INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu - “Área Metropolitana de Barcelona: els reptes de la contaminació i la gestió de les infraestructures necessàries”
“AMB: els reptes de la contaminació i la gestió de les infraestructures necessàries”

INFORME Esmorzars Alcaldes.eu

“Área Metropolitana de Barcelona: els reptes de la contaminació i la gestió de les infraestructures necessàries”

Alcaldes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona apel·len a la responsabilitat col·lectiva com a mesura per a frenar els problemes de congestió viària i de contaminació de cara a l’horitzó 2020.



“El sistema públic és incapaç de gestionar la mobilitat privada de tots”

Antonio Balmon, Vicepresident Executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Cornellà


“Calen mesures, però també alternatives: prohibir el trànsit pot semblar bona idea, però  cal donar alternatives a la gent”
Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat.


“Els municipis no poden renunciar a liderar canvis en aquest àmbit, tot i les limitacions que tenen”
Josep Perpinyà, President del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcalde de Sant Just Desvern.


"No sols es tracta de reduir la contaminació sinó també de preservar els espais que compensen la contaminació"
Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat.


"En aquest tema la negociació entre municipis seria inviable. En canvi l’esfera de l’AMB ho fa possible. Es la 3a administració més important de Catalunya i la que fa menys soroll, en un moment en què està de moda fer soroll cada minut"
Antonio Balmon, Vicepresident Executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Cornellà.




ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 28 d'abril de 2017

INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu -
“Área Metropolitana de Barcelona: els reptes de la contaminació i la gestió de les infraestructures necessàries”

El passat 28 d’abril de 2017, a l’hotel Avinguda Palace de Barcelona, es va celebrar l’Esmorzar-Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre aspectes relatius a la contaminació i les infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’hi van aplegar unes vuitanta persones en representació de diversos àmbits: política municipal, representants del món de l’empresa, acadèmics i membres de la societat civil. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Urbaser i Certis Empresa Constructora i la col·laboració de Xut Consulting.


Ponents:

Sr. Antonio Balmon, Vicepresident Executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Cornellà, Sra. Pilar Díaz, Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Sr. Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i Sr. Josep Perpinyà, President del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcalde de Sant Just Desvern. El Sr. Eduard Berraondo va ser el moderador del debat. 

Prolegòmens: 

El Sr. Eduard Berraondo dóna la benvinguda als assistents i als participants de la taula i agraeix la seva presència a l’acte. També reconeix els patrocinadors i les institucions aplegades a l’Esmorzar. Recorda la mecànica de funcionament l’acte d’aquest matí i introdueix breument el tema i a cadascuna de les persones que faran ponència. 

Acte seguit dóna la paraula al Vicepresident Executiu de l’AMB.

El Sr. Antonio Balmon agraeix la invitació i saluda als presents. Explica que en l’àmbit de la contaminació i les infraestructures es dóna a una mena de “batalla” dins de la societat per a millorar les condicions de vida, sense perdre condicions de vida. Explica que avui mateix, tot venint, s’ha trobat amb un col·lapse de trànsit protagonitzat per la mobilitat privada i la pública. 

Opina que la societat sap quins són els riscos de la contaminació sobre la salut i la qualitat de vida, però que les alternatives són complicades. Calen poders públics forts que sensibilitzin la ciutadania sobre el fet que cal garantir un altre model de ciutat. En les darreres dècades s’han fet molts progressos i molts territoris s’han transformat. Un d’aquests grans progressos és l’AMB, que permet tenir una visió de conjunt de 36 municipis.

La visió de conjunt porta també a pensar en actuacions concretes. Una primera és la de reforçar el paper de la natura en la zona geogràfica de l’Àrea. Cal obrir una reflexió amb la ciutadania per conformar espais més humans i millorar la protecció dels corredors naturals dins de l’AMB. Parla del Parc Agrari del Baix Llobregat, de Collserola, del Delta del Llobregat... “Cal fer que la gent sàpiga que és necessari conviure-hi”, diu.

També esmenta que quan el primer Tripartit va posar en marxa algunes mesures, va rebre moltes crítiques. Calia reduir la font principal de contaminació (cotxes) i sensibilitzar la societat pels nous temps.

Assegura que “queda molta feina per fer en termes de construcció de l’espai públic”, com ara inversions a Metro, a Rodalies, o intervencions a la C-245 entre Castelldefels i Cornellà. També cal potenciar l’autobús, la bicicleta i els passos de vianants urbans i diu que aquestes actuacions no s’han de veure com a amenaces, sinó que demanen el consens de tothom.

El moderador dóna la paraula al President del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Josep Perpinyà agraeix la invitació i saluda a tots els presents. Opina que la “batalla” és contra el col·lapse. De la manera en què s’utilitzen els mitjans i tal com és l’actual mobilitat, “arribarem a la saturació”. “El model s’ha de canviar”, afirma. 

Però també reconeix que fa poc que s’estan implantant nous models. I demana temps per aprendre i millorar. Si no hi ha compromís de tots els agents, mai s’acabarà d’implementar res. Al Baix Llobregat, que és una de les comarques més importants del país, hi ha una gran mobilitat interior i, també, en relació a la ciutat de Barcelona. Les infraestructures que s’han construït fins ara eren les necessàries, però no s’ha de pensar en “més i més infraestructures”, sinó en racionalitzar millor les que hi ha disponibles.

Perpinyà es pregunta què passa si la mobilitat no és econòmicament sostenible. Diu que això repercuteix en els costos i la competitivitat de l’activitat econòmica. Es pregunta: per què no pensar en carrils exclusius per a mercaderies? Perquè quan mirem els cotxes a l’autopista veiem que van buits?. Afirma que cal cuidar l’espai públic i que cal pensar en una mobilitat molt més sostenible i eficient, amb més serveis disponibles.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat.

Pilar Díaz saluda als presents i diu que vol afegir alguns arguments complementaris. Recorda que darrerament s’han postat en marxa una sèrie de mesures molt ambicioses. La causa és que s’ha percebut el perill. Cada municipi de l’AMB està implantant mesures a nivell intern, però assegura que són necessàriament coordinades. 

El problema, diu, és que aquesta no és una lluita exclusiva de les administracions públiques sinó de la societat en general. “Si no canviem els hàbits, difícilment podrem canviar les coses”. Es mostra partidària de les restriccions (per exemple, al pas de vehicles) i dels hàbits (utilitzar més el transport públic, la bicicleta i les cames). El seu és un municipi petit en extensió i diu que ho té fàcil, perquè la majoria de nens i nenes poden anar a l’escola a peu. Però reconeix que no és fàcil a tot arreu.

També comenta que la gent demana amb vehemència que es recullin els excrements dels gossos del carrer, però que no és tan conscient de la necessitat de lluitar contra la contaminació. Cal tendir cap als vehicles híbrids i elèctrics. Per això els municipis bonifiquen els impostos de circulació i tenen mesures i programes específics. A Esplugues el Pla de Mobilitat amb Horitzó 2020 és ambiciós i està segura que els altres municipis fan el mateix.

Anuncia que estan preparant un “carril-bici” amb un model concret de sostenibilitat, que unirà Barcelona i Esplugues amb altres municipis, com ara Sant Just. Díez afirma que per a totes aquestes mesures, “no ens podem esperar. Si és avui, millor que demà”.

També explica que cal més transport públic i que el que hi ha actualment és deficient. “No és possible que encara no hagi arribat la Línia 3 de metro a Esplugues després de tants anys”. Espera que un dia o altre li arribi una línia, perquè per ara només tenen una estació compartida amb l’Hospitalet.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’Alcalde de St. Climent.

Isidre Sierra agraeix l’assistència i saluda. Diu que ha vingut des de Sant Climent i que ha pogut arribar a temps pel fet de venir amb moto. Demana posar en valor la feina de l’AMB, pel fet que és una entitat que sap posar-se d’acord. En la seva intervenció parla de tres temes.

Un primer és el de la realitat urbanística de residència i de l’activitat econòmica i comercial de les persones de l’AMB. Explica que cal pensar en la mobilitat existent i en la que es pot aplicar a curt i a llarg termini. Una cosa en la que treballen els municipis de la “segona corona” és la integració tarifària i la millora en els serveis de transport. I és que volen promoure que els cotxes que van des d’allà cap a Barcelona no vagin sub-ocupats. “No es tracta d’eliminar, sinó de reduir”.

Un segon punt és que a l’AMB hi viuen 3,2 milions de persones. Una part de l’extensió geogràfica de l’AMB és forestal i agrícola. I això és important. No sols es tracta de reduir la contaminació sinó també de preservar els espais que compensen la contaminació.

Finalment hi ha l’aspecte social. Les administracions poden estudiar la mobilitat dels treballadors i veure com fer-la millor.

Sierra afirma que existeix un acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la Conurbació de Barcelona, i que aquest acord significa treball, aplicació, infraestructures i utilitat.

Acabada la primera ronda de presentacions, el moderador proposa als ponents una intervenció sobre els espais “pulmons” de l’AMB: els parcs naturals i agraris.

Pilar Díaz confirma que cal prendre consciència de la necessitat de preservar els pulmons. En el seu cas, el Parc del Llobregat. Diu que cal limitar-ne els usos indiscriminats. “Cada vegada més cal tendir a cuidar de les pròpies zones verdes, fer cas a les recomanacions de l’OMS, de 10m2 de zona verda per habitant”. 

Comenta que els municipis han de voler tenir un aire molt més net i que doni majors garanties de salut als ciutadans. El Parc és una responsabilitat col·lectiva. És de tothom, però precisament per això cal imposar algunes restriccions. Finalment, anuncia una trobada propera dels municipis que formen part del Parc per a decidir les accions a seguir en els propers anys.

Josep Perpinyà parla del Parc de Collserola. Diu que un dels principals reptes és el de garantir-ne la biodiversitat i també l’ús social. Afirma que “els espais s’han de gestionar de forma metropolitana, no amb visió singular de municipi”. Hi ha 3 milions d’usuaris anuals del Parc. Això fa que hi hagi gent que “no es comporti bé” i que calgui vigilància.

El moderador explica que algunes ciutats europees han posat quotes als cotxes. Pregunta com es podria fer efectiu això aquí i com evitar l’allau diari de vehicles.

Antonio Balmon afirma que la societat viu una contradicció curiosa. D’una banda s’afirma que “cal aprofitar el parc, però quan l’aprofitem els diem a la gent que no ho facin”. La societat té contradiccions de comportament i la realitat política no pot estar-ne allunyada. 

El sistema públic és incapaç de gestionar la mobilitat privada de tots. Però podem posar en marxa iniciatives que amb el temps aniran corregint les males conductes”, afirma. Però creu que no es pot esperar que les propostes tinguin efecte immediat. Qualifica la societat de “tirana en l’ús del seu temps”. 

També diu que cal ser conscient que “tenim un problema de recursos i, sense més dramatisme del necessari, cal anar rectificant a poc a poc”. A Cornellà hi ha més cotxes ara que mai, però a ell el critiquen per les mesures que pren per reduir l’ús de cotxes a la ciutat.

Balmon diu que hi haurà una generació que no necessitarà tenir cotxe com a element d’identitat social i que amb el “bicing” serà feliç. No caldrà la propietat. I això solucionarà moltes coses en el futur. Però ell és poc amic de les accions instantànies. Qualifica d’error la creació de la línia 9, havent-hi una xarxa de Rodalies poc aprofitada.

Isidre Sierra diu que el gran canvi a assumir és el de la millora en el transport públic. “Les mesures han d’anar a reduir els col·lapses d’algunes infraestructures, com ara Rodalies en comparació amb Ferrocarrils de la Generalitat, o els busos, que cada vegada són més emprats”. Les millores no poden ser un servei a la carta, però sí cal demanar una millor freqüència que permeti a la gent arribar a la feina en les millors condicions. Això és important a Collserola i al Parc Agrari. 

Afirma que “no és un canvi d’ara per ara”, però que cal ser valents i posar límits a la utilització del cotxe de la gent. “No anem en contra de la indústria de cotxes, perquè la comarca és receptora de fàbriques que donen molta feina”, ha afirmat.

Josep Perpinyà diu que cal reflexionar sobre per què es produeix la mobilitat. Suggereix que el preu de l’habitatge n’és un causant. “Quan a Barcelona pugen els preus dels habitatges, la gent marxa al Baix Llobregat”, diu. Un altre factor és allà on s’estudia o on un es tracta la salut. Si hi ha universitat o hospital lluny, la gent també ha de desplaçar-se força. 

Pilar Díaz diu que la mobilitat a l’AMB és similar a la d’altres àrees europees. “Com a país hem fracassat amb la manca de transport públic”, diu, i en el cas particular del seu municipi hi ha dèficit. Explica que si algú de St. Climent volgués anar a treballar a Sant Just, o algú de Sant Just volgués anar a estudiar al campus de la UPC a Castelldefels, “ho té molt malament si vol anar-hi en vehicle públic”. En cotxe, són 15 minuts. En bus, una hora i quart. “Estem al 2017 i no veiem solucions de futur immediates”, diu.

La gent té vehicle propi per sensació de propietat (com deia Balmon) però també per necessitat. L’Hospital de Sant Joan de Déu, que és de referència internacional, no té parada de metro propera. Algú d’Hospitalet o Esplugues ho té molt difícil per anar-hi amb transport públic, afirma. Així doncs, calen mesures, però també alternatives. “Prohibir cotxes de més de 20 anys és bona idea, però perd eficàcia si la gent no té com anar a l’hospital”, ha dit.

El moderador pregunta si la conversió de la ciutat en espais exclusius per a vianants és quelcom replicable a tot arreu o no.

Antonio Balmon respon que “depèn”. Explica el cas d’uns veïns afectats per una intervenció de en què es va prohibir els cotxes en un carrer per a fer-hi passar només els vianants. Els cotxes van haver d’anar a parar a un altre carrer que es va saturar. A Cornellà, diu, s’ha expulsat molt de trànsit. I pretenen conscienciar la gent d’ocupar el carrer amb activitats i no amb cotxes. Però reitera: l’únic que es pot fer és reduir el impacte negatiu del cotxe privat, però no eliminar-lo.

Josep Perpinyà diu que al seu poble la mitjana de vehicles per família es de 2,4. Això és insostenible i el vianant s’ha de fer propietari de l’espai. Però la realitat és la que és: amb un gran parc de vehicles disponible, els cotxes han de circular. Les poques inversions que s’han fet al Baix Llobregat han penalitzat la comarca en aquest sentit. 
Isidre Sierra diu que la ciutadania demana als municipis ser més “soft”, però a la vegada la gent no vol renunciar a res. Per tant, cal canviar els hàbits socials.

Pilar Díaz diu que Sant Just i Esplugues se senten molt castigats. Cornellà no té frontera amb Barcelona però si més no té metro. Té esperança en les actuacions que han permès canviar la fesomia de la ciutat. Fa 50 anys la seva ciutat era totalment diferent: poc verda i sense zones per a vianants. Al contrari d’ara. Això es deu a que s’ha treballat. 

El moderador pregunta sobre la contaminació acústica.

Antonio Balmon diu que és molt important i que genera moltes accions. Actualment diu que hi ha instruments per a controlar-la a través de normatives.

Isidre Sierra explica que la ciutadania demana llocs “soft” per a viure. En els dies festius hi ha certa permissivitat.
Josep Perpinyà reclama eco-disseny, eco-innovació i intel·ligència ecològica en el disseny de les activitats humanes.

Pila Díaz confirma el que s’ha dit. Les normatives existeixen. També diu que des de la Llei Antitabac els restauradors demanen terrasses per a poder fumar i que aquestes porten a persones a estar al carrer fins tard, fen soroll. Això exigeix trobar ordenances que marquin punts d’equilibri entre el respecte al lleure i el respecte al descans.

A continuació el moderador obre un torn d’intervencions per al públic.

Joan Sala pregunta sobre si els ajuntaments prenen mesures de foment fiscal i d’educació de la ciutadania (per exemple: per a promoure canvis de cotxe per a contaminar menys). I també sobre la comunicació que fa l’administració local de les accions que es porten a terme.

Antonio Balmon diu que el món local no té aquesta responsabilitat. Diu que si hom decideix canviar-se el cotxe, no ho farà per la bonificació de 50 euros que pot oferir-li el municipi. Diu que es pot estimular i sensibilitzar adquirint una flota municipal de cotxes elèctrics o instal·lar punts de recàrrega. Però que aquesta és una activitat voluntarista. Creu que l’ajuntament no pot fer res significatiu i que qui ho ha de fer ha de ser l’Estat. Les bonificacions hi són, però són tan petites que no poden modificar la decisió del públic. El que es pot modificar és la tendència, però no el comportament singular. 

Pilar Díaz confirma el dit per Balmon, però complementa amb què els ajuntaments poden aportar petits granets de sorra. De vegades l’exemple és important: al seu ajuntament tenen cotxes elèctrics,  o fer bonificacions de fins a un 75%  de l’impost de circulació. Són gestos. I diu que seria molt important que els municipis se sentissin acompanyats d’altres administracions.

Josep Perpinyà està totalment d’acord amb el que s’ha dit, però creu que els municipis no poden renunciar a liderar canvis, tot i les limitacions.

Isidre Sierra dóna un exemple concret: a l’AMB tots els municipis tenen directrius per homogeneïtzar les bonificacions. Però diu que és l’Estat el que ha de posar els diners.

Jordi Roselló pregunta sobre la contaminació lumínica, i sobre si és una prioritat.

Antonio Balmón respon que tot està a l’agenda. Afirma que a Catalunya hi ha llum natural durant bona part de l’any i que la gent demana grans enllumenats tot l’any. A Cornellà s’han fet grans actuacions. La societat és la que ha d’entendre que això costa diners i que comprar elements nous significa que la societat ha de pagar-los. Diu que construir un punt de recàrrega per a dos cotxes val 250.000 euros. Cal fer-ho, però és fal·laç que la gent ho demani sense saber quins són els costos.
 
Josep Catà pregunta sobre la possibilitat d’imitar Londres i dissuadir els cotxes d’entrar al centre de la ciutat. Això afectaria més als ciutadans dels municipis dels alcaldes presents.

Antonio Balmón respon que les normatives nòrdiques són molt “boniques” però que quan s’apliquen aquí tenen unes conseqüències. “Un document ho aguanta tot, però la realitat és altra cosa”. Repta als presents a parlar sobre si podrien fer el que tenen a l’agenda sense vehicle privat.

Pilar Diaz diu que “no ens ho podem permetre perquè no hi ha alternativa”.

Josep Perpinyà diu que anirien molt bé els intercanviadors, els carrils directes de transport públic, el car-sharing, etc. són plans que ja estan en el paper i ben documentats, i que van abans que el que ha proposat l’intervinent del públic.

David Sancho, de la UPF agraeix la claredat als ponents. Afirma que el problema és multifactorial i que des de la Universitat es treballa per a ensenyar sostenibilitat a les noves generacions. Però que, com a tot canvi, es generen resistències. La pregunta és: el marc institucional de l’AMB és adequat per a fomentar el canvi expressat a la taula, amb totes les sensibilitats que hi ha? Ajuda l’AMB a generar el consens necessari? Quin és el punt fort i el punt feble?

Antonio Balmon diu que l’AMB ja porta moltes dècades treballant, “per sort”. Opina que el que cal és promoure són els consensos i no els desacords. Balmon diu que ha construït molts acords dins de l’AMB i que ha mantingut la seva independència política dins del PSC en relació a altres opcions. Creu que això no s’ha de perdre. “Seria inviable la negociació entre municipis, en canvi l’esfera de l’AMB ho fa possible”, afirma. Les discrepàncies són bones si són lleials i per a contribuir i millorar el que cal fer. L’AMB és un gran marc institucional. Es la 3a administració més important de Catalunya i la que fa menys soroll, en un moment en què està de moda fer soroll cada minut.

Afirma que hi ha una sostenibilitat molt important que és la social. “Sense estímul econòmic i social, no es pot plantejar la sostenibilitat ambiental”. 

Isidre Sierra corrobora les paraules de Balmon i diu que “consens, reequilibri i solidaritat” són el que defineix l’AMB. Els municipis s’ho creuen, i destaca que ell parla des de la postura del Partit Demòcrata.

Pilar Díaz diu que no només a l’AMB cal teixir consensos: també hi ha la Diputació de Barcelona. Els alcaldes i alcaldesses són de colors diferents, però han de treballar per a fer la vida més fàcil a tots.

I amb aquestes paraules finals, el Sr. Berraondo clou l’acte d’avui, recordant la cita del 12 i 13 de maig de la Convenció Anual d’Alcaldes.







Fotos: Nacho Roca

- Extens reportatge fotogràfic -
amb fotografies ampliades