Consells per a nous –i no tan nous- electes - ELS PRIMERS 100 DIES, UNA OPORTUNITAT

Antoni Biarnés

Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

antonibiarnes@antonibiarnes.cat

ELS PRIMERS 100 DIES, UNA OPORTUNITAT


"No es té mai una segona oportunitat de causar una primera bona impressió” -diu el refrany-, i aquesta veritat també és aplicable a la política municipal. Durant les primeres setmanes d’actuació d’un nou electe, preval la curiositat i tothom (els ciutadans, els mitjans de comunicació i els actors -econòmics, socials i polítics- de l’ecosistema local) es mira el recent arribat amb atenció, intentant entendre el nou personatge, comparar-lo amb els que l’han precedit i fer-se’n una valoració (valoració que tendirà a mantenir-se amb el temps, ja que la gent un cop creu tenir una idea d’algú, tendeix a fixar-se especialment en els elements que confirmen aquesta primera idea i a ignorar els que la contradiuen). Per aquest motiu, els primers cent dies de govern son tan especials com importants.

I és que, per al nou alcalde/ssa o regidor/a, això representa una doble oportunitat. D’una banda, la de llançar missatges polítics que indiquin prioritats i maneres d’actuar. Això es pot fer de moltes maneres: a través de gestos (com la renúncia a certs privilegis del càrrec, o mostrant-se més transparent o proper, o dedicant el temps a temes determinats...), amb discursos, prenent decisions -no necessàriament de gran impacte, si són simbòliques-, instaurant bons costums -puntualitat, austeritat, “anar per feina”....-, etc, etc. De vegades n’hi ha prou amb entomar i resoldre algun tema d’aquells que sempre quedaven pendents (la neteja d’una determinada zona, el canvi d’horari d’un equipament, la sanció de certes infraccions...).  

D’altre cantó, precisament a través d’aquestes fórmules –gestos, discursos, decisions...-, apareix també l’oportunitat de forjar-se una imatge pública positiva (les imatges es construeixen, i o bé te les fas o te les fan), la qual després serà un actiu a l’hora de governar. Amb l’avantatge que durant un cert temps després de l’elecció, es gaudeix d’un període de gràcia: els veïns -o si més no els votants propis- estan predisposats a jutjar amablement la persona que han escollit i a donar-li un marge de confiança, encara que sigui per a convèncer-se de què no es varen equivocar fent la tria. Així, doncs, per poc que es faci durant els primers compassos del mandat municipal per aprofitar aquesta predisposició i confirmar la bona valoració popular, s’estarà posant unes bases fermes per als quatre anys. Perquè -com hem dit abans- les imatges i les opinions sobre nosaltres que se’n deriven, que ens condicionaran el futur, un cop formades costen de canviar.      

Tot plegat val igualment per a l’electe que repeteix al capdavant de l’Ajuntament. En aquest cas, ell/a ja té una anterior imatge pública feta (bona o dolenta) i ha de partir d’ella. Però si vol corregir-ne o potenciar-ne alguns aspectes, i si vol introduir modificacions en la línia que se seguia i/o en les antigues maneres de fer, les primeres setmanes són claus per a establir i comprometre’s amb els canvis. Altrament, la inèrcia tendeix a imposar-se.

En tot cas, tant per als veterans com per als flamants nous responsables municipals, passats els primers mesos, l’atenció de la gent decau (els nous electes ja formen part del paisatge) i altres novetats competiran per captar l’atenció popular i mediàtica.

En resum, hem d’aprofitar la potencialitat que representen els primers 100 dies, i ho hem de fer essent proactius comunicant (de totes les formes que es pot fer). D’aquesta manera, ens posicionarem adequadament en la ment dels ciutadans i començarem a construir la nostra credibilitat.