ESMORZARS ALCALDES.EU
confirmació assistència

PONENTS

Il·lma. Sra. Núria Marín
alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat

Il·lm. Sr. Josep M. Montaner
regidor d'Habitatge - Ajuntament Barcelona

Sr. Joan Ràfols Esteve
president Cambra Propietat Urbana de BCN

Il·lma. Sra. Lluïsa Moret
alcaldessa de Sant Boi de Llobregat

14 DE DESEMBRE DE 2018

CENTRE CULTURAL METROPOLITÀ TECLA SALA
[L’Hospitalet de Llobregat]
9.00 h

L'aforament és limitat


Formulari de confirmació






Es tracta de proposar idees que sumin, sempre en positiu, per construir municipis i escenaris polítics a mida de les necessitats del ciutadà.

En un context previ a les properes eleccions municipals, aquest col·loqui ajudarà a plantejar, comprendre i imaginar la realitat dels ajuntaments que treballen per a garantir un dels drets més importants de tots: el de l’habitatge. En el debat es buscaran idees i visions de consens, útils per a tots els actors implicats.



El dret a una vivenda digna és un assumpte reconegut en tots els països i constitucions democràtiques (vegi’s, per exemple, l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, o la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del Dret de l’Habitatge a Catalunya). I, no obstant, cada vegada que hi ha una crisi econòmica ens n’adonem que és un dels drets que més amenaçats es troben.

Col·lectius sensibles tals com la gent gran, les persones en situació d’atur, els nous ciutadans, o les persones dependents, pateixen cada dia les dificultats de viure en habitatges dignes que els permetin desenvolupar-se adequadament. No cal dir que, amb la precarietat laboral, als joves també se’ls fa més difícil emancipar-se i fundar noves famílies i, amb això, es ressenten les dinàmiques demogràfiques del nostre futur.

El febrer de 2018, sense anar més lluny, l’oficina del Síndic de Greuges feia públic un informe on definia les “qüestions urgents” relatives a l’habitatge a Catalunya. Entre d’altres, assenyalava que calia gestionar els efectes, encara vigents, de la crisi hipotecària, de l’encariment dels preus del sòl urbà, de la pressió dels lloguers turístics, de l’especulació immobiliària, de la quantitat de vivendes privades desocupades i, també, de la manca de vivendes d’ús social. Més enllà d’això, també deia que “hi ha situacions greus de necessitat d’habitatge que no obtenen una resposta suficient per part de l’Administració”. Alguns titulars de premsa asseguren que, per exemple, l’habitatge social mai no ha suposat més del 2% de les vivendes disponibles a Catalunya.

Les ciutats i ajuntaments de tot Catalunya han posat en marxa nombroses iniciatives destinades a obrir l’accés a la vivenda. Quins resultats n’han obtingut? Què n’han après? Què repetirien i què canviarien en la propera legislatura? Quines dificultats tècniques -i quins ajuts- han pogut trobar en el procés? Quines aliances cal establir? Amb quins actors (bancs, altres administracions, agents socials...)?

A poc menys de mig any per les noves eleccions municipals és necessari preguntar als municipis què han fet, com els ha anat i què pensen fer en aquest aspecte tan crucial en la vida dels ciutadans, que els converteix en persones integrades o bé excloses del sistema.


p