Juli Fernández

“La política no hauria de ser una professió”


Miércoles, 30 de Octubre de 2013
Amb algunes de les cales més representatives de la Costa Brava, una riquesa gastrònomica més que considerable i un referent literari tan destacat com és el de Josep Pla, Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà, està situat a les Gavarres, a la part central i més característica de la Cosa Brava. Amb 27 km2 i 9 nuclis de població que sumen prop de 23.000 habitants, el munipi és un dels destins turístics i de segona residència més importants de les comaques gironines, que a l’estiu arriba a triplicar la seva població. Avui parlem amb el seu Alcalde.
 
“A la política hi ha dues coses que es noten molt: una és si véns del món municipal, i l’altre, si la teva trajectòria la compagines exclusivament o amb d’altres activitats professionals”
 
“La política ha de ser una ocupació provisional. I has de tenir base per dedicar-te a d’altres coses perquè si no, et crees tu mateix un excés de dependència que fa que hi hagi qui li costi molt cedir el relleu”
 
“Sóc un defensor de la sociovergència, perquè crec que d’alguna manera Catalunya s’ha construït a les darreres dècades amb dos partits: els PSC des del municipalisme i CiU des de la Generalitat”
Veient la seva dedicació en el món privat, no deixa de resultar curiós que es posés en política de manera seriosa quan ja superava la trentena
Sí, però això va ser com a regidor. En la primera línia de la política començo l’any 2003, quan em presento per primera vegada com  a candidat a l’alcaldia. Vinc del sector econòmic-jurídic, sóc advocat i economista, i tinc un despatx professional, encara que els meus inicis són més humils ja que vaig començar a treballar de cambrer els caps de setmana i estius mentre estudiava. 
 
I el dia que acabi tot això, què farà? 
Doncs tornaré a la meva feina, que m’encanta, sobretot la de fiscalista. Jo sóc dels què penso que la política no hauria de ser una professió sinó una ocupació provisional. I has de tenir base per dedicar-te a d’altres coses perquè si no, et crees tu mateix un excés de dependència que fa que hi hagi qui li costi molt cedir el relleu. 
 
Saber que té una altra feina que l’espera li deu donar una llibertat d’actuar que no tothom té
Jo penso que sí, i es nota, entre d’altres aspectes perquè dóna la tranquil·litat de saber que pots fer el més adequat sense atendre a determinats interessos. Miri, a la política hi ha dues coses que es noten molt: una és si véns del món municipal, i l’altre, si la teva trajectòria la compagines exclusivament o amb d’altres activitats professionals. 
 
Vostè, a més, no s’està de res. És Alcalde, però ha estat Diputat al Congrés, ara ho és al Parlament i és Primer Secretari del PSC a Girona 
Si, aquest darrer càrrec és un dels que n’estic particularment satisfet ja que la nostra no és que sigui una federació molt important (té prop de 1.200 militants), però recull totes les sensibilitats del nostre partit, que són moltes, i on hi ha un aprenentatge important sobretot per gestionar equips.
 
Aquí a Palafrugell, i tal i com estan les coses a nivel nacional, no deixa de cridar l’atenció que hi hagi una sociovergència 
La gent que em coneix sap que en sóc un defensor. I crec que en temes de país, Catalunya ha d’aprovar la sociovergència, perquè d’alguna manera Catalunya s’ha construït a les darreres dècades amb dos partits: els PSC des del municipalisme i CiU des de la Generalitat. Així que seria bo mantenir aquesta unió a nivell nacional. 
 
Però ara que estem en un moment tan complexe a nivell de país, ¿com tracteu al govern municipal temes com el dret a decidir, la via catalana o el procés sobiranista...?
En aquest sentit sempre he volgut deixar les coses molt clares: en temes supramunicipals, el govern ha de tenir llibertat de vot i cadascun dels regidors vota segons el que vol. Una altra cosa és que com Alcalde jo encapçalo una institució, i per tant represento tants als que volen la independència, com als que prefereixen la tercera via, com als que no volen la independència. 
 
I llavors, quan es presenten mocions als plens, què fa?
Senzillament, m’abstinc. 
 
Tornem si li sembla a la política municipal. Quan Miquel Buch va ser escollit president del Consell de Governs Locals de Catalunya, va afirmar que “els alcaldes compartim problemes i solucions”. Què en pensa d’això?
Té tota la raó. Jo crec que a molts Ajuntaments els problemes que es plantegen són molt similars i les solucions que es poden donar no són molt diferents. Jo sóc del parer, doncs, que no cal inventar masses coses, que si alguna cosa està feta i funciona, doncs l’hem de copiar, no cal inventar. 
 
Palafrugell és una vila amb diversos nuclis on hi figuren Calella, Llafranch, Llofriu i Tamariu, entre d’altres. N’hi ha algun pel que hi tingui una debilitat especial? 
Penso que cadascun té la seva pròpia singularitat. N’hi ha un que em resulta molt propoer que és Llafranc: hi vaig treballar com a cambrer en un hotel que hi havia prop del mar des dels 10 fins al 24 anys. 
 
I què en destacaria dels altres tres?
Tots tenen un element importantíssim i és que ajuden a donar sentit en aquest municipi d’una manera transversal. Podríem dir que Calella, Llafranc i Tamariu donen el tret diferencial de les cales, i Palafrugell hi aporta la platja. I Llofriu té aquest encant més de l’interior, més del paisatge, més del senderisme. Tots aporten un valor afegit a un conjunt que és Palafruguell i al seu conjunt d’habitants. 
 
Que no deixen de ser la prioritat de qualsevol alcalde
Oi tant, i per mi encara més. Per la meva forma de veure la política i de veure les prioritats, per mi primer són les persones, especialment per col·lectius que són especialment vulnerables, com ho és la gent gran. I en aquest sentit crec que hi ha un  repte de futur que és veure si som capaços en arribar a la gent gran, si podem aprofitar la seva experiència per tal de crear també espais de debat i reflexió. 
 
Hi ha altres col·lectius que són també especialment febles...
La infantesa, per exemple. Crec que hem d’establir bons lligams entre el món educatiu, el món de la joventut i el món social. I crec també que és molt important fer molt d’èmfasi amb el tema dels valors. Els de respecte, els de convivència, els de diàleg. 
 
Ja que estem parlant de convivència, com teniu el tema de l’acolliment amb la població que ve de fora? 
En un poble que té un 25% aproximadament d’immigració, a mi m’agrada parlar de normalització. I a banda de l’acollida que cal dispensar a la gent que ve de fora, nosaltres establim diferents taules de convivència per aquelles situacions que poden generar conflicte. Per això tenim molts mediadors culturals i socials al carrer que interfereixen en els espais on hi poden haver símptomes de conflicte. 
 
Els centres de culte acostumen a ser-ho
En aquest cas tenim des de fa ja anys un centre islàmic que està donat d’alta com a centre social cultural, i ara estem negociant el seu trasllat a la zona industrial en un terreny que ells compraran i que pagaran per tenir més espai. Penso que és el més lògic. 
 
De quina procedència estem parlant?
Bàsicament hi ha tres grups majoritaris: L’immigrant magrebí, que està al voltant d’un 14% i que és va creixer molt als anys de la bombolla immobiliària; després tenim molta població sudamericana, i finalment gent que ve de l’est, i que també és un grup molt important. Procurem que no estiguin en guettos i que puguin conviure amb equipaments públics per tal que hi hagi barreja. 
 
I ara que parlava de feina, l’economia de Palafrugell està centrada molt en el turisme, oi? 
Si, a l’estiu tira molt i a l’hivern és molt més baix. També hi ha el sector comerç, la construcció que encara hi viu, però més centrada en la rehabilitació, i també la indústria tradicional, que és la del suro, que ocupa unes 300 persones de manera directe i moltes més de manera indirecte. I ara estem incorporant l’atractiu cultural per tal que també impliqui un creixement econòmic. 
 
Crida precisament l’atenció a la web municipal la quantitat de fundacions existents, i no parlo només de de la Pla sinó també la de Cuixart, la Vila Casas, la Manuel de Pedrolo o la d’Ernest Morató
Sempre hem tingut molt clar des d’un principi que una eina de futur és la cultura, i per això acabem d’aprovar un pla estratègic de cohesió social i activitat econòmica que set eixos, un dels quals és el de la cultura. Sí, tenim totes aquestes fundacions però també la de Tom Sharpe que ja estem gestionant. 
 
Això representa un patrimoni molt rellevant
I això sense oblidar el Museu del Suro. Per tot això penso que en certa manera hem de ser un referent a nivell provincial, perquè en el fons no deixa de ser una porta estratègica, que ens ha d’ajudar a alliberar el model econòmic del sector que fins ara teníem, que era l’immobiliari. Perquè no ens enganyem: no serà mai més el què ha estat, i per això cal generar complements. I el millor és el cultural. 
 
Abans ha mencionat Sharpe. Pensa que hi podria tenir una especial incidència en el model que proposa? 
Home, Tom Sharpe era una artista molt internacional, tenia milers de lectors arreu del món i per això primer hem de determinar amb els seus hereus quin volum de material hi ha i com hem de definir el model de gestió. Però sí, no podem deixar de banda que tindrà una influència rellevant perquè Sharpe no deixava de ser persona molt reconeguda. 
 
No sé si aquesta gestió que menciona podria envair competències d’òrgans supramunicipals
Actualment hi ha dos projectes de llei, un d’àmbit estatal i un altre d’àmbit autonòmic que afecten directament a la gestió de competències municipals. Ja li dic d’entrada que són dos projectes que a mi no m’agraden, ja que ens limiten molt, i penso que els ajuntaments hem de conservar una certa autonomia. 
 
Es diu que es fa per a què no s’endeutin
Miri, jo estic d’acord que cal acotar despeses i que no podem gastar més del que tenim, però si un ajuntament té recursos com és el cas de Palafrugell, el que no m’agrada és que em limitin les competències en cultura. Per això penso que tot plegat és un pas enrere i confio que la tramitació que s’està fent puguin modificar sensiblement aquests dos projectes. No es poden tractar a tots els ajuntaments de la mateixa manera.