IBI de Rústica a preu d'Urbana: R.I.P.


per Pau Saumell
sms advocats


El Tribunal Suprem ha dictat una sentència realment transcendent en matèria de finançament municipal, amb repercussions proporcionalment tan negatives pel finançament dels municipis com potencialment positiva pels seus patidors contribuents.

L’assumpte es va iniciar quan l’any 2009 l’Ajuntament de Badajoz va notificar el nou valor cadastral a efectes del IBI, amb un tractament valoratiu d’una finca rústica de 170.000 m2 seguint uns paràmetres valoratius propers a les finques urbanes.

Els afectats varen interposar recurs davant la Gerència Regional del Catastro de Extremadura-Badajoz, que només els va donar parcialment la raó, i tot seguit van recórrer davant el  Tribunal Económico Administrativo Regional de Extremadura, que els va rebutjar el recurs a finals de 2010, interposant llavors recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justicia de Extremadura.

La qüestió discutida es referia fonamentalment a la consideració de la finca, classificada al Plan General de Ordenación Urbana de Badajoz com a sòl urbanitzable amb condicions, com a sòl de naturalesa urbana a efectes cadastrals.

El tribunal d’Extremadura, en la seva sentència de 26 de març de 2013, va acceptar el motiu de la nul·litat de la valoració perquè la finca, tot i estar dins del perímetre que delimita el sòl urbà de Badajoz, era de naturalesa rústica per tractar-se de sòl urbanitzable, però sense haver-se iniciat el procés d’urbanització al no estar aprovat l’instrument de desenvolupament urbanístic.

A partir d’aquí el tribunal interpreta l’article 7.2 de la Ley del Catastro Inmobiliario, concloent que "sols poden considerar-se urbans a efectes cadastrals els immobles considerats al Pla General com urbanitzables quan el desenvolupament de la seva activitat d’execució no depengui de l’aprovació de l’instrument urbanístic d’ordenació detallada".

Contra aquella sentència, l’Advocat de l’Estat va interposar recurs de cassació “en interès de la llei”, per considerar que la doctrina assentada era greument perjudicial per l’interès general i errònia. Però el Tribunal Suprem, en sentència de 30 de maig de 2014, ha rebutjat el recurs, convertint-se la doctrina establerta pel tribunal d’Extremadura en doctrina d’aplicació general a tota Espanya.

Les conseqüències d’aquesta sentència poden ser de gran repercussió, repetim, tant en benefici del ciutadà com en perjudici de les finances municipals. El propi Tribunal Suprem raona d’aquesta manera tan planera: “...si es desconnecten completament ambdues normatives (la urbanística i la cadastral) ens podem trobar amb valors molt diferents, conseqüència de mètodes de valoració diferents, doncs un mateix bé immoble pot tenir un valor substancialment diferent segons el sector normatiu de que es tracti, fiscal o urbanístic, no sent fàcil justificar que a efectes fiscals s’atorgui al immoble un valor molt superior al que deriva del TRLS (llei del sòl), obligant al contribuent a suportar en diversos tributs una càrrega fiscal superior, mentre que resulta comparativament infravalorat a efectes reparcel·latoris, expropiatoris i de responsabilitat patrimonial.”

El propi advocat de l’Estat raona els “greus perjudicis per l’interès general” que pot provocar la sentència, explicant que “la generalització del criteri posa en qüestió la correcta aplicació de la totalitat de les ponències de valors totals i parcials, en la mesura en que la generalitat de les ponències inclouen criteris, mòduls de valoració i demés elements precisos per a la determinació del valor cadastral, com a sòl de naturalesa urbana, del sòl urbanitzable inclòs en sectors o àmbits delimitats, anàleg al que constitueix l’objecte del recurs, acompanyant un estudi sobre l’ampli nombre d’immobles en tot el territori que es veuen afectats (més de 900.000 només a Badajoz), i sobre la quantificació del perjudici econòmic directe derivat del criteri mantingut per la sentència, en el període 2010-2013, pels immobles del municipi de Badajoz, fent constar també l’existència d’altres deu sentències sobre la mateixa qüestió... i afegint que la disminució del valor cadastral que se´n deriva de les sentències dictades tindria el seu efecte més immediat en la quota tributaria del IBI, sense perjudici de la seva incidència també en altres impostos estatals, autonòmics i locals (IRPF, Impost de Plusvàlua municipal).”

Si el mateix representant de l’Estat adverteix d’aquestes conseqüències, queda clar que tant els municipis com els ciutadans tenen un ampli camp d’actuació d’ara endavant, els primers per protegir el seu finançament -avui bàsic- i els segons per defensar la seva pròpia supervivència fiscal.