Neus Lloveras: “L’AMI surt en la llista dels més buscats de la Guàrdia Civil, més pel nom que per res que hàgim fet”
Neus Lloveras: “L’AMI surt en la llista dels més buscats de la Guàrdia Civil, més pel nom que per res que hàgim fet”
El passat dilluns, 12 de març de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.
Neus Lloveras analitza l’activitat de l’alcaldessa davant d’alumnes de Ciència Política





Neus Lloveras: Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 3 d'agost de 1963, Lloveras és diplomada en Direcció Financera a l'escola de negocis EADA. Va ser nomenada alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de l'11 de juny de 2011. 
Ha estat també presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, entre abril de 2016 i febrer de 2018, i diputada al Parlament de Catalunya des del 26 d'octubre de 2015 fins al 27 d'octubre de 2017, entre d’altres.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC

L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
- Il·Ima. Sra. Neus Lloveras, Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
- Sr. Abel Escribà, Vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Estanislau Alcover, professor de la Facultat de Ciències Polítiques

El moderador va donar inici al diàleg.

DIÀLEG
Quin és el trajecte que va seguir vostè fins arribar a ser alcaldessa?
Des de 1985 a 2011 vaig ser directora financera d’una empresa de 100 treballadors, a St. Pere de Ribes. Compaginava aquesta activitat amb la vida associativa de la ciutat, que té 67.000 habitants i que és molt activa. Allà tots ens coneixem.
L’any 2003, qui era aleshores cap de l’oposició municipal em va convèncer per integrar-me en la candidatura municipal. Tot i que al principi no m’interessava, vaig pensar que si hi havia un lloc on poder fer coses per la ciutat, era la política local.
Vaig estar dues legislatures en la oposició. Aleshores hi manava el Tripartit. I el 2009 vaig esdevenir candidata. En Joan Ignasi Elena, que era un alcalde molt presidencialista, em deia que em donaria una pallissa electoral. Per sorpresa de tots vaig guanyar les eleccions i vaig assolir l’alcaldia amb 9 regidors de 25. Em vaig trobar un consistori completament arruïnat, després d’haver apostat molt per la construcció.
Un panorama ben difícil.
En minoria, sense recursos i, a més, alcaldessa nova. Però vam tirar endavant i consolidar el projecte, aprovant tots els pressupostos. Vam mantenir obert el diàleg amb totes les forces polítiques i vam tenir en compte la gent. El 2011 vam celebrar el primer procés participatiu per donar a conèixer el projecte que jo volia i hi vam incorporar molts aspectes del que la gent ens va dir.
El 2015 em vaig tornar a presentar, però la fragmentació política va fer que obtinguéssim tres regidors menys. Ara estàvem en 6 de 25 i era impossible governar sense pacte. Vam intentar-ho amb ERC i les CUP, però aquestes no van voler entrar en el govern i ERC va voler fer el mateix que elles. Així que vam aconseguir un pacte amb PSC. Soc independentista i socialdemòcrata i ells van afegir els seus 5 regidors. Crec que cap posar per davant de tot el treball per la ciutat.
Per acabar de complicar-ho, CiU es va desfer i dos dels meus regidors, que eren d’Unió, van decidir anar-se’n a l’oposició. Ara estem amb 9 regidors de 25, 5 de socialistes i 4 propis, però seguim portant endavant els projectes de ciutat. No em tornaré a presentar perquè, per a mi, dues legislatures són suficients. Amb tot, m’agrada molt aquesta feina i la trobaré a faltar.
 

“No em tornaré a presentar perquè, per a mi, dues legislatures són suficients. Amb tot, m’agrada molt aquesta feina i la trobaré a faltar”

Com a expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) deu tenir una opinió de la situació i reptes actuals de l’aplicació de l’article 155.
S’està notant força. Les primeres setmanes no es notava, però ara si. Els temes més importants estan encallats perquè no hi ha ningú que els signi. A Vilanova estàvem treballant en la fusió de dos consorcis sanitaris i ara està tot parat perquè no hi ha cap conseller que pugui signar-ho. El dia a dia municipal està funcionant, però si puges més amunt ja no.

“El 155 s’està notant força. Les primeres setmanes no es notava, però ara si. Els temes més importants estan encallats perquè no hi ha ningú que els signi. A Vilanova estàvem treballant en la fusió de dos consorcis sanitaris i ara està tot parat perquè no hi ha cap conseller que pugui signar-ho. El dia a dia municipal està funcionant, però si puges més amunt ja no”

Com va arribar a presidir l’AMI?
Perquè soc municipalista. El ple de l’ajuntament de Vilanova va decidir formar-ne part a finals del 2011 per majoria absoluta. Hem tingut una participació relativament modesta els primers anys, però el 2015 se’m va demanar de formar part de l’executiva perquè no hi havia cap dona i hi havia voluntat de generar paritat. A l’abril de 2016 el president d’aleshores, que era Carles Puigdemont, va plegar i em van escollir a mi. He presidit l’associació dos anys i la meva experiència ha estat molt interessant. L’entitat integra 800 ajuntaments que han d’escollir entrar-hi per majoria absoluta, és molt plural i també compta amb 50 alcaldes socialistes i d’Iniciativa. Totes les decisions es prenen per consens, després d’un debat llarg i acompanyat d’assessors jurídics.
I no obstant, sortim en la llista dels més buscats de Catalunya de la Guàrdia Civil, per haver fet política, i més pel nom que per cap cosa que hàgim fet.
Quines són les principals feines en la gestió del dia a dia d’un Ajuntament i quin és el paper que hi tenen els ciutadans?
La participació ciutadana és importantíssima. Tu pots tenir les idees que vulguis, però un cop tens la responsabilitat de govern, és imprescindible mantenir el contacte amb la gent. Una administració que treballi d’esquenes a la gent segur que no ho fa bé. Si no contrastes el que tu creus amb el que la gent pensa, segur que t’equivoques. Cadascú veu les coses segons el seu entorn, i es important sortir d’aquest entorn per veure com els demés veuen les coses. En aquest sentit vam organitzar processos participatius tant el 2011 com el 2015 per a poder fer els plans d’actuació municipal. Van ser unes jornades per parlar amb la gent abans de treure el programa electoral. 

“La participació ciutadana és importantíssima. Tu pots tenir les idees que vulguis, però un cop tens la responsabilitat de govern, és imprescindible mantenir el contacte amb la gent. Una administració que treballi d’esquenes a la gent segur que no ho fa bé”

També hem organitzat Assemblees Municipals Obertes, en què la ciutadania pot presentar iniciatives que posteriorment passen a les comissions informatives i a les juntes de govern. 
I el 2012-2013 vam introduir les visites als barris de manera continuada. En la meva primera legislatura el meu equip i jo vam anar 4 cops a tots els barris (19 en total). Avisàvem els habitants del barri que aniríem al local social de l’Associació de Veïns, posant una carta en  la bústia de tothom i convocant-los. I aleshores venia moltíssima gent sense ordre del dia. La gent deia de tot, fins i tot moltes queixes i “bronques”, però ho assumíem i ho escoltàvem. De totes les reunions s’aixecava acta i es penjava a la web municipal. Igualment es feia seguiment de tot el que es feia en aquest sentit.
Pregunta el professor Estanislau Alcover: Des de  l’experiència com a d’alcaldessa, com es viu la relació entre la gestió política i la gestió tècnica?
Un punt interessant. En la vida professional anterior vaig ser directora financera d’una empresa molt autofinançada, solvent i ben organitzada. Quan vaig entrar a l’ajuntament vaig patir un xoc bestial: precarietat econòmica, ruïna i desorganització. Els polítics han de fer política, però el que no es pot fer és política-ficció. No es pot comptar amb uns recursos que no tens. A Vilanova la indústria va caure fa molts anys, i l’anterior govern va cometre l’error de creure que creixeríem permanentment a partir de la construcció. Els ingressos de les llicencies van créixer, però eren extraordinaris i es van consolidar com si fossin ordinaris, i l’ajuntament va créixer en paral·lel a aquells ingressos. Quan es van acabar els ingressos municipals, no hi havia manera d’aguantar aquella estructura. I a més es van comprometre molts préstecs pensant que es podrien assumir.

“En la vida professional anterior vaig ser directora financera d’una empresa molt autofinançada, solvent i ben organitzada. Quan vaig entrar a l’ajuntament vaig patir un xoc bestial: precarietat econòmica, ruïna i desorganització. L’anterior govern havia estat fent política-ficció”

Vam haver de fer un pla de sanejament, però als ajuntaments les plantilles són fixes i no s’hi poden fer EROS, i, a part, quan hi ha crisi, el primer que no pots retallar és l’atenció a la gent desafavorida. Si has de pagar préstecs i plantilla alta, no et queda per res. Aquest va ser el problema el 2011. Així doncs, vam treballar com a formigues. No volíem pujar els impostos, per no carregar més la gent. I vam haver d’innovar.
Per exemple?
Al departament d’Urbanisme hi teníem moltíssimes persones treballant i molta feina es subcontractava fora. Vam deixar de subcontractar. I els treballadors municipals es van ajustar els salaris amb la condició de no fer acomiadaments. Ells van fer un gran esforç i ens hi van ajudar molt. També vam agrupar les regidories per àrees, creant la figura de coordinadors a partir de tècnics municipals molt preparats, que van anar liderant els serveis. Prèviament havíem fet una prova amb un gerent municipal, però no va funcionar, perquè ens vam trobar amb l’oposició de tota l’organització. A l’ajuntament hi treballen 600 persones i és com un “mamut”, les dinàmiques són difícils de canviar.
Alcover: Des de la perspectiva d’aquests anys, diria que el procés de reestructuració hauria pogut ser més ben ordenat o era imprescindible un sistema de prova i error per assolir-ho?
Si haguéssim partit d’una economia sanejada i d’una situació general distinta, i aleshores hagués de millorar un ajuntament, ho hauria fet d’alguna altra manera. Però aquesta no va ser la realitat i havíem de treballar en paral·lel amb diverses problemàtiques, així que ho vam fer com vam poder. En alguns llocs estratègics hauria estat recomanable contractar especialistes, perquè hauríem avançat molt més. Ara ho fan persones que s’han preparat sobre la marxa, però que han trigat anys en posar-se al dia. L’avantatge, però, és que tots es coneixen. Normalment tots contracten coordinadors municipals, nosaltres ho hem fet amb tècnics interns.
Quina és la Vilanova del futur a la que apunta la seva política?
Hi ha l’error de creure que és l’administració qui ha de generar activitat econòmica. Jo penso que l’administració només ha de facilitar-la. Nosaltres li ho posem fàcil a les persones que tenen iniciatives. I en això estem molt atents a les oportunitats que es presenten a la ciutat. Conservem la indústria tradicional, però més tecnificada. L’espai Neàpolis i la col·laboració amb la UPC han estat imprescindibles. Amb la universitat hem treballat molt per fer que la industria orientada a la tecnologia sigui una realitat.
També tenim un port enorme, que vivia d’esquenes a la ciutat tradicionalment. Hem eliminat la tanca que ens en separava i ara és l’empresa més important que tenim a la ciutat, amb 900 persones treballant-hi. I, a dins, hi tenim els pescadors. Nosaltres no sabem pescar ni vendre peix, però els podem ajudar a trobar finançament i posar-los consultors. I la pesca va lligada a la restauració, així que els pocs diners que hem trobat a través de la Diputació els hem invertit a la façana marítima, que s’ha transformat molt.
I el turisme. A Vilanova, els turistes tradicionalment ens han fet una mica de nosa, però hem anat acceptant que la gent vingui, treballant amb la gent, i promovent pla per promoure turisme familiar, esportiu, cultural... Això ara és una opció de turisme tranquil i integrat a la ciutat, que hem escollit entre tots. També tenim molt bon comerç, amb una rambla de 2 km, que està tirant molt bé i ara som la capital comercial del Garraf i el gran Penedès. 
Quant a coneixement, ens agrada destacar que tenim formació en aeronàutica, ferrocarril, art i disseny i la UPC. La ciutat està agafant forma. D’un 20% d’atur hem passat a un 14%. Tots els sectors s’estan consolidant, no hi ha botigues buides, ni naus desocupades i la façana marítima ha canviat moltíssim.

“D’un 20% d’atur hem passat a un 14%. Tots els sectors s’estan consolidant, no hi ha botigues buides, ni naus desocupades i la façana marítima ha canviat moltíssim”

Alcover: Com és la relació amb les institucions supramunicipals?
En el cas de la comarca, és molt millorable. El Garraf té 6 poblacions. Vilanova és la meitat de la població. Després tenim St. Pere de Ribes i Sitges, i 3 pobles més petits. Som molt diferents econòmicament i sociològicament i cadascú va a la seva. I això no ens va gaire bé. Hem fet esforços per millorar-ho, però no ens n’acabem de sortir. Caldria un paper més gran pel Consell Comarcal. 
Quant a les relacions amb la Diputació són boníssimes. Si no l’haguéssim tingut en aquests anys de crisi, ens hauria anat a tots molt malament. Un cop surts de la comarca tot funciona bé, ja sigui amb Diputació com amb la Generalitat.

 

COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS

Una alumna s’interessa per l’organització dels serveis municipals en quatre àrees i si aquestes es reuneixen entre elles per evitar que quedin aïllades les unes de les altres.
Sí. Cada cap d’àrea treballa en els seus serveis i després hi ha reunions setmanals dels 4 coordinadors que posen sobre la taula tots els temes en comú. Un cop a la setmana el govern municipal es reuneix també amb els coordinadors, i aquest és el moment de fer l’enllaç entre govern municipal i coordinadors.
Alcover: Han implantat la finestreta única?
Tenim una finestreta única, però ha costat molt posar-la en marxa. Ara mateix podem fer un gran nombre de tràmits, però encara no hi són tots i encara ho hem de millorar.
Un alumne: el procés d’assemblees municipals obertes va permetre veure si hi havia barris que participessin més que altres?
Com deia abans, hi ha dos projectes. Ún és anar als barris (fer una visita) i no hem trobat diferències entre barris. L’assistència era igual en tots i l’únic secret era que el ciutadà rebés la invitació a la seva bústia.
Quant a les Assemblees Municipals Obertes, que es fan a nivell de tota la ciutat, no funcionen tan bé. En la primera que vam fer hi va haver moltes idees, però després ja no tantes. Veiem que tots els que participen son sempre els mateixos, però l’AMO no arriba a tots els ciutadans. El que més funciona són les visites a barris, perquè surten de casa i es troben amb nosaltres.
Un altre alumne: Sobre la participació ciutadana, algun d’aquests mecanismes és directament vinculant o s’han de revisar totes?
Les visites als barris generen propostes no vinculants. A les AMOs, el que s’aprova passa a les comissions i, si és tècnicament possible, passa a ser una demanda al govern. També recordo que el pressupost de 2017 té una part destinada a temes participatius completament vinculants. Ha estat el primer any que hem pogut trobar un racó de diners per fer-ho. El 2018 ho repetirem. Tota la resta són contactes directes amb els ciutadans.
Escribà: En aquests processos participatius, quines prioritats manifesta la gent?
En alguns casos s’han organitzat entre ells. Han fet campanyes. Per exemple, els espais d’esbarjo per gossos ha estat una proposta que ha tirat endavant, perquè els propietaris de gossos s’han unit. També passarel·les per persones amb discapacitats o una aplicació per telèfon mòbil en la que els ciutadans puguin avisar a l’ajuntament si veuen quelcom que va malament, wi-fi en espais públics... I una escola va demanar que es posés una zona d’ombra al pati. Son temes del dia a dia i pràctics. Enguany hi vam dedicar 150.000 euros, amb un màxim de 30.000 per projecte.
Un altre alumne: sobre la relació amb el PSC. Fins a quin punt es tan diferent la política municipal de la nacional? I com pot ser que el PSC no plantegi tenir l’alcalde, si té més regidors?
El PSC ha estat molt lleial i sempre ha valorat que qui va decidir els regidors fossin els ciutadans. El que es anomalia es que dos regidors no adscrits estiguin en l’oposició. Però el PSC no ho ha discutit. Estic convençuda que a nivell municipal son molt més importants les persones que els partits, i les formacions a cada municipis són diferents. Nosaltres som una ciutat de caire obrer i CiU, a Vilanova, sempre va ser molt socialdemòcrata, així que tenim una visió de ciutat propera a PSC, que ha permès que no hi hagués cap desacord en temes de ciutat. Quant als temes nacionals, fem plens distints, perquè ja sabem que anem separats cadascú. Crec que aquest és un tema de maduresa municipal. Ens entenem amb gairebé tots els regidors del ple molt bé. 

“Estic convençuda que a nivell municipal son molt més importants les persones que els partits, i les formacions a cada municipis són diferents”

Xavier Roca: quina es la decisió més important que ha hagut de prendre en tots aquests anys?
Moltes. Fer el pacte de govern i no trencar-lo ha estat important. Però el dia a dia també ho és molt i cada decisió presa també. Per mi, decidir presentar-me a l’alcaldia va ser un canvi molt important. També em sento molt orgullosa de la distribució d’aliments per persones amb poques possibilitats: vam canviar el sistema perquè ens semblava que l’anterior era poc humà i l’economat actual funciona molt millor. No sempre les grans decisions són les més importants.






 Reportatge fotogràfic. Nacho Roca per Alcaldes.eu