ESMORZARS ALCALDES.EU
ELECCIONS MUNICIPALS 2015: L'Àrea Metropolitana de Barcelona
 

Els principals perjudicats per la corrupció són els càrrecs electes locals que fan bé les coses
Joan Ramon Casals
ALCALDE DE MOLINS DE REI


Si en aquest país s'ha pogut mantenir la cohesió social ha estat gràcies a la feina dels ens locals
Ana del Frago
ALCALDESSA DE BARBERÀ del Vallès



Els ajuntaments som la base perquè la política guanyi credibilitat entre els ciutadans
Raquel Sánchez
ALCALDESSA DE GAVÀ


Tenim un Estat enfront que no ens deixa fer la feina i ens aboca a situacions molt incongruents
Xavier Trias
ALCALDE DE BARCELONA

 


Convidats a l'esmorzar col·loqui



ESMORZARS ALCALDES.EU
Barcelona, 5 de febrer de 2015

Xavier Trias (Barcelona), 
Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès), Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat), Salvador Prat (Olesa de Montserrat), Raquel Sánchez (Gavà), Joan Ramon Casals (Molins de Rei), Ana del Frago (Barberà del Vallès ), Ismael Álvarez (Pallejà), Francesc Garcia (Montgat), Ester Pujol (Tiana) i Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat), s’han reunit  en el col·loqui ‘Eleccions Municipals 2015: L'Àrea Metropolitana de Barcelona’ organitzat per Alcaldes.eu i el Punt Avui a l’Hotel Avinguda Palace de Barcelona, acompanyats de més de cent cinquanta de convidats especials vinculats al món municipal, empresarial, acadèmic i cultural. 



En tant que administració més a l'abast del ciutadà, els ajuntaments han estat essencials per esmorteir els efectes socials de la crisi, i han assumit, fins i tot, polítiques que no els són pròpies quan ha calgut. Aquest factor de proximitat, igualment, també pot ser un actiu que permeti anar restituint la confiança comunal en les institucions i que ha quedat esquerdada per un rosari de casos de corrupció. Aquestes són dues de les tesis que un grup d'alcaldes de l'entorn de Barcelona van defensar en un debat organitzat ahir per alcaldes.eu i El Punt Avui a l'hotel Avenida Palace de la capital. Un acte en què també es va fer una crida, l'enèsima, a aprofundir en un model de governança veritablement metropolità per optimitzar recursos i guanyar en eficiència.
En tant que amfitrió dels seus homòlegs de Sant Cugat del Vallès (Mercè Conesa), Esplugues de Llobregat (Pilar Díaz), Olesa de Montserrat (Salvador Prat), Gavà (Raquel Sánchez), Molins de Rei (Joan Ramon Casals), Barberà del Vallès (Ana del Frago), Pallejà (Ismael Álvarez), Montgat (Francesc Garcia), Tiana (Ester Pujol) i Sant Climent (Isidre Sierra), el batlle de Barcelona va obrir el ball. I ho va fer amb una proclama de fe metropolitana –“quan vaig pel món em presento com a alcalde de Barcelona i president de la seva àrea”–, recalcant la gran inversió, fins a 160 milions d'euros, que ha fet aquest ens supramunicipal en polítiques d'aixopluc social i reactivació econòmica. Un argument que va ratificar l'alcaldessa de Tiana, Ester Pujol, quan va recordar que gràcies a l'AMB molts consistoris han pogut aplicar plans d'ocupació substitutius dels locals. Tot i el context de contracció econòmica que ha castigat, i molt durament, la seva capacitat financera, el món local va voler donar valor a la seva tasca com a paraigua social. “Hem estat a primera línia de la crisi. Els ajuntaments no hem estat mers espectadors de la desigualtat”, va recalcar Pilar Díaz (Esplugues). Com a exemple, Francesc Garcia (Montgat) va exposar un programa mancomunat que han dut a terme amb Tiana per fer cursos de formació que havien quedat fora de la cobertura del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), impartits per desocupats. El batlle d'Olesa (Salvador Prat), però, va reclamar “fer un pas més enllà” en les polítiques de reactivació i apostar per models “d'economia social”, com ara els que apliquen al seu municipi amb el subministrament d'aigua, que presta una cooperativa.
Els ens locals no només són sensibles, sinó que se sumen a la demanda de regeneració democràtica que es formula des de la societat civil i la mateixa política. Encara més, sostenen que aquest treball diari que fan en primera línia de foc, els fa estar més ben posicionats. “Som la base perquè la política torni a guanyar credibilitat entre els ciutadans”, exposava ahir l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez. Però cal persistir, en mesures com ara fer públics el patrimoni d'alcaldes i regidors, com planteja Joan Ramon Casals (Molins de Rei), amb el propòsit que els seus conciutadans percebin “que som els seus representants, gent normal i no una casta estranya com se'ns diu”. El de la corrupció, però, és un repte essencialment moral, de principis, i per això Mercè Conesa (Sant Cugat) proposa aprofundir en aquest missatge: “L'exemplaritat es dóna per descomptada i hem de ser capaços d'inculcar una sèrie de valors a la societat”. Sobre això, el primer edil de Pallejà (Ismael Álvarez) recorda que és a vegades el ciutadà “qui ens posa pressió als polítics” quan, per exemple, l'atura pel carrer i li demana que contracti un familiar a l'atur. Situacions, aquestes, que no són ni molt menys excepcionals per als alcaldes i, davant les quals, s'ha d'apel·lar “a l'ètica perquè, al final, hem de poder tenir una visió positiva de la política”, com raona Ana del Frago (Barberà). Al final, però, potser la solució és tan simple com la que proposa el batlle de Sant Climent (Isidre Serra): “Hem de ser més normals i mesurar, per exemple, la potencialitat que tenen les xarxes socials en pro de la transparència.”
En tot debat on hi ha representants del món local darrerament hi ha una qüestió recurrent, que és la recentralització de competències que aplica el govern del PP a partir de la llei de racionalització i sostenibilitat (LRSAL). Sobre això, Trias es va erigir en portaveu de les queixes del municipalisme. “Tenim una Generalitat arruïnada i un Estat enfront que no ens deixa fer la feina i ens aboca a situacions molt incongruents, com ara no deixar-nos contractar més agents de la Guàrdia Urbana tot i tenir els diners.” Arribats a aquest punt, i relligant l'argument amb el de la tasca suplementària que han de fer els ajuntaments en matèria social, Trias es fa una pregunta retòrica: “I quan hi ha desnonaments qui dóna la cara? Un ajuntament, oi?” Doncs sí, alcalde, és així. Per això, una possible recepta pal·liativa és que cal teixir més complicitat metropolitana: “L'entesa d'aquests quatre anys l'hem de poder mantenir.”

  
   
  
  
  
REPORTATGE FOTOGRÀFIC: Nacho Roca





SANT CUGAT DEL VALLÈS

“Els polítics hem d'incorporar els valors ètics de la societat”

Col·laborar amb una ONG del tipus Transparència Internacional per ser autoexigents a l'hora de traslladar tota la informació a la ciutadania o elaborar un pla integral anant de bracet de l'oficina antifrau de Catalunya són algunes de les mesures impulsades per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per garantir el màxim nivell de transparència de l'administració. Així ho va detallar ahir l'alcaldessa d'aquest municipi, Mercè Conesa (CiU), que hi va afegir que el comportament ètic, en el cas de Sant Cugat, no és només una pràctica que encoratgi els polítics, sinó que des de l'Ajuntament es té clar que s'ha d'anar més enllà i formar el conjunt de l'organització, com ara s'està fent. Conesa va assegurar que l'Ajuntament que representa “aposta per la corrupció zero”; però, per tal que no hi hagi fuites, és partidària de “posar barreres de control”. L'Ajuntament de Sant Cugat, segons l'alcaldessa, així ho ha fet.
Mercè Conesa també va prendre la paraula en un altre moment del debat per fer un clam a favor de la mancomunitat de serveis, una possibilitat que, en paraules seves, “ens fa ser a totes les administracions més eficients i ens permet abordar inversions que anant sols no ens podríem plantejar fer”. En clau de futur, la política convergent creu convenient i necessari abordar amb més contundència “la col·laboració entre el sector públic i el privat”.
En la seva primera intervenció, Conesa es va referir a la comunió entre els polítics i la societat: “L'exemplaritat dels polítics es dóna per descomptada, però s'han d'incorporar els valors ètics de la societat perquè els electes en som un reflex.” S.Muñoz
 

BARBERÀ DEL VALLÈS

“Qualsevol càrrec electe ha de tenir una ètica inesborrable”

L'alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago (PSC), té clar que qualsevol càrrec electe “ha de tenir una ètica inesborrable”. Entre les mesures que han d'abordar els partits per guanyar-se la confiança de la gent ha de constar, segons va dir, que “quedi molt clar com es financen els partits”. Del Frago, que va ser dels ponents més actius, va intervenir també per manifestar-se a favor de compartir realitats i projectes entre els diferents municipis (línia que va compartir tothom) i per lamentar, sense citar-la directament, les limitacions que imposen lleis com la RSAL que impedeixen fer segons quines contractacions. “Els municipis tenim instruments per transformar les legislacions”, va recordar als seus companys de taula.
L'alcaldessa de Barberà també es va referir a les eleccions municipals del mes de maig, en què creu que el ciutadà votarà en clau local: “Confio que les municipals siguin una nova oportunitat per establir un contacte amb la ciutadania i per presentar projectes de millora dels municipis”, va indicar. S.M.
 

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

“L'ajut que pugui fer l'AMB es pot exportar als petits municipis”

A Sant Climent, petit municipi a tocar de Viladecans, practiquen la transparència de diferents maneres. Per exemple, amb una jornada oberta a la ciutadania en què cada sis mesos expliquen l'evolució del deute municipal. O convidant l'oposició a les juntes de govern. “A la primera jornada del deute van venir 300 persones. A la tercera, només 25. A la primera junta de govern van venir quatre regidors de l'oposició. En les següents, només un.” L'alcalde, el convergent Isidre Sierra, va apel·lar amb aquests exemples a la responsabilitat que tothom, no només els electes que governen, té en la bona marxa de la política local.
Sierra, un polític molt actiu a Twitter, va defensar l'ús de les xarxes socials, recordant que “tenen un cost zero” i que permeten aportar molta informació i dialogar amb la ciutadania. D'altra banda, va defensar que la prioritat per als ajuntaments “són les persones”. “I els municipis toquem, en aquest sentit, de peus a terra.” Sierra va reclamar de l'Àrea Metropolitana de Barcelona més ajuda als petits municipis, majoritaris en el mapa català. R.M.B.
 

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

“Els ajuntaments no hem estat espectadors d'aquesta desigualtat”

Els ajuntaments han tingut dificultats per finançar-se però els seus recursos han servit per assistir les famílies colpejades per la crisi. És el que va defensar Pilar Díaz, l'alcaldessa socialista d'Esplugues, que va afirmar: “No hem estat espectadors d'aquesta desigualtat.” Els consistoris, com a administració en primera línia pel que fa a la relació amb els ciutadans, “han donat resposta immediata en moments de crisi”, va assegurar la socialista. Va posar com a exemple a Esplugues la creació del servei de mediació a l'Oficina Local d'Habitatge, que ha evitat desnonaments i ha propiciat dacions en pagament.
“Donem resposta immediata en moments de crisi”, va assegurar, i va destacar el paper que tenen els ajuntaments en l'assistència a famílies que pateixen la pobresa energètica. “I fem curt perquè no tenim prou competències”, va insistir. Les eleccions locals “han de servir per sortir d'aquesta situació tan complicada amb fortalesa”, va assenyalar.
Díaz va recordar les dificultats que tenen els ajuntaments per mantenir les finances en bon estat, i va assenyalar que la prioritat és, sempre, assegurar la despesa social. “Els ajuntaments som la porta més propera als ciutadans, i la recuperació democràtica es basa i es basarà en els municipis”, va considerar, referint-se als casos de corrupció que han sacsejat recentment la classe política. La transparència i la participació són eines fonamentals “perquè la gent vegi que no hi ha res a amagar”, i, a banda de donar explicacions als ciutadans, “s'han d'establir filtres per detectar determinats casos que preocupen la societat”. ROSA M. BRAVO
 

OLESA DE MONTSERRAT

“Volem fer participar la ciutadania en la presa de decisions”

Salvador Prat, alcalde d'Olesa pel Bloc Olesà –una llista local associada a EUiA–, va defensar que tan important és la quantitat com la qualitat de la informació que es dóna als ciutadans, i en aquest sentit va posar com a exemple la consulta ciutadana sobre el model urbanístic d'Olesa que ha convocat el consistori. “Volem fer participar la ciutadania en la presa de decisions”, va assegurar. Prat va lamentar les, al seu parer, traves que posen els legisladors “per donar eines als ens locals”, amb clara referència a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Es va mostrar contundent i, fins i tot, dolgut, quan va afirmar que “qui té la capacitat de legislar no confia en els ajuntaments”. “Som la part que sobra”, hi va afegir.
L'olesà va defensar la necessitat de col·laborar a l'hora de prestar serveis, i va posar com a exemple la gestió cooperativista del subministrament d'aigua. La Comunitat Minera Olesana és un model de cooperativa que data del 1868, i no només fa arribar l'aigua als olesans, sinó que “el superàvit que té re-verteix en el municipi”, segons Prat. R.M.B.
 

TIANA

“Els partits han de ser transparents pel que fa al finançament”

L'alcaldessa de Tiana, la socialista Esther Pujol, va advocar perquè la transparència i l'ètica sigui una coresponsabilitat entre els ajuntaments i la ciutadania. En el consistori que dirigeix, segons va explicar, s'han pres i es continuen prenen mesures per avançar en el compliment d'aquests valors: “Estem redactant un codi ètic i hem avançat molt perquè el nostre portal sigui transparent.” Pujol va defensar la necessitat d'obrir els partits” i que totes les forces polítiques siguin clares “pel que fa a les seves fonts de finançament”.
Després de fer notar les dificultats que tenen els municipis petits per afrontar diferents polítiques per manca de competències i recursos, com per exemple les d'ocupació, va defensar la necessitat de mancomunar serveis i del treball en xarxa entre les diferents ciutats, al marge del color polític: “Gràcies a la tasca de l'Àrea Metropolitana de Barcelona hem pogut impulsar polítiques socials.” Esther Pujol també va fer referència a la cita del 24 de maig amb les urnes i creu que els ciutadans votaran en clau municipal. S.M.
 

GAVÀ

“El municipalisme és la base per recuperar la credibilitat”

L'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez (PSC), va instar a aprofitar la proximitat dels electes locals per recuperar la credibilitat que molts ciutadans han perdut en els polítics. “El municipalisme és la base per recuperar la credibilitat, ja que es practica la transparència i la participació”, va dir. No només perquè el tracte personal fa que molts veïns confiïn més en els alcaldes, sinó pels instruments de què els consistoris s'han dotat per propiciar la transparència. Com a exemple, es va referir al portal d'informació que l'Ajuntament de Gavà va crear fa un any. Tot i això, va advocar per emprendre les reformes legislatives necessàries “per aprofundir en els mecanismes que regulen la transparència”.
Pel que fa a les eleccions locals del maig, Sánchez, igual que els companys de taula, va defensar que la campanya i la votació han de ser en clau local i no pas autonòmica o general. “Hem de posar el debat en el nostre dia a dia”, va alertar. I va advocar per donar valor a la feina que han fet els ajuntaments: “Els municipis hem aplicat mesures de xoc”, va recordar. R.M.B.
 

MOLINS DE REI

“Els electes som ciutadans que un dia representem la resta”

El convergent Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, va reivindicar que els partits practiquin la més absoluta transparència “perquè els principals afectats per la corrupció som els electes que ho fem bé”. Aquests electes, va recordar, “no som res més que uns ciutadans que un bon dia representem altres ciutadans. No som res més”, va assegurar, tot defensant l'obligació dels electes de retre comptes a la ciutadania. “No ens ha de fer por donar dades d'ingressos i de patrimoni”, va declarar.
Tampoc ha de fer por als polítics implicar la societat civil en la presa de decisions. I, com a mostra, Casals va esmentar l'oficina de contractació de l'Ajuntament de Molins de Rei. “La societat civil pot participar en la contractació i en l'oficina, els polítics som simbòlics”, va assegurar.
Casals va defensar la necessitat de col·laborar amb tot el teixit social per fer front a la crisi. “La força del treball en xarxa ens ha permès escometre polítiques socials i d'ocupació”, va explicar, tot afegint-hi que el treball conjunt d'entitats i empresaris ha propiciat la creació, l'últim any, de 23 empreses a Molins de Rei. R.M.B.
 

PALLEJÀ

“La ciutadania s'ha d'aplicar els valors ètics que reclama”

Que tots els polítics han de ser un exemple d'honradesa davant la ciutadania és un manament que ahir tots els ponents van afirmar compartir. Però el batlle de Pallejà, Ismael Álvarez (CiU), va anar més enllà. Ell veu amb bons ulls que els alcaldes tinguin “diferents mecanismes de control molt estrictes”, però no dubta a reclamar que l'ètica sigui un valor que circuli en doble sentit per tal que la ciutadania també se l'apliqui. Ho va dir després de remarcar que, als alcaldes, sovint els paren pel carrer i reben pressions quan es troben un veí o una empresa que els demana ajuda, una situació que, segons va indicar, es dóna sovint quan s'obre la possibilitat que l'administració local contracti algú.
“Quan poses en marxa un pla d'ocupació o un procés de contractació d'una obra pública és freqüent rebre aquesta mena de pressió”, es va queixar. Ismael Álvarez va lamentar que les mateixes persones que en un moment donat poden criticar la classe política per manca de transparència poden ser després les que demanen un tracte de favor des de l'administració local. S.M.
 

MONTGAT

“Hi ha lleis que no ens permeten activar eines de control”

Francesc Garcia, alcalde convergent de Montgat, va ser un dels ponents més crítics amb les limitacions amb què algunes lleis, especialment la de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, castiguen els ajuntaments, sobretot en el cas dels pobles petits. “Fins i tot ens dificulta posar en marxa mecanismes de control, i ja no parlem de quan volem contractar algú, que se'm prohibeix totalment tot i que sigui necessari i que l'Ajuntament tingui els comptes sanejats”, es va lamentar.
Pel que fa a la regeneració dels càrrecs electes, Garcia va avançar que tots el candidats de la llista que ell encapçalarà “es comprometran per escrit a deixar l'acta de regidor en cas de no poder dedicar-se amb garanties al poble”. L'alcalde de Montgat, en un altre moment de la trobada, es va erigir en ferm defensor de mancomunar serveis i va posar l'exemple que li toca més de prop: la col·laboració entre Montgat i Tiana, dos municipis amb governs de colors diferents: “Fins i tot hem estat capaços de canviar piscina per places d'aparcament.” S.M.