El Tarragonès i el Barcelonès són les comarques amb més població estacional el 2016
L’Aran i un total de 22 comarques tenen població estacional de signe positiu l’any 2016, mentre que les 19 comarques restants tenen població estacional de signe negatiu, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En termes absoluts, el Tarragonès és la comarca amb més població estacional (44.317 persones ETCA) i la segueixen el Barcelonès (39.483), el Baix Empordà (27.635) i la Selva (27.029). A l’altre extrem, entre les comarques amb població estacional de signe negatiu destaquen el Baix Llobregat (-32.832 persones ETCA), el Vallès Occidental (-19.349) i el Vallès Oriental (-13.420).

 
El Pallars Sobirà (29,1%), Aran (25,3%), el Baix Empordà (20,8%) i la Cerdanya (19,7%) són les comarques amb més població estacional en termes relatius. A l’altra banda, hi ha 19 comarques on la població estacional és de signe negatiu, però en totes la disminució de població és inferior al 5% de la població empadronada.
 
La població estacional és el saldo o la diferència entre les entrades a un municipi de persones que no hi resideixen i les sortides d’aquest municipi de la població que hi resideix, ja sigui per treballar, per estudiar, per estades en segones residències o per vacances. Cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present a cada municipi i, per tant, la unitat de mesura és la població equivalent a temps complet anual (persones ETCA). Aquesta operació estadística ofereix informació de 220 municipis (capitals comarcals, municipis de més de 5.000 residents i municipis de més de 5.000 persones ETCA).
 
L’Idescat ha incorporat millores en l’estimació de la població estacional i ha establert una nova base (2016), que incorpora la informació derivada de noves estadístiques, principalment de les de moviment turístic.
 
Barcelona, Salou i Lloret de Mar són els municipis amb més població estacional el 2016
Dels 220 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2016, n’hi ha 88 que tenen una població estacional de signe positiu. En termes absoluts, a banda de Barcelona, que és el municipi de Catalunya amb més població estacional (85.729 persones ETCA), també destaquen Salou (23.305), Lloret de Mar (16.941), Cerdanyola del Vallès (12.741) i Tarragona (10.198). En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s’estima que la seva població estacional equival al 175,0% de la població empadronada al municipi. El segueixen Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb un increment sobre la població resident que oscil·la entre el 88,3% i el 45,9%.
 
Dels 132 municipis on la població estacional és negativa (i, per tant, la població present al municipi és inferior a l’empadronada) destaquen, en termes absoluts, l’Hospitalet de Llobregat (-15.693 persones ETCA), Badalona (-15.168) i Santa Coloma de Gramenet (-12.565). Els municipis que tenen més població estacional negativa en termes relatius són Tiana (-16,0%), Alpicat (-15,7%) i Torrelles de Llobregat (-14,8%).
 
Entre les capitals comarcals, els municipis amb més proporció de població estacional són Sort (31,4%), Vielha e Mijaran (24,2%) i el Vendrell (14,9%) i els municipis amb més població estacional negativa, en termes relatius, són Sant Feliu de Llobregat (-9,9%), Sabadell (-6,0%) i Terrassa (-5,1%).
 
A l’estiu, Santa Susanna quadruplica la població i Tossa de Mar i Salou la tripliquen
La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de segona residència o turístics. Així, per exemple, la població estacional de Barcelona el 2016 ha estat de 85.729 persones equivalents a temps complet anual (un 5,3% de la població empadronada). Barcelona ha registrat el valor més alt al quart trimestre de l’any, amb 124.433 persones equivalents a temps complet anual (gairebé el mateix que en el segon trimestre, 123.279); en canvi, a l’estiu Barcelona ha tingut una població estacional negativa (-17.388 persones equivalents a temps complet anual).
 
En termes relatius, els valors més alts de població estacional es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència. Els encapçala Santa Susanna, que a l’estiu del 2016 ha arribat a acollir una mitjana de 12.077 persones equivalents a temps complet anual, a més dels seus 3.323 habitants. Dos municipis més van triplicar la població mitjana a l’estiu (Tossa de Mar i Salou) i 5 municipis més la van duplicar (Castell-Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Creixell, Roda de Berà i Calonge). També hi ha municipis turístics del Pirineu que registren el valor més alt de població estacional a l’estiu, com ara Vielha e Mijaran i Sort.