Pactes d’última hora i canvis de color històrics als ajuntaments catalans

15.6.2019  - BARCELONA • Barcelonès


ELECCIONS MUNICIPALS 2019

La celebració de les eleccions municipals de maig posava fi a una inusitadament llarga campanya electoral, que en molts casos va començar en ocasió dels comicis generals de l’abril, que es va veure influenciada d’alguna manera per les notícies del judici al “Procés” i que, finalment, ha establert les bases d’un nou panorama de governança local pels propers quatre anys.
 
Just quan aquest cap de setmana s’acaben de constituir els nous consistoris i poc abans que Alcaldes.eu celebri un diàleg sobre “El resultat de les eleccions” a la Facultat de Polítiques i Ciències Socials de la UPF, hem volgut avançar algunes de les claus de lectura del que han donat de si els recents comicis. Novament es constata que la lectura dels resultats polítics en clau municipal té certes propietats particulars.
 

El rànquing general (en vots): ERC encapçala, PSC segueix de prop, JxCat perd la capçalera

Segons les dades oficials, el rànquing resultant de les darreres eleccions municipals en percentatge total de vots al país és el següent: ERC (23,48% dels vots), seguit de PSC (21,92%) i, en tercer lloc, JxCat (15,39%). En comparació amb els resultats de 2015, la nova ordenació de forces mostra que JxCat ha passat de ser la primera força en vots a la tercera, i que el PSC ha experimentat un creixement notable, que l’ha deixat a només un 2% dels vots en relació a ERC, la primera de la llista. Aquests vots, però, no s’han traduït de la mateixa manera en alcaldies arreu dels consistoris.

Finalment, el mapa d’alcaldies de Catalunya, s’ha repartit de la següent manera: JxCat ha aconseguit 370, ERC 359, el PSC 89, la CUP 19, els comuns 12 i el PP 1, de manera que les posicions del rànquing de vots s’alternen. Per entendre millor aquestes xifres les hem de comparar amb els resultats del 2015 i és aleshores quan veiem que JxCat, tot i ser la força amb més alcaldies, ha perdut una seixantena, ERC n’ha guanyat 100, convertint-se en la força que més ha crescut, el PSC baixa 30 però continuen governant a les ciutats més poblades com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Mataró i Santa Coloma de Gramenet.
 
La CUP per la seva banda, malgrat haver perdut 60.000 vots en el còmput global, ha guanyat 3 alcaldies, el PP només segueix amb l’única que ja tenia (Pontons), tot i haver guanyat a tres municipis més, i Ciutadans de nou no n’ha aconseguit cap. 
 

La traducció als Consells Comarcals

Novament, ERC resulta la clara vencedora el rànquing de consells comarcals de Catalunya, amb 19 dels 40 existents (l’any 2015 en va aconseguir 7). Segueix JxCat, que tot i perdre el control de 13 consells comarcals en manté 16 i, finalment, el PSC que en guanya 5. A Catalunya hi ha actualment 40 consells comarcals, que reuneixen un total de 1.028 consellers, i que per primera vegada no s’ha constituït el consell comarcal del Barcelonès, que s’ha dissolt per llei.
 

La situació a les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

No obstant ser tercera força en els consells, el PSC és una de les formacions que pot mostrar-se més satisfeta dels resultats obtinguts a les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els casos de Nuria Marín, que repeteix com a alcaldessa de l’Hospitalet amb majoria absoluta, Nuria Parlon, a Santa Coloma de Gramenet (i també amb majoria absoluta) o Joan Callau, a Sant Adrià del Besòs, així en donen testimoni. 

Addicionalment, els socialistes també han millorat la posició a Barcelona capital (doblant de 4 a 8) i han recuperat els 10 regidors que recolzaran Marta Farrés com a alcaldessa de Sabadell. Si bé a Terrassa, la co-capital vallesana, perden un històric domini consistorial que ara quedarà en mans de la nova formació independent de Jordi Ballart (Tot per Terrassa). Irònicament, un antic alcalde socialista de la ciutat.
Badalona, la tercera localitat de Catalunya en nombre d’habitants també ha vist la victòria, insuficient per a governar, d’un altre antic alcalde: Xavier Garcia Albiol, del PP, que tot i haver aconseguit 11 regidors, no ha rebut el suport majoritari per a proclamar-se alcalde. Qui sí ho ha fet ha estat el socialista Àlex Pastor gràcies, sorprenentment, al suport de Dolors Sabater, a qui Pastor va presentar una moció de censura en l’anterior legislatura i que li va permetre fer-se amb l’alcaldia el juny del 2018. 
 
Al Prat de Llobregat, la llista encapçalada per Lluis Mijoler (Comuns – En Comú Guanyem) ha mantingut la còmoda majoria que Luis Tejedor, ara retirat del primer pla, va deixar en herència. Finalment, a Sant Cugat del Vallès les forces republicanes s’han imposat gràcies a l’acord signat a última hora entre el ERC, PSC, i CUP, acabant així amb 32 anys de govern convergent a la ciutat i proclamant alcaldessa a Mireia Ingla enmig d’escridassades per part dels partidaris de JxCat, que havia estat la força més votada el 26 de maig. 
 

De les quatre grans capitals, només una ho ha tingut clar des del principi

Només la ciutat de Girona, amb una Marta Madrenas que repeteix mandat, ha quedat fora de les discussions i apassionaments que han viscut, fins a darrera hora, les capitals catalanes. L’únic problema de la capital gironina ha estat la col·locació de dues cadires més pels nous regidors. 
A Barcelona, en canvi, la intriga s’ha mantingut fins a l’últim moment, i finalment ha estat Ada Colau qui s’ha fet de nou amb l’alcaldia gràcies al suport del PSC i el partit de Manuel Valls. 
 
De la seva banda, Lleida i Tarragona han servit d’excepció als bons resultats generals del PSC, atès que ha perdut ambdues alcaldies. La Paeria serà governada pel republicà Miquel Pueyo en coalició, mentre que el seu correligionari Pau Ricomà posarà fi a 12 anys de mandat socialista de Josep Fèlix Ballesteros. Es dona el cas que, en les dues ciutats, ERC i PSC han empatat en nombre de regidors i gràcies a l’ajut de JxCat i la CUP les majories s’han girat en direcció sobiranista. 
 

Candidatures úniques, en un de cada deu casos

Cal recordar que Catalunya és un país de 947 municipis, i que la seva immensa majoria són menors als 10.000 habitants. En aquestes poblacions, les regles de la comunicació política funcionen d’una manera distinta. Per exemple, TV3 informava el mateix dia de les eleccions que en 113 localitats del país (prop d’un 12% del total) només s’hi presentava una candidatura i que, lògicament, ja es coneixia el nom de l’alcalde o alcaldessa abans de tancar les meses. En molts casos, les llistes úniques presentades corresponien a agrupacions locals, no necessàriament alineades amb les estructures dels grans partits.
 

Les majories absolutes: un concepte freqüent en els municipis del centre de Catalunya

Un altre dels fenòmens que no s’ha observat en la majoria de les ciutats grans és el de les majories absolutes, que tendeixen a ser més freqüents com més petites són les poblacions. A tall d’exemple, el que explicava el periodista Daniel Bricollé, a Regió 7, en un elaborat reportatge publicat dos dies després dels comicis. A les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, al Moianès, al Bages i a l’Anoia, que sumen un total de 155 municipis, n’hi ha 124 (un 80%) que no han necessitat fer cap pacte de govern, en haver sortit escollida una candidatura per majoria absoluta. La dada, curiosament, és molt semblant a la que es va assolir fa quatre anys en les mateixes set comarques.
 

Alcaldies compartides

On si que ha calgut un pacte, que ha costat suor i llàgrimes, ha estat a Santa Coloma de Farners on, després de la suspensió del ple del matí per les protestes d’alguns votants i la tensió ambiental, es va haver de continuar la nit de dissabte per acabar arribant al pacte d'última hora entre ERC i JxCat que va fer alcaldessa a Susagna Riera, qui en dos anys cedirà la vara d'alcalde al candidat d'ERC, Joan Martí.
Manresa, per la seva banda, tindrà per primera vegada una alcaldia compartida. Valentí Junyent, de Junts per Catalunya, va estar reelegit alcalde, però només per un any, quan serà  substituït per Marc Aloy, d'Esquerra Republicana.
 

Renovar-se i no morir

El passat 29 de març, en un esmorzar organitzat per Alcaldes.eu, es va presentar un estudi elaborat pel Col·legi de Politòlegs en què s’estudiava l’evolució dels consistoris catalans en democràcia. S’hi explicava que la continuïtat ha estat una de les principals senyes d’identitat de la majoria dels municipis, que tendia a ser més evident com més gran era la localitat. Com s’ha vist anteriorment, no és ben bé el cas que s’ha produït en aquestes eleccions, amb diverses grans ciutats que han vist canvis importants. 
 
Però sí ha estat el cas en molts municipis més petits. De fet, Nació Digital recordava que a Catalunya hi ha encara tres alcaldes que segueixen en funcions des de 1979: el de Torroella de Fluvià, el de Fogars de la Selva i el de Granyaella. Al poble més petit de Catalunya, Gisclareny, l’alcalde actual també va ser escollit el 1979, si bé es va prendre una pausa entre 1983 i 1991.
 

Encara lluny de la paritat

Un altre dels temes que Alcaldes.eu ha abordat amb més interès ha estat el de la paritat entre homes i dones a l’hora de fer política. Aspirem a un escenari en què hi hagi una correcta representació de tota la societat en política i, en aquest sentit, és clar que les dones hi són infra-representades, fins i tot en l’àmbit municipalista. Aquestes eleccions no han estat, lamentablement, una excepció a la norma i només tres de cada deu caps de llista en aquestes eleccions han estat dones, segons explicava el diari ARA.