INFORME- Esmorzar alcaldes.eu 'Com porta feina i crear oportunitats als municipis'
Com portar feina i crear oportunitats als municipis?

INFORME Esmorzars Alcaldes.eu

“Com portar feina i crear oportunitats als municipis?”

Igualada anunciarà el proper 28 de novembre un progrés de nivell “mundial” en la creació d’ocupació



“No hi ha cap territori que tingui futur si no fa una aposta pel coneixement”

Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona i alcalde d'Igualada


“Hi ha un aïllament massa gran entre aquells que pensen les normes i aquells que les han d’aplicar”
Marta Felip, secretària general d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya


“A Masquefa no es van crear polígons per portar-hi empreses després, sinó que el procés es va fer a la inversa: gairebé es creava el polígon a mesura del que les empreses ens demanaven”
Xavier Boquete, president del Consell Comarcal de l'Anoia i alcalde de Masquefa


"Políticament sempre es parla de la creació de llocs de treball, però la realitat és que els empresaris hem de nedar a contra corrent cada vegada que volem obrir una empresa"
Esteve Pintó, president de PIMEC de Catalunya Central


- Extens reportatge fotogràfic -
amb fotografies ampliades

 

ESMORZARS ALCALDES.EU

Igualada, 23 de novembre de 2018

INFORME – Esmorzar Alcaldes.eu -
“Com portar feina i crear oportunitats als municipis?”

El passat 23 de novembre de 2018, a l’edifici de l’Adoberia Bella d’Igualada, s’hi va celebrar l’Esmorzar-Col·loqui dedicat al paper dels ajuntaments en la generació d’ocupació i oportunitats econòmiques en els municipis. Va estar organitzat per Alcaldes.eu i va reunir uns 60 assistents entre els que s’hi comptaven alcaldes i alcaldesses de l’Anoia i comarques properes, empresaris i representants de la societat civil. L’acte va comptar amb el patrocini destacat d’Urbaser i Xut Consulting.


Ponents:

La taula de ponents estava integrada pels ponents:

Sra. Marta Felip, Secretària General d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Il·Im. Sr. Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona i alcalde d'Igualada; Il·lm. Sr. Xavier Boquete, president del Consell Comarcal de l'Anoia i alcalde de Masquefa; Sr. Esteve Pintó, president PIMEC Catalunya Central;

Prolegòmens: 

Eduard Berraondo dóna la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la jornada d’avui. També agraeix l’acollida dispensada pel municipi de Manresa, pel seu ajuntament, pel Consell Comarcal de l’Anoia i per les instal·lacions de l’Adoberia Bella. També agraeix la participació dels patrocinadors que fan possible l’acte i ofereix una breu presentació d’Alcaldes.eu i de cada ponent.

Seguidament dóna la paraula a l’alcalde d’Igualada, que actua com a amfitrió.

Marc Castells agraeix la paraula rebuda i dona la benvinguda a tots els presents en nom de la ciutat. En la seva primera intervenció explica que Igualada és una ciutat regida pel paradigma “industrialista”, que és el que defensa que la indústria és un actor clau de la societat que és la que arrossega moltes coses bones al darrere: “el millor subsidi és un lloc de treball”, diu. I, en aquest sentit, el seu govern municipal s’ha dedicat a crear les millors condicions possibles per tal que les indústries creïn ocupació. 

Explica que des que el seu equip va entrar al govern municipal el 2011 es van focalitzar en recuperar els sectors industrials, invertint en donar a conèixer projectes de reconeixement públic elevat, com ara la capitalitat europea de la indústria de la pell, o la reforma de l’Adoberia Bella, les activitats de preservació del Museu de la Pell o l’impuls al nou polígon industrial de l’Adoberia. Castells opina que totes aquestes accions “tenen un relat imbatible” al darrere que les converteix en accions consistents. I és que “els adobers van ser els primers recuperadors ambientals de la història”. Castells explica que cada any es sacrifiquen 12.000 vedells a Catalunya i que les seves pells, en comptes de ser eliminades es recuperen en indústries com les de la pell a Igualada. I que aquest relat és útil a l’hora de competir amb empreses tant importants com les italianes.

També diu Castells que és l’únic alcalde del món que pot dir que va vestit de dalt a baix amb roba fabricada únicament en el seu municipi, tant per dins com per fora. “Si això ho fessin els italians, segur que ho sabrien publicar fins al New Yorker”. Diu que cal ser capaços de fer i vendre tot allò que fem, i que aquesta preocupació no només s’aplica a la pell, sinó també al tèxtil, i a les TICS, i a la formació universitària. L’alcalde explica que tot això està configurant un ecosistema necessari i avança que el proper dimecres (dia 28 de novembre) Igualada anunciarà una novetat mundial de la mà d’una empresa internacional. Finalment recorda que s’està treballant amb altres alcaldes de la Conca d’Òdena de manera mancomunada a fi de captar inversions industrials que, segurament, donaran peu a un gran anunci abans que acabi l’any. Diu que, després de molt de treball, ara es comencen a percebre els resultats.

Seguidament, Eduard Berraondo dóna la paraula a l’alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal de l’Anoia.

Boquete també saluda els presents i anuncia la seva intenció de parlar més com a alcalde que com a president de consell comarcal. Explica que quan va arribar al govern municipal, el 2007, Masquefa estava en plena crisi i que fins i tot l’empresa més gran del poble havia tancat, deixant al carrer a 200 persones que hi treballaven directament. Van intentar generar noves oportunitats, cosa que amb el temps s’ha traduït en la creació de dos nous polígons industrials. Però la particularitat del procés no va ser la de crear polígons i portar-hi empreses després, sinó que es va fer a la inversa, de manera que es creava el polígon gairebé a mesura del que les empreses demanaven. Actualment, Masquefa ha captat 110 milions d’euros d’inversió privada i gaudeix d’un bon nivell d’ocupació. “A dia d’avui ja no queda ni un metre quadrat de sol disponible a cap dels dos polígons”, explica, i cal fer una modificació del planejament per ubicar dues empreses que volen créixer-hi.

També s’ha estat al costat de les empreses existents, ajustant aquelles polítiques que afavoreixen la vida de les empreses. Per exemple, fent més flexibles els planejaments urbanístics, afavorint la implantació de fibra òptica, infraestructures de connexió, desdoblaments, treball en favor del Quart Cinturó, etc.

Berraondo agraeix la intervenció i dóna la paraula al president de PIMEC de la Catalunya central.

Esteve Pintó saluda els presents i explica que els empresaris consideren que la societat travessa un canvi de paradigma caracteritzat per l’aparició de la IoT, el Big Data, la industria 4.0, etc. i que això farà que les coses que tota la vida s’han fet d’una manera, es facin de manera diferent, i que també es faran altres coses noves. “Si no tenim eines per adaptar-nos-hi ens quedarem enrere”, diu, i adverteix que si les empreses no troben prou connectivitat geogràfica i de dades, poden marxar d’aquest territori i anar-ne a buscar un altre. 

Considera que els polígons industrials han tingut molt mala fama i que eren espais degradats, amb fums, sorolls i contaminació, que antigament ningú no volia tenir. “Però ens hem adonat que sense indústria no hi ha prosperitat ni llocs de treball. Cal treballar des de les administracions per facilitar tràmits”, diu. A continuació ha dit que calia reivindicar la finestra única i l’agilitat de tràmits i ha recordat als empresaris la importància d’associar-se a fi de guanyar força davant les peticions a l’administració.

En darrer lloc explica l’experiència del projecte “Ben Fet!”, que defensa el “fet a Catalunya” per a productes fabricats a Catalunya i per a distribuïdors catalans. Creuen que d’aquesta manera es pot ajudar a fer que el producte local sigui estimat i valorat, i que els clients, quan el comprin, sentin que estan invertint també en el futur del país.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a la Secretaria d’Empresa i Coneixement, que ha estat compatibilitzant el seu càrrec amb el d’alcaldessa de Figueres fins tan sols fa 10 dies.

Marta Felip explica que la seva feina en la conselleria està orientada a promoure l’ocupació a través de l’empresa i del coneixement. I comparteix algunes reflexions sobre què es pot fer per crear feina i portar oportunitats als municipis. Primerament es pregunta si la feina es porta o es crea. I respon que ambdues respostes són vàlides. Diu que buscar inversors i fer que s’instal·lin en el municipi és “portar” feina, mentre que aprofitar sinèrgies i veure el municipi com a sistema és “crear” feina.

Per a Felip hi ha dos elements importants. D’una banda, una bona diagnosi del que hi ha al municipi, de com és i de quins recursos econòmics i patrimonials hi ha. Això implica pensar en el municipi com a sistema, tant a nivell sectorial com territorial, veient com els diversos recursos interactuen entre ells. Posa l’exemple del Rec d’Igualada i com aquest festival d’origen industrial i comercial ha estat també aprofitat per recuperar l’urbanisme, el turisme i les infraestructures.

En segon lloc destaca que cal treballar de manera territorial horitzontal. Diu que no passa res si l’ocupació no es crea dins del perímetre del teu municipi i, en canvi, se’n va una mica més enllà. Finalment, en un entorn com l’actual, la feina es crea en un municipi, però el consum es fa en tots.

Finalment destaca el paper i necessitat de comptar amb una bona organització. Les administracions més properes al ciutadà han d’estar orientades al ciutadà, diu. Explica que en la seva conselleria estan abocats al Pacte per la Indústria i anuncia un imminent Pacte per la Societat del Coneixement, que afegirà les universitats i la formació a l’activació del teixit econòmic. 

Arribats a aquest punt, el moderador pregunta a als ponents sobre les diverses dificultats administratives que els empresaris sempre diuen tenir a l’hora d’obrir empreses. S’està fent alguna cosa per reduir-les?

Marc Castells respon que les normatives que regulen l’activitat dels municipis no ho posen gaire fàcil, perquè, com la LRSAL, “encotillen molt”. Castells explica que la Diputació que presideix “té tots els indicadors financers en verd, però que, en canvi, no pot gastar diners”. Diu que si calgués fer una inversió important ara mateix, no seria possible, encara que tingués un gran retorn. També parla de les dificultats que representa la llei de contractació pública, que és molt restrictiva, i que és resultat d’un acord de tots els partits, de manera que caldria “fer una mica de reflexió i autocrítica” en relació a la mateixa.

Explica que sempre “cal buscar el camí més ràpid per generar activitat econòmica, fent-ho legalment”, això obliga a esforços “titànics” d’explicacions i tràmits, ja que els terminis de, per exemple, l’urbanisme, són a molt llarg termini. “Si un inversor europeu vol venir, no entén els llargs terminis”. No obstant, s’ha manifestat optimista: el país funciona i les dades són molt bones, tot i la precarietat laboral.

Marta Felip explica que els que produeixen normes tenen un “tic” i una mania recorrent: creuen que com més requisits i condicionants tingui una norma, més perfecta és. Però la realitat és que això fa que les normes siguin difícils d’aplicar. I això és indicatiu de que hi ha un aïllament massa gran entre aquells que pensen les normes i aquells que les han d’aplicar. Igualment raona que hi ha hagut una “obsessió” pels requisits previs dels tràmits (per exemple, en les contractes públiques) però una “manca de cura” a l’hora de vigilar l’acompliment dels contractes. I, finalment opina que caldria un canvi de cultura en l’organització funcionarial: i és que els funcionaris basen el seu poder en el control previ, l’expedient i la carpeta, però cal canviar de model envers a règims d’inspecció i documentació de les activitats. 

Xavier Boquete diu, de la seva banda, que quan a Masquefa s’han col·locat industries al polígon sempre s’ha intentat garantir el calendari d’acompliment. També ha destacat que una de les cotilles més importants que hi ha no és pas administrativa sinó energètica: la llum i la potència sempre triguen a arribar i aquest és un àmbit a treballar.

Esteve Pintó diu que crear una empresa és una “acció de risc”. Les empreses són la única forma de generar llocs de treball i riquesa legalment, afirma. Però si un empresari vol crear empresa, es troba sempre nedant en contra de la corrent. I, en canvi, “hi hauria d’haver una estora vermella que li facilités les coses”. Reclama que hi hauria d’haver una oficina administrativa únicament dedicada a l’atenció dels empresaris.

El moderador també pregunta si els alcaldes competeixen entre ells per atraure empreses.

Marc Castells diu que sí, però que això no només passa a nivell de Catalunya, sinó també a nivell mundial, perquè hi ha altres territoris que juguen amb molts altres avantatges. Per això “cal saber vendre el territori i generar la implicació directa dels responsables polítics d’alt nivell”. Diu que quan viatja per Europa es troba que els alcaldes són persones “respectades” i “reconegudes” i que aquesta força ha de ser aprofitada per liderar i gestionar els contactes de primera mà.

Una altra pregunta del moderador és la de si estan treballant en els perfils d’ocupació del futur, de cara als joves.

Marta Felip fa referència al Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, que precisament està buscant respostes a aquestes preguntes a fi d’orientar la formació necessària que caldrà aplicar al territori. Diu que també cal posar en valor la formació professional, tot prestigiant-la.

De la seva banda, Esteve Pintó diu que els empresaris es passen molt de temps buscant gent adequada per treballar, ja que no és fàcil trobar-la i això dificulta molt el creixement. Explica que en la seva pròpia empresa es dediquen a activitats vinculades amb les energies renovables i les enginyeries mediambientals i que aquests són sectors de futur. El 2030 hi haurà professions que no existiran, però els tècnics qualificats en qualsevol activitat sempre trobaran llocs de treball.

Castells opina que no hi ha cap territori que tingui futur si no fa una aposta pel coneixement. I explica que a Igualada el centre de Formació Professional Milà i Fontanals és una “màquina de generar professionals que es poden vendre per tot el país”. També destaca que les facultats universitàries locals han augmentat el nombre d’alumnes d’una forma molt important (de 150 universitaris el 2011 a 500 el 2018).

Marta Felip explica el cas de Figueres, i diu que basar-se exclusivament en l’activitat turística és molt arriscat, perquè genera activitat estacional i precària. Calen, doncs, reflexions profundes sobre el canvi d’activitat.

Berraondo parla també de les infraestructures. Diu que generar ocupació depèn també de les infraestructures i que aquestes no estan en mans dels alcaldes. I pregunta què opinen els ponents de les polítiques d’infraestructures?

L’alcalde de Masquefa explica que el sud de l’Anoia ha crescut molt en els darrers anys i que ja toca a la segona corona de Barcelona, però que les famílies que van arribar fins a l’any 2008 i que van propiciar l’apertura de noves escoles, segueixen treballant fora de Masquefa i això fa que les infraestructures quedin petites. També destaca que cal repensar infraestructures viàries com la B-40 o el Quart Cinturó, “que s’ha venut com el gran dimoni”.

Poc després s’obre el torn d’intervencions del públic assistent.

El Sr. Francesc Lluc, alcalde de Sant Guim de Freixenet fa un resum de diverses qüestions que li han cridat l’atenció del debat i explica les problemàtiques del seu municipi. Diu que el seu és un poble de frontera que no té l’accés a algunes de les condicions favorables dels pobles de la diputació de Barcelona. Fa algunes propostes concretes, com ara que els empresaris puguin comprar pisos a la província de Lleida, ja que són barats, i això facilita el reagrupament familiar d’empleats foranis que vulguin arrelar-se.

Marc Castells diu que se sent solidari dels alcaldes i alcaldesses de pobles petits que tenen dificultats grans. 

Un participant d’Òdena explica que tenen una gran superfície disponible de territori però que, per culpa de la llei de comerç, és impossible construir superfícies comercials més enllà dels 10.000 metres quadrats, i que caldria promoure canvis en la llei.

Marta Felip explica que justament aquesta llei està “al damunt de la taula” atès que “té punts que cal valorar” novament.

El Sr. Santi Broch, de la Pobla de Claramunt, diu que el seu és un poble de 2.000 persones vivint i de 3.000 que hi treballen. Explica el cas d’un amic seu que va marxar de jove a estudiar a Alemanya i que va rebre beques i facilitats per part de les empreses que el van acabar contractant més tard. Es pregunta si els empresaris d’aquí no podrien fer el mateix i, així, ajudar també, a l’igual que ho fan les administracions. 

El Sr. Miquel Àngel, de la Unió d’Empresaris de l’Anoia, explica que la seva entitat està fent política activa en el sentit apuntat pel Sr. Broch. També diu que caldria preguntar-se si els alcaldes, a l’igual que els empresaris, podrien tenir una remuneració variable basada, en part, amb l’ocupació que aconseguissin generar. Finalment també diu que caldrien portals informàtics semblants a “Reempresa” que ajudessin a trobar oportunitats d’espai disponible en el territori.

Una altra participant de la Unió d’Empresaris d’Anoia fa un resum de nombrosos temes dels que s’han presentat en la jornada, i explica que la seva entitat està tenint una col·laboració molt fructífera amb les administracions municipals i comarcals de l’Anoia. Especialment destaca que cal promoure la comunicació entre empresaris a fi de promoure l’atracció de talent i evitar que aquest marxi cap a altres poblacions.

Arribats a aquest punt, el moderador dóna la paraula a l’alcalde d’Igualada a fi que faci el tancament formal.

Marc Castells torna a agrair la presència de tots i a Alcaldes.eu la possibilitat de generar un fòrum de debat i, novament, recorda la cita del proper 28 de novembre, que demostrarà la importància del treball realitzat fins ara a la seva ciutat.
 







Fotos: Joan Solé/Alcaldes.eu

- Extens reportatge fotogràfic -
amb fotografies ampliades