Víctor Almonacid: Les jerarquies de l’Administració encara desconfien del teletreball
Almonacid: "Les jerarquies de l’Administració encara desconfien del teletreball"
Encara obligats al teletreball i la teleentrevista, avui hem demanat cita amb un dels experts més importants d’Espanya en matèria d’innovació i transformació digital de l’administració pública. Amb tot mèrit, hi ha qui el qualifica de “guru de la tecnologia dels ajuntaments”, perquè n’ha aconsellat, gestionat i acompanyat uns quants arreu de l’Estat. Víctor Almonacid dirigeix, a més, un bloc i un canal de Youtube de referència sobre el tema.


El nostre entrevistat d’avui és llicenciat en Dret (Universitat de València) i màster en Planificació Estratègica, innovació i coneixement en l’Administració Pública, així com Màster en Noves Tecnologies aplicades a l’Administració. Ha desenvolupat la seva tasca en nombrosos ajuntaments del País Valencià (Picanya), les Balears (Consell Insular d’Eivissa) i la Comunitat Canària (San Cristóbal de la Laguna). Actualment fa de Secretari General a l’Ajuntament d’Alzira. És membre de la Junta de Govern de COSITAL (Col·legi de Secretaris, Interventors-Tresorers i Secretaris-Interventors d’Administració Local) de la província de Valencia i representant de la província al Consell General de COSITAL, així com membre de diverses comissions especialitzades en la modernització i la qualitat del servei de l’Administració. Lidera el projecte Alzira Smart City i és director executiu de la xarxa NovaGob.Lab, un ecosistema d’innovació social en l’àmbit iberoamericà. Això, entre d’altres activitats. A més, quan té temps, Víctor escriu i omple de contingut i sentit el seu blog No Solo Aytos, una referència en el seu sector i pel qual el vam conèixer.

El confinament pot haver estat un “bany de realitat” per a les organitzacions que menys s’havien anticipat al canvi.

Vostè és un reconegut expert en innovació i transformació digital en l’administració pública. Abans d’entrar en matèria, ens pot ajudar a definir el concepte d’administració electrònica?
És un concepte ampli i no gaire senzill de resumir. Però el més important que li puc dir és que no fa només referència a la tecnologia. Com diu una definició de la Comissió Europea, la digitalització en l’administració pública és una combinació de sistema organitzatiu, aptituds professionals i tecnologia orientades a la millora del servei públic. Totes aquestes condicions s’han de donar.
Dit d’una altra manera, si un ajuntament adopta una tecnologia però pren les decisions de la mateixa manera de sempre, o no disposa de les habilitats professionals necessàries, o les mesures no estan dirigides a millorar el servei públic, no es pot parlar d’administració electrònica. Potser haurà canviat el format paper pel format digital, però no serà una transformació efectiva.

"La digitalització en l’administració pública és una combinació de sistema organitzatiu, aptituds professionals i tecnologia orientades a la millora del servei públic. Totes aquestes condicions s’han de donar"

Entesos. I creu que, forçades per la pandèmia, les administracions han avançat en aquest sentit?
Un altre aspecte interessant de l’administració electrònica és que és un projecte que sempre demana anys. La recent pandèmia ha estat una circumstància que ens ha obligat a tots a improvisar, però aquelles organitzacions que no havien fet mai res, tot i l’exigència social, no poden haver fet en tres mesos el que no havien fet abans.


"Un aspecte interessant de l’administració electrònica és que és un projecte que demana anys"

Altra cosa és que les circumstàncies les hagin obligat a enviar als seus treballadors i usuaris a fer un pseudo-teletreball... Per a les administracions que ja estaven prou avançades, la pandèmia ha estat un impuls definitiu a un projecte en el que ja creien. Però les que no havien fet res, només han improvisat. I ara els caldrà revisar i consolidar el procés.

"Per a les administracions que ja estaven prou avançades, la pandèmia ha estat un impuls definitiu a un projecte en el que ja creien. Però les que no havien fet res, només han improvisat. I ara els caldrà revisar i consolidar el procés"

És lògic. Les persones no canvien d’un dia a l’altre, i les organitzacions tampoc.
Més que un impacte transformador, jo diria que la pandèmia ha tingut un efecte psicològic. Ha estat com un bany de realitat. Ara tots els ciutadans tenim la sensació de viure en un món amb una nova normalitat que ens obliga a ser telemàtics i electrònics. I l’administració, que viu en el món d’avui, també es troba en aquesta obligació, de portes endins i de portes en fora. Les que ja estaven en aquest tipus de projectes es veuen reforçades a progressar i les que no, veuen ara la necessitat de fer-ho sense esperar als terminis marcats per la llei. 

"Més que un impacte transformador, jo diria que la pandèmia ha tingut un efecte psicològic. Ha estat com un bany de realitat"

Però, com li deia abans, aquest és un procés d’anys, no de mesos. Així que calen coses com la planificació estratègica, mesures en l’organització interna, reenginyeria de processos, simplificació... Els que ho han fet bé saben que és una feina de molt de temps.
Abans ens ha parlat de “pseudo-teletreball”. Significa que no hem fet bé el teletreball?
En primer lloc el teletreball no vol dir necessàriament treballar a casa, vol dir treballar a distància. I un pot treballar a distància des de qualsevol lloc. En segon, no podem oblidar que el motiu d’anar-nos-en a casa a treballar ha estat el confinament obligat per la pandèmia. No ha estat per un canvi raonat, sinó per les circumstàncies.

"El teletreball no vol dir necessàriament treballar a casa, vol dir treballar a distància. I un pot treballar a distància des de qualsevol lloc"

Igualment, l’administració és desconfiada des del punt de vista jeràrquic, tant pel que fa als caps tècnics com als caps polítics. Hi ha la creença que mentre la gent s’està a casa, veu Netflix. I això no és veritat. Si un treballador és més o menys responsable i eficaç a la feina també ho serà a casa, perquè això va en el seu talant personal i professional. No té cap sentit pensar que una persona molt treballadora deixarà de ser-ho perquè estarà a casa, o a l’inrevés.
Potser obligats, però ara tothom sap que el teletreball és possible, encara que sigui des de casa.
És una de les coses que hem guanyat en aquests darrers mesos. Però recordi: segueix sent pseudo-teletreball. Ho vam haver d’organitzar tot el dilluns 16 de març, dos dies després del decret de confinament. A mig matí ja teníem tots plans d’emergència. Els treballadors van haver de restar a casa i posar-se a treballar, prestant els seus propis mitjans, convivint amb la família i els nens, sense un sistema d’organització i o d’avaluació per objectius. Però, tot i les mancances, han pogut desenvolupar una feina sorprenentment acceptable, des de la vocació de servei públic.
Ara cal avançar en el desenvolupament d’un teletreball ben fet i ben organitzat. Cal un reglament i una organització de la feina, i mitjans, i sistemes d’avaluació per objectius. A més, ha de ser un sistema voluntari i no permanent... Potser el podem fer mixt: uns dies sí, i uns altres no. I ha de tenir en compte la conciliació i el dret a la desconnexió. En aquest cas sí que serà un bon teletreball.
I creu que els ciutadans també es beneficiaran de tots aquests canvis?
Així ho crec. Si una administració tenia vocació de servei públic, segur que durant la pandèmia s’ha adonat compte de la necessitat d’implantar seus, plataformes i serveis electrònics i posar-los a disposició dels usuaris per tal que es puguin relacionar amb l’administració. Si abans això era cosa coneguda, ara és inqüestionable.
També cal pensar que està venint una generació de persones joves que no acceptaran fer cua per tal que les administracions els atenguin. O el mateix canvi climàtic: penso que, per desgràcia, aquesta pandèmia no serà l’última, o que les temperatures pujaran i que podem enfrontar-nos a un estiu amb 50 graus de temperatura en els propers anys. Estem abocats a les relacions telemàtiques i les administracions ho han entès o estan a punt d’entendre-ho. En el meu ajuntament ho hem vist.

"Cal avançar en el desenvolupament d’un teletreball ben fet i ben organitzat. Cal un reglament i una organització de la feina, i mitjans, i sistemes d’avaluació per objectius. A més, ha de ser un sistema voluntari i no permanent..."

Ens en pot donar algun exemple?
Durant la pandèmia hem rebut molts més usuaris electrònics dels que tenim normalment. En molts casos són persones que no tenen certificat electrònic, o lector de targeta o sistema Java, però tenien necessitat de gestionar assumptes amb l’administració. Així que hem habilitat un sistema anomenat “sense firma” que els permet accedir telemàticament a l’administració igualment. El món evoluciona cap a noves realitats i circumstàncies.
Creu que l’administració està preparada per evolucionar ràpid?
Sempre dic que la velocitat de l’administració és la més lenta de tots els actors clau: la societat, l’empresa privada o la pròpia llei són molt més ràpids. L’empresa té un estímul diferent, que és l’afany de lucre. I la llei, a Espanya, ja és prou contundent en favor de la implantació de mitjans electrònics.
Però l’administració s’ha de comparar amb si mateixa. El que hem viscut suposarà un canvi de ritme i els projectes passaran a tenir més velocitat, i l’administració serà més ràpida. Estem ara a pocs mesos de l’octubre de 2020, que era la data màxima per implantar l’administració electrònica. Però ja estem demanant al ministeri una nova pròrroga. La COVID no ha donat cap termini.
Li hem llegit en algun dels seus articles al bloc Nosoloaytos que la nova normalitat no s’assemblarà en res a la vella. En quin sentit ho diu?
Doncs en tots els àmbits. Crec que no hi ha cap aspecte del món, incloent-hi el de l’administració, que en quedi lliure. Tot canvia. Estem abocats a fer-nos telemàtics, a quedar-nos a casa, o a guardar distància física, a fer teletreball, a canviar el xip psicològic i funcional, i la pròpia organització del treball. 
Per donar-li un exemple, el correu electrònic cada vegada s’utilitza menys, perquè ja ha deixat de ser eficient. Ara preferim enviar-nos àudios de WhatsApp. Les coses canvien de manera potser imperceptible, però ens porten a ser més eficaços i eficients. Fins ara molts perfils dels que treballaven a l’administració estaven orientats a l’automatització de les feines. Però molts d’aquests perfils passaran a millor vida.
I quins perfils creu que vindran a continuació?
Doncs aquells que tinguin a veure amb la capacitat d’atendre el ciutadà, encara que sigui telemàticament. I amb la capacitat d’empatitzar i escoltar, de donar bona informació, de resoldre problemes complexos, d’intel·ligència emocional i sentit comú.
Ha quedat demostrat que vivim en un món en el què un gran expert en la Constitució no serà tan valuós com una persona amb pensament crític, abstracte i capacitat de veure els problemes en perspectiva i aportar-hi solucions. La influència, ja veu, no és només en el camp tecnològic: la nova normalitat ens canvia la manera d’entendre el món. I davant la complexitat del món cal una administració competent, amb persones especialitzades i obertes a entendre els problemes de la ciutadania. La nova normalitat és un concepte pluridisciplinar.

"La nova normalitat ens canvia la manera d’entendre el món. I davant la complexitat del món cal una administració competent, amb persones especialitzades i obertes a entendre els problemes de la ciutadania. La nova normalitat és un concepte pluridisciplinar"