ser la primera dona. Diu que amb la llei de la paritat s’han aconseguit coses, però és molt injusta en molts casos. Quant a la conciliació diu que ara li és més possible que abans, quan treballava a l’empresa privada. Per acabar diu que cal vigilar la gent que va pujant. Els programes més vistos de la TV presenten dones amb papers molt poc desitjables.

La Sra. Marta Blanc, alcaldessa de Puigpelat, diu que creu que no existeix la política en femení. Però que va traslladar la pregunta als seus companys i que aquests li van dir que el que fas com a alcaldessa no té a veure amb el gènere sinó amb la manera de ser com a persona. Diu que no li han barrat mai el pas en política pel fet de ser dona. Els percentatges baixos de participació de dones s’expliquen perquè als pobles petits és molt difícil.  És una vocació més que una professió. Si volem canviar els percentatges hem de treballar en el món rural.

Claustre Sunyer, alcaldessa de Castellar de la Ribera, explica que en el seu poble hi viuen 142 habitants. Es un món rural sense nucli, amb masos dispersos. Aprofita per dir que es molt necessari fer política de dona en el món rural.

La Sra. Montserrat Garrido, alcaldessa de St. Pol de Mar, diu que les dones tenen molta feina a fer, en creure’s que son igual de bones que els homes en dirigir i decidir. “A les dones no ens fa por prendre decisions”. També apunta que “l’educació de les famílies la portem les dones. Aquí és on hem d’incidir. Les responsabilitats assistencials han de ser per a fills i filles”.

Maite Aymerich, des de la taula, diu a les alcaldesses que compaginen família, feina i alcaldia, que ella mateixa treballa. Diu que té un equip que l’acompanya i l’ajuda a organitzar-se. En la seva vida personal hi ha un “standby” (els fills grans, fora de casa, una parella que entén la situació). Sense això tot seria difícil. Diu que les alcaldesses no s’han de sentir soles.

La Sra. Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida dels Monjos, també diu que és la primera dona alcaldessa del municipi. Que es va presentar com a cap de llista perquè volia transformar el municipi. El gruix de les dones presents volen transformar la societat igualment. “Cal superar la culpabilitat de ser dones i alcaldesses, i mares, filles, germanes i companyes”, proposa.

El Sr. Berraondo pregunta a la taula si el fet de pertànyer a partits polítics diferents els dificulta o no la presa de decisions consensuades.

La Sra. Lluisa Moret diu que cal treure conclusions a nivell general. Assegura que hi ha discriminació de gènere i que hi ha molta feina a fer. “Un dels èxits del patriarcat es fer-nos pensar que ja som iguals i que ja no calen polítiques d’igualtat”, afirma. Moltes persones pensen que ja no son necessàries i per això es confonen conceptual i terminològicament. La lluita és present i és necessària. No és casual la clivella salarial, la infra-representació de dones en consells d’administració de les empreses de l’IBEX, etc.  Des de la seva força política, s’han dotat d’uns estatuts i unes formes que garanteixin la paritat

La Dra. Marta Corcoy ofereix una  dada positiva. El producte “infoparticipa” de transparència que s’elabora des del seu departament ha determinat que, de 93 premis de reconeixement de participació a Catalunya, el percentatge d’alcaldies governades per dones és molt alt. Hi ha quelcom en la gestió de les alcaldesses que fa que ho facin millor.
 
La Sra. Meritxell Budó diu que la seva força política es presenta en molts pobles i ciutats i que percep que en el seu partit hi ha total respecte per l’autonomia de cada municipi. Es cert que cada vegada hi ha més dones en política, però creu que el més important per al municipi és que sigui el millor projecte i la millor candidata. Els homes també tenen un 50% d’espai.

La Sra. Conxita Sànchez, del Centre D’estudis Comarcals del Baix Llobregat, vol compartir que la comarca ha estat capdavantera en els lideratges femenins i socials. I fa una glosa de les fites històriques que s’han assolit: centres de planificació familiar, congressos de lideratge femení, etc. Explica que el seu centre d’estudis impulsa una recerca sobre 40 anys de feminisme a la comarca on volen confirmar les percepcions. També creu que si el debat hagués estat d’infraestructures hi haurien hagut més homes.

La Sra. Maria Rosell, alcaldessa de Sant Sadurní, fa una proposta a les alcaldesses: “estudieu què cobra cada persona que treballa a l’ajuntament i igualeu els sous per la feina que cadascú fa i no pel gènere al que pertany”.

El Sr. Berraondo clou l’acte convidant a les alcaldesses presents a fer-se una foto de grup i agraint la gentilesa de Sant Vicenç dels Horts en la seva acollida.








Fotos: Nacho Roca

- Extens reportatge fotogràfic -
amb fotografies ampliades