Els presidents de les Diputacions demanen que la Llei de Governs Locals exerceixi de "mur de contenció" de la LRSAL

Els quatre representants rebutgen la reforma local del govern de l'Estat com "un clar atemptat" al principi d'autonomia local


"L'Estat ha trastocat el que vol dir ser alcalde en un poble. Sobretot als municipis més petits, els converteix en mers executors"

"Siguin les diputacions o les vegueries, ens cal un eix vertebrador”

"Podem legislar tot el que vulguem, però sense els recursos necessaris difícilment ajuntaments i diputacions podran oferir bons serveis"

"Els alcaldes tenim la fama de mirar només el nostre campanar. Però ara hem fet un exercici de generositat i no cal que tot sigui al nostre poble"

"La LRSAL és un cop d'estat a l'autonomia local"

"A la Diputació de Barcelona hem fet accions per crear les bases per recuperar la confiança ciutadana"

"La transparència és una necessitat i l'excel·lència, una prioritat. El nostre objectiu és convertir el món local en una pinya"

"Es vol convertir els interventors en comissaris polítics del govern central. No es pot estroncar l'autonomia local segons els habitants"

"En turisme, cal una certa unitat de criteri per evitar la dispersió i garantir l'optimització de recursos"

"Un país petit pot ser extraordinàriament competitiu si fa un ús racional dels recursos i pot avançar en la creació d'estructures d'estat"

"No tenim cap problema a passar a dir-nos vegueries. Els municipis seguiran necessitant una institució que reequilibri"

"El govern espanyol ens vol fer creure que necessitem ser tutelats, però els ajuntaments, igual que les diputacions, fem bé els deures"

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 17 de juliol de 2014

Durant l'esmorzar col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va anunciar que les diputacions no només es mantenen dins el Pacte pel Dret a Decidir, que es reuneix avui, sinó que hi seran “amb contundència”. Els quatre presidents de les diputacions catalanes –Salvador Esteve, de la de Barcelona; Joan Giraut, de la de Girona; Joan Reñé, de la de Lleida, i Josep Poblet, de la de Tarragona, tots quatre de CiU– van coincidir en el suport de les seves institucions a la voluntat majoritària dels catalans de ser consultats sobre el futur del país, i també la seva participació activa en la construcció “d'estructures d'estat que estiguin al servei de la població”, segons va assenyalar Reñé, que va citar la futura hisenda pròpia catalana, promoguda pel govern de la Generalitat en col·laboració amb les diputacions catalanes, que ja tenen una estructura inicial de servei de gestió d'impostos a través dels organismes autònoms de recaptació.
La implicació de les diputacions catalanes en el procés, de fet, va més enllà del procés cap a la consulta i la creació d'unes primeres estructures d'estat. Els seus presidents fins i tot ja expressen en veu alta quin paper hauran de tenir aquests organismes en l'escenari d'una Catalunya independent a la fi del procés sobiranista que ha emprès el país. “Passi el que passi, els ajuntaments catalans continuaran necessitant el suport que ara els donem les diputacions, i en una Catalunya independent també caldrà que hi hagi diputacions, o vegueries, que facin la funció de reequilibrar el territori i d'ajudar els municipis a donar serveis als ciutadans”, va dir Esteve.
Amb tots quatre en el mateix bàndol, les opinions sobre el procés sobiranista no van anar més enllà ni es va entrar en detalls sobre la possible articulació territorial que tindria el país. Només les referències a les vegueries com a model propi en substitució de les diputacions, i una vaga referència a què serà diferent de les quatre províncies actuals i amb la necessitat de mantenir-hi les comarques com a administració de suport i mancomunitat de serveis entre municipis. “És possible que, si d'aquí a un any tornem a fer el debat, ja no siguem quatre, sinó alguns més”, va bromejar el president de la Diputació de Lleida, l'única que és membre de l'Assemblea de Municipis per la Independència, en resposta a un comentari que va fer el moderador del debat, el periodista Eduard Berraondo.


certis
“Blindar” els municipis
Reñé, de fet, va iniciar la seva primera intervenció en el debat assenyalant el contrast entre les actuals diputacions a Catalunya i l'objectiu amb què van ser creades al conjunt de l'Estat a mitjan segle XIX: “Institucions per al control i la vigilància del territori”, va llegir en castellà Reñé, citant un text legal espanyol de l'època. Reñé va dir que, aquella concepció original de les diputacions, “algú encara la té molt interioritzada”, en referència a la voluntat del govern de Mariano Rajoy de traspassar competències dels ajuntaments cap a les diputacions provincials a través de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), aprovada el desembre del 2013 i objecte d'una recollida massiva de recursos d'inconstitucionalitat presentats pels ajuntaments, excepte els governats pel PP. Els quatre presidents de les diputacions catalanes van refermar ahir el seu suport als ajuntaments en aquesta pugna política i jurídica, i van apostar perquè la nova llei d'administració local catalana serveixi per “blindar” les competències dels ajuntaments: “[La LRSAL] és un atac claríssim a l'autonomia local”, va dir el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que va assegurar que la llei del govern del PP “utilitza com a coartada la situació econòmica per tenir políticament controlats els ajuntaments”. Els quatre presidents van dir que contribuiran a “aixecar un mur” perquè les competències dels municipis no siguin laminades.
Estratègies turístiques
El paper de les diputacions com a eines per desenvolupar l'economia i l'ocupació dels seus territoris també va ser objecte d'atenció durant el debat, especialment pel que fa a la promoció turística dels seus territoris. En aquesta matèria les quatre diputacions catalanes ja tenen una llarga experiència i el debat va posar sobre la taula algunes de les necessitats compartides i de les experiències singulars que cada territori intenta aplicar. El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va indicar que els canvis de les darreres dècades en el sector turístic internacional han obligat les administracions catalanes a reorientar la promoció cap a noves fórmules que atreguin els turistes. “La competència és positiva perquè obliga a avançar; ara intentar competir amb sol i platja i preus baixos és un error i hem d'oferir alguna cosa més”, va afirmar el president de la Diputació de Girona, que centra la seva promoció en les marques Costa Brava, Girona i Pirineus. Com ja van fer els alcaldes de les quatre capitals de demarcació en la seva trobada als esmorzars d'Alcaldes.eu, els quatre presidents de les diputacions van subratllar la importància estratègica de la ciutat de Barcelona com a gran marca turística internacional, però també van assenyalar la necessitat de reequilibrar cap a altres zones del país amb característiques diferents: les comarques interiors i de costa barcelonines, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, les comarques de l'interior de Ponent i del Pirineu de Lleida.
TARRAGONA
“La llei ha de servir per donar ales a la imaginació del món municipal”
Poblet subratlla el paper dels ens locals i supramunicipals en l'impuls de l'activitat econòmica i cultural
Un món municipal que ofereixi instruments reals, sigui quina sigui la població de cada Ajuntament. Aquesta va ser l'aposta ahir del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, quan va reflexionar sobre la legislació sobre el món local, tant en el present (amb referència a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, la LRSAL) com en el futur, pel que fa a la llei catalana de governs locals en tramitació. Per fer-ho, el cap de l'ens tarragoní va optar per concretar a peu de territori, amb el cas de Benissanet (Ribera d'Ebre). “Un municipi de poc més de 1.000 habitants, que s'ha convertit en un pol d'exportació de fruita dolça i que trenca els motlles del que esperaríem d'un municipi petit”, va assenyalar.
L'exemple benissanetà va servir a Poblet per establir les bases que creu que han de sustentar la llei de governs locals. Més enllà de la necessitat política de ser “un dic de contenció” per la LRSAL recentralitzadora de l'Estat, cal que la legislació catalana ajudi que el municipalisme faci “un pas endavant”. Un avenç que ha de permetre que els municipis es converteixin en generadors “d'activitat econòmica i sociocultural”, i per al que serà bàsic que el text ajudi a “donar ales a la imaginació” dels polítics del món local i a tenir els instruments necessaris per fer aquests objectius realitat.
En un sentit similar, el president de la Diputació de Tarragona té clar que un dels reptes principals de la institució és permetre el canvi “en una altra direcció” del cicle econòmic, fomentant activitats que generin “treball qualificat”.
Aquest ideari del món municipal xoca totalment amb el que suposa la LRSAL, que Poblet va lamentar que “aixequi el dit acusador” en contra dels ajuntaments malgrat el seu mins paper en el deute estatal. Pel polític vila-secà, tal com l'ha teixida el govern de Mariona Rajoy aquesta llei tindrà un “impacte molt limitat en l'estalvi”. En exemples concrets, impedirà, segons Poblet, que un Ajuntament pugui avançar l'ampliació d'un menjador escolar o controlar l'absentisme escolar. “I qui està més a prop d'un alumne que el seu ajuntament?”, es va preguntar.
Institució més oberta
A l'hora de significar el treball que es duu a terme a l'ens que lidera des del mandat passat, Poblet va subratllar dos termes: l'excel·lència i, molt especialment, la transparència. En aquest darrer sentit, el president va destacar el treball que s'està fent perquè els ciutadans puguin arribar a conèixer en temps real l'execució del seu pla estratègic. “Ara està limitat per dificultats tècniques que es podrien superar aviat. Tenim un instrument informàtic, que ha interessat moltes altres administracions i iniciatives del món privat, que un cop estigui obert a la ciutadania ho farà possible”, va afirmar.
De moment, però, el treball de promoció turística és una de les prioritats de la seva tasca, amb el treball per a la desestacionalització i la qualitat dels serveis com a guies.
LLEIDA
“Els ajuntaments petits són els que més s'ajusten al pressupost”
El president de la Diputació de Lleida acusa el govern espanyol de voler utilitzar els ens provincials per al control i vigilància dels territoris “com es feia al segle XIX”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es va mostrar durant el debat molt crític amb la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) impulsada pel govern de Mariano Rajoy, i la va qualificar de “cop d'estat a la majoria municipal”. Com a representant d'un territori que s'estructura en petites poblacions de pocs habitants (el 70% dels municipis tenen menys de mil habitants, i cap excepte la capital, Lleida, supera els 20.000 habitants), Reñé va defensar el paper dels ajuntaments petits a l'hora de complir la racionalitzat i la sostenibilitat administratives, just al contrari del que pretén la nova llei espanyola, que és “recentralitzar l'Estat amb l'excusa dels problemes econòmics i voler tutelar unes administracions que no són en absolut el problema”. El president de la Diuptació de Lleida va citar un estudi de la Universitat de Lleida encarregat per la seva institució i que es va fer públic l'octubre del 2012 segons el qual els municipis petits són els que registren unes millors dades econòmiques i tenen una major viabilitat financera.
Reñé, com ja va dir des del primer moment que es va conèixer el contingut de la LRSAL, va rebutjar que les diputacions hagin de fer el paper que els vol encarregar la llei espanyola, assumint directament les competències dels municipis petits o dels que tinguin problemes financers, sinó “posar-se al servei dels municipis i els seus ciutadans i ajudar els ajuntaments a fer allò que els seus equips de govern demanin”.
Durant el bloc del debat dedicat a discutir les polítiques de promoció i turisme, el president de la Diputació lleidatana va reconèixer que les comarques de Ponent i del Pirineu són un cas a part respecte a la resta de país, cosa que ha obligat aquest territori a buscar unes estratègies diferents, a través d'Ara Lleida, una marca que aquest 2014 compleix vint-i-cinc anys, amb una força basada en la neu pirinenca a l'hivern i el turisme actiu i de natura durant l'estiu, lluny de l'oferta de sol i platja dels territoris amb litoral. Aquest canvi s'està traduint ara en apostes com per exemple la recerca del turisme israelià, que se sent atret pel patrimoni cultural i muntanyenc, que ha tingut recentment dos episodis: la posada en marxa d'un nou vol setmanal entre Tel-Aviv i Alguaire, i els itineraris excursionistes que recreen les rutes d'evasió dels jueus a través del Pirineu durant la Segona Guerra Mundial.
GIRONA
“Cal mantenir una administració local sanejada, propera i transparent”
El president de la Diputació de Girona assegura que la crisi ha imposat el “sentit comú” en els ajuntaments i que aquests no necessiten ser “tutelats” pel govern espanyol
El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va defensar ahir el paper que juguen les diferents administracions locals, “inclosos els consells comarcals”, en la gestió dels serveis més propers als ciutadans. “Entre totes les administracions, i mirant sempre d'optimitzar despeses, hem de ser capaços de fer polítiques adequades a les necessitats dels ciutadans”, va dir. “Un país petit pot ser extraordinàriament competitiu amb un ús racional dels recursos”, va afegir-hi.
En la mateixa línia que els seus homòlegs, Giraut va criticar la llei de la racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) perquè envaeix competències municipals. “El govern espanyol ens vol fer creure que necessitem ser tutelats. Però el que és cert és que els ajuntaments, de la mateixa manera que les diputacions, fem bé els deures”, va afirmar. Segons va destacar, en comptes de retallar en competències com pretén amb la LRSAL, el que hauria de fer el govern espanyol en relació amb els ajuntaments hauria de ser dotar-los de més recursos econòmics perquè poguessin desplegar més accions envers els veïns dels municipis que travessen situacions més desfavorides. “Tenim molt de camí per recórrer, però no ens l'ha de marcar el govern espanyol”, va indicar. I a favor també dels ens supramunicipals va dir que, siguin diputacions o vegueries, “és necessita una eina de vertebració i ordenació del territori”, especialment “per arribar allà on no arriben els municipis petits”. També va parlar de la possibilitat que les diputacions es converteixen en l'agència tributària de Catalunya, i d'aquesta manera “formar part d'un dels pilars de la solució als problemes que té el país”.
Dins del bloc destinat a tractar de la transparència en la gestió, Giraut es va mostrar partidari de fer front al qüestionament al que es veuen sotmesos els polítics avui en dia “amb més empatia” amb els problemes quotidians dels ciutadans i “defugint el populisme”. “Hem de poder dir les coses clares i presentar propostes creïbles, i és aquí on els alcaldes podem jugar un paper clau”, va afirmar.
En relació amb la promoció, el president de la Diputació de Girona va qualificar les comarques gironines de “destinació turística integral”. Va destacar el paper que desenvolupa el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i va subratllar que, a diferència d'altres zones turístiques, a la demarcació de Girona els visitants troben, a més de platja, sol i preus assequibles i “escalf humà”.
 




REPORTATGE FOTOGRÀFIC: Nacho Roca


Repercussió en altres mitjans:

El Punt Avui
TeleCinco
ACN
Europapress
EFE
elEconomista
Ràdio de Tarragona
La Vanguardia
3/24
Diari Ara
Onda Cero
Antena3
Catalunya Ràdio
RNE
Rac 1
Cadena Ser
Televisió de Girona
TV3
BTV
8TV