ELECCIONS MUNICIPALS 2015: Els municipis petits

Els pobles petits, oblidats i ofegats


Consideren que la llei estatal “ofega” i que els obliga a fer “feines inútils”

Reivindiquen el seu paper en l'estructura de país i volen ser escoltats i respectats

Reclamen la implantació de la banda ampla per ser competitius

130
ajuntaments

per milió d'habitants hi ha de mitjana a Europa. A Catalunya n'hi ha 126 per cada milió.

1
municipi

amb més de 20.000 habitants, Lleida capital, és l'únic que hi ha en aquesta demarcació.

500
habitants

és el nombre màxim de persones que té un municipi per ser considerat un micropoble.

64
per cent

de pobles catalans tenen menys de 2.000 habitats i n'hi ha 23 que tenen menys de 100 veïns.
ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 17 de desembre de 2014

Catalunya és un país de pobles. Ho diuen les xifres: dels 947 municipis que hi ha, prop de 700 tenen menys de 3.000 habitants censats. Aglutinen només un 7% del total de la població, però, en canvi, els seus termes municipals ocupen gairebé el 70% del territori.Els números són els que són, però la gestió del país no sempre està pensada tenint en compte aquesta realitat. “Les lleis es fan a les ciutats, pensant només en les ciutats”, lamentava ahir l'alcaldessa d'Ordis, Maria Crehuet. No és l'única representant d'un poble petit de Catalunya que comparteix aquesta opinió. Ahir, en el marc d'una trobada amb alcaldes de municipis petits coorganitzada per Alcaldes.eu i el diari El Punt Avui, els edils participants van aprofitar per fer un crit d'auxili per unes lleis i unes normatives que no encotillin encara més la gestió dels respectius pobles. I si bé són ells els que ho pateixen, no són els únics que són conscients d'aquesta distorsió entre el que es decideix al despatx i el que s'ha d'aplicar per fer funcionar el dia a dia de qualsevol poble. “Cal fer un esforç per aproximar-nos més a una realitat que no està al cap dels que pensen les lleis”, deia des de la fila zero l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, reconeixent que les normes es fan pensant en una realitat de país diferent.
Des d'Ordis, Maria Creuhet també parlava d'“ofec” legislatiu, i des del municipi osonenc d'Alpens, Montse Barniol, fent referència concreta a la coneguda llei LRSAL –la recent aprovada normativa estatal per regular la racionalització i la sostenibilitat de l'administració local– mostrava la seva preocupació per “la molta feina inútil” que s'ha de fer per complir la llei. A més, desafiant una normativa que ha estat recorreguda al Constitucional per la majoria dels ajuntaments, també denunciava sense embuts una situació “demencial” en la qual “has de buscar fórmules jurídiques i legals perquè a nivell pràctic no t'afecti la llei”.
Que LRSAL no ha estat pensada tenint en compte la realitat dels petits pobles es demostra, segons el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis, Marc Pifarré, mirant la gestió econòmica que ha fet aquest: “Els pobles petits funcionen amb economies més domèstiques i això fa que estiguin més ben gestionats”, deia. Tots tenen clar que des de Madrid poden fer trampes a l'hora de justificar algunes decisions que, segons apuntava l'alcaldessa de Puigpelat, Marta Blanc, podrien amagar la privatització d'alguns serveis i, en conseqüència, l'encariment d'aquest de cara a l'usuari. “Mancomunar serveis ja està inventat”, recordava Pifarré, i no només funciona per resoldre necessitats del pobles petits sinó que es pot millorar amb altres mesures, com ara fer compres agregades per optimitzar els preus. Amb el sentit de l'humor que requereix assumir gairebé de manera totalment altruista el comandament d'un poble petit, els alcaldes convocats feien mofa ahir d'una llei que qualifiquen d'“irracional i insostenible”.
certis
La peculiaritat de l'estructura municipal de Catalunya fa que tot i ser molts, els pobles petits tinguin poca representativitat a nivell de vots i això els genera una clara sensació d'oblit per part d'altres administracions supramunicipals. “Volem que ens escoltin, que siguin capaços de comprendre les nostres realitats diferents i que ens respectin”. La petició feta des de l'alcaldia d'Ordis resumeix un sentiment unànime que s'ha traduït en accions com ara la creació de l'Associació de Micropobles. “L'hem creada perquè necessitem cridar i dir que estem aquí i que no ens trepitgin, perquè també existim”, sentenciava Maria Crehuet.
Són conscients que el que alguns anomenen “un país de replecs” fa totalment inviable equipar amb totes les infraestructures tots i cadascun dels 947 municipis catalans però no per això no reclamen un “respecte territorial” i l'aposta per fer una “estructura clara de país”, estructura que al segle XXI passa per tenir unes telecomunicacions competitives i per això exigeixen com a infraestructura clau per a la supervivència dels pobles petits una xarxa de banda ampla assequible. “Tenim mancances que les podem comprendre, però una cosa com aquesta que tècnicament es pot solucionar... La població queda perplexa quan té la banda ampla davant de casa i no hi pot accedir”, lamentava l'alcaldessa d'Alpens. Des de l'ACM, Marc Pifarré era encara més contundent: “Avui la fibra òptica és l'objectiu que ha de permetre que tots els pobles juguin a la mateixa lliga” i en representació del govern de la Generalitat, Salvador Jorba admetia la necessitat de dotar el país d'una xarxa d'aquestes característiques, però lamentava la necessitat d'una inversió massa alta “que ara no podem pagar”. Lluny de conformar-s'hi, els alcaldes consideren que l'extensió de la banda ampla ha de ser una negociació política i no d'empreses i que s'ha d'arribar a pactes com els de l'electricitat, en què tothom pagui el mateix per un servei que consideren “que és el futur del país”.
Valor en alça
Però més enllà d'aquest crit reivindicatiu per no ser trepitjats, la realitat és que la idiosincràsia dels pobles catalans és un valor en alça; ho demostren unes xifres demogràfiques que han invertit la tendència de recessió dels anys 50 i 60. El contacte amb la natura i un ritme de vida més pausat o un tracte més humà entre els veïns han fet que alguns joves, impulsats també per la crisi i la disminució d'oportunitats a la ciutat, hagin decidit tornar al poble dels avis. De fet, aquesta proximitat es tradueix també en solidaritat i, potser per això, els pobles petits han pogut abordar de manera personalitzada i directa els estralls que la crisi també ha fet en alguns veïns.
Malgrat les queixes i els laments, tots estan al capdavant dels respectius ajuntaments per vocació, i per això ara, a les portes d'una nova convocatòria electoral, cap renúncia a tornar-s'hi a presentar.
 




REPORTATGE FOTOGRÀFIC: Nacho Roca

Dades
Peculiaritat de l’estructura municipal de Catalunya (64% més petits de 2000 habitants):

23 municipis de menys de 100 habitants, regits pel sistema de Consell obert.
347 municipis de menys de 500 habitants (33% d’ajuntaments)
479 de menys de 1000 habitants (50,58%)
612 de menys de 2000 habitants (64,62%)

 
A partir de la xifra de 20.000 habitants:

Total municipis a Catalunya amb més de 20.000 habitants: 63 municipis. (6,8%)

A Barcelona amb més de 20.000 habitants: 44 municipis
A Girona amb més de 20.000 habitants: 8 municipis
A Tarragona amb més de 20.000 habitants: 10 municipis
A Lleida amb més de 20.000 habitants: 1 municipi

 
Ajuntaments per milió d’habitants:

França 572
Espanya         183
Itàlia         137
Alemanya 139
Unió Europea (sense França) 130
Catalunya 126
Repercussió en altres Mitjans:

El Punt Avui
ACN
Europapress
Catalunya Ràdio
Xarxa