TROBADA D'ALCADES DE CATALUNYA 2015
TROBADA D'ALCALDES DE CATALUNYA 2015: Dinar homenatge a la política municipal
Aquest país ha fet un canvi extraordinari gràcies a la feina de molta gent, també des dels ajuntaments”, va dir d'entrada, i va assegurar que les municipals del 24-M són “de les més transcendentals dels últims anys, pel procés que viu el país”.
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona

[En referència al caràcter deslleial de LRSAL] “Mai no hi havia hagut tanta unitat com la que s'ha aconseguit per fer-hi front. Són dos els instruments normatius que estan en tràmit: la llei de governs locals i la d'hisendes locals" 
Marc Prat
Secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals

“Els ciutadans valoren positivament la feina feta des dels ajuntaments. Puja la confiança i la percepció que hem estat les administracions les que més els hem ajudat. l demanen que tinguem més capacitat de decisió sobre les lleis que ens afecten directament.”
Miquel Buch
President de l'Associació Catalana de Municipis (ACM)




TROBADA D'ALCALDES DE CATALUNYA


Barcelona, 4 de maig de 2015

Homenatge als alcaldes

Batlles d'arreu de Catalunya s'apleguen al Born en un acte de reconeixement als càrrecs electes locals

Xavier Trias proclama que l'Ajuntament de Barcelona continuarà liderant el suport al procés sobiranista des del municipalisme






 

04/05/15 - Barcelona - Francesc Espiga / El Punt Avui /Alcaldes eu /Nacho Roca

La política local està en un estat d'interludi. Les eleccions del dia 24 dibuixaran un nou mapa del municipalisme català, en una contesa que en alguns indrets especialment significatius, com la mateixa Barcelona, es presenta apassionant. En aquest context de final de mandat, l'associació Alcaldes.eu i El Punt Avui van organitzar ahir al migdia un acte a El Born Centre Cultural que va voler ser un homenatge a la tasca realitzada per alcaldes i regidors, indistintament del seu color polític, en aquests quatre anys. Un reconeixement al qual van assistir una seixantena de càrrecs i que va voler ser especialment explícit amb aquells batlles, una vintena, que han decidit apartar-se del primer pla de l'esfera política.Com a amfitrió, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va ser qui va obrir el torn de parlaments. “No està malament que ens fem aquests autohomenatges...

Aquest país ha fet un canvi extraordinari gràcies a la feina de molta gent, també des dels ajuntaments”, va dir d'entrada, i va assegurar que les municipals del 24-M són “de les més transcendentals dels últims anys, pel procés que viu el país”. Així doncs, el resultat dels comicis també s'haurà de llegir en clau de país –com així succeirà– i, en aquesta conjuntura, es va comprometre a exercir un paper de tractor del món local. “Barcelona sempre estarà al costat del president de la Generalitat i el Parlament”, va manifestar el batlle, que també va recalcar que el conjunt dels ens locals del país hauran de tenir una participació capital “en la definició del nou model d'estat”.

Per Trias, però, aquestes eleccions no tenen, o no han de tenir, un enfocament essencialment plebiscitari. En absolut. Combatre la crisi, a través de les polítiques de reactivació econòmica, és la prioritat entre les prioritats. “No podem tenir 99.000 aturats en una ciutat d'èxit”, va asseverar. I va reiterar que la capital catalana ha d'aprofitar tots els seus actius, com ara la marca, per empènyer el progrés de tot el Principat. “Barcelona no s'ha de servir del país: està al servei del país”, va dir. Com a exemple, va citar el cas d'Igualada, que ha subscrit un acord amb la capital per fer promocions de manera mancomunada.

La Generalitat també es va voler afegir a aquest reconeixement al món local, amb la presència del secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Marc Prat. Va admetre que aquest ha estat un mandat “complex” per als ajuntaments, ja que el context de crisi ha obligat a prendre mesures dràstiques que han tingut un impacte sever en les polítiques de proximitat. Com en tots els fòrums en què es dóna veu al municipalisme, també hi va haver crítiques, i dures, al govern estatal pels intents continuats de laminar competències als ajuntaments. Unes acusacions que es personifiquen en la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), de la qual Prat va destacar el caràcter “deslleial”. “Mai no hi havia hagut tanta unitat com la que s'ha aconseguit per fer-hi front”, va dir. Com a possible dic de contenció a aquesta voluntat recentralitzadora, el responsable de la Generalitat va parlar de dos instruments normatius –la llei de governs locals i la d'hisendes locals– que ara estan en tràmit i que, a parer seu, s'haurien d'aprovar amb certa promptitud. “Ara seria un bon moment per fer-ho”, va certificar.

El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, considera que decisions com l'aprovació de la LRSAL han estat un factor que ha determinat, i no precisament per bé, el mandat. Per aquest motiu, Buch va assenyalar dues dates d'aquests últims quatre anys que, a parer seu, han tingut un alt valor polític. L'una va ser la presentació, el març del 2014, d'un recurs contra la llei esmentada en nom de 850 ajuntaments. L'altra, el 4 d'octubre del mateix any, quan uns 900 alcaldes catalans van entrar a Palau per expressar el seu suport col·lectiu al dret a decidir.

L'acte va assolir el moment més simbòlic en la cloenda, quan es va entregar un diploma als alcaldes que no es presenten a la reelecció. Es tracta de Ramon Banús (Sant Quirze Safaja), Pilar Ballester (la Sénia), Salvador Prat (Olesa de Montserrat), Maria Crehuet (Ordis), Pere Prat Boix (Manlleu), Xavier Soy (Bescanó) i Salvador Esteve (Martorell, i també president de la Diputació de Barcelona). Tots ells simbolitzaven una de les cares de la convocatòria. La dels que marxen. L'altra era la del batlle de Palol de Revardit (Jordi Xargay) i el de Maspujols (Josep Rabiscall). Tots dos ja poden donar per fet que continuaran. Bàsicament, perquè són els únics que es presenten als seus municipis.


“Som aquí per servir i ajudar els ciutadans”


“Els ciutadans valoren positivament la feina feta des dels ajuntaments. Puja la confiança i la percepció que hem estat les administracions les que més els hem ajudat. l demanen que tinguem més capacitat de decisió sobre les lleis que ens afecten directament.” El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), va inflar el pit ahir davant dels representants municipals recordant alguns dels aspectes que es desprenen de l'enquesta feta per l'entitat sobre la salut del món local. Buch, que va excusar l'absència de Xavier Amor (PSC), el president de l'altre gran ens municipalista, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que havia de participar en l'acte, va destacar la bona feina feta pels ajuntaments en un mandat marcat per la precarietat econòmica i per la demanda de més ajut social per part dels ciutadans. “Hem vist patir els nostres veïns, i els governs de tots els colors hem fet el que hem pogut per resoldre els seus problemes”, va dir, i hi va afegir que des del món local també s'han fet mans i mànigues per garantir tots els serveis públics “malgrat la significativa davallada d'ingressos”. “Hem hagut de fer front a l'augment de la morositat, a la llei de la transparència i a la llei de la reforma espanyola de l'administració local (LRSAL), que ens han lligat de mans i peus”, es va lamentar Buch, que, tot i això, creu que els ajuntaments han acabat demostrant que són ”l'única administració” que no té dèficit. “Hem estat els que hem posat més llenya a la locomotora dels drets socials malgrat que la majoria no disposem ni de grans infraestructures ni de grans pressupostos”, va remarcar.

Pel president de l'ACM, és bàsic que, en el pròxim mandat, aquells que encapçalin els governs locals tinguin molt clar que “cal renovar el compromís amb els ciutadans i continuar en la mateixa línia: cal treballar per resoldre els seus problemes”. Buch va acabar felicitant per la feina feta aquells alcaldes presents en l'acte que ja no es tornen a presentar i, posteriorment, va desitjar molta sort als que concorren a les eleccions.







REPORTATGE FOTOGRÀFIC: Nacho Roca

 




 

La notícia en altres mitjans:

RTVE (A partir del 5'22")
El Punt Avui

ACN
TV3 (A partir del 15'35")
Europapress
La Vanguardia
El Periódico
BTV

 
.
.
.
.
.
.
.

Entrega de diplomes

L'acte va assolir el moment més simbòlic en la cloenda, quan es va entregar un diploma als alcaldes que no es presenten a la reelecció. Es tracta de Ramon Banús (Sant Quirze Safaja), Pilar Ballester (la Sénia), Salvador Prat (Olesa de Montserrat), Maria Crehuet (Ordis), Pere Prat Boix (Manlleu), Xavier Soy (Bescanó) i Salvador Esteve (Martorell, i també president de la Diputació de Barcelona)