Meritxell Budó

“Governar en coalició és més democràtic: comporta pactar i parlar per prendre decisions”



“M’agrada ser realista i tocar de peus a terra per poder fer una bona anàlisi”

Jueves, 10 de Julio de 2014
La Garriga és un municipi de gairebé setze mil habitants, i s'escampa al llarg de quasi dinou quilòmetres quadrats. El nucli originari data del segle XIV, i està situat a l'actual Plaça de Santa Isabel, tot i que els romans ja van construir-hi un camí de pas entre Barcelona i Vic. La presència d'aigües termals i les millores del ferrocarril van fer que La Garriga es convertís en un municipi d'estiueig al XX, alhora que hi arribà el modernisme.

“L’Ajuntament de La Garriga té una situació econòmica sanejada i creiem que s’han de destinar aquestes ajudes als nostres veïns i veïnes que ho passen malament”

“El 25 de maig, el Dret a Decidir va guanyar a les urnes i s'ha enviat un missatge al món: a Catalunya volem votar”

“Si per a Catalunya és important el Corredor Mediterrani, per a La Garriga és important el desdoblament de la R3”
Qui és l’alcaldessa de La Garriga?
Bé, sóc una persona molt normal. Tinc un fill de setze anys, visc en parella i sóc llicenciada en Farmàcia. Sempre he tingut clar que el meu futur passava per les Ciències de la Salut, però la política també m’ha acompanyat al llarg de la meva vida: els meus pares ja militaven a Convergència Democràtica de Catalunya i, a casa, es vivia la política de forma apassionada.
 
De la seva etapa escolar, en guarda algun record especial?
Jo vaig estudiar a La Garriga, a l’Escola Sant Lluís, una escola concertada que en el seu dia era una cooperativa de pares vinculada a la parròquia. I sí, recordo especialment dos professors: la senyoreta Júlia, dura i exigent però una grandíssima mestra; i el senyor Torrents, que, a banda de ser el professor de francès, català i matemàtiques, era qui va organitzar les caramelles de l’escola. També va fundar l’escolania La Grega, a la qual també vàrem anar alguns alumnes.
 
Per què escull Farmàcia?
Vaig plantejar-me de ser forense, però a última hora vaig canviar de pensament i vaig estudiar Farmàcia. És una carrera difícil, que demana molt esforç, però val la pena. Durant la carrera, i després amb un màster, m’he especialitzat en indústria farmacèutica i he estat molts anys la directora tècnica d’uns laboratoris. Ara, per càrrec electe, estic en excedència, però en el futur m’agradaria tornar a la meva feina.
 
I quina seria la seva utopia de La Garriga?
No tinc aquest pensament, La Garriga no pot ser un poble fet segons els gustos d’una persona. Sense el granet de sorra dels gairebé setze mil habitants del municipi, no seria La Garriga que ens agrada a tots; volem un poble on tothom se’n senti part. De totes maneres, m’agradaria que La Garriga estigués millor comunicada, amb una via de tren, Rodalies 3, desdoblada. Aquesta és una via que fa cent anys que està igual; sempre hi ha hagut moltes promeses, però cap s’ha complert, tot i que és molt important per al territori. Diguem que si per a Catalunya és important el Corredor Mediterrani, per a La Garriga és important el desdoblament de la R3.
 
En el temps que s’ha dedicat a la política, es penedeix d’alguna cosa?
L’error més gran que vam cometre l’anterior legislatura va ser no veure tots plegats que el que calia era sumar i sumar per al municipi. En les eleccions municipals de l’any 2007, va haver-hi una fragmentació del vot molt gran a La Garriga. Set formacions polítiques van obtenir representació, totes de manera minoritària, la qual cosa va fer difícil formar govern. Al final, nosaltres (cinc regidors) vam pactar amb ERC (dos regidors): així érem set de disset, i la moció de censura va arribar al cap de deu mesos de governar. Aquesta legislatura ha estat diferent, governem amb tres regidors d’ERC-Acord Independentista i nosaltres en tenim set. Tots plegats hem sabut reconduir el clima polític que havia trencat la legislatura passada, i això era el més important per a La Garriga. A més, governar en coalició és més democràtic: comporta pactar i parlar més per treballar millor les decisions que es prenen.
 
Amb els altres grups polítics, en quins aspectes es podria coincidir per desenvolupar una majoria en el diagnòstic del que necessita la població garriguenca?
En aquesta legislatura, també participen altres grups polítics en la presa de decisions. A més, hi ha diferents òrgans col·legiats i de treball on es pot posar de manifest aquesta anàlisi, conjuntament amb les diferents opcions polítiques. De fet, de vegades, és més fàcil posar-nos d’acord i compartir coneixements entre nosaltres a porta tancada, que en sessions públiques al plenari, on cadascú s’ha de posicionar.
 
I de quina manera s’inverteix en la creació de nous llocs de treball?
És un tema complicat. Creem llocs de treball, sí, però des de La Garriga més aviat hem generat plans d’ocupació municipals, per tal que les persones amb una aturada de llarga durada puguin reincoroporar-se durant sis mesos al mercat laboral, cosa que facilita l’anar a buscar feina gràcies al ritme de treball adquirit. També oferim formació a emprenedors i a gent aturada, perquè sàpiguen posicionar-se en el mercat laboral. Des de l’Ajuntament, podem contribuir-hi amb l’ordenació del territori, el planejament, els polígons i els seus usos...
 
Hi ha alguna empresa interessada a instal·lar-se a La Garriga?
Recentment, han vingut a informar-se, cosa que ja és un canvi important en relació amb els últims temps. Una empresa de pàdel indoor, per exemple, va instal·lar-se en unes naus tancades. Sembla que, després del cop tan fort que ha rebut La Garriga a causa del tancament de Sati, s’engega el moviment, i ens interessa que es mogui i de pressa.
 
Hi ha alguna comissió per fer el seguiment de les empreses?
Sí, i a mi m’agrada sentir de primera veu l’opinió dels ciutadans. Evidentment, treballem amb comissions i es posen les coses en comú, però crec que el contacte directe i previ és necessari. D’altra banda, es parteix de percepcions que no sempre s’ajusten a la realitat. M’agrada ser realista i tocar de peus a terra per poder fer una bona anàlisi.
 
La població pot pagar l’IBI?
Majoritàriament sí, però tenim bonificacions per a persones jubilades, persones amb unes rendes determinades, etc., amb el fi d’ajudar a aquells a qui els costa pagar-lo. Evidentment, hi ha una morositat en impostos que en d’altres moments no hi era, però la recaptació pel que fa a l’IBI és important. Nosaltres ara l’hem congelat.
 
Doneu ajudes especials a famílies i a qui no pot tirar endavant en aquests moments difícils?
En donem i moltes! En els últims anys, les ajudes han tingut un creixement exponencial, que ens ha de fer reflexionar a tots plegats per veure com hem de reconduir aquesta situació, perquè donar ajuts no és la solució. La gent el que vol és treballar per poder pagar el seu habitatge, mantenir els fills... Mentre això no sigui possible, el nostre compromís del dia a dia ha estat amb les polítiques socials i els hem donat una rellevància especial. Ara estem pagant ajuts d’hipoteques, de lloguers, d’aigua, llum, gas, ulleres, llibres, complementem beques menjador... Des de l’Ajuntament de La Garriga, que té un posicionament econòmic sanejat, creiem que s’han de destinar aquestes ajudes als nostres veins i veïnes que ho passen malament.
 
Què suposa pertànyer al Fons de Cooperació de Catalunya?
La veritat és que és allò de donar el peix o ensenyar a pescar. Estem fent molta feina, tot i que a vegades passa desapercebuda, quan és molt important tot el que es fa. Els ajuntaments catalans estem compromesos amb la cooperació al desenvolupament, malgrat les lleis que van sortint i que van disminuint les nostres competències. Ara, a l’abril, hem estat a Colòmbia, on hem presentat projectes de cooperació catalana en diferents indrets, i també hem explicat la realitat de LRSAL i el risc que suposa per a la cooperació al desenvolupament que es fa des dels ajuntaments. Jo presideixo la Confederació del Fons de Cooperació i Solidaritat de tot l’Estat espanyol i és cert que tots els ajuntaments estan preocupats pel que passarà amb la cooperació. En diferents plenaris de Catalunya, s’està aprovant una moció de recolzament a la cooperació al desenvolupament, conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació.
 
Quins punts d’atracció turística té La Garriga?
Aquí tenim una joia patrimonial: l’arquitectura modernista. De fet, La Garriga forma part de la ruta modernista d’estiueig perquè realment l’origen d’aquestes cases data de principis del segle XX, que és quan el municipi es tornà poble d’estiueig. L’arquitecte principal del conjunt modernista era Manuel Raspall, autor de Can Raspall, Can Barbey, la Torre Iris i la Bombonera. També tenim el Cinema Alhambra, que gràcies a la campanya “SOS Alhambra”, potenciada amb el Cine Club i recolzada per la societat civil, penso que salvarem el cinema. Val la pena conèixer el refugi antiaeri, que s’ha museïtzat i permet fer-se una idea molt clara dels bombardejos i la situació que patia la població durant la guerra. El passeig també és molt visitat perquè és realment impressionant, a causa de la seva llargada, la forma en què està endreçat, la frondositat dels plataners... A més, tenim les termes, les aigües de les quals tenen unes propietats minero-medicinals que penso que són importants de posar en valor; i el Teatre El Patronat de La Garriga, que jo personalment m’estimo molt, però la gent no el fa prou seu i caldria treballar-hi.
 
L’Ajuntament està fent un estudi de mobilitat. Com es millora la seguretat?
La C-17 és una carretera on s’ha de millorar la seguretat, és especialment perillosa i s’hi produeixen diversos accidents. Això és una realitat, però hi ha més factors: el nerviosisme de la gent, les maneres de conduir, el no respectar certes normes... s’ha d’analitzar tot plegat. A més, hi ha un increment de trànsit. I... tornem-hi: si la via de Rodalies 3 estigués desdoblada, fent que el pas i freqüència de trens fos proporcionada a la població de la zona, probablement hi circularien menys cotxes.
 
Què n’opina, dels resultats electorals del 25 de maig?
Hi estic reflexionant. El què està clar és que a Catalunya el Dret a Decidir ha guanyat claríssimament a les urnes: ERC, CiU, Iniciativa per Catalunya Verds; que són les forces que donen suport a la consulta del 9 de novembre. S’ha donat, així, un missatge al món: a Catalunya volem votar. Com a convergent, penso que les reflexions que haurem de fer com a partit s’han de fer tenint en compte que governant es pateixen més conseqüències. A més, governar amb les circumstàncies actuals, la situació econòmica, els recursos disponibles i les mesures preses, no gaire populars, tot plegat passa factura al partit polític. Hem aguantat bé, el resultat ha estat bo i no s’han perdut vots. També està clar que ERC ha guanyat molts vots.
 
Ens faran cas?
Vull pensar que el món ens farà cas, i els espanyols no tant. Tinc els meus dubtes que ens deixin votar, però confio que a Catalunya es farà tot fins l’últim moment, per tal que el 9 de novembre es pugui dur a terme la consulta. Confio plenament en el president Mas i en tot el que està fent per tirar endavant el procés català. Ningú no ho faria millor, de manera més seriosa i rigorosa. Però no podem oblidar-nos que ens enfrontem a un Estat, amb armes d’Estat; i que nosaltres no som Estat, ni tenim construïdes aquestes armes, pacífiques, però armes, al capdavall.
 
Com es treballa des de La Garriga per a la Independència de Catalunya?
Treballem posant el nostre granet de sorra en tot allò que ho pugui fer possible. Hem aprovat mocions de sobirania fiscal, ens hem declarat territori català lliure, formem part de l’Associació de Municipis per a la Independència, la majoria de polítics municipals estem compromesos amb el Dret a Decidir, amb el procés, amb la consulta i amb el país.

Què li recomenaria al President Mas?
No res, és ell qui ens recomana coses. Cada cop que el veig, m’agradaria dir-li: “Endavant president, ho estem fent bé. Som al teu costat per al que calgui, ens trobaràs sempre a la vora".