Consells per a nous -i no tan nous- electes: L’autolideratge

Antoni Biarnés

Director del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

antonibiarnes@antonibiarnes.cat

L'AUTOLIDERATGE


Una de les funcions crítiques de l’alcalde/ssa o regidor/a és la de liderar (això és: orientar, dirigir i motivar altres), però difícilment estarà en condicions de fer-ho adequadament si primer no se sap liderar a si mateix. L’autolideratge passa per coses com les següents:
  • L’electe local ha de conèixer-se bé: "La major saviesa que existeix és la de conèixer-se a un mateix" (va sentenciar una vegada Galileu Galilei). I això no és fàcil, perquè "tothom té tres caràcters: el que exhibeix, el que té i el que creu tenir" (Karr). Però en canvi conèixer-se és essencial: sense aclarir i comprometre's amb els valors propis, i sense convertir-los en els principis-guia de la nostra vida, un pot perdre el rumb i naufragar en l'agitat mar de la política. I no només això: els ciutadans poden respectar als dirigents que són fidels al seu ideari, encara que no coincideixi amb el del poble, però desconfien profundament dels líders-penell (aquells que actuen solament en funció de la direcció en què bufa el vent): al final, els primers almenys resulten previsibles, mentre que els segons no ho són -la qual cosa és perillós per a aquells que d'ells depenen-. D'altra banda, el líder ha de saber quins són els seus punts forts i febleses, per a recolzar-se en els primers i compensar les segones.
  • L’alcalde/ssa o regidor/a ha de lliurar-se a la seva missió -nascuda de l'autoconeixement-, perquè aquesta li planteja reptes que demanden molta energia, molta autodisciplina i molta passió pel treball a desenvolupar. Però la seva ha de ser una dedicació que no li faci descurar-se a si mateix (vegi’s l’article de la setmana passada), ja que continua essent vigent aquell adagi que advertia: "Què pots fer pels altres si no has aconseguit fer res de bo de tu mateix?”.
  • El líder ha de comprometre's a fons en la consecució dels seus objectius, tal com feia Anníbal el cartaginès -"Trobaré un camí o me l'obriré"-, i sabent que "La gota perfora la pedra, no per la seva força, sinó per la seva constància" (Ovidi); però això sense deixar de ser flexible, perquè "tots els assumptes tenen dues nanses; per la una són manejables, per l'altra no". Una flexibilitat, en tot cas, que no impliqui deixar de ser fidel als seus principis.
  • L’alcalde/ssa o regidor/a també ha de ser i comportar-se com un valent: "Moltes coses no ens atrevim a emprendre-les, no perquè són difícils en si, sinó que són difícils perquè no ens atrevim a emprendre-les" (va sentenciar Sèneca). Ser valent per a triar futur contra passat, per a enfocar l'oportunitat més que el problema, per a triar el propi rumb en comptes de seguir el corrent, i per a apuntar alt i no a allò segur i fàcil. Però no ha de confondre's valentia amb temeritat -aquella bogeria que ens empeny més enllà de les nostres capacitats i possibilitats-. On està la frontera entre una i una altra cosa? Només aquells que es coneixen bé a si mateixos i que saben aprendre de l'experiència poden trobar la resposta.
  • L’Alcalde/ssa que sap autoliderar-se ha de tenir igualment un bon concepte de si mateix (al final, "l'únic amor conseqüent, fidel, comprensiu, que tot ho perdona, que mai ens decep i que ens acompanya fins a la mort, és l'amor propi" -deia Oscar Wilde-), emparentat amb una gran autoconfiança -ja que "la confiança en un mateix és el primer secret de l'èxit", en tant que determina l'esforç que un exercirà i el temps que el sostindrà-. Amb tot, ha d'evitar-se que la bona autoestima i l'autoconfiança ens condueixin a l'egolatria, atès que ningú és perfecte i un ha de saber calibrar les seves limitacions i febleses; i és que, com va voler destacar Hermann Hese: "Hi ha gent que es considera perfecta, però és només perquè exigeix menys de si mateixa”.
  • D’altra banda, l’alcalde/ssa o regidor/a ha de saber encaixar els cops, aprenent que "l'adversitat depèn menys dels mals que sofrim que de la imaginació amb què els vivim" -Fenelon-, traient força de les conviccions. La política és un àmbit dur, i el polític pot ser 'víctima' tant de companys com d'adversaris, de l'atzar i fins i tot de la ciutadania (servint de boc expiatori). Quan això succeeix, un ha de saber relativitzar-ho.
  • Encara, el/lal líder polític local ha d'estar convençut que pot aportar coses positives i que els seus conciutadans el necessiten, sense arribar a creure's imprescindible ni infal·lible, sinó tenint la humilitat suficient per a saber rectificar i aprendre dels errors. Els errors són prova d'acció, i un diamant en brut: "Cada fracàs ensenya a l'home alguna cosa que necessitava aprendre" (Charles Dickens).
  • Finalment, l’electe local ha de ser proactiu: ha de fer que les coses passin. La proactividad la va descriure Robert Kennedy de la següent forma: "Algunes persones veuen les coses com són i es pregunten: per què?; unes altres somien les coses que mai van ser i diuen: per què no?". Però els peus de l'electe local no poden deixar mai de trepitjar terra: "Quan es governa, cal veure els homes tal com són, i les coses tal com han de ser" -aconsellava Louis de Bonald-. A partir d'aquí, com deia el poeta, "Tot és possible, i tot està per fer”. Aquesta és una de les qualitats clau en un electe local. La proactividad distingeix al ‘líder’ del simple ‘gestor’. El líder inventa, crea, s'obre camí; el gestor administra, continua, segueix el solc.

Totes aquestes són característiques d’autolideratge desitjables en l’alcalde/ssa o regidor/a d’avui dia. I totes elles, sense excepció, es poden aprendre i perfeccionar.