Integrar el verd i el gris: una nova generació d'infraestructures
22-8-19

Una nova generació d'infraestructures que permeti aprofitar el potencial de la naturalesa pot contribuir molt eficaçment a aconseguir els objectius de desenvolupament d'una manera molt més eficient i sostenible. De fet, integrar les propietats dels recursos naturals en el disseny d'infraestructures permet abaratir-ne els costos (de construcció i de manteniment) i incrementar-ne exponencialment la resiliència. 
 
Parlem de nous sistemes que combinen recursos naturals com aiguamolls, boscos, vegetació de ribera, ecosistemes costaners o camps agrícoles amb infraestructures grises com ara dipòsits, pantans, dics, o canals de drenatge; això permet desenvolupar múltiples funcions de manera simultània sense consum d’energia: depurar aigua, prevenir inundacions, evitar l'erosió, emmagatzemar recursos hídrics, etc.
 
Trencar la inèrcia dels criteris tradicionals de disseny d’infraestructures per tal d'incorporar aquest nou enfocament requereix un canvi de mentalitat de tots els agents implicats: cooperació entre els diferents nivells de govern, mobilització dels ciutadans i ciutadanes i dels actors socials per forçar els governs a adequar les normatives i regulacions, innovació i capacitació per part de les empreses constructores per adaptar-se a aquest nou enfocament, adequació de la formació dels tècnics de l'administració local, incorporació d'un enfocament integrat en les polítiques urbanístiques o de desenvolupament local i incentivar la consideració de les infraestructures verdes en tots els departaments municipals.