Herois solitaris

29-6-20

Els treballadors de les empreses de neteja com Urbaser s’han convertit aquests dies de confinament en uns herois solitaris i, de vegades, invisibles, però amb una tasca imprescindible i necessària en uns temps on la neteja és una de les tasques més importants per contenir la pandèmia.

Per Sílvia Sánchez


Urbaser és una empresa líder en gestió mediambiental orientada a la sostenibilitat que dona servei a més de 50 milions de persones de 30 països a través d’una xarxa de més de 35mil treballadors i més de 160 companyies subsidiàries. Les seves tasques principals són la recollida i gestió de residus, la neteja viària i la depuració d’aigües. A Catalunya dona servei a 70 municipis i compta amb una plantilla d’uns 2500 treballadors.
La neteja de carrers i espais públics i la gestió de residus són, entre moltes altres, d’aquelles feines que només deixen de ser invisibles quan no es fan bé o quan es deixen de fer. Durant tot aquest estat d’alarma, que ha durat més de tres mesos, no hem vist cap carrer brut, ni acumulació d’escombraries (també és veritat que, al principi, no vam poder sortir gaire, per no dir gens, per comprovar-ho) però tot aquest temps vam poder veure per televisió els carrers, les cues a les farmàcies i els supermercats, els exteriors dels hospitals...i tot estava impecablement net, a tots els municipis. I és que els treballadors de les empreses que es dediquen a la neteja viària, com els d’Urbaser per exemple, no han deixat de treballar ni un sol dia des que va començar la pandèmia, perquè una de les coses que més ajuda a contenir-la és, sens dubte, la higiene i la desinfecció tant dels espais públics com la nostra pròpia. 

"Els treballadors de les empreses que es dediquen a la neteja viària, com els d’Urbaser per exemple, no han deixat de treballar ni un sol dia des que va començar la pandèmia"

Ells també han hagut de reinventar-se, i acostumar-se a treballar amb la por del contagi a dins del cos, però també amb la il·lusió i les ganes d’aprendre com fer les coses de la millor, i més segura, manera possible perquè tot estigui desinfectat i lliure de virus perquè la resta no ens contagiem. Ells també s’han merescut els aplaudiments des dels balcons, i de tant en tant, els han tingut, segurament no tants com es mereixen. Aquests agraïments a vegades han estat en forma de dibuix d’un nen, d’un gest o simplement d’una paraula tan simple però tan important com és un “gràcies”. Gràcies per deixar-vos la pell cada dia. I ho han fet en ple confinament, quan ells eren pràcticament les úniques persones al carrer, com si d’una pel·lícula de ciència ficció es tractés. Una solitud que els va permetre fer la feina a un ritme molt més àgil del que era habitual ja que el trànsit de vehicles era pràcticament inexistent, però en solitud. 
Víctor Cardador, delegat d’Urbaser a Barcelona, ens explica que hi ha hagut moments en que s’han quedat sense stock de material de protecció: “hem hagut de buscar solucions alternatives, com aprendre a desinfectar mascaretes amb un protocol que ens va arribar des del ministeri de salut, però en cap moment ens ha faltat de res perquè des de finals de febrer ja ens estàvem preparant pel que podia venir i vam començar a comprar material: EPIs, guants, mascaretes i tot allò que podíem necessitar per a garantir la seguretat dels nostres treballadors i els nostres equips”. 

Víctor Cardador (URBASER): "En cap moment ens ha faltat de res perquè des de finals de febrer ja ens estàvem preparant pel que podia venir i vam començar a comprar material"

I malgrat ser una feina d’alt risc de contagi ho deuen haver fet bé perquè a Barcelona, per exemple, d’entre els 800 treballadors (en son 2500 a tot Catalunya) només s’han donat 3 casos de contagi, que a més s’ha comprovat que han estat fora de l’entorn laboral i, per sort, tots ells van ser lleus. Per evitar riscos, durant les primeres setmanes es feien torns de 7 dies treballant i 14 de descans (els 14 dies de quarantena que recomanaven les autoritats sanitàries), malgrat tenir cada dia, entre 15 i 18 treballadors a casa per precaució. Evidentment, els treballadors que eren població de risc (diabètics, hipertensos, majors de 60 anys, embarassades...) s’han quedat a casa. 
A més, es van organitzar les sortides del personal de manera esglaonada i es van redissenyar els serveis perquè no hi anessin més de 2 persones a cada vehicle. “Els equips de 3 i 4 persones han desaparegut i aquesta mesura es mantindrà en el futur post-covid. També hi haurà més automatització del servei, més vehicles, es confinarà a les persones davant qualsevol sospita, els equips d’1 o 2 persones són estables per no barrejar les persones, hem instal·lat mampares protectores a les zones de recepció, les reunions les seguim fent de manera telemàtica tot i estar al mateix edifici, etc.”, afirma Cardador sobre les mesures que seguiran vigents a l’empresa més enllà de l’estat d’alarma.  
Malgrat el cansament d’aquests mesos i la complexitat d’organització, del que més orgullós se sent el responsable d’Urbaser és de la seva gent. “El comportament dels treballadors i les ganes que estan posant a tots els nivells és espectacular. Tots estem aprenent, des de com fer servir els EPIs a com informar, i els companys estan tots pendents els uns dels altres i cuidant-se entre ells, és una cosa exemplar. La gent està prestant un servei que és essencial i se n’adonen que la gent ho reconeix com a tal i estan molt orgullosos de la seva feina, i això fa que ho posin tot de la seva part, és la seva manera de tornar aquest agraïment a la societat”. 

Cardador: "La gent està prestant un servei que és essencial i se n’adonen que la gent ho reconeix com a tal i estan molt orgullosos de la seva feina, i això fa que ho posin tot de la seva part, és la seva manera de tornar aquest agraïment a la societat”

No ha estat fàcil per a ningú adaptar-se a aquesta situació, però per a empreses com Urbaser, encara menys. “Hem anat aprenent a mida que han anat passant els dies, però el mateix ha passat amb les administracions perquè han hagut d’anar canviant i ajustant els seus criteris, i tots ens hem hagut d’anar adaptant”. Aquesta dinàmica a vegades els ha fet reaccionar amb molt poques hores de marge, i han hagut de prendre mesures d’una nit per a l’endemà al matí, com l’obertura de les platges al bany recreatiu que finalment es va tirar enrere el dia abans que s’obrissin quan Barcelona es trobava a finals de la fase 1. Però no han estat els únics que han hagut d’extremar les precaucions i adaptar-se a la nova realitat, el coronavirus els ha obligat a “ser impecables en els protocols de recollida de residus sanitaris procedents de residències, hotels medicalitzats, etc. També ha obligat els propis centres a treballar d’una manera determinada: el residu va a dins d’una triple bossa, seguint el procediment del ministeri de sanitat, i nosaltres també ho hem d’aplicar, és un servei mecanitzat, no s’agafa cap bossa amb la mà, del contenidor al camió i aquest directament cap a la incineradora”. Amb la salut no s’hi val a badar. 
I si en alguna cosa s’han fet experts els responsables i treballadors d’Urbaser durant aquests mesos, han estat en desinfecció. “Actualment estem estudiant diferents sistemes de desinfecció per a netejar les platges, entre d’altres. Hi ha molts dubtes a nivell dels productes que s’estan utilitzant, com per exemple l’ozó, que és un bon desinfectant però no sabem com actua amb la covid-19, per això no l’estem utilitzant i estem a l’espera de les informacions que vagin sortint. Tenim diferents projectes en marxa: per a la neteja de paviments, per exemple, en tenim un amb la UPC i la UAB, on els estudiants d’enginyeria de camins, els de biologia i els de veterinària ens ajuden a definir aquestes productes, però també ens està ajudant el Dr. Sabrià, que és un expert i la persona de referència en el mon de legionel·la”. Tota aquesta experiència i coneixement estan portant a un canvi estructural en els serveis de neteja, perquè tant l’administració com els ciutadans exigeixen que tot estigui desinfectat i higienitzat, sobretot les zones públiques de més ús. Per això durant el confinament es van desinfectar diàriament tots aquells elements amb els que podíem tenir contacte com els contenidors i les papereres, però també d’aquelles zones de més ús com les farmàcies, els mercats, els CAPs o els centres hospitalaris. Passat el confinament i les conseqüents fases, es van ampliar considerablement els espais públics que es desinfecten, això sí, sempre seguint les indicacions que marca el ministeri en quant a concentració de desinfectants. Fins i tot han desenvolupat un sistema propi de nebulització, que no rebota i es queda a la superfície que es nebulitza. Si una cosa bona tenen les crisis és que treuen el millor de les persones, per això des d’Urbaser van compartir aquest sistema amb altres empreses que realitzen el seu mateix servei, no només a Barcelona, sinó fins i tot a Dinamarca. 

"Tota aquesta experiència i coneixement estan portant a un canvi estructural en els serveis de neteja, perquè tant l’administració com els ciutadans exigeixen que tot estigui desinfectat i higienitzat, sobretot les zones públiques de més ús"

Cal dir, però, que la feina que fan les empreses de neteja a tots els municipis la duen a terme en estreta col·laboració amb els tècnics dels ajuntaments, i que tots treballen colze amb colze per proporcionar el millor servei a la seva ciutadania. I com que sembla que, segons els experts, la societat patirà noves pandèmies de manera recurrent, els ajuntaments, segons Cardador, a partir d’ara, hauran d’estar preparats, i de la mateixa manera que tenen sistemes específics de neteja per a les nevades, n’hauran de tenir per a les pandèmies. I, si us plau, no llenceu les mascaretes a terra, el planeta i els treballadors de la neteja us ho agrairan. 

"Els ajuntaments, segons Cardador, a partir d’ara, hauran d’estar preparats, i de la mateixa manera que tenen sistemes específics de neteja per a les nevades, n’hauran de tenir per a les pandèmies"