“Pobresa energètica: el repte de cara a l’hivern”

Webinar d’alcaldes.eu

“Pobresa energètica: el repte de cara a l’hivern”



“La normativa dels darrers anys impedeix que les empreses tallin el subministrament energètic a les persones vulnerables. Però la normativa no es va desenvolupar i no s’ha contemplat com les famílies hauran de satisfer els deutes contrets amb les empreses energètiques”
Joaquim Ferrer

“Santa Coloma ha creat un Servei de Prevenció i Lluita contra la Pobresa Energètica que, en els darrers dos anys, ha atès 1.832 persones, el 70% de les quals són dones, cosa que mostra un biaix important de gènere”
Núria Parlon

“El món local no es pot quedar només amb una visió assistencialista davant la pobresa energètica. Cal plantejar un debat sobre el model que es vol. No pot ser que els ajuntaments facin mans i mànigues per atendre necessitats mentre les grans empreses elèctriques anuncien grans beneficis”
Lluis Mijoler


“La pobresa energètica afecta persones vulnerables i en risc d’exclusió social, que pateixen una pobresa integral que afecta a l’alimentació, l’educació dels fills, etc. Per això calen respostes integrals i sistèmiques”
Raquel Sanchez

“Els ajuntaments afronten aquests problemes bastant sols. A l’AMB s’estan fent solucions de ‘pedaços’, pagant rebuts de la llum, però caldria una implicació més alta de les empreses energètiques”
Joan Callau

“Aigües de Barcelona, no només no talla l’aigua dels usuaris vulnerables, sinó que també condona els deutes contrets, dedicant-hi part dels seus beneficis i col·laborant amb els ajuntaments en la detecció de les necessitats”
Maria Salamero

 

DIÀLEGS ALCALDES.EU

Barcelona, 12 de novembre del 2020

Ponents convidats:  

- Sr. Joaquim Ferrer, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya
- Il·lma. Sra. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
- Il·lma. Sra. Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà
- Il·lm. Sr. Joan Callau, alcalde de Sant Adrià de Besòs
- Il·lm. Sr. Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat
- Sra. Maria Salamero, Directora de RRII, Acció Social i Sostenibilitat d’Aigües de Barcelona

– WEBINAR alcaldes.eu -
“Pobresa energètica: el repte de cara a l’hivern”

El moderador, Sr. Eduard Berraondo, dona la benvinguda a tots els assistents a la primera sessió del cicle de webinars d’alcaldes.eu dedicat a la Pobresa Energètica i l’Habitatge. Agraeix els patrocinadors Aigües de Barcelona, Xut Consulting, Urbaser i SMS Advocats per la seva col·laboració i, seguidament, presenta els ponents de la taula d’avui. Dóna la paraula al Secretari d’Empresa i Competitivitat, demanant-li que faci una primera fotografia de la situació, des de la seva perspectiva.


Joaquim Ferrer saluda els presents i agraeix la invitació a participar en el debat. Explica que la Pobresa Energètica planteja dos reptes complementaris. Un és el de la pobresa social. I l’altre és el de l’angoixa que pateix el ciutadà en aquesta situació. Explica, en aquest sentit, que des del Govern de la Generalitat es busquen respostes per poder treure els usuaris de la situació angoixant.  

Explica que el marc normatiu aprovat en els darrers anys ha eliminat la possibilitat de les empreses de tallar el subministrament energètic davant d’impagaments i ha garantit el servei a les persones vulnerables. Però la normativa no es va desenvolupar a través d’un reglament i no s’ha contemplat encara de quina manera les famílies hauran de satisfer els deutes contrets amb les empreses energètiques mentre no han pogut pagar. Diu que, fins ara, totes les administracions, especialment locals, han intentar posar remeis puntuals a les problemàtiques, però assumeix que la pobresa té moltes vessants i que totes elles han acabat anant a parar a un mateix sac. 

També aclareix que els ajuntaments, a través de convenis, han pogut satisfer riscos com els de desnonament o tall energètic, però que el volum de les necessitats és gran i s’agreuja ara amb la crisi provocada per la pandèmia. Explica que porten tot l’any 2020 treballant amb les empreses distribuïdores, especialment Endesa, i que poden dir que ja disposen d’una eina que pot permetre compartir la despesa entre administracions i distribuïdores i així ajudar part del problema que tenen les famílies. També esmenta l’anomenat bo social com a part d’aquesta solució.

Seguidament, el moderador obre el torn a les alcaldesses i alcaldes a fi que expliquin les seves realitats municipals.

Núria Parlon també agraeix la invitació i saluda els presents. Explica que la pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més afecta les famílies i que més vulnerables les fa. Comenta que en molts casos hi ha un component estructural en aquesta vulnerabilitat, ja que recau en persones que ja són usuàries de serveis socials habitualment. Però també hi ha una pobresa sobrevinguda, causada per els ERTOs, la crisi i el retard en rebre prestacions socials. Ara, diu, els grans indicadors macro poden parlar de recuperació, però hi ha precarietat i falta d’estalvi i això incideix en el problema.

Explica que un 8,8% de la població no pot permetre’s mantenir una temperatura adient als seus habitatges. Quan es va aprovar la llei de 2015, tot i no tenir reglament, es va introduir el principi de precaució i els talls de subministrament van quedar prohibits. No obstant, els ajuntaments (Santa Coloma entre ells) han anat pagant rebuts en la mesura de les seves possibilitats. També han creat un servei de prevenció i lluita contra la pobresa energètica que, en els darrers dos anys, ha atès 1.832 persones, el 70% de les quals són dones, cosa que mostra també un biaix important de gènere.

Lluis Mijoler també saluda els participants i agraeix la invitació. Coincideix, en termes generals, amb les apreciacions de l’alcaldessa de Santa Coloma i afegeix que els ajuntaments són la primera baula per donar suport a la ciutadania. Creu que el món local s’ha reorganitzat de la nit al dia per poder estar al costat de la gent que més pateix, però que ara arriba l’hivern i que caldrà seguir movent recursos, serveis i personal per atendre.

Assegura que el món local no es pot quedar només amb una visió assistencialista davant la pobresa energètica. Cal plantejar un debat sobre el model que es vol. Creu que els ajuntaments fan mans i mànigues per atendre necessitats mentre les grans empreses elèctriques anuncien grans beneficis. Cal, per tant, lluitar contra la pobresa energètica però també avançar en la justícia social, la transparència i la sobirania energètica, davant l’emergència climàtica. Aquests són moments de transformació.

Al Prat hi ha una tradició de gestió de servei públic basada en l’aigua. També va fer una declaració d’emergència climàtica el passat setembre que s’acompanya de 130 mesures en 6 àmbits, entre ells la cultura, l’alimentació, la gestió de residus i l’energia. També anuncia que una de les primeres mesures és l’apertura de la Casa de l’Energia, que atendrà persones que no puguin pagar, però també assessorarà tota la ciutadania i el teixit productiu per avançar cap a un consum sostenible.

Diu que la COVID i impulsar la transició ambiental són dues cares de la mateixa moneda i que cal innovar per resoldre els problemes. Europa ja ho sap i està aportant fons per impulsar les transformacions. El Prat ha rebut més d’1 milió d’euros de diverses administracions. Creu, finalment, que cal empoderar la ciutadania a fi que no depengui tant de les grans empreses elèctriques. 

Raquel Sánchez també saluda i agraeix la invitació i subscriu el que han dit els anteriors ponents. Destaca que després d’uns mesos en què semblava que superàvem els efectes de la crisi anterior, ara es veu com moltes persones tornen a fer ús dels serveis socials amb la pandèmia.

Cal deixar clar que la pobresa energètica afecta persones que són vulnerables i que estan en risc d’exclusió social i que pateixen una pobresa integral que afecta a l’alimentació, l’educació dels fills, etc. i que per això calen respostes integrals i sistèmiques.

La situació, diu, és d’urgència i cal abocar tots els recursos necessaris, si bé des dels municipis no n’hi ha prou, de manera que calen reformes més estructurals que parlin del model de subministrament elèctric i de perquè els preus de la llum, el gas i l’energia són tan cars en aquest país. Igualment cal introduir mesures d’eficiència energètica en els habitatges, perquè moltes famílies viuen en cases velles i no optimitzades.

Joan Callao s’afegeix al debat i explica que, durant la crisi anterior, Sant Adrià va arribar a tenir un atur del 25,5%, i que poc abans de la pandèmia s’havia reduït fins a un 15%, però que ara ja tornen a passar del 19%. Així doncs hi ha moltes persones que necessiten passar pels serveis socials. Creu que els ajuntaments afronten aquests problemes bastant sols i que a l’AMB s’estan fent solucions de “pedaços”, pagant rebuts de la llum concrets, però que caldria una implicació més alta de les empreses energètiques. Explica, i agraeix, que Aigües de Barcelona (present) tingui un bo de solidaritat que rebaixa molt la factura de l’aigua de les famílies vulnerables. I demana que les empreses energètiques prenguin exemple.

També creu que la Generalitat hauria de crear una oficina d’eficiència energètica juntament amb les empreses subministradores i descarregar una mica els ajuntaments, perquè de vegades tenen la sensació de ser el sac on tots els problemes recauen. Als ajuntaments, diu, els ha augmentat molt la feina amb les persones, però també amb els territoris: hi ha barris que poden quedar despenjats i exclosos.

Explica finalment que, juntament amb la Diputació, han impartit cursos d’eficiència energètica a les llars i han fet auditories a habitatges. Sap que cada ajuntament fa el que pot, però demana una política global i integradora i més sensibilitat per part de les empreses energètiques.

Maria Salamero explica que, des de la vessant empresarial, la seva preocupació no és només financera o tècnica, sinó que el rol de les empreses té impacte en la creació de valor i en la societat. Dona cinc xifres relatives a la seva organització: 1) diu que contribueix amb 1,5% del PIB de l’AMB, 2) que genera 7.000 llocs de treball directes o induïts, 3) que el 99,7% dels proveïdors són de proximitat i de l’Estat, 4) que inverteixen el 25% dels seus beneficis abans d’impostos en accions socials i 5) que tenen el principi de no tallar mai l’aigua a ningú que no la pugui pagar i que ho fan des d’abans de la llei.

A mig i llarg termini, Aigües té una estratègia que afecta el medi, la ciutat i les persones. Diu que l’aigua és un recurs, però també un medi receptor, i que treballen amb 23 municipis de l’AMB per recuperar espais. En matèria de persones diu que, des de 2012 han ajudat 40.000 famílies de diversos municipis, a més de PIMES i autònoms i que volen proposar un gran pacte social amb tots els agents implicats, en l’esperit de l’ODS 17, per garantir una recuperació econòmica que sigui equitativa. Diu, finalment, que cal treballar a curt termini atenent les emergències, però que també cal pensar en treballar estructuralment generant ocupació de qualitat.


Conclosa la primera ronda d’intervencions, el moderador comenta que molts ciutadans tenen la sensació d’estar abandonats per les administracions supramunicipals. Pregunta als ponents si hi estan d’acord o quines alternatives poden proposar.

Joaquim Ferrer: diu que entén la posició dels ajuntaments, ja que ha estat alcalde ell mateix durant 8 anys. Diu que la postura és correcta, perquè l’ajuntament és la primera porta a la que van a demanar ajut els ciutadans afectats i també diu que la majoria dels ens que generen sensació de poca comprensió als ciutadans són estatals. Potser és que no s’explica prou bé la feina que es fa. En aquest sentit, parla de l’ICAEN, que treballa en temes d’eficiència energètica i que ha anat assumint reptes i generant pactes per tramitar, per exemple, la llei de transició energètica. O, per exemple també, la derogació d’un decret que no permetia la instal·lació d‘energies renovables al país.

També està d’acord amb la idea d’aconseguir major sobirania energètica. Cal ser conscients, però, que posant plaques solars a tot arreu tampoc s’arribaran a complir els objectius del pacte pel canvi climàtic.

Explica que un dels temes que tenen al damunt de la taula és el del conveni amb les companyies subministradores. Diu que aquest conveni permetria assumir el deute dels ciutadans entre les empreses i les administracions i que té molts avantatges, perquè evitaria que els ajuntaments ho haguessin de pagar tot. També explica que només un 25% dels usuaris potencials s’acullen al bo social, de manera que caldria comunicar-lo més bé.

Un tema capital és que aquest conveni no pot avançar si abans no es resol la qüestió del deute que s’ha anat generant fins ara per part dels usuaris que no han pogut pagar i que puja uns 26 milions d’euros que fins ara han quedat en una mena de llimbs. El problema afecta a 25.000 famílies i està en mans d’Endesa, que és qui controla el 75% del mercat català. Aquesta empresa ha proposat que es reparteixi el deute al 50% amb la Generalitat i aquesta no ho ha acceptat pel moment. Així doncs, és possible que no es talli la llum, però sí que s’embarguin els comptes d’aquestes persones, i tampoc és una bona solució.

Diu que cal treballar el problema de manera puntual, però també estructural. Que cal ser més eficients i buscar maneres de fer que la factura no pugi tant.


El moderador pregunta també sobre el paper de les empreses subministradores.

Lluís Mijoler afirma que l’energia es un be públic i que no pot ser que s’estigui negociant com pagar un deute amb empreses que diuen que guanyen fins al 40% més de beneficis durant la pandèmia. No és acceptable. També diu que l’aigua és un bé públic i que el 100% dels beneficis que generi la seva explotació han de ser destinats a la societat, i no pas el 25%. El gran problema de fons, diu, es pot combatre amb més sobirania. 

Raquel Sánchez opina que la posició de les empreses subministradores va canviar quan les administracions locals es van posar molt serioses davant l’amenaça d’Endesa de tallar la llum a les persones que no paguessin. Aquestes empreses, diu Sánchez, s’han de fer càrrec d’una situació d’emergència social i assumir compromisos i responsabilitat social amb la gent que ho passa pitjor. Cal entendre l’energia com un vector per distribuir la riquesa i no és tolerable que qui no la pugui pagar se’n quedi fora.

També respon a Joaquim Ferrer dient-li que cal fer-ho tot: tant el treball de conscienciació per a l’eficiència energètica de les llars com també la reducció de la factura energètica. Diu que els ajuntaments han demostrat que tot es pot fer: pagar factures, aliments, condicions d’habitatge... Destaca que els bombers de l’AMB informaven fa poc que el 70% dels incendis que es produeixen a les cases es deuen a l’ús d’artefactes incorrectes per escalfar-se o cuinar. Demana, doncs, una aproximació totalment holística.

Núria Parlon està d’acord amb el que s’ha dit fins aquí però creu que el model actual no resol el problema de les famílies. Creu que l’energia elèctrica és molt cara al país en comparació amb Europa. I diu que els ajuntaments poden aprovar mocions i instar les administracions a bellugar-se, però la realitat és la que és. A Santa Coloma, el Servei de Prevenció i Lluita contra la Pobresa Energètica està donant un servei integral a totes les persones, tant si necessiten que els paguin la factura com si no: i és que es dona també assessorament per verificar que no s’està pagant més del que toca, i s’informa de discriminacions horàries, reducció de potències, garantia de mercat, despeses afegides, trams, etcètera. Són molts estalvis que ofereixen a la ciutadania.

Creu que cal també treballar amb les famílies amb menys recursos per a la rehabilitació dels habitatges. Diu que això té repercussió sobre la qualitat de vida i la salut i moltes persones malaltes de COVID han tingut dificultat per aïllar-se a casa eficaçment, perquè els seus habitatges no ho permetien. També explica que han treballat amb empreses molt responsables, com ara Aigües de Barcelona, i amb empreses que donen l’esquena als ciutadans (les elèctriques) a fi d’ajudar la gent.

Maria Salamero explica que en el cas d’Aigües de Barcelona, no només no tallen l’aigua dels usuaris, sinó que també van condonant deute dels usuaris, gràcies a dedicar part dels beneficis i a col·laborar amb els ajuntaments en la detecció de les necessitats.

Diu que cal anticipar els problemes i treballar de manera conjunta abans que es produeixin les dificultats. Diu que molts municipis ja tenen instal·lats sistemes de telelectura que ajuda a entendre els problemes amb previsió. També diu que caldrien més punts d’assessorament energètic per ajudar els ciutadans a estar més formats en quant a l’ús de l’aigua. Destaca, finalment, el projecte “A porta”, en el qual, de la mà dels ajuntaments, visiten porta a porta les cases de famílies que, per vergonya o desconeixement, no fan ús dels seus bons socials.

Joaquim Ferrer, responent a una pregunta llançada des del públic, diu que les empreses emergents de distribució energètica acaben comprant l’energia a les grans distribuïdores i suggereix que, malgrat que ara tinguin un tarannà d’empatia, potser acabaran tenint el mateix problema que les grans. El problema, diu, no és escollir entre una companyia o una altra, sinó que el sistema és pervers en origen, perquè és monopolístic.

Concreta també que ells negocien amb les grans empreses, però que quan donen diners els donen als ciutadans, de manera que no és cert que estiguin donant diners a les empreses.


En la part final del debat, es llegeixen i responen algunes preguntes del públic.

La primera té a veure amb els casos de vivendes ocupades que es connecten a la xarxa elèctrica de manera il·legal i que generen problemes de seguretat.

Núria Parlon admet que es tracta d’un problema, i que el que cal és conèixer bé la situació en la que es troben aquestes persones, per exemple, si són vulnerables i necessiten serveis socials. Hi ha ocupacions de vivendes que no tenen a veure amb la vulnerabilitat i ocupacions que sí. Quan les persones són vulnerables cal adoptar altres enfocs. Per exemple, el que cal és ampliar el parc d’habitatge social, per evitar que vagin a ocupar. Diu, en aquest sentit, que el seu ajuntament està signant convenis amb la SAREB per fer que 68 habitatges vuits es puguin posar a disposició de famílies vulnerables. També diu que hi ha habitatges buits de l’Agencia Catalana de l’Habitatge que la Generalitat hauria de poder posar a disposició d’aquests usuaris.

Raquel Sánchez opina en el mateix sentit. Diu que en el seu cas el primer que fan és analitzar la situació de la persona i si es veu que hi ha situació de vulnerabilitat aleshores es proposa un recurs habitacional. El Pla Local d’Habitatge, diu, preveu la possibilitat de posar pisos assequibles a l’abast de col·lectius en risc, però també admet que cal trobar més col·laboració amb la Generalitat per fer que els ajuntaments disposin de major quantitat d’aquests pisos, perquè els ajuntaments no tenen recursos ni per comprar-los ni per llogar-los als propietaris.


Una altra pregunta del públic s’interessa per si ara les empreses energètiques estan enviant avisos d’impagament a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.

Núria Parlon aclareix que durant l’estat d’alarma hi va haver una pròrroga per situació d’excepcionalitat i que els subministraments no es van tallar. Però aquesta situació va acabar el 30 de setembre i les empreses elèctriques no actuen, altra vegada, amb la sensibilitat social. Diu que l’Estat, la Generalitat i els municipis han d’empènyer per fer que la perspectiva canviï. 

Maria Salamero afirma que, hi hagi o no pròrroga en aquest decret excepcional, Aigües de Barcelona seguirà sense tallar l’aigua a qui no la pugui pagar i que això es deu als convenis signats amb tots els ajuntaments. Així doncs, tenen un mecanisme que ho fa possible.


Una altra pregunta s’interessa per saber si els participants creuen que la pobresa conjuntural de la present crisi arribarà a ser estructural.

Maria Salamero creu que sí i que calen solucions estructurals. Diu que més enllà del model de gestió el que cal és tenir un model tarifari que no es regeixi per contingències i excepcionalitats sinó que estigui dissenyat de manera que s’adapti a les distintes realitats. 

Lluís Mijoler: diu que això ja ho fan els ajuntaments sota el nom de tarificació social. Defensa la gestió pública de l’aigua i de l’energia com a bens públics. 


El moderador agraeix totes les intervencions i recorda que la propera cita d’aquest cicle temàtic tindrà lloc el dia 26 de novembre de 2020 a les 9.30h.


El moderador agraeix les intervencions, el suport dels patrocinadors Aigües de Barcelona, Urbaser, Xut Consulting i SMS Advocats, i dona per acabat el debat.




Foto: alcaldes.eu