Convencio Nacional d'alcaldes de Catalunya 2017 Reportatge fotogràfic
REPORTATGE CENTRAL
“Cal repensar la política municipal des de la implicació de tots els actors”

El gran esdeveniment del lideratge municipal va oferir ponències
i aprenentatges tècnics de quinze personalitats als alcaldes participants.


I PART CONVENCIÓ NACIONAL ALCALDES
  • Sessió de Participació, proximitat, gestió de transparència. El cas dels petits municipis
  • Parlament de benvinguda. Fermí Santamaría, vicepresident segon de la Diputació de Girona i alcalde de Llagostera
  • Sessió d'Ex-alcaldes: "Alcaldes amb experiència"
  • Sessió de proximitat, participació i transparència. El cas de les Diputacions



II PART CONVENCIÓ NACIONAL ALCALDES
  • Garantir  la proximitat en la gestió privada d'un servei públic, i transparència en la gestió i el model de col·laboració públic-privada
  • La visió dels Governs Locals
  • Sopar de cloenda com a reconeixement de la tasca dels alcaldes/esses. Conversa amb el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont


Els experts asseguren que la proximitat és una assignatura “més que aprovada” en els pobles petits.

Alcaldes diuen que hi ha un ús populista de la transparència, la participació i la proximitat i creuen que la Llei de Transparència no s’ajusta als recursos municipals.

Meritxell Borràs felicita els municipis per haver-se adaptat a la Llei de Transparència, malgrat les dificultats i la poca sensibilitat a les diferents realitats.

La Convenció d’Alcaldes de Catalunya reuneix a més de 120 participants en un programa formatiu culminat amb un sopar de reconeixement presidit per Carles Puigdemont.

El President Puigdemont assegura que sense la participació dels municipis no serà possible la creació d’una república catalana.

L’Alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, explica el cas del Temps de Flors en termes de projecte de participació ciutadana en el marc de la Convenció.

La visió dels pobles petits

Coproducció de polítiques" i transparència com a arma política

Les diputacions: la visió de l’àmbit supramunicipal

Casos de col·laboració público-privada

La visió general: Europa, Associacions Municipalistes i Generalitat

El reconeixement del President de la Generalitat
Girona (Gironès), 14 de maig de 2017

El passat 12 de maig va tenir lloc la Convenció Nacional d’Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya, organitzada per Alcaldes.eu, amb la col·laboració de diverses entitats col·laboradores. Fins a cent vint persones van participar en un cicle de conferències formatives, durant la tarda. Al vespre es va celebrar un sopar de reconeixement a la feina dels alcaldes, encapçalat pel President de la Generalitat.

A la tarda, programa lectiu

Sota el tema “Transparència, participació, proximitat”, la Convenció va recollir i traslladar als assistents coneixements, aprenentatges i experiències de lideratge i de bon govern. Els enfocs van ser variats i van integrar des de la visió dels pobles més petits, la de les diputacions, la dels àmbits supramunicipals i, també, la visió dels ex-alcaldes, així com les del Govern de la Generalitat.

A primera hora de la tarda, des de la visió dels pobles petits, Eva Viñolas, representant de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Carles Banús, provinent de l’Associació Catalana de Municipis i Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit van parlat amb el professor universitari i fundador de Xut Consulting Francesc Ponsa. En la ponència es va assenyalar que els pobles petits representen un 1,2% de la població del país però que suposen un 35% del territori, i tots els conferenciants van coincidir en afirmar que la Llei de Transparència no s’adapta a la realitat dels municipis petits, on no hi ha recursos suficients. Tot i això, van dir, la proximitat és una assignatura “més que aprovada” en aquests municipis perquè els alcaldes d’aquests “sempre estan a prop de la gent”. Igualment, es va destacar la mala connexió de banda ampla com una de les dificultats a l’hora de promoure la proximitat i la transparència, a banda del progrés econòmic.

“Coproducció de polítiques” i transparència com a arma política

Posteriorment, i després de la benvinguda oficial pronunciada per Fermí Santamaria, vicepresident de la Diputació de Girona, es va donar lloc a la sessió dels exalcaldes amb experiència dilatada en la gestió pública. Així, Xavier Trias, ex-alcalde de Barcelona, Salvador Esteve (ex-alcalde i ex-president de la Diputació de Barcelona) i Teresa Ferrés (ex-alcaldessa de Palamós), juntament amb el Degà de la Facultat de Polítiques de la Pompeu Fabra, Miquel Salvador, van debatre amb Jordi Grau, sotsdirector del diari El Punt Avui, sobre alguns aspectes dels seus respectius mandats. Xavier Trias va dir que “no s’ha d’utilitzar la transparència per a fer populisme”, i que “en comptes d’anar cap a un sistema més transparent, s’està donant a la informació un ús més polític” i intencional que no pas funcional. En aquest sentit, Salvador Esteve va dir que la llei de transparència “només serveix per a la tafaneria”. De la seva banda, Ferrés va dir que la coordinació entre polítics, tècnics i ciutadans enforteix tots els processos. De fet, la coproducció de polítiques públiques (aquelles dissenyades entre la ciutadania i l’administració pública) ha estat un altre dels temes destacats en la sessió.

Les diputacions: la visió de l’àmbit supramunicipal

Durant la tarda, representants de les quatre diputacions catalanes van donar la seva visió sobre “Proximitat, participació i transparència”. El president de la de Girona, Pere Vila i la de Barcelona, Mercè Conesa, acompanyats de la vicepresidenta de la Diputació de Lleida Rosa Perelló i del representant de Tarragona, Joan Olivella, van declarar-se partidaris dels governs oberts i participatius. Moderats per Eduard Berraondo, els ponents van concretar projectes que estan desenvolupant a les seves respectives institucions per a promoure la transparència i la participació.

Així, Mercè Conesa va destacar que la seva diputació troba en la transparència un “eix estratègic” que fins i tot ha dut a la creació de laboratoris ciutadans per a fomentar el govern obert. Mentrestant, Pere Vila ha reivindicat la “feina conjunta” de les quatre diputacions a l’hora d’enfrontar problemes comuns i ha explicat que no tot es resol amb suport econòmic als municipis sinó que també l’ajut infraestructural i amb personal tècnic especialitzat ajuda molt a fer més transparents els processos. Vila va destacar que els processos participatius són una pràctica “que anirà a més cada vegada”, tot i que per a implementar-los caldrà un “debat profund” en els municipis, atès que si “tot es decidís amb processos participatius no tindria sentit presentar-se a les eleccions”.

La vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Perelló, va destacar que la seva entitat té el compromís de col·laborar amb més de 1.200 entitats amb projectes socials que apel·len als valors de la convenció. I Joan Olivella, representant de la Diputació tarragonina va recordar que transparència i participació són valors institucionals a la seva demarcació des de 2012, “abans que aparegués la llei de la transparència”. Ho va exemplificar en el cas del “Servei d’Atenció als Municipis”, que ajuda a desplegar els valors de la responsabilitat social institucional als municipis.

Casos de col·laboració público-privada

La Convenció també va donar lloc a la presència de representants del sector privat amb forta implicació en els serveis públics. Concretament, la companyia d’aigües SOREA va estar representada per la seva Directora d’Atenció al Client, qui va explicar que gestiona el servei a 250 municipis a través de 150 punts d’atenció presencial. Montserrat Solé va explicar que escoltar la ciutadania “es bàsic” per a poder donar un bon servei i que els usuaris disposen de sistemes de comunicació amb l’empresa, a través de la web i del mòbil, on la companyia ha estat treballant per a assolir una millor digitalització de l’activitat. SOREA, va dir Solé, és una companyia “molt centrada en l’eix social” que vol mostrar la proximitat mitjançant mesures com els fons de solidaritat.
Seguidament va parlar Pere Saló, Director del Departament de Territori a Girona i professor universitari de dret públic. Va explicar que els serveis públics poden prestar-se des de l’administració pública però que, en la pràctica, el “99,9%” d’aquest servei l’acaben prestant tercers. La figura de la concessió pública prové de moments històrics tan antics, va dir, com el món romà, i ajuda a prestar serveis que des dels poders públics, que compten amb recursos minvats i coneixements tècnics no especialitzats, no es poden prestar. Saló va destacar que cal recuperar la confiança entre l’administració i el ciutadà i va parlar del paper de l’Agència Catalana de l’Aigua, que inverteix 30 milions d’euros l’any per a ajudar els ajuntaments en la gestió de l’aigua.

La visió general: Europa, Associacions Municipalistes i Generalitat

La darrera de les sessions formatives de la tarda va estar protagonitzada per representants d’entitats que podrien considerar-se com a distanciades administrativament dels municipis, però que van demostrar un ampli nivell de proximitat. Així es van reunir la Consellera de Governació Meritxell Borràs, juntament amb Miquel Buch (president de l’Associació Catalana de Municipis), Consol Cantenys (representant de la Federació de Municipis de Catalunya) i Ferran Tarradellas, Director de la Representació a Catalunya de la Comissió Europea, moderats per Eduard Berraondo.

Cantenys va afirmar que les lleis de transparència “han arribat 15 anys tard” i que la participació ciutadana “va ser la única competència que va atorgar la LRSAL”. Va defensar que als ajuntaments s’hi ha de crear una “intel·ligència col·lectiva que porti a una regeneració democràtica que satisfaci les necessitats dels ciutadans”. Des de la representació de la Comissió Europea a Catalunya, Ferran Tarradellas va remarcar que la UE està més propera a la ciutadania del que se sol pensar i que la representació que ell dirigeix des de Barcelona n’és una prova. Va explicar que la Unió Europea té el principi rector de fer que les decisions es prenguin sempre des de la instància més propera al ciutadà.

Posteriorment Miquel Buch va defensar que el bon govern es basa sempre en la transparència, la participació i el govern obert, però avisant que la transparència no ha de ser mai un exercici de “voyeurisme” sobre els polítics, sinó un exercici de comunicació bidireccional amb el ciutadà. Buch va reclamar un llenguatge menys tècnic per part de l’administració, per afavorir realment el diàleg. A la fi, la Consellera Meritxell Borràs va afirmar que sense administració no hi pot haver govern, ni bon servei públic, ni benestar pel conjunt dels ciutadans. Va destacar que per a la Generalitat la transparència és “una eina clau” per poder desenvolupar les administracions i el rendiment de comptes. En relació a la llei de transparència de 2014 va admetre que no va tenir en compte les diferents necessitats i nivells d’exigència dels municipis de Catalunya. No obstant, va voler felicitar els ajuntaments catalans per adaptar-s’hi i per tot “l’esforç” que va suposar als pobles més petits, especialment.

El reconeixement del President de la Generalitat

El mateix divendres va tenir lloc, al vespre, el sopar de reconeixement a la tasca feta pels alcaldes i alcaldesses de Catalunya. L’acte va iniciar-se amb un breu parlament de benvinguda de Joan Sala, President del Consell Assessor d’Alcaldes.eu, qui va fer una breu glosa del treball realitzat a la tarda.

Posteriorment, i ja després de l’àpat, el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo va mantenir un diàleg molt fluid amb el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, que també va comptar amb les preguntes i valoracions del públic present. A banda de la feina dels alcaldes i les alcaldesses, es va parlar -i molt- del Procés i de l’estat del diàleg entre Catalunya i l’Estat, atès que Puigdemont havia tingut un encontre aquell mateix migdia amb el president espanyol, Mariano Rajoy.

El president Català va reiterar-se en declaracions fetes aquell migdia sobre la disposició del Govern de buscar el diàleg amb Madrid abans de fixar la data i la pregunta del referèndum. Va dir també que, si l’Estat no respon a la proposta de diàleg, “ja estarà donant una resposta”. El president va insistir en què si el resultat del referèndum és favorable, la decisió serà imparable i portarà a una negociació amb l’Estat i la Unió Europea.

El paper dels municipis va ser destacat també per Puigdemont en tant que damunt d’ells “és on s’ha de construir la república catalana”. Amb aquesta presència va cloure l’acte formal del divendres 12 de maig, que va seguir amb un taller presencial sobre participació el dia següent.

Girona, Temps de Flors

Un grup d’alcaldes participants a la sessió del dia anterior, així com altres convidats, van ser rebuts el matí del dissabte 13 per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a l’Ajuntament de la ciutat. Madrenas va proporcionar una explicació històrica i tècnica sobre “Girona, Temps de Flors”, una de les activitats populars i participatives més importants de la ciutat, destacant-ne la col·laboració entre ciutadans voluntaris i el consistori, sense la qual no seria possible.

La festa, va explicar, va néixer en els anys 50 com un senzill concurs floral entre veïns i ha acabat convertint-se en una certamen reconegut internacionalment que implica milers de persones cada any. A continuació l’alcaldessa va convidar el grup de participants a la Convenció a estar presents en l’acte d’inauguració oficial del Temps de Flors, que va comptar amb parlaments de la pròpia Alcaldessa, de la Tinent d’Alcalde Glòria Plana i de Noé Jordana, capitana de l’equip de bàsquet local, Uni Girona. Acte seguit, i com a colenda de la Convenció Nacional d’Alcaldes, els participants van “perdre’s” pels carrers engalanats de Girona.













Vídeo resum:




 




.

La notícia en altres mitjans:
  • TV3 telenoticies migdia (min. 00:00-00:26 i 03:00-04:16)



.
.
.
.
.
.
.
.