Cas Malaya: l’excepció que confirma la regla?
A finals del mes de setembre va començar a Malaga el judici pel cas Malaya, el major sobre corrupció municipal que hi hagut mai arreu de l’Estat espanyol. L’expectació generada a nivell mediàtic està en consonància amb l’envergadura del cas: 2 jutges instructors, 95 acusats, 200.000 folis de sumari, i un any de judici, són les dades essencials d’un procés que té tots els elements d’un culebrot sudamericà: ambició desmesurada, lladronici desacomplexat, esposes despitades, i populisme de saldo. Si hi afegim unes gotes de glamour i paper couché, ja que com se sap, alguns dels involucrats són habituals de les cròniques rosa, l’espectacle està servit.    
 
Tota aquesta pirotècnia de pa sucat amb oli, que sens dubte marcarà un abans i un després de la (imprudent) cultura de diner fàcil que hem tingut aquests darrers anys, no ajudarà gens a mitigar la imatge negativa que de tot això en traurà el ciutadà mig sobre el funcionament general de l’administració. Un ajuntament que cobra suborns per requalificar terrenys i buidar les arques municipals, es podria equiparar a d’altres municipis que també s’han beneficiat del boom de la construcció abans de la vinguda de les vaques magres.  
 
Però no ens enganyem. Això és, o hauria de ser, l’excepció. Sortosament, l’administració compta amb recursos per evitar desviacions d’aquesta mena, i en donen fe les primeres autoritats que han passat des de fa uns quants mesos per Alcaldes.eu: homes i dones preocupats per l’increment de despeses a Serveis Socials, per quadrar els números a finals d’any, per mirar d’esgarrapar subvencions i tirar endavant projectes com una escola de música o un pavelló esportiu, que no pas per embutxacar-se els diners dels ciutadans.   
 
És clar que el cas de Marbella no deu ser l’únic: nombrosos exemples ens hem trobat aquests darrers anys per a què sigui quelcom més que una excepció. I de ben segur que n’hi ha d’altres que no s’han destapat. Però la norma general és una altra, i potser la diferència rau en què mentre uns alcaldes tenen vocació de servei, d’altres només volen accedir al poder per al seu propi profit. 
 
La diferència està clara. Però el dubte, sempre hi serà.
Artículos relacionados
Política i corrupció