El CAREC lliura al president Artur Mas un informe sobre el Pacte Fiscal

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al president Artur Mas un nou informe que recull la seva opinió i criteri en relació amb els objectius i continguts del Pacte Fiscal que promou el Govern de la Generalitat.

Informe del CAREC sobre el Pacte Fiscal
PDF 246KB


“L’Informe del CAREC constata com d’ençà de la institucionalització de l’Estat de les autonomies en la Constitució espanyola de 1978 s’ha produït una àmplia descentralització de la despesa envers les comunitats autònomes, que no ha tingut el correlat corresponent pel costat dels ingressos, en perjudici de la responsabilitat fiscal i de l’exercici ple de les competències atribuïdes".
 
"Des de la perspectiva del CAREC, el model d’un pacte fiscal entre els governs de la Generalitat i de l’Estat es fonamenta en la bilateralitat de les relacions entre les dues administracions. Es presenta, fonamentalment, com un instrument per assolir el màxim grau de responsabilitat fiscal davant dels ciutadans de Catalunya i, també, d’altres administracions públiques (el propi Estat espanyol i la Unió Europea)".

L’Informe del CAREC argumenta en favor de buscar en el nou Pacte una fórmula racional de relació econòmica entre Catalunya i l’Estat que reforci l’eficiència i solvència del sistema de finançament en el seu conjunt, i apel·la a treballar pel màxim consens parlamentari i social possible a Catalunya i per reforçar les vies d’entesa i diàleg fora de Catalunya

El Pacte Fiscal, segons el parer del CAREC, ha de possibilitar la plena assumpció de responsabilitats de cada una de les parts que componen l’Estat compatible aquesta amb el manteniment de la cohesió territorial

L’actual crisi econòmica no pot ser vista com un argument per diferir el debat sinó que més aviat en reforça la urgència i l’oportunitat ja que la responsabilització de les administracions i la millora de la competitivitat dels territoris són determinants per a la reactivació de l’economia

El CAREC considera que un model inspirat en el concert econòmic és el millor sistema per assolir els objectius del Pacte Fiscal. Valorant també que aquest model és una realitat ja incorporada a l’estructura administrativa de l’Estat

 
El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al president Artur Mas un nou informe que recull la seva opinió i criteri en relació amb els objectius i continguts del Pacte Fiscal que promou el Govern de la Generalitat.
 
L’Informe del CAREC constata com d’ençà de la institucionalització de l’Estat de les autonomies en la Constitució espanyola de 1978 s’ha produït una àmplia descentralització de la despesa envers les comunitats autònomes, que no ha tingut el correlat corresponent pel costat dels ingressos, en perjudici de la responsabilitat fiscal i de l’exercici ple de les competències atribuïdes.
 
Des de la perspectiva del CAREC, el model d’un pacte fiscal entre els governs de la Generalitat i de l’Estat es fonamenta en la bilateralitat de les relacions entre les dues administracions. Es presenta, fonamentalment, com un instrument per assolir el màxim grau de responsabilitat fiscal davant dels ciutadans de Catalunya i, també, d’altres administracions públiques (el propi Estat espanyol i la Unió Europea).
 
Els resultats del nou model haurien de modificar el sistema de finançament en el sentit d’una menor dependència, una major capacitat financera i una reducció substancial del dèficit fiscal amb el sector públic central. És un model que pretén incentivar la responsabilització de totes les administracions autonòmiques i en aquest sentit l’Informe del CAREC afirma que “el model es postula com una solució no excloent i vàlida per al conjunt ja que la responsabilització sobre la despesa i els ingressos té la seva traducció en termes d’una major disciplina pressupostària i resulta en un incentiu a l’equilibri que  proporcionaria una major disponibilitat de recursos per a les Administracions subcentrals.”
 
 
Objectius d’un pacte fiscal a Catalunya
 
L’Informe destaca el fet constatat de com en un Estat de perfil federal o plurinacional poden coexistir diferents models de relacions financeres en funció de factors diversos. De fet, a Espanya hi ha dos models en relació amb el finançament (el foral i el del règim comú) de les comunitats autònomes i també en la Constitució es recollia un doble model des de la vessant de la despesa segons accedissin a les competències educatives i sanitàries per la via lenta o ràpida (comunitats de l’article 151 i 143, respectivament). D’aquesta manera es diferenciaven les comunitats històriques de la resta.
 
L’objectiu d’un pacte fiscal a Catalunya, en el marc de referència definit per la coresponsabilitat i la bilateralitat entre administracions, es planteja com el disseny d’un nou model de relacions financeres i fiscals entre el Govern de la Generalitat i l’Estat, que permeti obrir espais a una política econòmica,fonamentalment de caràcter fiscal, amb uns marges de maniobra i actuació més amplis, resultants de la capacitat normativa, de gestió i recaptació dels tributs.
 
En l’Informe, els membres del CAREC, posen l’accent en quatre motius que justifiquen en aquests moments, tant l’oportunitat del moment com la necessitat d’avançar en un pacte fiscal:
 
- L’augment de la responsabilitat fiscal del govern de la Generalitat davant dels ciutadans i, també, davant d’altres administracions com l’Estat o la Unió Europea.
 
- L’augment de l’eficiència i la seguretat jurídica de la funció pública tributària, que es projecta en tres àmbits principals: la lluita contra el frau fiscal; la convergència de criteris entre administracions; i l’assistència al contribuent.
 
- Com a instrument per a la reactivació econòmica, en la mesura que una major capacitat normativa sobre els tributs permetria adequar millor el sistema fiscal a l’estructura productiva específica.
 
- Per obtenir els recursos adequats per finançar la despesa orientada a enfortir la competitivitat i la cohesió social.
 
 
Contingut del Pacte Fiscal
 
L’Informe del CAREC, a partir dels objectius i motius que vénen a justificar la necessitat d’un pacte fiscal de Catalunya amb l’Estat, detalla quins haurien de ser els pilars bàsics d’aquest pacte, a partir dels quals caldria construir una fórmula concreta capaç d’assolir el màxim acord i consens parlamentari i social:
 
- La recaptació i gestió per part del Govern català de tots el tributs que es generen a Catalunya mitjançant una agència tributària pròpia. Garantint que el canvi de  model no vagi en detriment de l’eficiència en la gestió i la recaptació tributàries i assegurant la coordinació entre ambdues administracions tributàries, a fi de garantir la integritat de la informació sobre operacions i activitats gravades a disposició de les agències.
 
- La capacitat normativa plena sobre aquests tributs sense altra limitació que les directrius comunes que s’estableixin amb la Unió Europea i amb l’Estat.
 
- La capacitat financera en funció de les competències assumides per cada nivell de govern. El CAREC considera que un model inspirat en el concert econòmic és el millor sistema per assolir els objectius del Pacte Fiscal, essent com és, d’altra banda, una realitat conspícua i gens aliena a l’estructura administrativa de l’Estat.
 
Mitjançant aquest sistema, una vegada l’agència tributària catalana hagi recaptat i gestionat tots els tributs generats a Catalunya, el Govern de la Generalitat realitzaria una transferència a l’Administració Central de l’Estat pels serveis que presta a Catalunya. El còmput d’aquesta transferència s’hauria de calcular partint del cost real que suposen les càrregues i serveis imputables i a continuació establir un índex d’imputació. La definició d’aquest índex es pot fer sobre la base de diferents criteris (per exemple, el PIB, la renda, la població o qualsevol combinació d’aquestes variables) tot tenint en compte que l’opció per un criteri específic diferent de la població ja comporta de forma implícita una determinada contribució progressiva, més enllà del que resultaria de la contribució per càpita al cost real dels serveis.
 
El sistema no té perquè excloure la possibilitat de negociar altres  mecanismes de contribució per raons de cohesió i/o solidaritat. És fonamental que aquestes aportacions estiguin clarament delimitades partint de  criteris objectius i subjectes a revisió periòdica, sota el principi general que l’anivellament ha de ser sempre parcial, i que en cap cas ha de situar a la comunitat que aporta darrere de les comunitats receptores en el rànquing de finançament per càpita a igualtat de poder adquisitiu, una vegada feta la transferència.
 
- Un mecanisme de negociació i revisió del Pacte partint de la relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, per renovar-ne o modificar-ne el contingut.
 
El CAREC conclou que el resultat d’un acord que es concretés en la fórmula del Pacte Fiscal té la capacitat de contribuir decisivament a millorar tant el grau d’equitat horitzontal (entre comunitats autònomes) com vertical (entre les comunitats i l’Estat) en relació amb l’actual sistema. Però, sobretot, implica un pas decisiu cap a un nou model que aprofundeixi en els principis de responsabilitat i autonomia financera en conjunció amb el criteri d’eficiència, que reclama una millor articulació entre l’aportació a la cohesió interterritorial i els incentius al creixement basats en el propi esforç.
 
Valoració final del CAREC
 
La crisi econòmica ha ressaltat les mancances de racionalitat i eficiència de l’organització territorial de l'Estat detectades, tant pel que fa a les estructures necessàries com a la dissociació de responsabilitats en la gestió dels ingressos i les despeses per part de les administracions públiques, que afecten l'equitat del sistema.
El CAREC valora que el Pacte Fiscal que el Govern de la Generalitat posa sobre la taula per al seu debat i concreció, assumeix, en el marc de la Constitució, la plena responsabilitat de les mesures orientades a assolir l'equilibri dels comptes públics i afavorir el desenvolupament de Catalunya, tot mantenint amb el conjunt de l'Estat un marc de cohesió i coordinació de polítiques econòmiques bàsiques.
 
Sempre que es mantinguin els continguts bàsics del Pacte s’ha d’intentar que en la seva formulació definitiva, assoleixi el màxim consens parlamentari i social possible a Catalunya.
 
Donades les actuals circumstàncies econòmiques, s'hauria de garantir i fer compatibles la validesa i garantia jurídiques de l’acord i el compromís polític assolits amb la seva implantació progressiva.