Lleis Òmnibus
administració local

Llei 9/2011 de promoció de l'activitat econòmica

TÍTOL IV: Àmbit del Territori

Modificació de la normativa del dret a l'habitatge.

 

Objectiu. Què es busca?

Facilitar l'activitat econòmica
Estalvi econòmic


Beneficis

La finalitat d'aquesta modificació és facilitar l'accés a l'habitatge de la ciutadania per evitar l'exclusió social residencial i reactivar el sector immobiliari. Així, mesures com la flexibilització del termini de protecció o la regulació dels contractes de propietat compartida tenen com a objectiu adaptar la Llei a la realitat actual.

En efecte, la flexibilització de les condicions d'accés als habitatges permetrà mobilitzar l'estoc d'habitatge protegit que estava buit (més de 3.000 pisos) i mobilitzar el mercat immobiliari.

L'eliminació del lloguer forçós, a més de ser una mesura de difícil aplicació, era un compromís programàtic que retorna la seguretat jurídica als propietaris d'habitatges.

També els ens locals es veuran beneficiats per l'eliminació de reserves obligatòries i per l'eliminació dels informes preceptius addicionals que s'havien de fer.

La modificació de la Llei permetrà estalviar 500.000€ en càrregues administratives, a causa de la de les modificacions realitzades en el marc de la inspecció tècnica d'habitatges.
 

Què canvia?

Simplificació de tràmits administratius
Mesures d'agilitat administrativa
Actualització i adaptació normativa
 

Legislació modificada

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret de l'habitatge

S'elimina el lloguer forçós, que obligava a llogar els pisos desocupats en zones amb una elevada demanda residencial, incrementant així la seguretat jurídica dels propietaris d'habitatges.

Es flexibilitzen les condicions per optar a un habitatge protegit per adaptar-se a un mercat canviant: ja no calen ingressos mínims per l'opció de lloguer, s'obre l'opció a tenir un segon habitatge en casos concrets, i es permetrà als propietaris d'habitatge protegit comprar un segon habitatge en un termini de 5 anys.

Es flexibilitza el termini de protecció dels habitatges, en funció dels ajuts percebuts i l'origen del sòl on s'hagin edificat. Aquest canvi permet una major adaptació a l'actual moment i, fins i tot, a les necessitats acreditades d'aquesta tipologia d'habitatge. Mentre no s'aprovi el Decret que ho regula, el termini de qualificació és de 30 anys.

Els promotors seran els responsables d'adjudicar habitatges protegits de compra, sota criteris de publicitat i transparència. Els habitatges protegits de lloguer seguiran adjudicant-se mitjançant el Registre de sol·licitants d'habitatge protegit.

S'introdueixen canvis en la cèdula d'habitabilitat, tot tornant al concepte de mínims d'habitabilitat. Actualment, ja s'està tramitant la modificació del Decret d'habitabilitat per fer-lo més simple i flexible, donant més confiança als professionals i als empresaris que han de dissenyar els nous habitatges al nostre país. En aquest àmbit, també es pretén afavorir la transmissió d'habitatges, sense que es rebaixin les garanties dels consumidors. S'exonera la cèdula d'habitabilitat en els casos de transmissió en què l'ús no sigui d'habitatge, per exemple, rehabilitació o enderrocament.

Es regulen els contractes de propietat compartida, entesa com una formula d'accés i de promoció d'habitatges protegits intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquesta tipologia ha de permetre facilitar l'accés a l'habitatge de la ciutadania i la viabilitat de les promocions.

Es faciliten els tràmits per a la primera ocupació: s'elimina la llicència urbanística de la primera ocupació i en els habitatges protegits no caldrà la cèdula d'habitabilitat per a la contractació de serveis i subministraments, serà suficient amb la qualificació definitiva.

Es suavitza l'obligació de disposar d'ascensor a edificis plurifamiliars de nova construcció.

Els ajuntaments amb plans urbanístics aprovats tindran preferència amb la Generalitat quan es disposi de recursos econòmics.
S'elimina l'obligació de reserva urbanística en sòl urbà destinat a protecció oficial, adequant-la a la necessitat real de cada municipi.

Es suprimeix l'informe preceptiu de la Generalitat sobre les possibles afeccions del planejament urbanístic sobre l'ús residencial.

Les àrees amb forta demanda d'habitatges hauran de disposar d'un parc d'habitatges del 15% destinats a polítiques socials en un termini de 20 anys (segons les circumstàncies de cada municipi).

Es crea una nova categoria d'habitatges anomenada 'habitatges amb activitats econòmiques' i es regularan d'acord amb la normativa sectorial corresponent.

Font: Generalitat de Catalunya