Sierra: “Als municipis, el color polític rarament evita un pacte”
Sierra: “Als municipis, el color polític rarament evita un pacte”
Presentació del cicle “Alcaldes i Universitat”, de diàlegs amb Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra
El passat dijous, 30 de novembre de 2017 es va celebrar l’acte de llançament del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.

Isidre Sierra inaugura el cicle de diàlegs entre Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.ERIKA



“La capacitat d’alguns alcaldes i diputats de fer dues coses a l’hora, i fer-les bé, és molt aprofitable. Per què hem de perdre-la?"


"Quan fas el canvi a la política mires d’aportar coses bones que has après al nou àmbit. Jo penso que els coneixements dels politòlegs són molt importants per a ajudar-nos a millorar les coses"

"El tipus d’ajuntament que gestiones marca la motivació personal"

"Els alcaldes tenim un mínim de tres noms. A mi em diuen “Isidre” a casa, “alcalde” al ple i “ara que et veig...” al carrer"

"Quan no faig d’alcalde, faig de pare, economista, bomber voluntari, soci d’Òmnium i de la lluita contra el càncer. Però crec que la principal feina de l’alcalde és la gestió de la pròpia vida personal"
La presentació va tenir lloc a la sala de graus Albert Calsamiglia, de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
- Il·Im. Sr. Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i membre del Consell Executiu de l’ACM
- Sr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Xavier Roca, director i editor d’Alcaldes.eu
- Sr. Eduard Berraondo, periodista i conductor de l’acte.
En el seu preàmbul, Miquel Salvador va explicar que aquest cicle vol donar testimoni d’una manera de fer les coses, en què es vol apropar el món extern a la universitat i aprofundir en el coneixement de la gestió pública des del punt de vista privilegiat dels electes municipals.
Igualment, va explicar que era important el format escollit: “en diem diàlegs perquè volem fomentar la interacció, i no pas el monòleg”.
Presentat el ponent, el Sr. Sierra va explicar que els alcaldes gaudeixen de poder estar presents a la universitat, perquè és important que la relació entre la universitat i el món local sigui fluida i enriquidora.

ENTREVISTA
Ens trobem en un àmbit acadèmic, amb públic al davant. Perquè creu que és important apropar la figura dels alcaldes al món universitari?
Jo provinc de l’empresa privada. Quan fas el canvi a la política mires d’aportar coses bones que has après al nou àmbit. Jo penso que els coneixements dels politòlegs són molt importants per a ajudar-nos a millorar les coses. Ens hem de nodrir de polítics formats en la vida real i en el dia a dia, però també és molt important conèixer les teories, els estudis i els marcs conceptuals que et fan aportar millores al món local. Si podem aportar coses de la universitat al món local, serà un gran pas.
I, al revés. Perquè creu que val la pena apropar el municipalisme als estudiants de Ciències Polítiques?
Es un tema d’egoisme propi. Com a estudiants, a la universitat s’hi pot accedir per dos motius: obtenir un títol o aprendre-hi per aportar després a la societat. Tot allò que nosaltres puguem transmetre del món real als estudiants, ajudarà a que els futurs politòlegs siguin més eficaços i ens ajudin més. Nosaltres podem aportar unes experiències que no t’expliquen. Per a ser pare no et donen un carnet. Per a ser alcalde, tampoc. Crec que cal una comunicació bidireccional entre electes i politòlegs.
En quin moment, i per què, va decidir vostè fer-se alcalde.
En el meu cas, va ser un motiu personal. Van néixer els meus fills i l’escola del poble s’havia quedat petita. Al municipi no s’estava fent res, fins al punt que els meus fills havien de rebre classes als lavabos. Això era intolerable i la manera d’arreglar-ho va ser entrar en política. Vaig entrar-hi per un tema concret i ja fa 12 anys que hi sóc. 
Val a dir que a Catalunya hi ha 947 municipis i que a mi m’agrada diferenciar els 47 (grans) municipis dels 900 restants (petits). El tipus d’ajuntament que gestiones marca la motivació personal. 
També hi ha una norma no escrita que diu que l’alcalde ho és les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Hi estàs d’acord?
La gestió d’una alcaldia es fa 7 dies a la setmana. I torno a diferenciar entre els 900 i els 47. En aquests últims sempre hi ha un equip professional en qui els alcaldes poden delegar. En els primers, l’alcalde ha de fer d’alcalde, de cap de gabinet, d’agenda i de treballador. Quan entres a l’ajuntament, mai saps què et trobaràs i el principal recurs és el propi enginy. Una anècdota: hem celebrat la festa major i és molt típic que la gent faci els “versots” (les “xirigotes”). A mi em cantaven que havia estat en molts llocs, excepte en el meu poble. Algú de la meva família va dir que tampoc havia parat gaire per casa. En conclusió: ser alcalde és un sacrifici important.
Alguns alcaldes es perpetuen. Altres no paren de dir que el seu pas per la política és temporal. Vostè què en pensa?
Jo estic d’acord en què hi ha d’haver limitació de mandats. Novament, però, cal diferenciar entre ajuntaments grans i petits. Als grans tot és una mica més senzill, en el sentit que és més fàcil tornar a la vida professional un cop deixes la política. I en els petits de vegades no hi ha gent que s’hi vulgui posar, i més en moments com aquests en què els alcaldes s’hi juguen el patrimoni. Per tant, si un alcalde ho fa bé en un poble petit, limitar-li els mandats hauria de ser quelcom a rumiar molt.
Amb la tecnologia disponible, cada vegada apareixen més mitjans per promoure la participació ciutadana. Què en pensa?
Miri, els alcaldes tenim un mínim de tres noms. A mi em diuen “Isidre” a casa, “alcalde” al ple i “ara que et veig...” al carrer. La gent amb qui em trobo jo és reivindicativa i molt respectuosa. I sóc un defensor de les xarxes socials, però trobo que allí hi ha més facilitat per a la despersonalització. Nosaltres hem de fer que la gent pugui tenir accés a la informació. No tant com a fet de comunicació sinó com a rendiment dels comptes: cal explicar què s’ha fet i quins resultats i costos ha implicat cada acció. 
Els alcaldes també tenen més facilitat per a fer pactes fins i tot amb l’oposició, que no pas els polítics de nivell nacional o estatal. És el seu cas?
Als municipis, li diré, el pensament polític rarament evita un pacte. L’exemple és clar: quan hi ha eleccions municipals, hi ha persones que em diuen que m’han votat a mi, tot i que m’adverteixen que són d’altres colors polítics. Això no passa en altres nivells. I per això crec que val la pena que els estudiants de Polítiques estiguin al cas. Quan persones de diferents partits polítics posen la fita per davant dels colors, les coses van millor per al municipi.
Es podria dir que Sant Climent és com la vila d’Astèrix. Estan envoltats de municipis d’altres colors.
Hi ha qui considera que el PDCAT és el dimoni. També hi ha qui ens diu que nosaltres no tenim “l’estil PDCAT” perquè no fem política de dretes. A Sant Climent tenim escola bressol, fem cultura popular, treballem contra la pobresa energètica i per complir el què diem. El nostre és un dels pocs pobles on tots els regidors, amb independència del seu color polític, van acceptar el pacte pel dret a decidir.
Quina relació tenen l’alcalde i el cap de l’oposició a Sant Climent? Es troben a la plaça major i prenen el vermut?
La relació amb l’oposició, en qualsevol municipi, està escrita i formalitzada. Ja sigui a les juntes de portaveus i a les comissions informatives, regulades per llei, o a les taules no formals, on també es poden arribar a acords. Aquestes segones, que es poden fer en qualsevol lloc, en els municipis petits són bastant freqüents. I aquí parlem de que hi ha persones amb les que t’avens més i menys, però que, al final, en els ajuntaments el que busquem és que l’oposició t’ajudi i que no et digui un “no pel no”.
Vostè es troba encarant la segona meitat del mandat. Què s’ha proposat per abans d’acabar el 2019?
En la gestió municipal és important que les fites siguin assolibles i compartides. Ara que ja tenim construïda l’escola, volem una nova biblioteca. En el nostre cas, la biblioteca ha definit el model de creixement i de serveis del poble. Li explico que vam dir-li a la ciutadania que si guanyàvem les darrers eleccions, faríem un procés participatiu per decidir què faríem amb un edifici del que disposàvem. Vam fer consultes de totes menes. Al cap d’un any hem trobat un consens del 90% en dedicar l’espai a la biblioteca del poble i compartir cultura. El millor, doncs, és que ho ha decidit la ciutadania.
Creu que és imprescindible que l’alcalde hagi nascut al poble al que es presenta? 
Pel candidat, no ho crec. Per la població, en alguns casos, sí.
Alguns alcaldes compatibilitzen els càrrecs de consellers comarcals, senadors i diputats. Quina visió té vostè de l’acumulació de responsabilitats?
Tenint clar que els càrrecs polítics sols poden cobrar d’un lloc (cosa que la ciutadania no sempre entén) la capacitat d’alguns alcaldes i diputats de poder fer dues coses a l’hora i fer-les bé és molt aprofitable. Per què hem de perdre-la? I, si comptes amb un bon equip, no hi ha problema en estar al Congrés a Madrid durant tres dies a la setmana. No li veig problema.
Algú deia que la LRSAL era maligna.
La LRSAL ha estat una falsedat. Un clar atac polític al món local, que no volia millorar el servei dels ajuntaments, sinó fer-los més petits. Amb l’excusa de l’eficiència, es volia eradicar la política de proximitat. A Sant Climent, que tenim un nivell d’atur per sota del de la comarca i una renda per càpita superior a la mitjana catalana, consideren que no podem gastar diners en serveis socials. Res comparat amb el 155.
Quan vostè no fa d’alcalde, de què fa?
Doncs de pare, economista, bomber voluntari, soci d’Òmnium i de la lluita contra el càncer. Però crec que la principal feina de l’alcalde és la gestió de la pròpia vida personal.
COMENTARIS I PREGUNTES DELS RPESENTS
Un assistent destaca la importància del dilema entre limitar els mandats o no.
Sierra: És important que animem a politòlegs, o metges o empresaris a participar en el món municipal. Però els hauríem de permetre que tornin a la vida en actiu quan pleguin de la política. La realitat és que una persona que abandona la professió durant 15 anys per fer-se polític municipal, no ho té fàcil per guanyar-se la vida quan acaba. Potser la universitat podria crear una acreditació reglada per certificar que aquells alcaldes que han acabat el seu pas per política estan capacitats per reintegrar-se al món professional. Un director de multinacional ho pot fer. Un alcalde pot arribar a prendre el mateix tipus de decisions.
Un altre assistent, representant d’una empresa, pregunta sobre el termini i la persona a la que s’ha d’anar a visitar en un ajuntament per a proposar-li una oferta de serveis.
Sierra: Els ajuntaments hem d’acomplir la llei de la Transparència i això vol dir que en les webs municipals hi ha de figurar el nom i contacte de la persona apropiada de l’ajuntament. El problema és que en molts dels ajuntaments petits no hi ha ningú que sàpiga del tema i acabaràs parlant amb el polític. Finalment, acabes ajudant al polític a entendre-s’hi.
Quant als pressupostos, nosaltres aprovem avui mateix el nostre. El més normal és que quan el presentem al plenari sempre hi hagi alguna oposició i calgui fer pròrrogues de l’anterior pressupost. El primer que aprens a l’administració és que si no tens una partida econòmica i una dotació, no podràs fer res. L’administració és rigorosa, però també més lenta.
CONTRAPUNT ACADÈMIC
Miquel Salvador agraeix la presentació i qualifica la entrevista de “brillant”. Destaca vuit idees i aprenentatges del que s’ha dit durant la mateixa:
1) La importància de generar i compartir sinèrgies entre la universitat i la política.
2) El món local és l’administració més propera a la ciutadania. I en els ajuntaments petits, encara ho és més.
3) Tipologies diverses d’ajuntaments. En els petits, la implicació de l’alcalde és major, però també ho és la dedicació i el sacrifici personal.
4) L’existència d’un equilibri entre la funció política i la funció de gestió. Hi ha un rol per al funcionari i un rol per al polític que, en segons quins casos, poden recaure en una mateixa persona.
5) Els ajuntaments són sistemes presidencialistes. La responsabilitat recau en el polític.
6) En el món local, la ideologia es difumina. Són més importants les persones que les etiquetes. 
7) Importància dels projectes compartits, que provenen de la participació ciutadana i no de la imposició vertical. S’està produint un canvi d’estil en política que no té a veure amb la sofisticació tecnològica.
8) Importància de la col·laboració público-privada i del diàleg entre empresa i alcalde. Especialment, cal evitar el risc de caure presoners de l’assessoria privada externa.