Jaume Rabeya i Casellas

“S’ha de fer el possible per a què funcioni el teixit associatiu”

Miércoles, 12 de Diciembre de 2012
No és que sigui un poble molt gran, però això no vol dir que no tingui el seu interès. Balsareny és un municipi de la comarca del Bages, que limita amb Navàs, Gayà, Sallent i Castellnou de Bages, i té un cens que amb prou feines passa dels 3.500 habitants. Les seves restes més antigues daten de fa 4.000 anys, i els seus primers documents, de mitjans del segle X. Més o menys la mateixa data en què es va construir el seu castell, un dels seus edificis més singulars, situat a la part més alta del municipi. Entre els seus il·lustres balsarenys, la figura del religiós Pere Casaldàliga (1928).
“Pel que fa a l’economia municipal, crec que valdria la pena racionalitzar encara mes despeses, però això que s’està dient d’eliminar municipis petits, jo m’hi jugaria qualsevol cosa que no seria cap estalvi” 
 
“Els Consells Comarcals haurien de ser un element de col·laboració dels municipis petits principalment, però no en comarques on hi ha municipis mitjans o grans, on la seva utilitat és més qüestionable”
 
“Hi ha moltes entitats que se’n fan farts de treballar, que resulten per tant imprescindibles pel poble, però també d’una manera o altra, els has de proporcionar eines per a què puguin tirar endavant”
Deu haver canviat molt el poble, de quan va començar a governar respecte a a ara, no? 
I tant, especialment des d’un punt de vista econòmic. Miri, industrialment, el nostre poble depenia fins fa uns trenta anys de dos sectors: el textil i la mineria. No n’hi havia d’altres. El textil va anar aguantant fins a principis dels anys noranta, en què les empreses anaven plegant, sobretot les del Llobregat o les del Ter, però nosaltres vam anar tirant. Fins que la cosa va petar. A l’any 92. 
 
Vaja. I les mines? 
La crisi del textil a Balsareny va coincidir amb les vagues de les mines, de manera que quan vam entrar per primer cop a l’Ajuntament, l’any 1983, ens vam trobar, així d’entrada, amb un problema molt gros per resoldre. 
 
L’inconvenient de dependre exclusivament de dos sectors
Aquí està la qüestió. I la idea va ser, en la mesura del possible, diversificar-ho al màxim. Sembla tot plegat molt lògic i raonable, però a l’hora de la veritat, va ser molt complicat. Tot i així, hem anat trobant alternatives. No sé, la Colònia Soldevila, per exemple, on es va muntar una fàbrica de cartró i paper. O La Rabeya, banyeres d’hidromassatge. I també tenim alguna fàbrica d’embotits, i alguna dedicada a la fusta. És clar que amb la crisi que tenim ara, ja veurem, però en el seu moment, el secret va ser tractar de diversificar al màxim l’economia municipal. 
 
I ara com van d’atur?  
N’hi ha com a tot arreu, és clar. En un poble de 3.500 habitants, hi ha prop de 300, el que representa un 16% de la població activa, que en un municipi com aquest és molt. I ara han tornat a pujar. I ja veurem, perquè tal i com va l’economia...
 
Malgrat ser un poble petit, en pocs anys ha augmentat la població en més de 300 habitants, el que no deixa de ser significatiu...
Sí, això va ser amb la bogeria de la construcció, als anys immediatament previs a la crisi. Ara per exemple, tenim tres o quatre edificis parats i encallats, encara que algú els ha anat acabant, però poc a poc. Però també ha passat al revés. Aquí teníem per exemple les colònies tèxtils a Vilafruns, on hi vivien 400 persones i ara en són 60. A Soldevila hi havia a prop de 300 persones i ara no hi ha ningú. O sigui que la crisi també s’ha notat. I molt, és clar.
 
Amb aquest panorama, deu ser difícil que el ciutadà s’impliqui en les activitats del poble 
Sí, cada dia és més complicat. El que sí tenim aquí són moltes associacions cíviques i culturas. Fa un parell de semanes, per exemple, vam fer la Festa de les Entitats, que ja fa molts anys que ho fem i si en el poble n’hi ha unes 40 diguem de censades, més d’una trentena sempre participen en aquesta festa. 
 
Està molt bé que hi hagi tant d’associacionisme
Sí, hi ha moltes entitats que se’n fan farts de treballar, que resulten per tant imprescindibles pel poble, però també d’una manera o altra, els has de proporcionar eines per a què puguin tirar endavant. Aquí per exemple, tenim dues o tres sales en un teatre i estan sempre plenes entre setmana i caps de setmana perquè sempre es fan activitats. I últimament hem muntat un local per les entitats, així que tenen un espai fixe. Crec que hem fet el possible per a què funcioni aquest teixit associatiu.
 
És l’ànima dels municipis, allò que fa que sigui viu. A banda d’allò que tenen que els defineix com a tal. En el cas de Balsareny, per exemple, deu ser el castell. 
Sí, aquí ens coneixen per dues coses: una és el castell i l’altra, allò que li deia de la  mineria. Sortim a tots els mapes perquè estem en una zona, on també hi ha Sallent, Súria i Cardona que té unes mines pràcticament úniques a Europa, d’extracció de potassa. Ara fa 100 anys que es va descobrir la potassa a Súria i resulta imprescindible pels adobs dels camps. 
 
També tenen un patrimoni interessant 
Sí, sempre hem tingut molt en compte l’anar a buscar les nostres arrels i les nostres tradicions. A això sense oblidar que tenim també una sèrie de balls típics que s’han intentat conservar, i que ningú sap des de quan existeixen però que en qualsevol cas, fa molts anys que hi són, així que intentem ser fidels a aquests costums. 
 
Amb aquell parèntesi que abans mencionava, vostè porta gairebé trenta anys fent d’alcalde. No és massa? 
No ho sé. Però el cas és que un mandat sempre es fa molt curt. Tal i com estan les coses muntades, quan t’has posat a fer una cosa, ja se t’han passat els quatre anys, entre papers i tràmits. I si tens poques ajudes, com és el nostre cas, tot s’enlenteix encara més. 
 
La burocràcia sempre és la mateixa, per molt que tot hagi canviat
És cert, i això fa que tot vagi molt lent, com al creació de llocs de treball o la incentivació per a crear empreses, per exemple, que resulta d’allò més complicat. Hi ha poblacions que han entrat en aquesta dinàmica, però hi han hagut de renunciar, perquè veien que no podien ajudar gens a les empreses que s’hi volien instal·lar. Així que el màxim que es pot fer és mirar d’alleugerir la paperassa, per a què es facilitin al màxim les coses. 
 
Mirar d’arreglar això seria un dels objectius per aquesta legislatura?
Mira, tal i com està el tema, no pots tenir gaires objectius, però sí una idea fixe del que voldries. I hi ha moltes coses que voldríem fer. Com per exemple, un clavegueram dels anys trenta i quaranta del segle passat amb tuberies de plom que caldria canviar ja. I tenim en ment l’estalvi energètic, és clar. 
 
Tenen algun projecte?
Sí, de fet ja el tenim fet, i amb el tema de la biomassa, el Casal d’Avis, la residència, el CAP i l’escola, volem una sola caldera per fer-ho tot plegat, que això suposaria un estalvi del voltant de de 40.000 €uros. 
 
També suposo que hauran tocat el tema de residus 
Sí, s’ha fet un esforç important en els últims anys. Nosaltres havíem tingut tres o quatre abocadors al municipi i ara es fan diferents coses al respecte, des de les campanyes on es tracten els residus industrials, a d’altres on parlem dels residus normals, de les deixalles, o de la recollida selectiva. 
 
I alguna Deixalleria?
A cap dels municipis ens tocava deixalleria i vam ser dels primers que ho vam fer;  tampoc ens tocava depuradora i va ser la primera que es va fer en tot el Llobregat. Apart, hi ha una cosa que es porta fent des de moltíssims anys que és passar a recollir tota la trasteria de les cases un cop o dos al mes. Tot i així, i malgrat donar les màximes facilitats en recollir casa per casa, ens trobem sorpreses amb abocaments de tot tipus de residus arreu, no industrials, sinó de les cases.
 
Encara falta assumir certa cultura de residu
Cal dir que dins la població, el que sí que hem notat és que persones que normalment deixen trastos al carrer ja no en deixen.  Però sí el cap de setmana, i hem comprovat que són gent nouvinguda moltes vegades. El conjunt de residus, fins i tot els industrials, però, està bastant solventat. 
 
Ja és un què. Ara l’Estat vol recuperar competències amb el pretext de la duplicitat i l’estalvi. No creu que és una excusa per recentralitzar i a l’hora d’uniformar?
Tots tenim clar que ens haurien de racionalitzar encara més, entre d’altres qüestions, tot el que fa a les competències dels municipis, on estem fent moltíssimes més coses que no ens toquen. A l’economia municipal, crec que valdria la pena mirar-s’ho tot molt, però això que s’està dient d’eliminar municipis petits, jo m’hi jugaria qualsevol cosa que no seria cap estalvi. 
 
I respecte la reducció de regidors?
Tampoc estic d’acord. Si d’onze regidors en queden set, no sé com es farà la feina, costaria molt tirar-la endavant. I ja prou que es fa a nivell de voluntariat. I sort en tenim d’altres òrgans supramunicipals que ens donen un cop de ma. 
 
Com els Consells Comarcals, per exemple? Quin paper haurien de tenir? 
Hauria de ser un element de col·laboració dels municipis petits principalment i proper, que fos molt proper. Aquí sí que veig la funció dels Consells Comarcals, però no en comarques on hi ha municipis mitjans o grans, on la seva utilitat és més qüestionable. 
 
Ara que es parla d’independència, com es porta el tema des d’un poblet com Balsareny? 
Miri, hi ha molta gent treballant en el tema des de fa molt de temps, des d’abans de l’Assemblea Nacional de Catalunya, i des d’abans de tot aquest moviment que s’ha anat produïnt als darrers anys. Jo per exemple, vaig recuperar una estelada que tenia des dels 17 anys. La diferència és que abans no la podíem portar i ara sí.
Jaume Rabeya i Casellas
Jaume Rabeya i Casellas
Alcalde de Balsareny