7DIES

Repàs setmanal del 30 d’octubre al 5 de novembre del 2017
(Temps de lectura aprox.: 3 min.)


Empresonament de 9 consellers, entrega de Puigdemont i els consellers a Bèlgica i resposta municipal


9 consellers del Govern van ser empresonats durant la setmana passada i Carles Puigdemont, president i candidat a les eleccions del 21-D, va entregar-se a les autoritats belgues, junt amb quatre dels seus consellers, acusats de rebel·lió, sedició, malversació de fons, prevaricació i desobediència a l’autoritat. Aquests fets van sacsejar el món municipal, amb trencadisses a diversos governs locals i la resposta de l’ACM i l’AMI, que enviaran una delegació d’alcaldes a Brussel·les per denunciar l’empresonament del Govern català.

La setmana va començar quan Carles Puigdemont, junt amb els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig, Meritxell Serret i Joaquim Forn, van dirigir-se a Bèlgica per tenir “llibertat i seguretat”, tal com va afirmar el president.

L’Audiència Nacional va citar a declarar tot el Govern.
Dels membres desplaçats a Bèlgica només hi va anar Joaquim Forn, junt amb Oriol Junqueras, Meritxell Borrás, Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Santi Vila, tots ells acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons. Tots ells van ser empresonats, excepte Vila, qui sota una fiança de 50.000 euros va poder eludir la seva pena. Fruit d’aquest fet, es van dur a terme a Catalunya diverses mobilitzacions sota el lema de “llibertat presos polítics”, amb enganxades de cartells i tallades de carreteres arreu de Catalunya.

Pel que fa a la situació de Puigdemont i els seus consellers, l’Audiència Nacional els va acusar de rebel·lió, sedició, malversació de fons, prevaricació i desobediència a l’autoritat. Com que es troben a Bèlgica, serà la justícia belga l’encarregada de dur a terme les següents passes judicials. De moment, Puigdemont i els consellers van decidir lliurar-se voluntàriament a la policia Belga i declarar.

Com a resposta a l’excepcional context en el qual ens trobem, i com a mostra de rebuig al judici del govern català, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència van decidir que enviaran una delegació d’alcaldes a Brussel·les.

Per últim, de cara a les eleccions del 21 de desembre, ERC i PDeCAT van comunicar que presentaran una llista unitària pels comicis, i Puigdemont va expressar la seva voluntat d’encapçalar-la.

Pel que fa a l’actualitat municipal, els governs de Girona, Terrassa i Molins de Rei van trencar-se. En tots ells hi havia una coalició entre el PDeCAT i el PSC, i la ruptura es va deure a la disconformitat dels convergents amb la decisió dels socialistes de donar suport a l’article 155. A més a més, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, va deixar la militància del PSC després que l’Audiència Nacional decidís empresonar 9 consellers del Govern de la Generalitat.

Per altra banda, en l’àmbit de la gestió pública, Lloret i Palafrugell van signar un conveni pel tractament de residus, a través del qual el segon podrà utilitzar els equipaments de gestió de residus del primer. Girona va adherir-se a la marca “Ciutats i viles amb caràcter” i Sant Cugat va posar en marxa un servei d’atenció i assessorament LGTBI.


per Gabriel Navales
politòleg.