Alcalde de Cornellà de Llobregat

Antonio Balmón

"En els moments que vivim no tenim la classe política a l’alçada d’aquesta societat"


"Anar un dia a manifestar-te o a votar, un no aconsegueix modificar una llei i menys marxar d’un Estat i construir un altre"


Miércoles, 18 de Junio de 2014
Amb 86.687 habitants escampats en gairebé 7km2, Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, situat al marge esquerre del riu Llobregat. La seva història ve definida per tres factors principals, la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas de les vies d’entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianus) del qual en queden vestigis, a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell. També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, per passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. Des del restabliment de la democràcia, han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de Can Corts, i s'ha fet una gran inversió per eliminar les barreres que separaven els diferents barris. Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i vinculades a la nova economia. Avui parlem amb el seu alcalde.


"Hi han dies que em preocupa aquesta evidència del desacord perquè està molt relacionat amb diferents ingredients, no tan sols en un, perquè és un ingredient de la Sentència de l’Estatut, de conseqüència de la crisis econòmica, d’una societat que no està disposada a fer massa sacrificis"

"L’alcalde és una persona de la societat, de la seva ciutat, que té una enorme responsabilitat però que no deixa de ser ciutadà, és a dir, igual als altres, sense honors ni distincions, l’únic que l’honora és el seu comportament, la seva simplicitat, el reconeixement per part dels seus veïns independentment del que votin"
 
"Som una ciutat de mirades molt àmplies i el clima que intentem treballar entre les entitats, les persones i nosaltres, és el respecte en el tema social, en el tema de la integració independentment de la procedència i fins i tot en el debat identitari" 
 
"La vida de les persones no és un sistema de comptabilitat sinó que ha d’estar tractada i contemplada d’aquelles coses que es poden fer"
Vostè és Alcalde de la ciutat des de l’any 2004. Podria dir-nos què és un Alcalde en una ciutat com aquesta?
Miri, la primera decisió que vaig prendre va ser treure l’Il·lustríssim perquè un alcalde ha de ser proper, però no per donar-te un cop a l’esquena, sinó perquè entén les coses. Hem de ser pròxims per empatitzar, per intentar dintre les nostres possibilitats i recursos donar respostes, i sinó intentar lluitar per elles, i si has de dir un no, digues-ho, però mai diguis cap mentida d’alguna cosa que és impossible poder fer. En fi, l’alcalde és una persona de la societat, de la seva ciutat, que té una enorme responsabilitat però que no deixa de ser ciutadà, és a dir, igual als altres, sense honors ni distincions, l’únic que l’honora és el seu comportament, la seva simplicitat, el reconeixement per part dels seus veïns independentment del que votin. 
 
Com és vostè en la vida familiar?
Bé, a mi m’agrada molt la conversa, viatjar, m’agrada comprar, cuinar pels meus amics i per la meva família. M’ho passo bé, i francament, sempre m’ha agradat els nens i hem pogut tirar endavant aquest projecte i crec que això apassiona.
 
I quin considera que és el millor consell que pot donar a les seves filles?
Sobretot àmplies mirades i respecte.
 
Interessant....
Una ciutat dóna una gran lliçó que no és uniforme, i la de Cornellà dóna una altra que cal garantir i protegir tots els climes. En els moments que vivim no tenim la classe política a l’alçada d’aquesta societat per dir-li primer, que anar un dia a manifestar-te o a votar, un no aconsegueix modificar una llei i menys marxar d’un Estat i construir un altre. En el punt que estem ara, va haver molta gent que es va sacrificar, que va renunciar la seva família, lloc de treball, salari, i que van acabar empresonats, com jo. Molta gent va perdre la dignitat per lluitar a favor de la democràcia i mai es van plantejar que perdrien. Estem donant una mala lliçó, perquè comparteixo totes les opinions, les defenso, però el que no podem pensar és que sense sacrificis, esforços, ni valors podem funcionar. Cal reflexionar-ho. 
 
En la seva formació personal, quines persones, idees o llibres li han deixat petjada?
Vaig començar a fer política als 11 anys i això va ser amb molta influència dels professors de la meva escola, que eren cures i monges. Jo tenia unes inquietuds que no procedien de casa ni de cap entorn familiar sinó que eren particulars, i vaig trobar les respostes en aquells professors. I també sóc una persona apassionada per la lectura.
 
Com li agradaria que el recordessin els seus veïns en el seu pas per l’Alcaldia i en el seu tarannà personal?
Com un més.
 
I a què es dedicarà el dia que deixi la política?
A allò que sempre he mantingut, que són els temes relacionats amb reflexionar com és la nostra societat, compartir amb altres persones espais més teòrics, tornar al món de la sociologia i en el món d’entendre quin tipus de societat estem vivint ara. 
 
Parlem de la ciutat. Com explicaria Cornellà a un nouvingut?
Cornellà és un municipi que ha aprofitat molt bé aquests 30 anys de democràcia. És una ciutat de classe treballadora, que ha transformat la seva activitat econòmica, que ha creat més llocs de treball que mai a la seva història, que ha incorporat una pròpia personalitat singular, que ajuda al motor metropolità, i que tot i que ara s’enfronta als mateixos problemes i dificultats que tots, tenim l’avantatge de tenir més capacitat per poder respondre social i econòmicament. Diem que no hem perdut les arrels, però sabem que la vida són sacrificis.
 
Què recomanaria conèixer del patrimoni històric del municipi?
Bé, sempre explico que per mi el racó més important d’aquesta ciutat és la Plaça dels enamorats, on a la primavera té una gran personalitat. És un espai intocable, íntim i de  conversa en una ciutat on viu molta gent. M’agrada molt.
 
La seva utopia de Cornellà?
Una part de Cornellà és coneguda per ser una ciutat dormitori, doncs, m’agradaria que en el futur sigui una ciutat de convivència, acollidora, més activa i de més vida. Tenim tantes coses a fer aquí, teatre, passejades, convivències, activitats infantils, lúdiques, esportives...És una passada poder fer vida a la teva ciutat i que la ciutat no t’expulsi.
 
Quina és la millor manera de conèixer el tarannà i la forma de ser dels cornellanencs?
Caminant, parlant amb els veïns, que és el que jo faig normalment. Tenim persones que procedeixen de 109 països, som una ciutat de mirades molt àmplies i el clima que intentem treballar entre les entitats, les persones i nosaltres, és el respecte en el tema social, en el tema de la integració independentment de la procedència i fins i tot en el debat identitari. Jo crec que totes les persones que tenim quelcom a fer en aquesta ciutat, que són elements actius, cultivem molt aquest tema del respecte.
 
Quin ha estat el seu Nord al capdavant de l’Ajuntament?
Tenir aquesta oportunitat d’una persona que sempre ha estat implicada en la vida cultural, des de la lluita política des de les esquerres, la possibilitat i encara avui que ens  estem plantejant nous projectes per sortir de la crisi. Aquesta oportunitat és impagable. 
 
Els Alcaldes han contribuït a crear un bon clima polític. Això no us ha convertit en persones perfectament previsibles?
No, la gent que es dedica a la política municipal tenim somnis, i la majoria són col·lectius. Quan vostè entrava aquí a l’Ajuntament fa cinc anys, per aquí passava 10.000 cotxes al dia, i ara el que hi haurà aquesta tarda seran nens i nenes jugant, amb famílies que parlen entre elles. O sigui, ja no és un somni. I per tant, crec que la política municipal té aquesta avantatge. També té altres dificultats, i és que en aquest moment de crisi a mi hi han vegades que la gent m’ha insultat...
 
I ho entén?
No m’agrada que m’insultin però ho entenc perfectament. I he parlat amb ells, he estat el temps que fes falta, perquè entenc que aquella persona té impotència i si veu a l’únic polític pel carrer... Això ho he d’assumir m’agradi o no.
 
Canviem de tema. Amb la nova llei estatal de l’administració local, es poden donar tots els serveis a les persones que els rebien des de l’Ajuntament?
En el nostre cas per ara sí, nosaltres tenim una situació econòmica que complim totes les normes comptables. Ho he explicat per activa i per passiva, la vida de les persones no és un sistema de comptabilitat sinó que ha d’estar tractada i contemplada d’aquelles coses que es poden fer. Les administracions públiques no només servim per viure per sobre de les nostres possibilitats, aquesta ciutat mai ha viscut per sobre de les seves possibilitats.
 
De fet és la ciutat menys endeutada de Catalunya...
I la segona menys endeutada de l’Estat espanyol. Però aquesta Llei fa mal, és a dir, qualsevol Ajuntament d’Espanya, a 31 de desembre, jo no sé com ho pagaria ni com ho faria, però ha de prestar tot una sèrie de serveis que beneficiï tots els seus ciutadans. En aquesta Llei, per un sistema de comptabilitat, ara ens diuen que no ho podrem fer, quan molts podien fer-ho el 31 de desembre! Si no complim les quatre normes comptables no ho podrem fer. Bé, és una política que s’ha imposat en aquesta crisi com una gran oportunitat d’idees conservadores de tractar-nos com a mercaderies.
 
No sembla que aquesta Llei l’han fet més funcionaris d’Hisenda amb criteris i sentits econòmics, que no pas aquells que eren experts en Administració local?
Jo crec que sí, però la gran broma d’aquesta Llei és una altra, és que serveix per dir-li a Europa, als homes de negre, que amb aquesta llei Espanya tindrà un estalvi entre 8.000 i 10.000 milions d’euros, això és fals. Em sembla una gran broma de justificació d’aquesta Llei, una broma que pagaran els ciutadans, amb els seus serveis, pagaran en coses de la vida que per algun són detalls però que una escola de música, no és un detall, educació infantil no és un detall, atenció social més enllà de tractar i rebre una persona no és un detall, política d’habitatge no és un detall, són coses que articulen la fortalesa de la societat, i sobretot la seva riquesa. I miri, l’oportunitat de la crisi és per sacrificar coses, i sobretot per sacrificar els poders públics.
 
I a conseqüència del que acaba de parlar, què els hi passarà a les empreses de Cornellà? ProCornellà, Fira Cornellà, l’Auditori, el Centre d’empreses del Baix Llobregat, Cornellà creació i especialment Tecsal S.A...?
Bé, en aquests moments puc confirmar que, si no hi hagués cap creixement econòmic i la situació fos com la d’avui, aquesta ciutat té els pressupostos dels propers 5 anys de l’Ajuntament garantits, i per tant podem defensar tot aquest holding municipal, que són aquestes empreses i activitats econòmiques, centres de noves tecnologies, residències... i aquesta política social per persones discapacitades, que és el projecte Tecsal S.A. 
 
Què es pot fer des de l’Ajuntament per encarar una situació econòmica diferent, amb un nou teixit productiu, amb noves expectatives socials i també amb organització institucional?
Jo crec que el que nosaltres hem de preparar dintre de les nostres possibilitats és la ciutat perquè pugui captar les noves activitats econòmiques. Quines? En part la construcció sobretot a Catalunya,  però especialment aquelles lligades al sector de serveis i a tota l’esfera de noves ocupacions que estigui molt fragmentada de petites empreses. La ciutat està preparada per fer això i garantir la sostenibilitat econòmica partint d’una sostenibilitat social, però és evident que  nosaltres no tenim els instruments, els tenen els Estats, i poder ajudar i estimular inversions d’empreses no depenen dels Ajuntaments, sinó de la Generalitat de Catalunya, o depenen de l’Estat si pren mesures per afavorir creació d’ocupació. El problema que tenim pel davant és tota aquesta ocupació que s’ha destruït, quina serà la nova alternativa. I hem de promoure nous projectes.
 
No és hora ja, amb els anys de democràcia que portem, que hi pugui haver una iniciativa legislativa en mans dels ens locals?
Ja m’agradaria, vull dir, és un país que la tradició política no passa pel món local. En anteriors governs de França, la procedència política és de gent que ha estat al món local, i saben perfectament primer pel que representa, i segon per cultura política. En canvi aquí no, la majoria dels nostres dirigents no han passat per aquesta escola, només han estat en un Parlament, que és molt fàcil legislar dintre de la seva complexitat, però aplicar-la no ho és tant. D’alguna forma això s’hauria de canviar, però ho veig difícil.
 
Com creu que ha de ser la nova Llei catalana d’administració local i la del seu finançament en aquests moments?
El que hauria de fer el Govern de Catalunya és aparcar la proposta que tenen de Llei dels Governs Locals i fer una proposta de llei per blindar totes les competències que tenien els ajuntaments catalans, em preocupa més la llei de finançament. I això ho podem fer sense anar de romeria al Congrés de Diputats. 
 
Tornem a l’àmbit municipal. Els preus dels habitatges han baixat, per què no es baixa l’IBI dels Ajuntaments?
Perquè l’IBI dels Ajuntaments només suporta com a màxim un 20% de la despesa municipal, i l’IBI està en una política de contenció fiscal. El que no podem fer és enganyar a la gent, hem d’explicar-los-hi que si per mi hi ha una cosa que és gratis, vostè tindrà que pagar la seva part i la meva. Jo vaig fer una campanya dient que pujaria els impostos al 2007, tothom que m’acompanyava deia que estava boig, i és que no podia dir a la gent que tindrien cinc coses més perquè seria més econòmic, això és una presa de pèl. En tot cas el que podem dir és, no volem les cinc coses i vostè la pressió fiscal no l’apugi, però si volem més coses, són més cares i necessitem més diners... 
 
A més a més de les responsabilitats que té a l’Ajuntament, és vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A hores d’ara, suposo que també s’ha de reinventar l’Àrea Metropolitana per tenir un nou futur?
Crec que tenim un bon instrument i la crisi condiciona molt a pensar en el futur. Els territoris sempre en reinventen, són intel·ligents, i l’Àrea Metropolitana ara té una oportunitat que ha d’aprofitar i que l’ha perseguit durant més de vint anys, que era poder actuar i configurar un govern que pensa en coses importants com el transport, l’aportació del medi ambient, la reactivació econòmica, nou planejament urbanístic, com tractar-lo ara, què necessitem. Sempre explico que per la meva forma de ser m’agraden les coses xino xano.
 
A què es refereix?
A que sóc una persona que està en contra de la tirania de la immediatesa, és a dir, la meva vida no és un tweet. Reflexionar necessita sumar moltes mirades. L’Àrea Metropolitana ha integrat quatre administracions en una per fer-la més rentable econòmicament, hem posat en marxa programes socials i hem mantingut polítiques d’inversions al territori. Aquí podem aprofitar aquesta unió de municipis amb polítiques importants que també són quotidianes i que afecten a la vida de la gent. 
 
Com s’hauria d’articular la pràctica de la nova Àrea Metropolitana i la coordinació d’interessos municipals que no sempre són coincidents?
Nosaltres tenim una cultura i és que són vint anys convivint i on hem fet molta feina,  teníem la Mancomunitat de Municipis, l’entitat de transport públic i l’entitat de Medi Ambient. Els que estem a l’Àrea Metropolitana som persones que tenim competències en els nostres municipis, alcaldes i regidors, i tenim aquesta cultura de convivència, de coexistència, de cohabitació, i a la vegada de tenir una mirada més amplia i de confiança entre nosaltres. La gran sort de la nova Àrea políticament, és que ja han estat capaços de construir un Govern quasi d’unitat, només està el PP fora. I s’ha aconseguit  per confiança i per objectius comuns amb les nostres discrepàncies, i a més a més amb un interès que ajuda a la vida de les persones.
 
El tractament específic del tema metropolità de Barcelona no ha estat mancat de conflictes, a hores d’ara, som capaços d’avaluar les llums i ombres de les diferents solucions que ens han donat?
Hi han dues qüestions cares, l’eliminació dels residus i el transport col·lectiu i públic. I després un altre tema que és com ajudes a que les estructures socials puguin fer front a aquesta gran crisi. I aquesta combinatòria nosaltres l’hem reorientat per poder-la assumir amb garanties. Això és un treball molt intern i poc públic però a nosaltres ens dóna seguretat i ancoratge. A partir d’aquí tenim un instrument que és el Pla directori urbanístic que ens permet pensar en el territori, en les seves potencialitats i com ho planifiques de cara al futur. I per mi, en aquests moments hi ha més punts positius que negatius.
 
També és Secretari d’Acció política del PSC. Què fa que els polítics hagin de demostrar sempre que estan en desacord?
Miri, jo sóc una persona de cultura d’acords, la meva trajectòria ho demostra. Aquí a la ciutat sempre hem tingut majories absolutes i sempre hem pogut articular consensos, governs i acords amplis, a l’Àrea Metropolitana igual. Sóc partidari d’un gran acord a Espanya i a Catalunya, perquè si vostè i jo ens tenim que sacrificar en aquests moments, que aquest sacrifici serveixi per alguna cosa.
 
I després de l’acord negatiu pres per les Corts Generals, què s’ha de fer?
Sempre que arribes a un acord, evites passar pel Parlament o el Congrés dels Diputats. Primer construeixes l’acord, sempre entre aquelles persones que tenen ganes d’arribar a un acord, i quan hi arribes, vas al Congrés, al Parlament, i es mira d’articular en una llei o un acord parlamentari, mai intentes buscar l’evidència d’altres acords. El problema d’aquest desacord és que afecta a la forma d’entendre la nostra nació. Hi han dies que em preocupa aquesta evidència del desacord perquè està molt relacionat amb diferents ingredients, no tan sols en un, perquè és un ingredient de la Sentència de l’Estatut, de conseqüència de la crisis econòmica, d’una societat que no està disposada a fer massa sacrificis. M’agradaria que a les pròximes enquestes que es facin a qualsevol de les persones que diguin si estan a favor o en contra, li preguntin quins sacrificis estarien disposats a fer.
 
Com es construeix aquest acord?
Malauradament, en aquests moments es construirà de les conseqüències d’una topada molt forta.
 
Què li diria al President de la Generalitat en aquest moment?
Està crucificat per l'Assemblea Nacional catalana i amputat pel seu electorat. Quan tens una persona que no té capacitat per decidir, jo li diria que fos responsable, que digui a la gent: ‘escolti jo no tinc marge, i com no vull passar per la història del meu país com un traïdor, portaré al país fins a on faci falta’. Però és que el país som els que es manifesten i els que no, i jo com a ciutadà vull decidir sobre la meva identitat i el meu futur, però que ningú em prengui el pèl. Això només es pot fer de forma acordada.