Josep Maria Corominas

“El món municipal ha de fer sentir molt més la seva veu”

“Només retallant no ens en sortirem”


Miércoles, 19 de Diciembre de 2012
Olot és la capital de La Garrotxa, i amb gairebé 34.000 habitants escampats en 30 km2, destaca pel seu bellíssim entorn natural, ja que el municipi es troba al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou elements tan notables com la Fageda de Jordà o els volcans de Santa Margarita, el Croscat o el Montsacopa. Però també pel seu art i indústria, centrats en estatuària religiosa. La seva història, ben instensa, és mil·lenària, i avui parlem amb el seu Alcalde, Josep Maria Corominas.
“L'experiència que et dóna ser alcalde, el contacte directe que tens amb el ciutadà, és molt important per conèixer exactament quines són les necessitats i els problemes que hi ha en el país”

“Per ser alcalde crec que necessites estar molt entrenat en el dia a dia de la teva professió, sigui quina sigui. Cal que demostris la teva capacitat de sobresortir, de prendre decisions, d'un cert lideratge”

“La decisió de deixar la política hauria de ser voluntària. Els que ens dediquem a la política hauríem d'entendre que no has de fer d’aquest món la teva professió de tota la vida. Sobretot en el món municipal”
És curiós com Olot ha tingut sempre una empenta molt notable, rivalitzant fins i tot, i de manera prou descompensada amb una ciutat com Girona
Si, sí, és cert. La Garrotxa sempre ha sigut una terra d'emprenedors, i en circumstàncies difícils ha mantingut una determinada economia que a més ha sabut anar-se adaptar-se als temps que han anat venint, i dels Sants ha passat al tèxtil sense massa traumes. A més, el teixit d'autònoms i de petites empreses i l'obertura del túnel de Bracons ho ha acaba dinamitzant tot encara més.

I amb ganes de tenir presència més enllà de la comarca. Heu nomenat ambaixadors i tot, a més.
Sí, en aquest moment en portem cinc. És una altra de les idees que teníem a l'hora d'estimular la participació al municipi, i ja n’hem fet diverses. Aquí la idea és convocar als olotins que estan lluny, que no resideixen a Catalunya, però que d’una manera o altra  volen col·laborar en reflexionar sobre la ciutat. Ells aporten la seva opinió sobre qüestions que s'han de millorar a la ciutat a la vegada que nosaltres proposem un tema per a discutir.

I quina mena d’ambaixadors són?
Gent de tota mena. El primer que vàrem nomenar va ser Mossèn Joan Soler que és un missioner olotí que està al Congo. En Carles Bosch que és dentista i ha estat a Dinamarca, ara està residint a Ginebra. En Martí Bassols que està a Madrid. I els darrers que vàrem fer l'altre dia que són l'Edgar Illas que és escriptor i està als Estats Units. I l'altre és l'Arbós que està de professor de música i de ball a Argentina. Es tracta d'anar-ne connectant perquè realment et quedes sorprès. N'estem orgullosos d'indentificar-los i d'anar veient des d'àmbits molt privats que ens vulguin dir quines són les seves opinions sobre la nostra ciutat.

Vostè és Alcalde des de fa poc més d’un any i mig. Com creu que caldria assumir el càrrec?
Mira, no sé si per ser alcalde has de tenir estudis superiors, però el que sí que crec important que necessites estar molt entrenat en el dia a dia de la teva professió, sigui quina sigui. Cal que demostris la teva capacitat de sobresortir, de prendre decisions, d'un cert lideratge... d'una sèrie de condicions que en un moment donat se li demanen a un alcalde. En el dia a dia d’una ciutat ho has de demostrar en moltes ocasions. 

Vostè a més continua treballant en el camp de la Medicina. Fins quan exercirà d’alcalde?
Cadascú exerceix d’alcalde el temps que creu oportú, o el que li deixen. En el meu, tinc molt clar que només faré dos mandats. I a mida que es vagi acabant el termini, hauré d’anar preparant el relleu.

Pensa que això hauria de venir marcat per llei?
No, no, jo crec que la decisió de deixar la política hauria de ser voluntària. Els que ens dediquem a la política hauríem d'entendre que no has de fer d’aquest món la teva professió de tota la vida. Sobretot en el món municipal.

Ara potser serà més difícil. Ja sap que s’està parlant de la supressió de municipis i regidors
No hi estic d’acord, és clar perquè la gent té un fort sentiment de pertànyer a un lloc que sent que com a propi i no hi ha cap necessitat de fer això. Ara, també és veritat que sí que es podrien fer les coses d’una manera més coordinada en el món local, gestionant d’una manera més efectiva, compartint serveis i gestionant-ho tot més bé.

Massa òrgans, potser?
Entre Consells Comarcals, Diputacions, i altres organismes, hi ha cinc graons de governança, i segur que es poden reduir. Ara, quin ha de desaparèixer? Doncs sigui quin sigui cal fer-ho coordinadament, per tal que la feina que es fa no s’acabi perdent. Mancomunant serveis i esforçant-nos tots per ser més eficients.

S’ha pensat en aquesta qüestió quan ha vingut la crisi. I a vegades els criteris utilitzats són estrictament econòmics i s’han pres decisions apressadament
I en certa manera n’estic d’acord, però cal ser just. No pot ser que es vulguin eliminar municipis amb menys de 20.000 habitants perquè si no de tota la comarca només quedaríem nosaltres. No, no. Els criteris han de ser uns altres. Però sobretot compartir instàncies de decisions. I fer-ho coordinadament.

Això suposa que hi hauria d'haver una participació d’altres municipis de la comarca
I ja n’estic d’acord. I penso que hem d’adaptar-nos si tot plegat ha de ser a fi de bé. No és el mateix gestionar una àrea urbana més aviat gran com la nostra que no pas els municipis petits que a més estan aïllats. Però d’una manera o altra caldrà trobar aquesta coordinació.

Ara que hem parlat de la crisi, com afecta aquesta a la ciutat?
Doncs ben durament, ja que a la comarca tenim 3.000 aturats, una xifra molt alta. L’índex està per sota la mitja de Catalunya, però mira, fa un parell de setmanes hi va haver un recapte d’aliments, on més de 400 famílies que necessiten del Banc dels Aliments van poder aconseguir queviures. Malgrat aquest drama, tenim la sort de tenir una indústria potent que ha sabut reconvertir-se, que inverteix i que genera llocs de treball i que ens ajuda a aguantar moderadament bé aquesta situació.

El turisme i la gastronomia també són bons dinamitzadors
Cert. A través del tunel de Bracons ens han entrat moltíssims visitants, i això també ens dona una mica més de marge. També és veritat que el sector comercial cada vegada sembla que es va animant una mica més i resulta atractiu perquè gent de fora ens vinguin a veure. I llavors hi ha la gent d’aquí que marxa, o sigui que tot plegat es va movent. Així que sí, la crisi ens afecta però sembla que menys que a la resta del país.

La immigració no haurà ajudat massa
Cert. La immigració està al voltant d'un 17-20% de la població amb una característica que la fa especial. La primera comunitat estrangera és la xinesa amb més de mil habitants, i la segona, els Sijs de l’Índia, amb gairebé tabmé un miler. I a partir d'aquí també podem parlar de gambians, sud-americans, europeus i algun subsaharià. Però la idea és que hi hagi una bona adaptació i el cert és que hi ha un bon nivell de convivència a la ciutat.

A què ho atribueix?
Hi té molt a veure un model d'escola que fa molts anys es va plantejar. En el procés de matriculació, les escoles concertades i les públiques es reparteixen. els alumnes. Així que els problemes que tenim són essencialment d'escala però no són conflictes greus.

Tornem a la crisi. Això que Torelló sigui l'estació de la Garrotxa com ho veuen?
Aquesta és una pregunta que feta uns anys enrera la resposta seria evidentment diferent. Però en el context actual, les possibilitats d'inversió han canviat completament i ens hem d'acostumar que a partir d’ara, de projectes faraònics n'hi haurà ben pocs. Entenem que fer passar el tren per la Garrotxa era una nostra aspiració però cal acceptar que la nostra estació serà a Figueres, l'estació de Vilafant.

I ho tindran bé?
Amb menys de mitja hora estem allà, no has ni d'entrar a Figueres, i a més, tens un aparcament magnífic. Així que quan la línia de Vic estigui desdoblada, la nostra estació estarà a Torelló o a Vic; però això també trigarà temps. Girona, que també podria fer-nos el servei d'estació, té el problema que allarga molt el viatge perquè és al centre de la ciutat. Aquí el més important ha estat Bracons, que ens ha obert moltes portes. El problema és que el tren de rodalies no és competitiu. El que va de Vic a Barcelona triga més que agafar un autobús.

Hi ha un altre tema que vostès han treballat força: la societat del coneixement
Si, i malgrat que a l'ensenyament fins als 18 anys estem molt contents, en l'aspecte universitari no ens en sortim. Ja hem entès que no podrem tenir una facultat a la nostra ciutat per qüestions de centralització, però el que intentem és que poguem fer Màsters i cursos de postgrau lligats a la Universitat de Vic i Girona. Mirem que aquesta possibilitat sigui una realitat encara que hi ha moltes dificultats.

Tenen una Escola d’Art única al país
Efectivament, que a més, prové d'una llarguíssima tradició i que ha incorporat el grau de disseny en diverses branques. Però no és universitari sinó que està lligat a Ensenyament. I això i el tema de l’emprenedoria és el que volem potenciar.

Què creu que poden fer els alcaldes per col·laborar en fer una Catalunya més forta?
Crec que molt. L'experiència que et dóna ser alcalde, el contacte directe que tens amb el ciutadà, és molt important per conèixer exactament quines són les necessitats i els problemes que hi ha en el país. I penso que en el món municipal, ha de fer sentir molt més la seva veu. Amb el tema dels Municipis per a la Independència, per exemple, treballem per avançar en el tema de la sobirania.

Quin creu que seria el principal tema de debat si es reunissin tots els alcaldes de Catalunya?
És una pregunta complicada. Miri, els alcaldes de capital de comarca de la província de Girona ens reunim cada mes i proposem un tema, i en aquests moments ens va molt bé parlar de gestió dels Ajuntaments. Des d’un punt de vista econòmic i social, que la gent s'adoni que treballem al servei seu.

A vegades el ciutadà no ho percep així
Amb el tema de l'ensenyament, per exemple, hem estat molts dies per veure quina havia de ser la resposta per part dels municipis a les retallades, sobretot a les escoles bressol. Crec que el que motivaria a tots els ajuntaments seria parlar sobre temes de gestió diària en els que tots ens hem d'enfrontar. Començant pel financer, seguint pel dia a dia, compartint experiències. Quines són les prioritats, quines decisions s'estan prenent.

I si pogués traslladar tot això al President de la Generalitat, què li diria?
Miri, sóc un fervent admirador del President, i em sap greu el resultat de les darreres eleccions per l'efecte que ha tingut en la seva persona. L'única cosa que li diria és ànims i endavant. Ha de ser duríssim prendre les decisions que ha hagut de prendre i que encara haurà de prendre. A nivell municipal, no són tan dures com les que s’estan fent arreu del país.

Què li diria?
Només que procurés donar resposta a l'exigència que està demanant la gent d'un canvi en la política econòmica. Estic convençut que només retallant no ens en sortirem. També hem de promoure que l'activitat econòmica torni a arrancar.