Jordi Savall reivindica la Unió Europea com "un dels exemples més importants d'una unió cosmopolita entre pobles i ciutadans" i reclama "donar un més espai a la cultura i a l'educació" en el projecte europeu
El músic i ambaixador de la Unió Europea pel Diàleg Intercultural fa el pregó del Dia d'Europa a Barcelona
 
El músic Jordi Savall, ambaixador de la Unió Europea pel Diàleg Intercultural, ha reivindicat avui que "la Unió Europea constitueix un dels exemples més importants d'una unió cosmopolita entre pobles i ciutats". En l'acte institucional de celebració del 9 de maig, Dia d'Europa, Savall ha afirmat que "malgrat els problemes i els reptes pendents" el projecte europeu "és un model reeixit i únic al món" pel fet que implica que 28 països "s'hagin unit renunciant a privilegis".  
 
El cosmopolitisme i la diversitat són, segons Savall, una de les principals fortaleses del model europeu, per al qual també ha demanant "donar un espai a la música, a la cultura en general i a l'educació". L'acte institucional del 9 de maig, organitzat per l'Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha tingut lloc aquest migdia a l'auditori de La Pedrera i ha comptat amb les intervencions inicials del director de la Representació, Ferran Tarradellas, i el cap de l'Oficina del Parlament Europeu, Sergi Barrera. 
 
Després del pregó, hi ha hagut un diàleg sobre cultura i valors europeus entre Savall i la professora de Dret, Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, Mar Aguilera. Les veus del cor femení Voxalba interpretant l'himne d'Europa han clos l'esdeveniment.
 
El director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, ha recordat que el que es commemora el Dia d'Europa és "l'inici del període de pau més llarg que ha viscut Europa" i ha recordat que "aquesta és la gran conquesta" de la Unió Europea. Alhora, ha defensat també que Europa té reptes molt importants que ha d'afrontar i que necessita de la implicació dels seus ciutadans per continuar avançant. Per això ha qualificat les properes eleccions europees com "les més importants" del cicle electoral actual. Per la seva banda, el cap de l'Oficina del Parlament Europeu, Sergi Barrera, ha advertit també que el fet que les eleccions europees coincideixin amb les municipals "no hauria de passar la factura de fer inexistent l'imprescindible debat europeu".
 
El passat d'Europa, la seva història i la de la música, la riquesa que aporta la seva diversitat, han estat molt presents en les reflexions del Jordi Savall durant el pregó i el diàleg posterior que ha mantingut amb Mar Aguilera. "La música és el llenguatge internacional i si alguna cosa ha aportat Europa al món és la música". Alhora, Savall ha fet notar que "l'Europa musical porta molts segles avançada" a la unió política, i ha recordat que "des de fa 300 anys els músics viatjaven per tot Europa i portaven un missatge d'entesa". "L'intercanvi cultural musical és constant i crea un llenguatge musical europeu (...) i una música que interessava a tots els europeus", ha dit. Alhora, Savall també ha volgut mirar al futur i ha identificat tres reptes que ha d'encarar Europa i que "ho són també de tota la humanitat". El primer d'aquests reptes, segons el músic i ambaixador pel Diàleg Intercultural, és la conservació del planeta i "com contribuïm cadascú de nosaltres a que aquest segueixi existint" per a les generacions futures.
 
L'altre gran repte és, ha dit, el de la desigualtat. Per Savall, cal trobar un model que no generi els desequilibris i les diferències de riquesa que tenim ara perquè "si un 1% de la població posseeix el 80% de la riquesa, això no pot acabar bé". I, finalment, el tercer repte de futur és la gestió de les crisis migratòries. "Què fem amb les persones que fugen de la guerra, del terrorisme, de la misèria; i que truquen a les portes d'Europa per demanar auxili?" s'ha preguntat. I ha afegit que "Europa ha estat sempre feta d'immigració. Sense la immigració, Europa no existiria". Savall ha reclamat una "política intel·ligent" per gestionar els fenòmens migratoris.
 
La cloenda de l'acte institucional ha estat la interpretació de l'Oda a l'Alegria de Beethoven, que és l'himne europeu, i que ha anat a càrrec del cor femení Voxalba.
 
Dia d'Europa i Declaració Schuman
 
El 9 de maig de 1950, just cinc anys després de la signatura de l'armistici de la Segona Guerra Mundial, el ministre francès d'Exteriors Robert Schuman va proposar, a partir d'una idea del seu assessor Jean Monnet, un pla que pretenia situar la producció francesa i alemanya del carbó i l'acer -elements necessaris per a la construcció d'armament- sota el control d'una autoritat única i supranacional. Aquest projecte, anomenat Pla Schuman, va donar lloc un any més tard a la creació de la primera de les Comunitats Europees, la CECA, origen del procés d'integració europea que ha acabat edificant l'actual Unió Europea.
 
 
Portes obertes Palau Victòria Eugènia, himne d'Europa a la Font Màgica i il·luminació de les façanes de l'Ajuntament de Barcelona i el Recinte Modernista de Sant Pau.
 
Amb motiu de la celebració del Dia d'Europa, aquest dijous 9 de maig es farà una jornada de portes obertes al Palau Victòria Eugènia del recinte firal de Montjuïc, que acull l'exposició 'EU Mies Award'. La mostra exhibeix maquetes, textos, dibuixos i vídeos dels projectes presentats en l'edició 2019 del Premi d'Arquitectura Contemporània de la UE – Premi Mies van der Rohe. El Palau Victòria Eugènia es podrà visitar el 9 de maig fins a les vuit del  vespre i, a més de l'exposició sobre els premis d'arquitectura, els ciutadans hi trobaran informació sobre el Dia d'Europa i sobre les institucions europees a Barcelona. També amb motiu de la commemoració del 9 de maig, aquell vespre a les 20h50, la Font Màgica de Montjuïc començarà el seu espectacle de música i llum amb l'himne europeu, l'Oda a l'alegria de Beethoven, i s'il·luminarà amb els colors de la bandera europea. L'Ajuntament de Barcelona i el Recinte Modernista de Sant Pau també faran una il·luminació especial de les façanes dels seus edificis per celebrar el Dia d'Europa.  
 
Debat amb motiu del Dia d'Europa de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya
 
L'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i l'Oficina a Barcelona del Parlament Europeu organitza un debat amb motiu del Dia d'Europa i de les pròximes eleccions europees, a l'entorn del tema de la desinformació i les notícies falses. Hi participaran Alba Tobella, periodista de Verificat.cat; Joan Julibert, autor de 'El Poder de la Mentida', Carme Colomina, investigadora del CIDOB i vicepresidenta de l'APEC i Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Serà el avui a les 19h a la Sala Mirador del CCCB (Carrer de Montalegre, 5). 
 
Dia Europeu del Comerç de Proximitat
 
L'associació Barcelona Comerç, que aplega 23 eixos comercials que integren prop de 25.000 comerços de Barcelona, ha declarat el 9 de maig com a 'Dia Europeu del Comerç de Proximitat'. La iniciativa té el suport de la federació d'associacions comercials europea Vitrines d'Europe, Diversos comerços de l'associació decoraran els seus aparadors amb relacionats amb Europa i el projecte d'integració europea. A més, es farà públic el "Manifest de Barcelona: Fem Comerç, Fem Ciutat, Fem Europa".
 
Cimera europea a Sibiu
 
Avui els caps d'estat i de govern de la UE es reuneixen Sibiu per debatre la propera agenda estratègia de la UE, per al període 2019-2024. Aquesta cimera va ser proposada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en el seu discurs sobre l'estat de la Unió de 2017.
 
En la trobada, els líders europeus debatran els reptes i les prioritats de la UE pels propers anys. L'agenda actual va ser acordada pel Consell Europeu el juny de 2014 i es va materialitzar en les deu prioritats polítiques que han guiat la Comissió Juncker. Cinc anys després, els esforços per realitzar aquestes prioritats han donat resultats tangibles per als ciutadans, malgrat les dificultats imprevistes que han sorgit al llarg del camí, i que segueixen plantejant reptes seriosos per a la Unió europea. A partir de les recomanacions estratègiques sobre la manera com Europa pot configurar el seu futur, presentades la setmana passada, la Comissió revisa el que s'ha aconseguit al llarg d'aquests darrers cinc anys i les principals qüestions pendents.