L’autèntic pes dels deu eixos de la Via Lliure

per MARIO SORRIBAS FIERRO - ALCALDES.EU

L’hemeroteca d’Alcaldes.eu mostra que els electes municipals volen els mateixos valors que la Via Lliure.

Per quart any consecutiu, la Diada ha acollit la celebració d’un esdeveniment pacífic, reivindicatiu i monumental. En aquest cas, la Via Lliure. Les reaccions d’un i altre caire s’han succeït en l’espai mediàtic, sovint animant una catastrofista que potser no s’ajusta a la realitat.

I és que, a diferència de les anteriors Diades, la d’enguany s’emmarca en la campanya del 27-S i ja se sap que, quan estan s’aproximen unes eleccions, els missatges polítics haurien de descodificar-se sota la quarantena de l’eufòria electoralista. Cal tornar al pòsit, i veure què diuen els nostres representants polítics fora dels moments mediàticament àlgids.

Una repassada de les declaracions recents de batlles i electes a Alcaldes.eu demostra que, amb independència de la seva adscripció política i del seu model de relació amb l’Estat espanyol, tots entenen desitjables els mateixos valors de la Via Lliure.



FOTO: Elisabeth Magre - El Punt Avui


La darrera Diada autonomista?

Quan a les sis de la tarda de l’11 de setembre el punter de la Via Lliure arribava a les portes del Parlament, la conductora de l’acte donà la benvinguda “a la darrera Diada autonomista” al milió i mig de persones aplegades a la Meridiana. La contesta dels assistents mostrava el desig que les eleccions del 27-S obrin la porta a un procés irreversible de separació de Catalunya de l’Estat Espanyol.

El mateix capvespre, la Vicepresidenta Sáenz de Santamaria, s’adreçava als mitjans de Madrid per a desautoritzar la demostració. Ho feia en termes de “falta de neutralitat” i com a mecanisme “per apropiar-se de la festa de tots els catalans en benefici d’interessos [partidistes]”. Altres polítics de l’Estat van emprar termes semblants al llarg del cap de setmana.

El “ping-pong verbal” entre Madrid i Barcelona podria alimentar la idea que el país –o els països- va (van) de pet a un precipici davant del qual és imprescindible prendre decisions dràstiques. Potser sí. Però cal no oblidar que la Diada coincideix amb l’arrencada d’un compte enrere electoral i que, quan els polítics estan en campanya, és saludable posar les seves paraules, promeses i amenaces sota una certa quarantena.


En el fons, reclamen els mateixos valors

Enquesta amunt, enquesta avall, els resultats dels comicis estan fora de l’abast de previsió. Caldrà esperar a tancar les urnes per a saber el dictamen del poble. El fet invariable és que la societat catalana és plural, i, que només les eleccions diran l’autèntic anhel del poble. Això és la democràcia: el dret a tenir opinions distintes, i a poder-les expressar a través d’un vot lliure i universal.

La democràcia, però també la sostenibilitat, l’equilibri territorial, la solidaritat, la diversitat, la igualtat, el món, la justícia social, la cultura i educació i la innovació van ser els deu eixos de la Via Lliure. Són les deu claus de la construcció d’una futura república catalana independent, tal i com defineixen els organitzadors de l’acte.

Però més enllà de les preferències sobre la forma de relacionar-se amb l’Estat espanyol, al llarg dels darrers mesos els alcaldes catalans han dit a Alcaldes.eu que el que volen per a les seves localitats coincideix amb el que demanava la Via. Tots estan d’acord en uns valors vertebradors del progrés. I ho diuen amb la convicció que els proporciona la seva posició de primera línia al servei polític de la societat. Només cal buscar a l’hemeroteca.

Groc: Democràcia

Els edils han deixat clara la vocació democràtica. Varietat d’opinions, sí, però des del respecte i la disposició a debatre’n.  Ho va definir Antoni Fogué, responsable de política municipal del PSC, en l’Esmorzar d’Alcaldes.eu posterior a les eleccions municipals de maig: “El mapa polític és més atomitzat i això comportarà unes polítiques d'aliances diferents, amb acords a tres partits o quatre”. Aquell dia, Toni Salado, l’homònim a EUiA, coincidia en què: “aquesta fragmentació és sinònim que hi ha una major pluralitat social, i això és positiu”.

I pel que fa a la qüestió sobiranista, igual varietat d’opinió i respecte. En el mateix Esmorzar, mentre Marc Sanglas (ERC) deia que cal un canvi “tant a nivell nacional com social”, i Arnau Comas, (CUP), el justificava perquè “s'ha institucionalitzat la crisi d'un règim i de l'autonomisme”, altres electes no sobiranistes reclamaven més democràcia com a resposta. Jordi San José, (ICV) de Sant Feliu de Llobregat, afirmava a Alcaldes.eu que “Catalunya ha de ser protagonista en una consulta”, tot i admetre que hi poden haver “altres maneres d’entendre de quina manera hem de resoldre els problemes de fons” (març de 2014).

Blau: Equilibri Territorial

Evitar l’augment de les diferències entre les comarques més riques i les menys afavorides és un interès comú de tots els dirigents locals catalans. Les polítiques distributives, especialment en temps de crisi, i el desplegament d’infraestructures de comunicació, han estat alguns dels arguments més repetits per part dels líders entrevistats.

En l’Esmorzar del 14 de juliol de 2015, els aleshores presidents de les Diputacions catalanes (Salvador Esteve, Barcelona, Joan Giraut, Girona; Joan Reñé, Lleida i Josep Poblet, Tarragona) coincidiren a destacar el paper que han tingut les seves institucions en ajudar els ajuntaments a pal·liar els efectes de la crisi, en tant que la LRSAL els impedia de fer-ho per ells mateixos.

I, pel que fa a infraestructures, alcaldes de ciutats importants reivindicaven el paper de grans obres no construïdes per a equilibrar el país. Josep Felix Ballesteros (PSC, per Tarragona) o Carles Pellicer (CDC, per Reus) anhelaven el Corredor Mediterrani en entrevistes concedides a Alcaldes.eu: “és una gran oportunitat de connectar-nos amb Europa i de fer competitius els nostres serveis (...). No obstant, el Govern de l’Estat no està massa per la labor”, deia Ballesteros.

via.assemblea.cat

Vermell: solidaritat

Tot i la manca de liquidesa, i les impossibilitats determinades per la LRSAL, els alcaldes se saben responsables de la solidaritat amb els ciutadans més delmats per la crisi. Francesc Colomé (CIU), de Les Franqueses del Vallès, ens deia que “a les persones amb dificultats mai els mancarà un plat a la taula” en una entrevista de febrer passat. I Josep Triadó (CIU), de Premià de Dalt, declarava que només gràcies a un esforç extraordinari, havien pogut proporcionar llibres d’estudi a totes les famílies amb nens en edat escolar que ho necessitessin.

Verd i morat: diversitat i igualtat

És unànime el desig dels alcaldes i alcaldesses de respectar i apreciar aquests valors com a actius que proporcionen riquesa al territori. L’alcaldessa Núria Marín (PSC), ens deia orgullosa que “hi ha pocs països al món que no tinguin una representació a L’Hospitalet de Llobregat”, i Raquel Sànchez (PSC), de Gavà, ens explicava que havia de fer política amb “ulls de dona”, és a dir, “amb una sensibilitat distinta” perquè és necessari el paper de la dona en els àmbits de la gestió, l’emprenedoria i el lideratge.

Cas clar de la diversitat, entesa com a plantejament alternatiu a la diatriba entre “catalanisme” o “espanyolisme” el plantejava l’alcalde de la Vall d’Aran fins al maig passat, Àlex Moga (CDA), qui ens deia que “quan algú ens pregunta si som catalans o espanyols li diem: ‘som aranesos’”.

Blau cel: món

La presència de Catalunya i dels seus municipis en el món es tradueix en internacionalització i cosmopolitisme. L’anterior alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU) ens explicava l’abril de 2015 que “una gran capital internacional (...) està cridada a tenir cada vegada més influència” i que havia posat en marxa una agenda de reunions amb “la Xina, els Estats Units, Israel, Dubai, Colòmbia, Brasil i la Índia, on hem establert importants contactes institucionals i empresarials”.

I, per contrast, el batlle d’una població dues-centes vegades més petita que el Cap i Casal, en aquest cas Montblanc, demanava el mateix. Josep Andreu (ERC) vol que la seva vila esdevingui la “Toscana catalana” i gaudís dels beneficis d’un turisme cultural internacionalment reconegut (entrevista del mes de juny d’Alcaldes.eu).

Marró: Justícia social

Els batlles han estat molt clars a l’hora d’assenyalar la corrupció política dels darrers anys com a causant del pitjor atemptat a la justícia social del país i com a l’enemic a combatre. Lluis Corominas, responsable de política municipal de CiU, ho deia en l’Esmorzar de juny de 2015: “La corrupció ha fet que la campanya es plantegés dels uns contra els altres, amb una certa virulència”. I Jaume Gelabert (ERC), alcalde de Montgai, era categòric aquest setembre en afirmar que cal “desterrar coses que no ens podem permetre en un nou país, com ara la corrupció. És impensable”.

Taronja: Cultura i educació

Tots els alcaldes i alcaldesses han estat d’acord en què la formació va de la mà de la capacitació, i que aquesta ajuda a augmentar les oportunitats de progrés de les generacions més joves. Així doncs, l’aposta per l’educació i la cultura són signes irrenunciables per a qualsevol municipi. I no només es tracta d’un progrés material, sinó també moral.

Calamanda Vila (CIU), alcaldessa de Cardedeu i experta en educació, explicava solucions innovadores del seu municipi. Allà, les persones grans que viuen soles i se senten incapaces de preparar-se el menjar, interactuen amb els estudiants dels instituts locals. Així, mentre asseguren els àpats i la salut, i aprenen a fer anar el telèfon mòbil i l’ordinador, comparteixen les seves experiències vitals i donen testimoni d’una riquesa cultural que d’altra manera no se sabria com conservar.

Rosa i verd fosc: Innovació, sostenibilitat

Ho deia Àngel Ros (PSC), alcalde de Lleida, l’abril passat: “El que proporciona progrés no és el volum de producció, sinó la capacitat d’innovació”.  Com també l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC): “Volem connectar empreses, escoles, ciutadans, i ciutadanes, associacions (...)” de forma innovadora i que generi riquesa pel poble”.

Tecnologies i noves maneres de portar el país cap a una economia del coneixement, més innovadora i respectuosa amb els recursos naturals, és el que demanen els batlles. En l’Esmorzar d’Alcaldes.eu celebrat a Reus el passat juliol, Josep Rabascall (CDC), alcalde de Maspujols, explicava la necessitat de rebre ajut de les institucions a l’hora de preservar els boscos del poble més petit del Baix Camp. Com també molts d’altres alcaldes ens han dit que la qüestió dels recursos naturals és capital per a assegurar el benestar del país.

This can be a fantastic illustration of the replica rolex datejust 1603. As the hands show some indications of discoloration because of aging, the dial is within wonderful near-top condition with full lume plots with no bruising. The case can also be in great condition, except for some minor scratches towards the outdoors from the bottom right lug. Furthermore it seems the bracelet was poorly removed with a few light scratches underneath all lugs. The bracelet is in good shape with indications of put on and slight stretching. Overall however, the problem is actually fantastic about this classic Rolex Replica reference 1603.

Conclusió: No n’hi digueu ‘fractura’, digueu-n’hi diversitat

Més enllà de les veus que criden la catàstrofe, Alcaldes.eu ha pogut recollir en aquests anys el testimoni de persones que de forma silenciosa, quotidiana i pacient han treballat en la realitat política del país des de l’àmbit municipal. La majoria d’ells no apareixen en aquest reportatge, però tots estan d’acord en defensar uns valors de progrés molt semblants que arrenquen en la democràcia i el respecte a les opinions.

Confondre la diversitat de parers amb fractura social pot portar el risc d’amagar la feina que els nostres alcaldes i alcaldesses han fet per a la convivència. Caldrà tenir-ho present, sigui quin sigui el resultat de les eleccions del proper 27 de setembre.




La Via Lliure té la pretensió de ser l’acte principal de la darrera Diada autonomista.

La democràcia és el dret a tenir opinions distintes, i a poder-les expressar a través d’un vot lliure i universal

Més enllà de les preferències, els alcaldes catalans coincideixen en els mateixos valors de fons de la Via Lliure

Els edils han deixat clara la seva vocació democràtica. Varietat d’opinions des del respecte i a debatre.

Evitar l’augment de les diferències entre les comarques més riques i les menys afavorides és un interès comú dels dirigents locals.

Tots els alcaldes se saben responsables de la solidaritat amb els ciutadans més delmats per la crisi.