L'Hospital fantasma
"Las autoridades sanitarias competentes de las comunidades autónomas podrán habilitar espacios para uso sanitario en locales públicos o privados que reúnan las condiciones necesarias para prestar atención sanitaria, ya sea en régimen de consulta o de hospitalización”

SMS Advocats - Barcelona, 16 de juny del 2020

El 29 de març de 2020, davant la salvatge extensió de la pandèmia del coronavirus i el corresponent col·lapse del seu hospital general Parc Taulí, a una gran ciutat de més de 211.000 habitants, Sabadell, la Consellera de Sanitat va plantejar la decisió inajornable d’ampliar el servei d’atenció sanitària d’urgències, reconvertint una espectacular pista coberta d’atletisme, inaugurada l’any 2010 com a equipament únic a Catalunya, en hospital de campanya. 
Dit i fet: en qüestió de deu dies, amb el suport dels bombers, l’exèrcit i els serveis municipals i del Departament de Sanitat –que inclús va corregir el projecte inicial de l’exèrcit-, es va desmuntar l’anella peraltada a cop de radial i es van anar instal·lant cadascun dels nous 210 llits amb els corresponents serveis adients pel personal sanitari, entregant-se l’obra acabada el 10 d’abril.
Tot i que va estar a punt d’inaugurar-se el 20 d’abril per l’agreujament de la pandèmia, finalment no s’ha arribat a utilitzar en cap moment, i des de la Conselleria han decidit que no es podrà desmuntar, com a molt aviat, fins a la primavera de 2021, en previsió de possibles repunts.
La pista ha tingut un ús espectacular durant els seus deu anys de vida, acollint fins a 244 campionats de Catalunya i convertint-se en un equipament de referència a tot el país. 
Ara, es presenta davant un mínim de temps d’un any sense activitat esportiva, apart de l’aparent ridícul sofert per haver tirat endavant una instal·lació d’emergència en benefici dels veïns, per indicació de la Generalitat, administració competent en matèria de Sanitat, anunciant al seu dia l’imminent inauguració que mai es va produir, amb greu perjudici per a la ciutat, que a més s’ha gastat molts diners en una inversió temporal i aparentment inútil.
La despesa a considerar que es pot provocar a la ciutat és la següent: la de l’obra de transformació de la pista en hospital, avui acabada (desconeixent-se quina proporció del total ha anat a càrrec de la ciutat), la futura restauració de la pista d’atletisme, en data avui desconeguda (es parla d’un milió d’euros), i el perjudici causat per l’impossibilitat d’ús de la pista durant tot aquest temps (apart del ridícul per la inutilitat de l’obra).
Per determinar la responsabilitat de la despesa s’ha d’atendre a la competència: segons l’article 12 del Real Decreto 463/2020, de 14 de març, de declaració de l’estat d’alarma, “las administraciones públicas autonómicas y locales mantendrán la gestión, dentro de su ámbito de competencia, de los correspondientes servicios sanitarios, asegurando en todo momento su adecuado funcionamiento.” 
En execució d’aquesta disposició es va dictar l’ordre SND/232/2020, de 15 de març, que en el seu apartat novè disposa que ”las autoridades sanitarias competentes de las comunidades autónomas podrán habilitar espacios para uso sanitario en locales públicos o privados que reúnan las condiciones necesarias para prestar atención sanitaria, ya sea en régimen de consulta o de hospitalización.”
Tenint en compte aquesta normativa extraordinària, i desconeixent si es van signar acords entre les administracions i les entitats implicades (que podrien canviar aquesta conclusió), sembla que la responsabilitat de la despesa provocada per l’hospital fantasma de Sabadell correspondria al Departament de Salut de la Generalitat. 
Encara que aquesta opinió podria veure’s matisada per la possible responsabilitat concurrent de l’Estat, doncs segons l’article 3.2 de la Llei Orgànica 4/1981, dels estats d’alarma, excepció i setge: “Quienes como consecuencia de la aplicación de los actos y disposiciones adoptadas durante la vigencia de estos estados sufran, de forma directa, o en su persona, derechos o bienes, daños o perjuicios por actos que no les sean imputables, tendrán derecho a ser indemnizados de acuerdo con lo dispuesto en las leyes”.
Pau Saumell
SMS Advocats