El context i la competència dels bilingües influeixen en que canviïn de llengua quan es comuniquen

L'Idibell inicia una investigació per conèixer que fa que un catalanoparlant passi a expressar-se en castellà o a l'inrevés

ACM


Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han detectat que el context i les competències bàsiques de cada persona influeixen en que els bilingües canviïn de llengua al parlar. Aquests són els primers resultats d'una investigació iniciada per l'Ibidell per saber què fa que una persona canvi del català al castellà, o a l'inrevés, quan es comunica amb la resta. A més d'aquests dos factors, els investigadors han explicat que també es produeixen canvis inconscients "que poden estar relacionats amb una manca de control cognitiu del cervell", segons ha explicat Antoni Rodríguez-Fornells, cap del grup d'investigadors.

Els encarregats d'avançar en aquesta recerca són el grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Idibell. La mostra per fer l'estudi consta de 566 estudiants universitaris bilingües castellà-català i s'ha publicat en el darrer número de la revisat 'Frontiers in Psychology'. Aquest grup ha dissenyat un qüestionari, que ja s'està fent servir en bilingües d'altres zones com Montreal (on parlen anglès i francès) o Finlàndia (finesos-suecs), per saber què influeix en el canvi.

Les primeres conclusions indiquen que la competència que té cada parlant de cada una de les llengües fa que el bilingüe utilitzi paraules en català quan parla en castellà, o a l'inrevés, perquè no sap trobar aquesta paraula en la llengua en la que s'està expressant. Un segon factor és el context on es troba la persona, amb qui parla i de quin tema, cosa que determinarà que utilitzi una llengua o una altra.

En tercer lloc han detectat canvis inconscients que poden estar relacionats amb una falta de control cognitiu, que és la capacitat per monitoritzar els comportaments, preveure els errors i planificar les accions. Seguint aquesta explicació, els bilingües canviarien de llengua sense explicació aparent.

Amb aquesta recerca, els investigadors volen saber si el bilingüisme pot potenciar habilitats cognitives i si és positiu com a estratègia de neurorehabilitació. Rodríguez-Fornells ha explicat que per a alguns autors el canvi entre una llengua i l'altre pot ser negatiu "perquè es perd riquesa lingüística", mentre que per a d'altres el canvi de llengua amb rapidesa pot ser positiu "i es podria transferir a altres funcions cognitives i fer que el cervell sigui més flexible en el seu control cognitiu".

L'investigador ha dit però que tot just han començat la recerca i que no s'ha perdre de vista que segons les llengües, les societats i l'entorn polític el bilingüisme es presenta de diferents maneres i "té efectes diferencials en el desenvolupament del cervell dels infants".