Xavier Tomàs: “Els ajuntaments han millorat la comunicació amb la ciutadania i això no té perquè fer marxa enrere”
Xavier Tomàs: “Els ajuntaments han millorat la comunicació amb la ciutadania i això no té perquè fer marxa enrere”
El consultor en comunicació i xarxes socials Xavier Tomàs considera que noves pràctiques com les reunions telemàtiques, les videotrucades per atendre la ciutadania o les xarxes com a eina de comunicació es mantindran en la “nova normalitat”


Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, ha estat director de comunicació de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, assessor de comunicació del Departament d’Interior de la Generalitat i cap de gabinet de l’alcaldia de Tortosa. 

Des del 2018 treballa com a autònom assessorant institucions i empreses en temes de comunicació, xarxes socials i publicitat, entre elles, l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM), de la qual és el responsable de difusió corporativa. 
Els ajuntaments han fet, des de l’estat d’alarma, un curs avançat en teletreball, administració en línia i xarxes socials. Això s’ha traduït en una millor comunicació amb la ciutadania?
Si alguna cosa bona ha tingut el confinament, és que ha reduït moltíssim la bretxa tecnològica. Hem passat d’utilitzar el mòbil, de mitjana, 2,5 hores a 3,5 hores al dia. Aquest ús s’ha disparat en els majors de 55 anys, que l’utilitzen un 40% més que abans respecte l’increment del 20% en la resta d’usuaris.
Les administracions s’han hagut de readaptar a aquesta tendència i moltes han creat canals de WhatsApp, com Castellar del Vallès, o de Telegram, com Amposta i Vic, perquè han vist que era una oportunitat per arribar a la ciutadania. Deltebre va ser el primer municipi català de més de 5.000 habitants a obrir un canal de WhatsApp l’any 2016. Ara, molts ajuntaments s’han adonat que és la xarxa social més efectiva per arribar a la ciutadania i interactuar-hi. A més, alguns estan oferint atenció ciutadana per videoconferència, com Salou o Deltebre. 

“L’increment de l’ús de les xarxes socials s’ha disparat en els majors de 55 anys”

De les xarxes socials però, també se’n pot fer un mal ús.
L’Ajuntament d’Igualada va crear una web on figuraven tots els comerços que podien obrir aquesta setmana i va fer publicitat perquè tota la ciutadania ho veiés. Això és una mostra de bona praxi, però també és cert que en política es pot fer un mal ús de les xarxes, com ara publicar una imatge o un vídeo per apel·lar la por en lloc de la raó. Per exemple, en les eleccions andaluses del desembre del 2018, Vox va comprar anuncis a Facebook per apel·lar la por dels votants en matèria de migracions, i això és un ús de l’eina molt fraudulent. 

Per això, considero que, des dels diferents partits polítics, caldria arribar a un pacte o compromís anti “fake news”. Les xarxes socials són una eina molt important i fer-ne un bon ús podria reconciliar-nos amb la política.
En la política municipal, també és tan freqüent que els equips de campanya utilitzin les xarxes socials per enviar missatges personalitzats a la població i atreure vots o generar un clima d’opinió?
En les eleccions municipals del maig del 2019, vaig treballar en les campanyes d’uns 40 municipis de Catalunya i tots els missatges estaven adreçats a una població concreta. Quan l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va anunciar la seva proposta cultural, vam fer que aquest missatge arribés a tot el món cultural de la ciutat. El mateix vam fer quan l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar que volia ampliar l’auditori o quan, ahir mateix, l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, va aprovar les bases per ajudar els autònoms i empresaris de la ciutat en les despeses derivades del confinament. Es tracta d’una eina molt senzilla i barata, però és molt important saber segmentar bé per no fer una mala inversió publicitària.

“Els diferents partits polítics haurien d’arribar a un pacte anti ‘fake news’ per fomentar un bon ús de les xarxes socials”

Els alcaldes i alcaldesses han incrementat el seu ús corporatiu de les xarxes socials?
Passa sovint que, alcaldes i alcaldesses que es passen el dia fent videoconferències, els costa molt fer directes a Instagram o Facebook. Es tracta d’una qüestió generacional i també de canvi cultural. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, obre periòdicament un xat a Instagram amb la ciutadania perquè li facin arribar qüestions, i també ho va fer l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler. Crec que els alcaldes i alcaldesses haurien d’incorporar les videotrucades i els xats en directe com una cosa més del dia a dia.
Hem vist que les notícies falses s’escampen tant globalment com en l’àmbit més local. Com les poden combatre ajuntaments i ciutadania?
Una setmana després de l’estat d’alarma, algú va crear comptes falsos de WhatsApp i Twitter dels ajuntament de Deltebre i Tortosa, i va anunciar que els dos municipis obririen un equipament esportiu. Una persona amb mala fe va difondre aquesta informació falsa simulant una comunicació oficial. Hi vam respondre des dels consistoris, però també és important saber que Facebook i Twitter tenen eines per denunciar continguts falsos, tot i que no estem gaire acostumats a fer-les servir. I puc dir de primera mà que funcionen.
Ara bé, això no amaga un punt de polèmica, perquè hi ha qui no dona legitimitat a la figura de l’àrbitre. Quan fem una cerca, tots hem acceptat que Google triï per nosaltres l’ordre de les respostes, però en les xarxes socials no hem estat educats així. Facebook comença a prioritzar tímidament les notícies de fonts teòricament certes respecte les notícies de fonts teòricament no certes, però encara estem a les beceroles.

“Facebook comença a prioritzar tímidament les notícies en funció de la font, però queda pendent desenvolupar algoritmes”

Què s’ha fet fins ara en aquest camp?
Amb motiu de les eleccions europees del maig del 2019, Facebook va treure l’eina de transparència Facebook Ad Library, que permet buscar els anuncis que ha fet en aquesta xarxa social qualsevol empresa, partit polític o candidat. El següent pas és que Facebook creï algoritmes perquè una notícia que provingui d’un mitjà fals tingui molta menys difusió que una notícia d’una font verificada. Això és molt més complicat d’implantar a WhatsApp, ja que en ser 99% missatgeria, la ciutadania ho pot interpretar com una restricció a les seves comunicacions personals. 
També existeixen iniciatives com Newtral o Maldita, que verifiquen informacions, però queda pendent que les xarxes incorporin algoritmes que discriminin les notícies en funció de la font.
Una altra polèmica va venir arran de suposades mancances en seguretat en aplicacions com Zoom o Jitsi, que s’han popularitzat per celebrar plens telemàtics, rodes de premsa o reunions de govern. 
Aquestes aplicacions, que tenien un ús molt limitat abans de la pandèmia, s’han vist superades per les circumstàncies. Si bé al principi l’ús va anar per davant de la tecnologia, ara ja s’ha equiparat i l’Agència Catalana de Ciberseguretat ha assegurat que les aplicacions que tenien algun tipus de vulnerabilitat en matèria de seguretat ja s’han posat al dia. També han presentat millores en el seu funcionament, i les xarxes s’hi han adaptat: des de fa una setmana, WhatsApp permet videotrucades de fins a 8 persones.

“Espanya és un dels països del món amb major taxa de mòbils per persona i amb millor xarxa de fibra òptica, però això no vol dir que no hi hagi pobresa tecnològica”

Tot i que s’ha reduït la bretxa generacional, segueix havent-hi una bretxa tecnològica que fa més vulnerables els que no tenen una bona connexió a Internet.
Espanya és un dels països del món amb major taxa de mòbils per persona i amb millor xarxa de fibra òptica, però això no vol dir que no hi hagi pobresa tecnològica. Molts ajuntaments es troben que tenen els col·legis buits amb ordinadors, però que no hi ha cap mecanisme per portar els ordinadors dels col·legis a les cases dels xiquets i xiquetes vulnerables. És un procés complex, perquè caldria determinar qui se’n fa càrrec, amb quines garanties, etc. i per això consistoris com el de Tortosa o Gandesa han comprat material perquè infants amb pocs recursos puguin seguir el curs escolar.

“Hi haurà d’haver una aposta ciutadana pel consum local i el turisme de proximitat”

En la fase de desescalada, la promoció econòmica serà fonamental per reactivar l’activitat i dinamitzar els municipis. Quines són les claus per crear marques de ciutat d’èxit?
Caldrà mobilitzar més diners que mai per intentar que la crisi sanitària no es tradueixi també en una crisi social i econòmica. És més fàcil mantenir una empresa que no pas que aquesta empresa hagi de tancar i obrir un altre cop. L’Ajuntament d’Olot dona ajuts de 500 euros per a autònoms i empreses que han hagut de tancar per l’estat d’alarma i l’Ajuntament de Calella ha aprovat subvencions al sector del turisme. Tot i que els municipis tenen molt poques competències en matèria de promoció econòmica, estan sorgint eines perquè la gent se’n pugui sortir. I, per descomptat, hi haurà d’haver una aposta ciutadana pel consum local i el turisme de proximitat.

“Els consistoris s’han adonat que bona part de la ciutadania no mira els plens, però sí el WhatsApp”

Quan entrem en la “nova normalitat”, què creu que quedarà de tots els canvis que hem experimentat durant el confinament? 
Molts d’aquests canvis han vingut per quedar-se, com les reunions telemàtiques, les videotrucades per atendre la ciutadania o el WhatsApp com a eina de comunicació. D’aquí a un any tornarem a tenir carreteres plenes de cotxes i contaminació, per dibuixar una caricatura, però la gent que ha descobert WhatsApp, Facebook o Instagram no els deixarà d’utilitzar. Les enquestes ens diuen que, en l’àmbit tecnològic, les onades sempre van a favor.
Els consistoris s’han adonat que bona part de la ciutadania no mira els plens, però sí el WhatsApp. A tall d’exemple, Matadepera ha aconseguit que, no només la gent més implicada, sinó també els que només hi van a dormir, s’afegissin al canal de WhatsApp per rebre novetats sobre el coronavirus. Aquesta millora en la comunicació ciutadana no té perquè fer marxa enrere.