Parlon: “Els alcaldes i alcaldesses ja no podem ser homes i dones de partit”
Parlon: “Els alcaldes i alcaldesses ja no podem ser homes i dones de partit”
El passat dilluns, 12 de febrer de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet defensa que els partits polítics “encotillen l’acció transformadora”




Núria Parlon: Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de l'any 2009 i vicepresidenta cinquena de la Diputació de Barcelona. Des del 14 de juliol de 2014 ocupa el càrrec de viceprimera secretària del PSC. 
De l'any 2012 fins el 2015 va ser diputada al Parlament de Catalunya, i l
’any 2009 va formar part de la candidatura del PSC a les eleccions del Parlament europeu.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC

L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
- Il·Ima. Sra. Núria Parlon, alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet
- Sr. Laureà Fanega, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Pere Jodar, secretari acadèmic de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Eduard Berraondo, periodista i conductor de l’acte.

El moderador va donar inici al diàleg.

DIÀLEG
Vostè va ser alumna de la UPF. Es va interessar primer per la Política o per la Politologia?
La meva idea inicial era cursar Dret. Però a l’Institut, quan es presentaven les carreres, ens van presentar el programa d’una carrera nova, Polítiques, que ens permetia fer una titulació de quatre anys. Ho vaig fer a la UB i després vaig ampliar estudis a la UPF. Ara es complementa amb altres carreres, per exemple Estadística i Sociologia, que van molt bé per a poder fer anàlisi dels diferents fenòmens socials i que em sembla molt interessant per poder fer estudis de camp i enfocar millor les polítiques públiques. Temes de pobresa, oportunitats pels joves, civisme, etc., són coses que formen part de la nostra activitat quotidiana i que els nostres veïns ens demanen quan anem pel carrer i formen part del projecte de la ciutat.  
Ha viscut tota la vida a Santa Coloma?
Vaig néixer a la Vall d’Hebron i, de seguida, vaig anar a Sta. Coloma. Vaig fer oposicions a l’ajuntament i sóc funcionaria. Aquest és un dels millors espais per a desenvolupar la política: l’administració pública. Ara, però, tenim el problema i la feblesa de que les plantilles estan envellint-se en els ajuntaments i que aviat no podran prestar els serveis amb el nivell de qualitat que la ciutadania exigeix. Les lleis aprovades pel PP en els darrers temps ens estan impedint tenir renovació i estem tancant-nos una porta fonamental d’ocupació.

“Tenim el problema i la feblesa de que les plantilles estan envellint-se en els ajuntaments i que aviat no podran prestar els serveis amb el nivell de qualitat que la ciutadania exigeix. Les lleis aprovades pel PP en els darrers temps ens estan impedint tenir renovació”

Com va ser el moment en què s’adonà que volia actuar en política?
Em va tocar viure un moment en què St. Coloma començava a ser beneficiària de projectes europeus de regeneració urbana (anys 1998-1999). Per les característiques del municipi patíem dèficits urbanístics al centre de la ciutat. I, a més, teníem el projecte de recuperació del Riu Besòs. Gràcies als Fons Europeus, ara tenim una llera que ens uneix Sant Adrià i Santa Coloma i de la que tots gaudim. Els tràmits van començar el 1991 i els fons van arribar el 1998. Van ser programes bàsics per a nosaltres. Aleshores tampoc hi havia costum de fer processos de participació ciutadana i en el 2000 nosaltres ja ho fèiem. 
Igualment, vam treballar molts projectes de immigració en aquell temps. L’any 2000, un 4% de la població ho era, però el 2004 va arribar a ser-ho un 23%. A la zona sud de la ciutat això podia superar fins i tot el 50-60%. A dia d’avui hi ha segones generacions de persones nouvingudes vivint a la ciutat. Tot allò va ser molt estimulant tècnicament i políticament, i de seguida sabíem si les nostres polítiques tenien impacte o no.  
I quan va decidir passar a liderar el partit al seu municipi?
Vaig renunciar a ser eurodiputada el gener de 2009, en un moment en què es vivia una crisi en els valors polítics, que generava reacció (i no proposició), causada per la corrupció. En el nostre cas ens vam veure esquitxats per un cas de corrupció urbanística i vam haver de recuperar la confiança de la ciutadania. Vaig estar com a alcaldessa interina durant 17 mesos i el 2011 vam perdre la majoria. El 2015, però, la vam tornar a recuperar. El nostre principal repte dels darrers anys ha estat combatre l’impacte tan negatiu de la crisi econòmica en termes de pèrdua de llocs de treball. Això ha incidit molt sobre l’àrea del Besòs, on ja no quedava gaire indústria i on els serveis que hi havia depenien molt del nivell de consum del públic. Un dels efectes més durs el vam patir sobre el tema de la infància. Des de 2012, però, invertim 2 milions d’euros anuals per garantir l’alimentació de 7.000 nens i nenes de la ciutat en situació de risc. Tot això ho diu l’Anuari Social de Santa Coloma de Gramenet. I la correlació entre l’alimentació infantil i el fracàs escolar és certa: quan hem cobert les necessitats alimentàries, els nens i nenes han començat a seguir les classes amb concentració. Hem reduït el fracàs escolar.

“La correlació entre l’alimentació infantil i el fracàs escolar és certa: quan hem cobert les necessitats alimentàries, els nens i nenes han començat a seguir les classes amb concentració. Hem reduït el fracàs escolar”

També hem de tenir en compte que els ajuntaments estem molt encotillats per la LRSA. Som una mena d’administració tutelada, que patim unes normes fora de lloc que ens condicionen la despesa. Generem superàvits de 10-12 milions d’euros cada any i que no podem invertir en les polítiques socials que volem. Si això ho sumem a què l’administració central i Generalitat incompleixen els compromisos en serveis bàsics, tenim un greu problema. Si els governs locals no haguessin assumit la feina de promoure la convivència social, n’hi hauria hagut molts més.

“Som una mena d’administració tutelada, que patim unes normes fora de lloc que ens condicionen la despesa. Generem superàvits de 10-12 milions d’euros cada any i que no podem invertir en les polítiques socials que volem”

Alguns alcaldes ens diuen que poden reconèixer tots els seus veïns. En una localitat de 120.000 habitants com s’ho fa vostè per estar prop dels seus conciutadans?
Amb la proliferació de les xarxes socials, tot es comenta, i tot es diu. Nosaltres des de l’alcaldia contactem amb molta gent, perquè fem moltes polítiques de proximitat, d’alcaldia de barri, de presència al districte, i ajudem a promoure moltes activitats culturals i esportives. Però també ens és molt fàcil contactar amb qualsevol ciutadà o ciutadana. Ara mateix tenim un projecte al barri de “l’Olimpo”, unes antigues piscines on tothom havia après a nedar, que ara s’ha convertit en un parc molt bonic. Allà a la vora hi viuen els avis de la residència i els nens hi juguen a pilota. Això, curiosament, genera un problema de convivència que apareix a les xarxes socials, que segueix amb recollides de signatures i que acaba amb la presència de la policia municipal. 
Finalment, juntament amb l’Associació de Veïns, amb una escola propera i l’ajut dels arquitectes municipals, hem dissenyat un espai alternatiu per als nens i nenes. Ha estat una experiència motivadora perquè hem donat la paraula a nens i nenes i han generat idees creatives. I, a part, hem creat idees cíviques que posen en valor els recursos de tots.

“Des de l’alcaldia contactem amb molta gent perquè fem moltes polítiques de proximitat, d’alcaldia de barri, de presència al districte, i ajudem a promoure moltes activitats culturals i esportives”

(Prof. Laureà Fanega) Li faig una pregunta acadèmica. Vostè ha parlat d’indicadors, d’objectius, de “multiservei”, i és llicenciada i doctorada en ciències polítiques. Jo els dic als alumnes que el 35% d’ells acabaran treballant com a funcionaris. Ajuda als alcaldes i alcaldesses tenir una formació acadèmica prèvia?
Crec que sí, que moltíssim. La realitat sovint supera allò que abans has après teòricament. La perspectiva multidisciplinar de les Ciències Polítiques és molt bona. Crec que és molt recomanable fer pràctiques en qualsevol àmbit administratiu, en el de suport, en el de les polítiques de implicació pública, en la generació de confiança, en la participació, etc. És cert que ara, per les restriccions legals, tenim moltes més dificultats que abans en generar convenis de pràctiques amb estudiants, però seria molt interessant fer-ho en major mesura. 
Com combinava la feina com a alcaldessa i com a diputada al Parlament?
Va ser un procés de decreixement voluntari. Vaig estar una etapa al Parlament, compaginant amb l’alcaldia. Va ser una experiència dura i va passar en un moment convuls, de certa paralització. Els càrrecs electes dedicats al món local som gent d’acció, i al Parlament hi ha més aviat inacció. Els que estem acostumats a la gestió pública ens costa habituar-nos-hi. Vaig decidir no repetir al Parlament i concentrar-me en la ciutat. 

“Els càrrecs electes dedicats al món local som gent d’acció, i al Parlament hi ha més aviat inacció. Els que estem acostumats a la gestió pública ens costa habituar-nos-hi”

Es considera una dona de partit?
Crec que els alcaldes i alcaldesses no podem ser homes i dones de partit. Perquè ser-ho genera limitacions. Els partits del S.XXI es comporten com estructures del S. XIX en molts casos. Es cert que hi ha hagut el debat sobre la “vella” i la “nova” política, però crec que els partits encotillen molt l’acció transformadora. Crec que ara caldria buscar noves aliances per combatre les amenaces d’un capitalisme financer que creix sense que els partits puguin parar-lo. Estem assistint a noves formes d’esclavitud sexual, infantil, de tecnologia, o laboral que en aquest segle XXI ens porten a recordar el segle XIX. Aquest és un període de globalització del món que té aspectes positius i negatius, però en què les estructures de partit no sé si estan a l’alçada per tal de resoldre les clivelles. Ser de partit, al meu parer, té algunes febleses importants. 
La decisió que va prendre vostè el 27 d’octubre -deixar l’executiva del PSOE- li ha passat factura?
No, van ser molt respectuosos amb la meva decisió. I jo he iniciat un procés de decreixement de presència política pública per centrar-me amb la ciutat i aportar el granet de sorra per millorar les condicions de vida de la gent. Espero que puguem arribar a pactes entre els electes municipals a fi de renovar un contracte social que ara mateix està erosionat i que és molt fràgil. Cal obrir espais de trobada i, en política, no hi ha raons absolutes.

“He iniciat un procés de decreixement de presència política pública per centrar-me amb la ciutat i aportar el granet de sorra per millorar les condicions de vida de la gent”

Està còmoda amb la posició actual del PSC sobre el referèndum, o enyora la pretensió d’un referèndum pactat?
A dia d’avui tot ha quedat molt superat. Després de tot el vist, ja no val un referèndum pactat. Tot ha anat molt ràpid. I estem en mans de governants que se segueixen relacionant amb la gent amb la mateixa lògica en què ho feien al segle XIX. Estem assistint a un enfrontament de senyors feudals amb senyors feudals, on la possessió de la terra determina l’acció política, sense ser capaços de pactar cap opció. El resultat és que les decisions unilaterals afebleixen la capacitat d’avançar, i que ens trobem en un moment de conflicte de dos nacionalismes que està col·lapsant allò que es fonamental. Em sembla una cosa sense precedents. I en això assenyalo el govern d’Espanya com al de Catalunya. Confrontats dos poders que es veuen com a absoluts, col·lapsen un sistema democràtic. No sé quant de temps s’allargarà però és una situació molt negativa.

“Estem assistint a un enfrontament de senyors feudals amb senyors feudals, on la possessió de la terra determina l’acció política, sense ser capaços de pactar cap opció”

“Ens trobem en un moment de conflicte de dos nacionalismes que està col·lapsant allò que es fonamental. Em sembla una cosa sense precedents. I en això assenyalo el govern d’Espanya com al de Catalunya. Confrontats dos poders que es veuen com a absoluts, col·lapsen un sistema democràtic”

 

COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS

Una alumna pregunta si, com a dona, creu que ha tingut més limitacions per a exercir el poder polític.
La discriminació de gènere és subtil. A les dones ens costa més arribar i hem de demostrar més. I estem sotmeses a una pontificació constant. Ens queda molt recorregut per fer, perquè moltes de nosaltres tenim pocs referents i els que tenim no són motivadors (i.e. Thatcher). Ens cal construir models en femení per tal que les dones vulguin accedir al poder, entès com un poder en clau femenina, des de perspectiva feminista, que no cerca altra cosa que una societat igualitària.

Si analitzem les dades de la ciutat, en tema salarial, d’emprenedoria, etc. veiem que les dones participen de totes les formacions i tenen millors idees, però el factor del risc de càrrega familiar fa que no tinguin tant d’accés a l’èxit. Crec que el concepte de poder es pot transformar positivament amb una presència major de dones a la política. Ara bé, no serveix de res posar dones en el poder per mera quota, si és que segueixen pensant amb lògiques patriarcals. Cal que s’incorporin en la política, que prenguin decisions polítiques, econòmiques, acadèmiques... I això suposarà que els homes acceptin renunciar en algunes coses, però sempre per millorar la qualitat de vida de tots plegats.
Un altre alumne pregunta sobre la limitació de mandats. “Què en pensa de la gent que es perpetua en el càrrec?” També pregunta la mala relació existent entre els partits d’esquerres de la seva ciutat?
Sóc partidària de la limitació de mandats. En el codi ètic tenim 3 mandats com a màxim. També és veritat que en certes ocasions s’explica que hi hagi alcaldes que estiguin molts anys. Això acaba amb la possibilitat de tenir quadres formats i gent jove a l’alcaldia. Un dels defectes de la política local és l’excessiu protagonisme de certs líders.
En quant a la mala relació, no m’atreviria a dir que n’hi hagi. Com a molt hi ha cert encotillament en plantejaments ficticis. En el cas d’Iniciativa, fa dos anys eren part del govern i la majoria de polítiques que fem les ha escollit la ciutadania, entre tots i totes. En el moment de filar prim, però, ja sigui per la municipalització del Procés, ja sigui per l’encotillament dels partits, tots han agafat una distància una mica rara. Però quant a agenda social, ens hauríem d’entendre millor.
Sobre la immigració. A Badalona va ser un problema, a Santa Coloma és una riquesa. Quina diferència hi ha hagut en la gestió?
Nosaltres vam treballar aviat amb allò que podia generar conflicte. Quan la realitat canvia, el que no pots fer és pretendre que no ha canviat. Badalona va girar la cara al fenomen migratori i això va ser un error. Nosaltres, en veure que la població canviava tant, vam obrir processos de participació, concretament, el pla per la convivència intercultural, amb l’eix de “convivència” i de “interculturalitat”. En aquell moment calia fer-ho. Vam articular una declaració de principis on s’hi van sumar persones a títol individual i col·lectiu. Això va anar acompanyat d’un pla de mediació inter-comunitària i un equip de mediadors treballen en l’espai públic i les comunitats de veïns per resoldre problemes que puguin generar qüestions de convivència.
Qui avui dia digui que quan mani farà desaparèixer la immigració hauria d’estar molt penalitzat. Perquè aquesta és una realitat immutable al llarg dels anys. No es pot evitar.
Quin és el gran projecte o sector potencial de Santa Coloma del futur?
El nostre “far” d’especialització en l’eix Besòs és l’alimentació i la salut. I hem fet un campus que genera sinèrgies positives sobre el petit comerç i els serveis locals. Treballem també en la línia de la interculturalitat. Al barri del Fondo, per exemple, hi tenim una biblioteca on hi hem instal·lat una cuina i un fons documental vinculat a la cuina. I també tenim un projecte estratègic en aquest mandat. Amb l’antiga fàbrica de la CIBA volem fer-hi un espai de creació de polítiques d’igualtat i un centre de recursos per dones. Estem presentant sol·licituds a la Unió Europea, per obtenir fons adreçats a promoure el talent i la producció cultural, i que es pugui aplicar al talent en femení.
Als anys 80 hi havia molts diners europeus destinats a la regeneració i a tota mena de coses. Ara no hi ha gaires diners. Què es fa en aquest àmbit i en el de la conciliació.
Accedir a fons europeus és cada vegada més difícil. La nostra és una ciutat amb dèficits urbans, a la que li cal transformació urbana. Però accedir a aquests fons implica no només demanar diners, sinó pensar en innovacions que puguin inspirar altres ciutats europees. El nostre és un municipi que no es pot eixamplar geogràficament, però que té l’oportunitat d’innovar en la manera de fer polítiques públiques. I som ara beneficiaris dels fons EDUSI, on hem assolit 30 milions en inversió pública, i en el d’àrees de conservació i rehabilitació, en innovació, en ocupació, també busquem fons europeus.
Antigament, la Gramanet va ser un referent esportiu. És difícil estar a l’ombra de Barcelona, però quin projecte esportiu tenen actualment com a ciutat?
Si ens ho prenem des del punt de vista de l’alta competició, pagar fitxes de grans jugadors des d’una ciutat com la nostra és difícil. En canvi, donem recursos per que les institucions locals facin esport de base, i que donin a la gent valors de competitivitat sana.
Un alumne pregunta sobre la introducció de “la Grama”, la moneda local.
Ha costat moltíssim posar en marxa una moneda social. Una part de les subvencions de que donem a les entitats les donem en “grames” i això significa que han de gastar-se aquests diners a la ciutat. Tenim 200 institucions integrades en el sistema i, fins ara, hi hem injectat 1.5 milions d’euros. Donem la primera fase per tancada i en la segona fase farem que els empleats de l’ajuntament cobrin el 30% del seu sou en “grames”. I la tercera fase serà que amb una aplicació tothom pugui canviar euros per “grames”. L’objectiu és que tothom pugui gastar a la ciutat.

"Farem que els empleats de l’ajuntament cobrin el 30% del seu sou en 'grames'"







 Reportatge fotogràfic. Nacho Roca per Alcaldes.eu