El govern crea sense pressupost el macroconsell de municipis

per El Punt Avui

Tindrà cent membres i serà l'enllaç entre la Generalitat i els ens locals

L'organisme, regulat per l'Estatut, no tindrà seu i cap dels representants cobrarà

L'executiu no vol gastar més recursos en una nova institució

Composició del Consell de Governs Locals
 

La llei que regula aquesta entitat va ser aprovada l'any passat

Des que CiU va accedir al govern ha inculcat dia rere dia a la població que tothom s'ha d'estrènyer el cinturó. Que l'austeritat ha de prevaldre en tots els àmbits i que l'executiu ha de ser el primer a donar exemple. És per això que ara deixarà sense pressupost un nou organisme, que es crea seguint els criteris de l'Estatut. Es tracta del Consell de Governs Locals, que ha de fer d'enllaç entre la Generalitat i el món local i que començarà a caminar sense gairebé ni un euro.

No hi haurà cap seu i cap dels cent representants –la majoria alcaldes– no cobrarà. El govern no vol que se l'acusi d'haver impulsat una nova administració i d'haver de pagar més càrrecs o dietes en una conjuntura econòmica tan delicada com l'actual. Tot i això, confia que la institució funcioni igualment. Però la decisió final sobre aquesta retallada la tindrà el Parlament, perquè per poder buidar de diners l'òrgan s'haurà de reformar la llei que el regula i que es va aprovar l'any passat.

El Consell de Governs Locals es constituirà formalment el dia 27 d'octubre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Serà el moment en què se n'escollirà la direcció i se'n teixirà l'estructura interna –l'òrgan màxim serà el ple–. La normativa preveu que hi hagi un total de cent integrants, set dels quals són membres nats. Es tracta dels quatre presidents de les diputacions, l'alcalde de Barcelona i els dirigents de les associacions municipalistes. La resta són alcaldes de CiU, el PSC, ERC, ICV i el PP, que es reparteixen la representativitat en funció dels resultats que van obtenir en les municipals del maig passat.

Tot i això, la legislació ja es va fer pensant en la nova organització territorial de les vegueries, que està aturada. Per aquest motiu, els presidents de les diputacions seran substituïts pels dels consells de vegueries, quan es formalitzin les noves estructures.

A banda de ser l'entitat que representi els municipis a la Generalitat, també podrà participar en les iniciatives parlamentàries que afectin les administracions locals i fer propostes concretes per afavorir aquest sector.

Canvis normatius

Però tindran el handicap de disposar d'un pressupost nul i els seus membres hi hauran de posar imaginació. En aquest sentit, no es podrà complir l'article de la norma que determina que l'entitat “per complir els objectius ha de disposar dels mitjans materials i personals i dels recursos financers necessaris per garantir-ne el funcionament correcte”. Tampoc no hi haurà treballadors com es preveia inicialment. Són aquests punts els que s'hauran de modificar en la cambra catalana. L'executiu espera que l'oposició entengui la tessitura i que no hi posi traves.

Fonts del govern reiteren que aquesta nova administració no suposarà cap cost addicional i que serà una bona eina de gestió i de comunicació per al sector local. A més, recorden que si la situació econòmica millora, s'hi pot tornar a injectar diners.

Una de les incògnites, però, és saber com reaccionaran els alcaldes i si acceptaran haver de treballar voluntàriament. De moment, els partits encara no han comunicat qui seran els escollits, però cap d'aquests càrrecs podrà ser diputat, senador o parlamentari europeu, segons les incompatibilitats que marca la llei actual.

Moment oportú?

La creació de la institució està regulada en l'article 85 de la carta catalana i la normativa especifica que s'ha d'impulsar sis mesos després de les eleccions municipals. Tot i que en l'actual crisi econòmica i enmig de la sobresaturació de capes administratives sembla que no és el moment ideal per gestar la nova estructura, el govern manté que s'ha de complir el mandat estatutari.

La normativa sobre el consell va ser aprovada pel tripartit i també va tenir vots favorables de CiU. L'aleshores conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va destacar que era una “llei de país, que regula un organisme d'abast nacional i que permetrà articular molt millor les relacions amb el món local de Catalunya”.

LES XIFRES

7

càrrecs
són membres nats: presidents de les diputacions i dels ens municipalistes i l'alcalde de Barcelona.

100

membres
formaran part d'aquest organisme municipalista, que es renovarà cada quatre anys.

 

27.10.11

El consell
es constituirà oficialment al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Se'n triarà la direcció.

12.05.10 

El parlament
aprova la llei del Consell de Governs Locals amb els vots del tripartit i CiU.

Superposició d'estructures locals

El Consell de Governs Locals engreixarà encara més la pesant maquinària administrativa que se situa per sota de la Generalitat i que inclou els consells comarcals i les diputacions, entre altres organismes. I és que molts dels objectius que persegueixen aquestes institucions són similars. A més, un altre dels problemes que podria arrossegar aquesta nova entitat és que està pensada, originàriament, per integrar-se a l'estructura de les vegueries. Aquesta nova organització territorial està a les beceroles i el govern de CiU en va aturar la tramitació, en espera de poder arribar a un acord amb l'executiu espanyol que permeti modificar els límits provincials. La federació ha insistit que el projecte està ben viu, tot i el recel de partits com ara el PSC i ERC. Els nacionalistes consideraven que iniciar ara aquest procés era inútil, perquè fer les primeres modificacions a Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona suposava “un simple canvi de noms” a les diputacions i una despesa innecessària.

Fins i tot la vicepresidenta, Joana Ortega, va demanar la col·laboració de tots els grups parlamentaris per poder treballar plegats i aconseguir l'entesa amb l'Estat espanyol.

La creació d'aquest supraorganisme municipal també podria obrir el meló sobre la necessitat que continuïn pervivint dues entitats municipalistes: l'Associació Catalana de Municipis (ACM), més propera a CiU, i la Federació Catalana de Municipis (FCM), d'un color més socialista. Aquest era l'esperit originari, però ara aquesta divisió política s'ha anat diluint i algunes veus demanen que hi hagi una fusió.