“La resiliència metropolitana en temps de pandèmia. En què ens ajudarà un nou Pla Director Urbanístic (PDU)?”

Webinar d’alcaldes.eu

“La resiliència metropolitana en temps de pandèmia. En què ens ajudarà un nou Pla Director Urbanístic (PDU)?”


“No hem de resignar-nos a pensar només en adaptar, cal que anem un pas més enllà i transformar”

Sra. Janet Sanz (Ajuntament de Barcelona)

“El PDU tracta d’uns objectius molt ambiciosos on cal el consens i la participació de moltes persones i institucions rellevants de l’àmbit tècnic, acadèmic, polític, institucional i social”
Sr. Jordi Sànchez (AMB)

“El PDU pot contribuir a fer una ciutat més resilent en l’àmbit econòmic, social i mediambiental, considerant determinats objectius”
Sr. Josep Maria Carreras (AMB)


“Les tres grans prioritats que ha de tenir present l’AMB són: la reutilització de l’aigua, la resiliència i la creació d’aliances”
Sr. Carlos Montero (Cetaqua)

“A més de l’èxode històric de població de Barcelona cap a l’interior, cal sumar-hi el de les famílies que, a resultes de la COVID, estan ara buscant nous tipus d’habitatges. Aquesta és una variable nova de l’any 2020 i no sé si ajudarà al reequilibri territorial”
Sr. Josep Casas (Generalitat de Catalunya)

“Cal configurar un nou marc urbanístic territorial, i mental, de les relacions entre la Barcelona central i la Barcelona metròpoli, per tendir al reequilibri. S’ha de deixar de banda la lògica de la descentralització per parlar de noves centralitats”
Sra. Janet Sanz (Ajuntament de Barcelona)

 

DIÀLEGS ALCALDES.EU

Barcelona, 17 de desembre del 2020

Ponents convidats:  

- Il·lma. Sra. Janet Sanz, segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona (Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat)
- Sr. Jordi Sànchez Escrigas, vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB
- Sr. Josep Maria Carreras, Director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB
- Sr. Josep Casas, subdirector general d’Arquitectura i Habitatge, de la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya
- Sr. Carlos Montero, Director General de Cetaqua

L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo i va comptar amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el patrocini d’Aigües de Barcelona, Xut Consulting i Urbaser. A continuació, presentem el resum dels temes debatuts.

– WEBINAR alcaldes.eu -
'La resiliència metropolitana en temps de pandèmia. En què ens ajudarà un nou Pla Director Urbanístic (PDU)?'

El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Ofereix una breu presentació del projecte d’alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions, orientada a plantejar una visió de conjunt de la situació. Dona la paraula, en primer lloc, al Sr. Sànchez.

El Sr. Jordi Sànchez agraeix la invitació i valora molt positivament la possibilitat d’adreçar-se a la ciutadania per tractar aquest tema. Explica que els Plans Directors d’Urbanisme, en general, aporten resiliència a les ciutats. En primer lloc, perquè es tracta d’uns objectius molt ambiciosos i, per elaborar-los, cal el consens i la participació de moltes persones i institucions rellevants de l’àmbit tècnic, acadèmic, polític, institucional i social.  Esmenta que està molt content que hi hagi tants participants en el panel d’avui, provinents de tantes institucions clau. També diu que l’aprovació del pla passa per les mans de tots aquests actors.

A continuació valora que la feina realitzada fins al moment, en què ja s’ha redactat un avanç del PDU, ha estat ingent. Aquesta feina contempla una diagnosi, una definició d’objectius, un plantejament de metodologia de treball i la manera d’aprovar-se. Diu que el que “toca ara és seguir treballant des del consens i la participació de tots els actors, per seguir pensant en les ciutats del futur i obtenir propostes que es puguin realitzar.

El moderador dona la paraula al Sr. Josep Maria Carreras

El Sr. Carreras explica que la resiliència es defineix com la capacitat d’adaptació d’organismes vius a canvis bioclimàtics i al canvi de condicions en l’entorn en que es troben. Diu que si la ciutat fos un organisme, aquesta capacitat d’adaptació s’hauria de demostrar en tres àmbits: l’ambiental, l’econòmic i el social. Afirma que el PDU pot, certament contribuir a fer una ciutat més resilent en els tres àmbits si considera determinats objectius, si localitza usos de l’espai en coherència amb els objectius i si, finalment, aporta una normativa que reguli aquests usos.

El que resulta significatiu és que, en aquest cas, aquestes mesures s’han d’aplicar no pas en un espai de nova creació, sinó en un espai preexistent. Això genera complexitat, perquè es tracta d’assolir una ciutat del futur a partir d’unes estructures prèvies i això genera resistència al canvi. Cal superar les realitats presents. El PDU, conclou, promou eines per aconseguir-ho, com ara la fixació de reserves de sòl per a determinats usos, o la regulació del mateix sòl.

Seguidament se li dona la paraula al Sr. Casas.

El Sr. Josep Casas destaca la importància de la visió pluriescalar del Pla a l’hora de planificar la millora de condicions de vida de les persones. Aquesta visió que implica la participació de diverses institucions, però també la contemplació de les dimensions territorial i de barri. També diu que és important afrontar les problemàtiques de l’habitatge des de la ciutat “real”, i no pas des de la que està delimitada pels límits administratius. Diu que el Pla aposta per una planificació de l’habitatge plurimunicipal. 

Se li dona la paraula ara al representant de Cetaqua, demanant-li que presenti la funció de la seva entitat.

El Sr. Carlos Montero explica que es tracta d’un centre de recerca de l’aigua amb la forma jurídica d’una fundació, que treballa conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, el CSIC i Aigües de Barcelona. Té la funció d’apropar el món acadèmic a les necessitats reals i transferir coneixement i solucions a la implementació en solucions ambientals. Precisament el PDU indica que un dels reptes crítics és el de la transferència de la recerca.

Destaca positivament el sentit de procés obert i participatiu del PDU, el qual va convidar al responsable de sostenibilitat de Cetaqua a donar la seva opinió. Explica també casos de municipis, com Sant Feliu i Gavà, en què la fundació ha ajudat a definir una agenda de prioritats en la gestió dels recursos hídrics en l’entorn municipal.

Des d’un punt de vista pràctic diu que les tres grans prioritats que ha de tenir present l’AMB són: la reutilització de l’aigua, la resiliència i la creació d’aliances. Destaca que el primer és un tema clau, ja que s’estima que els recursos hídrics han disminuït d’un 20%, però que les necessitats creixeran d’un 20% addicional. Una de les solucions al problema és la reutilització de l’aigua, en la qual, Cetaqua, porta 10 anys treballant a través de 5 grans projectes europeus.

Es convida ara a la representant de l’Ajuntament de Barcelona.

La Sra. Janet Sanz diu que el seu govern municipal és conscient, i entusiasta, del que el Pla aporta a la ciutat de Barcelona i de les necessitats de la ciutat i de la resta de l’Àrea Metropolitana. Diu que el títol de la xerrada li suggereix dues reflexions. Primerament, que és evident que s’ha fet una gran feina per tenir una diagnosi i unes dades que mai s’havien tingut sobre aquests reptes que, a més, comparteixen els municipis. No obstant, reclama certa acceleració. Creu que la pregunta clau és “en què ens pot ajudar el PDU avui?”.

La Sra. Sanz diu que es parla de resiliència, i que aquest és un concepte que convida a l’adaptació al canvi. Però també diu que es resigna a pensar que només ens hem de limitar a adaptar-nos, i que el que cal és anar un pas més enllà i transformar. Diu que el PDU no pot ser el mateix abans que després de la pandèmia, perquè la crisi actual ens ha posat davant de noves necessitats en matèria social i sanitària.

També diu que està clar que si se segueixen fent les coses com fins ara, les nostres ciutats seran llocs inhabitables o poc saludables i que cal integrar tots aquest elements en l’agenda política. El que cal, diu, és configurar un nou marc urbanístic territorial, i mental, de les relacions entre la Barcelona central i la Barcelona metròpoli, per tendir al reequilibri. I creu, finalment, que s’ha de deixar de banda la lògica de la descentralització per parlar de “noves centralitats”.

També cal avançar en un nou model de l’espai públic, en què infraestructures, habitatge i mobilitat siguin igual d’importants com la gestió de l’aire. Les persones han de poder desplaçar-se d’un lloc a l’altre de l’Àrea Metropolitana amb qualitat i en serveis públics, de la mateixa manera que totes respiren el mateix aire, sense que es pugui diferenciar el d’un municipi i el d’un altre.


Acabada la primera ronda de parlaments, el moderador planteja algunes preguntes adreçades específicament als ponents. Per exemple, al Sr. Sànchez li pregunta si la recent anul·lació judicial del Pla Director de Gran Via o del Delta té implicació sobre el PDU metropolità.

El Sr. Jordi Sànchez aclareix que són dos fets independents i no tenen a veure. Diu que la Sala Tercera del Tribunal Superior de Justícia ha anul·lat uns plans urbanístics d’uns àmbits determinats que havia fet la Generalitat, però que l’AMB té competència plena per fer el seu PDU.

El Sr. Sànchez aprofita també per sumar-se a la idea de les noves centralitats de la Sra. Sanz, en tant que diu que cal reforçar la solidaritat metropolitana, reconeixent la capitalitat de Barcelona. Diu que Barcelona serà forta en tant que Catalunya sigui forta, i a l’inrevés. Però que cal evitar un model de centralització expansiu com el de Madrid, que va creixent “fagocitant recursos” del seu entorn.

El moderador pregunta a la Sra. Sanz per la disposició de Barcelona a descentralitzar.

La Sra. Sanz explica que la ciutat hi està completament disposada. Diu que Barcelona és conscient de les seves limitacions, des del punt de vista cultural, econòmic i fins i tot de governança. Diu que cal reconèixer realitats ja existents en altres espais apart dels de Barcelona. No es tracta només de descentralitzar coses que neixen a Barcelona per enviar-les a ciutats de rodalies, sinó que cal reconèixer realitats prèvies i que ja funcionen. Posa l’exemple del Campus Besòs, que ha liderat el municipi de Sant Adrià, que funciona molt bé i que ha transformat la realitat del barri de La Mina. Diu que això ha d’afectar a la cultura també (i posa l’exemple de “La Capsa” del Prat de Llobregat, com a fàbrica cultural excel·lent dins de l’AMB, però fora de Barcelona). Diu que cal esperar el suport i la generositat d’una ciutat com Barcelona, que és molt densa i està al límit de moltes de les seves possibilitats.

El moderador pregunta al Sr. Montero sobre les singularitats orogràfiques de Barcelona i sobre si tenen impacte sobre la definició del PDU.

El Sr. Carlos Montero coincideix en dir que Barcelona està envoltada de dos rius, una serralada i el mar i que, per exemple, les pluges intenses afecten molt, afavorint que l’aigua s’estanqui en zones properes al mar, cosa que implica que els drenatges hagin de ser importants. Efectivament, Barcelona és una ciutat sensible a això.

El moderador pregunta al Sr. Casas si el PDU està contemplant l’èxode de moltes persones de la ciutat de Barcelona cap a l’interior. 

El Sr. Josep Casas explica que, a més de l’èxode històric de població de Barcelona cap a l’interior, cal sumar-hi el de les famílies que, a resultes de la COVID, estan ara buscant nous tipus d’habitatges. Diu que aquesta és una variable nova de l’any 2020 i que no sap si ajudarà o no al reequilibri territorial. El que és probable és que repercuteixi negativament sobre la pressió del mercat de l’habitatge a l’entorn de Barcelona. Suggereix que si moltes persones marxen a buscar cases amb jardí fora de Barcelona, això pot generar una sobrepressió important en el terreny i els preus. També diu que caldrà veure en dos o tres anys si aquest efecte es consolida o es dissol.

Igualment diu que, per anar bé, aquests nous usos residencials del sòl haurien de ser responsables en l’ús d’energia i habitatge, i acompanyats de polítiques de mobilitat sostenible.

El moderador pregunta a la Sra. Sanz sobre el termini en què la ciutadania pot esperar a veure canvis significatius en la seva vida, com a resultes del PDU.

La Sra. Sanz diu que en això cal valorar molt positivament l’exercici de consens que això suposa. Que és important el fet de poder compartir amb els veïns que l’urbanisme ens dona la capacitat de canviar les regles del joc en el marc del territori, però que, a la vegada, és un camí de llarg recorregut del que costa veure’n els efectes, si no és passats uns dos o tres anys. En aquests moments ja s’està pensant en la ciutat metropolitana dels anys 2030 a 2050.

Contraposa la planificació actual amb la que es va fer en els anys 70, en la que es definia i s’especificava per on passaven les infraestructures i quins usos es donaven al sòl. Ara del que es tracta és més aviat de dotar-nos d’instruments que ens permetin ser més flexibles i donar-nos marges nous d’activitat. Diu que hi hauran estàndards més objectius i usos menys rígids. No es tracta d’una Constitució inamovible, diu, sinó de quelcom eminentment útil.

També se suma a la idea que la mobilitat ha de ser un element central del pla.

El moderador pregunta als representants de l’AMB com ha estat el procés de consulta per a realitzar el PDU, fins ara.

El Sr. Josep Maria Carreras defineix el procés com a “dilatat”. Ha durat 6 mesos i ha estat promogut per diversos col·lectius. Ha comptat amb espais oberts de participació, on podien entrar els ciutadans, però també en espais en col·legis professionals com el d’Arquitectes, Enginyers, Advocats, Mediambientalistes, etcètera. També hi ha hagut espai per als grups d’interès i operadors amb incidència clara al territori (empreses de serveis, operadors de transport públic, etc.).

Recorda el Sr. Carreras que el conjunt d’actuacions va derivar en més de 2.700 aportacions que ara s’estan incorporant en la reflexió del document que ara mateix s’està redactant.

De la seva banda, el Sr. Jordi Sànchez explica que el Pla General Municipal (PGM) de 1976 és el que encara segueix vigent i que, històricament, ha patit 1.200 modificacions puntuals. Era important, diu, entomar el repte de la redacció d’un nou PDU. Explica que en el seu temps, el PGM volia ordenar el creixement. El que es vol a dia d’avui és transformar la realitat. “Ja no podem créixer ocupant més territori, perquè no n’hi ha. Cal garantir el mosaic forestal, els espais verds urbans, els fluxos d’aigua... I cal fer-ho d’una manera que garanteixi la disponibilitat del sòl, per garantir el dret a l’habitatge i també la mobilitat sostenible. En aquest sentit, celebra que en el mateix dia d’avui es presenti el Pla de Rodalies i recorda que a Montcada, d’on és tinent d’alcalde, tenen un “municipi trinxat per les infraestructures”. Reivindica, de passada, el soterrament de la R2.

Diu que el PDU ha de permetre una transformació de la ciutat, no tant en creixement sinó en mixtura i diversificació dels usos, preservant els espais verds, el dret a l’habitatge, la competitivitat econòmica i els llocs de treball. 


El moderador pregunta al responsable de Cetaqua sobre la diferència entre les desembocadures del Besòs i del Llobregat.

El Sr. Carlos Montero comenta que, tècnicament, seria possible que ambdues fossin iguals, però no creu que sigui desitjable, i que cal respectar la infraestructura blava i els espais d’esbarjo, així com les feines i els usos agraris prop de Barcelona. A més, si volem una alimentació de proximitat, diu, cal permetre zones de conreu properes. Diu que el Besòs és el primer riu amb papereres, i això ha estat conseqüència d’una transformació urbanística. En canvi, al Llobregat encara se li pot respectar el flux hidrodinàmic d’una forma més natural. 

 

El moderador pregunta al Sr. Carreras sobre el fet que Barcelona sigui una ciutat que encara té moltes àrees agrícoles. 

Josep Maria Carreras convé en què es tracta d’un privilegi i que molt poques metròpolis del món gaudeixen d’un parc agrari tan proper a la ciutat. Diu que aquest espai es conserva gràcies al fet que el pla de 1976 fes reserva de sòl agrari als marges del riu Llobregat i al fet que s’aprovés, posteriorment, un pla especial de protecció. Des de fa molts anys hi ha la voluntat política que el PDU serveixi per perllongar aquesta protecció en el futur. Diu que es vol apostar per mantenir aquesta reserva de sòl agrícola que no només és molt productiva sinó que aporta serveis ecosistèmics i de participació en el lleure de la ciutadania.


El moderador pregunta si la reserva d’espai agrari afectarà gaire la disponibilitat de l’habitatge.

El Sr. Josep Casas diu que no necessàriament i que el problema de l’habitatge s’ha de resoldre sense entrar en conflicte amb l’activitat agrària. D’altra manera, “es vestiria un sant desvestint-ne un altre”.

El Sr. Josep Maria Carreras coincideix amb l’apreciació anterior i diu que si es construïssin més habitatges a partir de zones agràries, es condemnaria la ciutat a perdre qualitat de vida.

El Sr. Jordi Sànchez aprofita per dir que el mateix és vàlid quan parlem de sòl industrial.


Es dona ara paraula al públic, a través d’unes preguntes formulades en el xat de la plataforma.

Un espectador pregunta sobre si es poden incorporar mesures de recuperació del tram de la C-17 a Montcada, per convertir-lo en vial urbà, de la mateixa manera que s’ha fet en la N-150? També pregunta sobre si es podria posar un peatge a l’entrada de Barcelona per limitar el trànsit rodat.

Jordi Sànchez afirma que les antigues carreteres, com ara l’esmentada C-37 o N-150 sí que s’han de recuperar com a avingudes metropolitanes i per ubicar-hi habitatge. En quant al peatge a l’entrada de Barcelona considera que hi ha altres alternatives, com ara la promoció de la mobilitat pública de qualitat, o la intermodalitat. Aquestes alternatives haurien de ser eficients i seductores, diu.

Una espectadora s’interessa per l’aprofitament dels recursos hídrics del Rec Comtal al barri de Vallbona.

Carlos Montero diu que el Rec és un dels històrics de Barcelona i que desconeix si avui en dia compleix les dues condicions necessàries per al seu aprofitament, que són un cabal continu i una aigua de qualitat.

Jordi Sànchez explica que el Rec neix a Montcada, compta amb gran quantitat d’aigua freàtica i que sí que s’aprofita al barri de Vallbona per regar La Ponderosa, una de les últimes zones hortícoles que queden a Barcelona.

Un espectador pregunta sobre si el PDU ha considerat l’informe d’impacte sobre les famílies i, particularment, en quant a la provisió d’habitatges per a famílies de tres i més fills.

Josep Casas diu que el que el PDU defineix és més aviat la diversitat tipològica dels habitatges.

Josep Maria Carreras explica que la dimensió d’un habitatge és un paràmetre de caràcter urbanístic, fixat per l’urbanisme i la legislació. Diu que el PDU sí que pot fixar proporcions de tipologies d’habitatge que es podrien desenvolupar en àmbits concrets. Creu que en la regulació de les dimensions de l’habitatge cal preveure’n diversos tipus per cobrir necessitats que van des de l’habitació única fins a les famílies més grans.

El moderador pregunta, finalment, quina seria la major expectativa (o “carta als Reis”) de cadascun dels assistents en quant al PDU.

Josep Casas diu que en uns anys ja no es parlarà de l’AMB sinó de la Regió Metropolitana i que, segurament, es parlarà de l’obsolescència del PDU en base a la nova realitat regional.

Carles Montero diu que voldria una AMB (o Regió) més verda, gràcies a una complicitat de tots els sectors implicats (ciutadania, administració, universitats, sector privat...), generant llocs de treball verd. Espera que els Fons de Reconstrucció promesos des d’Europa hi ajudin.

Josep Maria Carreras creu que hi haurà una constel·lació de centres d’interès amb activitats econòmiques, culturals, etc. distribuïts per tot el territori, i que també hi haurà una xarxa de mobilitat que faci permeable el territori.

Jordi Sànchez s’imagina una AMB saludable, amb uns espais públics i unes àrees verdes de qualitat, socialment justa, que garanteixi igualtat d’oportunitats, accés a l’habitatge i l’educació, resilent i capaç de generar recursos propis, tancant el cicle de generació de residus.


Expressades aquestes darreres paraules, el moderador agraeix les intervencions de tots els presents i dona per tancat el diàleg




Fotos: alcaldes.eu