Alcalde de La Bisbal de l'Empordà

Òscar Aparicio

“La força de La Bisbal és unir-nos els municipis del voltant i cadascú potenciar el que té de bo”


“La funció d’un alcalde és el compendi de ser proper als ciutadans però sobretot de ser gestor”


Miércoles, 26 de Marzo de 2014
La Bisbal d’Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà i se situa en el centre geogràfic de la comarca. Té una població de 10.793 habitants i una superfície de 20,58 km2. Els antecedents d’aquesta població els trobem a la vil·la romana de Fontanetum. Tot i així, la seva fundació s’atribueix a les primeries de l’Edat Mitjana. Va pertànyer al senyoriu dels bisbes de Girona i conserva d’aquesta època el Castell Palau (s.XI), que és l’edifici més emblemàtic de la ciutat, joia del romànic civil català. La Bisbal és coneguda bàsicament per la seva tradició en el tractament de la ceràmica, és un dels centres terrissers més importants de Catalunya. La primera notícia documental que dóna raó de l’ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511. 
Cada vegada creix més a la ciutat el sector comercial que nodreix el turisme de la comarca. Mostra d’aquesta vitalitat són les dues fires internacionals que se celebren anualment a La Bisbal: són la fira de ceràmica i la d’antiguitats. 
Tot i que diu que no és una persona gaire sociable, Òscar Aparicio es mostra cada vegada més proper durant l’entrevista. A pocs dies de cedir el seu càrrec a la Núria Anglada (CIU), avui parlem amb ell. 
“Per sortir de la crisi ens hem d’unir per aconseguir força entre tots. Si anem conjuntament ens podem complementar les mancances i parts positives que tenim cadascun dels municipis”
 
“S’ha de fer un debat perquè tothom pugui aportar la seva opinió, idees, dades, hem de poder manifestar el que volem ser, equivocant-nos o no. Què passarà si algun dia som independents? No ho sabem però ni tot serà tan bo ni tot serà tan dolent”
 
“És difícil encarrilar una situació econòmica però molt fàcil tornar a fer bestieses.  S’ha de tractar els bens públics i totes les decisions que prenem com si afectessin personalment.  S’ha de mirar pel benefici de tothom i no només pel particular”  
Un alcalde ha de ser un expert en humanitat. És fàcil ser-ho amb els propis veïns?
Has de tenir una mica de tot, tenir mà esquerre, saber tractar amb la gent però també tenir molt clar les funcions d’un alcalde, què pot fer i què no. És un compendi de ser proper als ciutadans però sobretot de ser gestor, i més en aquests moments. Vaig entrar políticament amb l’exalcalde Romaguera durant dotze anys, vuit de govern, per la meva sang de gestor, i em considero per formació i caràcter bon gestor, i com a tal, ens toca el repte de tenir equilibri pressupostari i fer les bases perquè puguin haver empreses.
 
Una reflexió. Quina és la utopia per la seva ciutat?
Ser autosuficients i independents a nivell econòmic i energètic. No tenim espai per fer  grans indústries, la ciutat ha crescut d’una manera urbanísticament molt irregular, d’esquenes al riu, i amb la sensació que som ciutat dormitori. Ens falten més zones verdes i que facin més agradable el viure en aquesta ciutat. Per tant en aquest pla general en marxa intentem posar les bases perquè això no continuï d’aquesta manera. D’altra banda, demanaria seny en la presa de decisions perquè afecten al futur de la ciutat.
 
Parli’ns del pla general de cara els propers anys.
El que volem és preservar les zones verdes de la ciutat i acabar de cohesionar, perquè tenim moltes zones interiors que estan per desenvolupar. Hem marcat uns límits clars del creixement de la ciutat, que és bàsicament mantenir els que hi ha i acabar de tapar algun forat, i també posem una xarxa perimetral en camins, carrers o zones verdes per evitar que la ciutat pugui créixer per la plana en direcció Castell de l’Empordà o per la plana sota el convent. I després, créixer a l’interior, dividir la zona industrial en polígons per poder fer transformació parcial de cadascun i cohesionar més la ciutat, fet que ens ajudaria en l’eficiència de recursos municipals.
 
Com tracteu la immigració en el pla general?
Doncs tenim dos objectius, intentar que no només es concentrin en dos sectors de la ciutat, i que s’integrin més. Tenim entre un 25-28% d’immigració i la veritat que mai hem tingut problemes, des del primer moment ens relacionem amb ells, els expliquem les normatives que s’han de respectar, intentem que facin activitats i coneguem les seves, perquè de vegades el que té més problemàtica de convivència és el desconeixement. Estic content perquè hi ha bona relació estan ben integrats i tenen ganes d’integrar-se i estar al dia a dia de la ciutat. 
 
Anem al municipi. Què ha de veure un foraster per conèixer la ciutat? 
Turísticament hi han dos eixos evidents: el comercial, que és el carrer Aigüeta, on hi ha tota la ceràmica, i el centre, el nucli històric, que el tenim en un pla de barris i per tant s’està rehabilitant. Després tenim el Castell Palau i un Call jueu també en procés de rehabilitació. A banda d’aquests dos punts que s’han de visitar, també tenim el paratge natural del massís de les Gavarres, i poblacions magnífiques al voltant, algunes d’elles medievals, que també són molt interessants per veure.
 
I de quina manera exerceix La Bisbal la capitalitat de la comarca?
Posant en comú el que és costa i el que és interior, és a dir, com a capitalitat administrativa que som, fem de cohesionadors de la comarca entre les grans poblacions que competeixen turísticament i tota la part més interior de la comarca, els pobles petits.
 
Com és la gent de La Bisbal?
Molt associativa. Aquí tenim moltes entitats culturals que fan i coordinen la Festa Major, i on a tots els actes que fem nosaltres ve molta gent. Sobretot en temes culturals, de lleure, esportius, s’associen molt bé, és una de les virtuts que té aquesta ciutat. Som capaços de deixar els enfrontaments per temes que de veritat tinguin interès per la ciutat, en aquest cas el cultural és un exemple evident. 
 
La formació a La Bisbal, com està?
Doncs tenim una revisió del pla general on l’objectiu principal és aconseguir terrenys perquè en aquests moments tenim una escola en barracons i estem fent un gueto. Ens interessa fer un nou espai on poder fer un segon institut i una quarta escola. I la feina que ha de fer l’Ajuntament és tenir un bon lloc perquè els ciutadans que es vagin formant tinguin unes condicions adequades a l’hora de fer ensenyament. També fem cursos formatius per gent que ha quedat a l’atur o que en el seu moment no va poder acabar els estudis.
 
I respecte a la seva formació?
Jo vaig aprendre molt a l’Ajuntament d’objector de consciència. Abans la normativa no demanava cap requisit per ser alcalde, i jo crec que posar-se al capdavant per exemple de l’Ajuntament de Bisbal, que és l’empresa més gran de tota la ciutat, una mica de formació caldria. Com a mínim s’ha de prendre decisions amb un grau de formació, no trobaria malament fer un curs per ser polític, perquè entrar a decidir si no tens la base i no saps la normativa, de vegades costa. I després els criteris ja no són tan tècnics sinó més de sensacions i fins i tot d’interès polític. I això és un error.
 
Per tant, com s’ha d’aprendre?
Una, és evident que amb la formació acadèmica, però encara que no fos així, hauria d’haver una formació prèvia pels regidors perquè es prenen decisions importants que afecten el futur immediat i no tan immediat de la ciutat i ciutadans.  
 
L’altre dia en un esmorzar d’Alcaldes.eu es va dir que autònoms i petits empresaris es senten oblidats, menystinguts. Passa això aquí també?
Ho hem detectat molt ja que de les petites empreses tenim un terç que són autònoms del teixit productiu de la ciutat. A més et trobes amb la mala situació que des de l’Ajuntament poques polítiques pots fer, sobretot les fiscals que són les que més ens poden interessar, perquè un Ajuntament a l’hora de fer les ordenances fiscals està molt limitat pel que diu la llei d’hisendes locals. La nostra opció és intentar impulsar al màxim possible les que sí que podem, com baixar en un 50% la taxa de la llicència d’activitats. I de fet acabem de presentar un pla estratègic conjuntament amb els quatre municipis del voltant.
 
I en què consisteix?
Doncs va encaminat a buscar un pont de diàleg amb el sector productiu dels quatre municipis i la Bisbal per tenir solucions, aportacions que puguem fer entre tots per intentar buscar mesures que ens permetin reactivar una mica l’economia. En el cas de La Bisbal teníem molta part productiva dedicada a la ceràmica i a la construcció que s’ha anat perdent. I en un moment de crisi on l’Ajuntament no està bé econòmicament i no pot fer inversió ha suposat tenir un alt nivell d’atur. 
 
De fet heu creat la marca de ceràmica La Bisbal.
Sí, fa un parell d’anys, marca protegida i reconeguda per intentar evitar que la gent que vingui a comprar ceràmica no se’n porti una que no sigui bisbalenca. La veritat és que ha tingut una bona acollida per part de productors industrials i de comerciants. I a més és una manera de protegir-se també respecte una competència xinesa que és evident que per preus, no per qualitat, és superior a la nostra. 
 
Expliqui’ns una mica més, perquè és una activitat que porta molt de pes a la ciutat.
Efectivament. La ceràmica industrial s’ha perdut força i per tant el futur de La Bisbal és la reinvenció de la ceràmica artesanal, que és el que ens està donant una mica de vida. D’altra banda, un altre punt important és la música, tenim molts grups musicals coneguts arreu de Catalunya com en Miquel Abras, Mazoni, San José, etc, culturalment som molt actius. I amb el tema educació,  com els formats marxen a fora, doncs queda aquesta vessant cultural, lúdica i artesanal. 
 
I què em podria dir del futur de les empreses municipals? 
La veritat és que mai m’ha agradat crear empreses municipals perquè sembla moltes vegades que és una manera de fugir del control dels òrgans d’intervenció de l’Ajuntament.  Però sí m’agrada fer el paper a través de l’Ajuntament amb totes les avantatges que té de publicitat, de control, fiscalització, de totes les decisions que es van prenent. I per tant, en el seu moment vam recuperar el servei d’escombraries i ara la nostra intenció és recuperar el de l’aigua, tot i que és complicat. 
 
On és la força de La Bisbal per sortir de la crisi?
En el territori, però no només de La Bisbal. La força és unir-nos els municipis del voltant i cadascú potenciar el que té de bo. Nosaltres amb la part comercial, altres ajuntaments amb la turística, altres municipis tenen grans sous industrials que sí que permetrien que vinguessin grans empreses, i per tant ens hem d’unir per aconseguir força entre tots. Per exemple, no serviria de res que La Bisbal volgués potenciar el sector industrial en un polígon que no dóna per les empreses, quan pot unir-se amb Forallac o Corçà que tenen el polígon més gran. També tenim l’avantatge que estem molt a prop de les autopistes i per tant de l’interior i del que seria el transport internacional, de la costa, del port de Palamós, per tant estem en una situació que ens permet una mica fer com de pont dels dos sectors.
 
I altra de les vostres forces és la innovació, oi?
Sí, sobretot en el camp energètic i les tecnologies. Tenim un viver d’empreses a Forallac que funciona, també tenim empreses a La Bisbal destinades a energia solar i empreses que treballen i exporten arreu del món. Passos positius n’hi han, i el fet d’anar junts els cinc municipis del voltant amb totes les empreses al darrere fa que arribi per exemple la fibra òptica, que abans no hi arribava. La nostra potencialitat per tant, també és aquesta, si anem conjuntament ens podem complementar les mancances i parts positives que tenim cadascun dels municipis. 
 
Anem per una vessant més nacional. La Bisbal pertany a l’Associació de Municipis per la Independència, vostè creu en una Catalunya independent?
Catalunya ha de ser el que decideixin la majoria dels catalans. No sabem si tindrà viabilitat econòmica o no perquè depèn de molts factors incontrolables per nosaltres, hem de mirar quina serà la actitud d’Espanya i de la resta de països europeus, mundials...i per tant és complicat de fer-ho. Però el que sí s’ha de fer és un debat perquè tothom pugui aportar la seva opinió, idees, dades, hem de poder manifestar el que volem ser, equivocant-nos o no. Què passarà si algun dia som independents? No ho sabem però ni tot serà tan bo ni tot serà tan dolent.  
 
Què creu que ha de fer el president en aquests moments?
No voldria posar-m’hi a la seva pell perquè és una situació complexa. A nivell general, dialogar al màxim possible amb tothom, però és complicat perquè te moltes pressions per tot arreu. Crec que ja que va iniciar aquest camí ja no el pot deixar, és un compromís ferm i no tindria sentit que el renunciés. Consulta ha d’haver-hi. 
 
Vostè està a prop d’acabar el seu mandat. Què li aconsella a la persona que li substituirà?
Prudència, que de vegades falta a nivell polític. A l’Ajuntament en els últims anys s’han fet moltes bestieses per anteposar l’ego personal a la prudència. Hem tornat a encarrilar la situació econòmica de l’Ajuntament, i per tant és difícil encarrilar però molt fàcil tornar a fer bestieses.  S’ha de tractar els bens públics i totes les decisions que prenem com si afectessin personalment.  S’ha de mirar pel benefici de tothom i no només pel particular. Quan vaig accedir a l’alcaldia, vaig dir a la gent del meu grup de prendre la decisió correcte un cop escoltat a tothom.