Lluis Guinó

"Hi ha polítics de nivell que resolen els temes parlant"


 
"El problema és que quan tens voluntat de parlar necessites interlocutor, i en molts àmbits i sobretot pel que fa al debat sobiranista, és obvi que no hi ha interlocutor"

Miércoles, 26 de Noviembre de 2014
Amb gairebé 3.000 habitants amb una extensió de 4,81 km², Besalú és un municipi situat a la comarca de la Garrotxa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El 1966 fou declarat "conjunt històrico-artístic nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificacions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle XII, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV. A més de l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l'església de Santa Maria, el monestir de Sant Pere i del pont de Besalú sobre el Fluvià, cal destacar, d'origen romànic, la façana de l'església de Sant Julià de Besalú de l'antic hospital, la casa Llaudes o Cornellà al Prat de Sant Pere. Sembla que també d'època romànica és el "Miqwe" o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l'antic call jueu. D'època gòtica ens ha arribat l'edifici de la plaça de la Llibertat o Major atribuït a la Cúria Reial, i Can Cambó al carrer Major. 


"La unanimitat no és bona, crec que cadascú ha de defensar els seus interessos, però hi ha un principi que és que l’Ajuntament defensa l’interès general"
 
"Els ajuntaments són majors d’edat, som estructures d’Estat pròpiament i per tant, crec que podríem emparar de forma institucional, de forma que a l’exterior tingués la transcendència que ha de tenir aquest tipus de consulta si realment es porta a terme"
 
"De vegades la gent es planteja aquest procés clarament de sentiment i identitat, que també ho és, però avui tenim un problema clarament d’asfíxia econòmica que té a veure amb que la riquesa que pot crear aquest país, té mitjans més que suficients com per no patir el que estem patint"
 
"Catalunya té molta capacitat per desenvolupar riquesa i simplement és que hi ha una part gran d’aquesta que va a Madrid i evidentment no torna en la mateixa quantia"
 
"Ara CIU ha d’assentar-se i ha d’enfocar el partit cap al futur, i jo penso que el país està en un moment en que la relació entre CIU i ERC hauria de consolidar-se, i que hi ha un gruix important de la població que demana un acord de govern. Crec que ERC hauria d’entrar al govern"
Llicenciat en Dret, ha exercit en tres despatxos fins a ser autònom. Qui li ha deixat més petjada en tot el seu procés formatiu?
Primer a casa meva, la meva mare especialment pel que fa a la formació en humanitats i en política certament m’ha transmès l’interès des de ben petit. Per altra banda, alguns professors del col·legi, i per últim tinc models a seguir des de la perspectiva política i de dret. En la política he anat aprenent a poc a poc com funciona l’Administració, estant a totes les Administracions, sent alcalde durant molts anys, estant al Consell comarcal, a la Diputació i al Parlament. I en l’exercici del dret em vaig adonar que més enllà dels tecnicismes i de l’aplicació estricta de la llei, hi ha un altre paràmetre important en l’exercici del dret que és sobretot la honestedat.

Com en totes les professions.
Òbviament, però en el dret les bones relacions, les ganes d’arribar a acords, les ganes de no pleitejar excessivament... són qüestions que a la Universitat segurament no s’ensenyen i les vas aprenent a mesura que vas exercint la pràctica del dret. En Carles McCragh ha estat una persona que m’ha ajudat en molts moments i que és una bona referència en la perspectiva sobretot del Dret Laboral. 

Un dels temes principals és el lligam de Besalú amb tot el tema del judaisme. Hi realitzeu moltes activitats relacionades amb ‘la ciutat jueva’, en què consisteixen?
Hem intentat conjugar l’activitat econòmica i de serveis del municipi des d’una perspectiva molt vinculada a la història. En l’aspecte turístic fem sis activitats a l’any com a mínim, no només concentrades amb la riquesa patrimonial i el patrimoni jueu sinó amb la riquesa arquitectònica, i sobretot intentar reviure en la mesura del possible l’època de major esplendor de Besalú que és l’època medieval. Hem estat capaços d’estudiar a fons la historiografia, determinats personatges, participar en accions de treball en comú com és per exemple la Red de jueries... I posar-nos al costat de ciutats tan importants com Còrdova o Palma de Mallorca ens ha donat cert relleu. 

I que té d’específic i transcendent el patrimoni jueu?
Els banys jueus, que són pràcticament únics a l’Estat i dels pocs en bon estat de conservació a nivell europeu. Certament sorprèn que una peça tan rellevant estigui d’alguna manera situada en un municipi que no arriba als 3.000 habitants. Aquesta conjunció d’especificitat, d’exclusivitat, fa que Besalú sigui en aquest moment un municipi en el que certament hi ha un nivell de visitants força important.

Quina és la procedència d’aquests visitants?
Els tercers visitants de Besalú són precisament els jueus, i en l’àmbit d’aquests els nord americans. També comencen a venir jueus d’Israel, perquè de fet la relació turística als últims anys entre Barcelona sobretot i Tel Aviv s’ha anat millorant. Després els francesos, per proximitat geogràfica i perquè hi ha una continuïtat de territori i històrica; els visitants tenen especial interès en visitar l’antiga Sinagoga i tot el que és l’explicació del Call jueu. Ve molta gent perquè a més a més l’explicació va vinculada no només a l’estada dels jueus de Besalú sinó fins i tot a Girona. 

De fet pertanyeu a l’Associació Catalana d’Amistat amb Israel.
Tenim una relació que es vincula precisament a la participació i a l’actitud positiva que tenim envers la “Red de juderías”. Qualsevol proposta que vingui vinculada a la recuperació del patrimoni, de la memòria històrica, i dels elements culturals jueus, que encara segurament en alguns casos es mantenen vigents per l’Ajuntament de Besalú, és obvi que reivindiquem un patrimoni que és històric i un patrimoni que explica una part també de la nostra història, i respecte això no renunciarem. Altre cosa és el posicionament que puguem tenir respecte el conflicte etern que hi ha entre israelians i palestins, i que nosaltres precisament el que volem és que en un context de pau puguin viure de forma absolutament correcte en dos pobles.

Una altra activitat és la de “Liberis Liber”
Sí, és una proposta que es va plantejar d’una forma que segurament ningú preveia que 5 anys després tingués el ressò i l’acceptació que ha tingut, l’evolució ha estat magnífica.  Vam valorar positivament el projecte plantejat per Miquel Àngel Cores perquè totes les accions que tinguin a veure amb la cultura, la literatura, la lectura... des de l’Ajuntament els hi donarem suport. Som conscients perfectament que tenim una capacitat econòmica i de recursos limitada, però en canvi, aquestes propostes a més a més de sumar en un projecte col·lectiu de poble, tenen un efecte multiplicador a nivell de ressò. 

Creu que hauria d’haver més “Liberis Liber” al nostre país?
Claríssimament, perquè seria una forma de donar a conèixer la necessitat i el pla de lectura, i superar l’àmbit de les grans editorials que ja tenen altres mitjans per donar-se a conèixer. No és una Fira per editorials grans i amb capacitat pròpia, sinó que és molt destinada a les editorials amb criteris molt específics, que es dediquen a unes temàtiques molt concretes i a lectors i interessats molt determinats. A més a més arrisca des d’un punt de vista cultural amb propostes que habitualment no es troben en el mercat en aquest moment.

Una de les Fires de major interès és la dels Forjadors i artistes del ferro oi?
Sí, l’organitza una entitat local i té pràcticament 21 anys de vigència. Neix perquè a Besalú sempre ha hagut una gran tradició de mestres forjadors que no eren pròpiament artistes del ferro, sinó que a més a més treballaven i vivien de motejar i treballar el ferro. Com que aquestes feines han anat perdent virtualitat pel propi procés constant de modernitat en el que vivim i és obvi que encara hi ha gent que treballa el ferro com fa 50-100 anys enrere, vam plantejar aquesta Fira com a homenatge a aquests artesans i forjadors. Per altra banda, també és una possibilitat pels joves que volen recuperar aquesta feina. A més a més, en ser a Setmana Santa, enlloc de sumar, pràcticament multiplica els visitants del municipi. 

També coincideix amb la Processó dels Dolors...
Exacte, és justament el dia abans de la Fira de Forjadors. Fa més de 30 anys que fem aquesta Processó, val la pena veure-la no només des d’un punt de vista de tradició i pel fet de passejar per un entorn que és excepcional, sinó que a més a més és una processó on es manté encara el silenci necessari d’aquestes processons, la devoció i la religiositat que han mantingut durant aquest temps. La Congregació és l’entitat autònoma que l’organitza amb els Manaies i els Estaferms, són l’element excepcional de la Processó de Besalú, uns armats que custodien la Verge dels Dolors que a més a més van amb espardenyes de vetes i que són l’element que els distingeix d’altres Processons que es porten a terme a comarques gironines. 

Fins i tot teniu artistes convidats com l’Albert Sánchez Piñol, autor del llibre “Victus”.
Un llibre magnífic. Va venir fa poc a un col·loqui molt interessant i provocador amb en Manel Delgado, els dos antropòlegs, sobre l’interès de la política que es produeix en el nostre país arrel de tot el que té a veure amb el procés sobiranista. Va ser molt interessant perquè són dos persones molt intel·ligents que més que opinar, obliguen a la resta de la gent que els escolta a reflexionar, a discutir, a dialogar a generar interès, i això és el que fa més interessant totes aquestes qüestions.

Altre dels elements atractius del municipi és el projecte ‘Besalú medieval’
Té molt d’èxit el Medieval. Va sorgir fa uns 18 anys i ha anat creixent d’una manera espectacular. Els primers caps de setmana de setembre Besalú es transforma en una vila del s.XIII-XIV, que no és ni un mercat ni una fira, vol ser un projecte més integral que combini tot el que és el lleure, el divertir-se, amb qüestions de caire més històric i de reconeixement de moltes de les coses que es fan durant l’any a la vila. Si durant aquests anys no haguéssim desenvolupat algun tipus d’actuació, de millora i de rehabilitació a l’entorn del riu per exemple, i haguéssim hagut de mantenir l’espai físic del medieval en l’àmbit del centre històric, segurament hauríem arribat a nivells d’insostenibilitat pel que fa a la pressió de la gent, però com que hem anat obrint espais els darrers anys, hem fet un tipus de model i de projecte molt consolidat.

I quantes persones han vingut aquest any a aquesta Fira?
Han entrat en pagament unes 12.000 persones, significa que pràcticament en dos dies hi han entrat, entre els que som de Besalú, els que no paguen el tiquet per qüestions de vinculació, i els nens que no paguen, unes 20.000 persones. Tot i les dificultats de gestió, no és un Medieval qualsevol, hi ha un conjunt d’activitats d’aquestes característiques a Catalunya que estan en un nivell per tradició, per manera de fer i per adequació a un nivell força rellevant. 

La llista segueix amb la Cursa de muntanya, les Jornades europees de Patrimoni, el Pla de Barris... Quin tracte té la reglació i ordenació del trànsit al nucli històric?
Històricament l’accessibilitat i mobilitat al centre històric ha estat sempre complicada. És difícil la convivència dels cotxes amb el desenvolupament d’una activitat turística i comercial i per tant, hi havia un consens general que quelcom s’havia de fer, però en el que ja no hi havia una unanimitat era en com fer-ho i en com posar-ho a la pràctica, perquè una cosa és un projecte teòric i l’altre és l’avaluació pràctica del dia a dia. Es va fer un procés de participació on varen participar unes 250 persones, i tenint en compte totes les propostes es van presentar les conclusions d’aquest procés. L’Ajuntament ha fet de mediador i ha de fer un equilibri perquè hi habiten tres interessos diferents.

Quins són?
Els dos primers no són contradictoris però sí no coincidents. El del resident, que té dret al descans, a una fàcil accessibilitat i aparcament, que vol viure com una persona en qualsevol urbanització del nostres país, i el del comerciant, que és un senyor que té un comerç, l’obre al matí i el tanca al vespre. Llavors hi ha el tercer interès, que és la persona que té el comerç i a més a més hi viu. Aquí hi ha una distinció que hem intentat entendre, que és que hi ha un determinat comerç turístic i no turístic. Però aquí el comerç tradicional no li ha fet mal la possible regulació de l’accés al centre històric, perquè no tenim problemes d’accessibilitat, i la majoria d’establiments del centre històric ara tenen un espai lliure per poder aparcar, comprar i marxar. És un projecte que està en un procés d’avaluació constant.

Què vol dir?
Doncs que per exemple, en la mesura que van sorgint problemes amb determinats clients o establiments, i volen accedir i tenen dificultats, nosaltres entrem la matrícula amb les noves tecnologies. Tot allò relacionat amb l’àmbit virtual i tecnològic de l’Ajuntament ho facilitem. Per tant, hi ha gent que s’hi ha oposat, però només faltaria, jo crec que la unanimitat no és bona, crec que cadascú ha de defensar els seus interessos, però hi ha un principi que és que l’Ajuntament defensa l’interès general. Hem actuat en base a un consens i del que estem pendents és d’anar resolent problemes. 

Reunint totes aquestes singularitats de les que hem parlat, què és i què representa Besalú?
Besalú és una vila comtal amb molta història i que no arriba als 3.000 habitants, per tant els recursos econòmics van vinculats a aquesta població, no al nivell de turistes, que ens visiten unes 150 o 200.000 persones a l’any, ni a la capacitat que tenim de repercutir els costos en l’àmbit turístic. Per tant aquí sí que hi ha una problemàtica des del punt de vista fins i tot acadèmic, que amb un pressupost de 2.600 persones hem de fer front a unes despeses que clarament no les hauria d’assumir al 100% el pressupost ordinari d’un ajuntament com el nostre. Més enllà d’això, Besalú és un municipi que està projectat exteriorment de forma molt important, que des d’un punt de vista turístic funciona, i hem mantingut les indústries que hi havia consolidades els anys 70 o 80’s, que d’alguna manera els serveis han compensat les pèrdues de llocs de treball que s’han produït com a conseqüència de la crisi. 

Ara a més a més esteu en procés d’expansió industrial.
Efectivament, juntament amb el municipi de Sant Ferriol hem tirat endavant un polígon industrial a l’entrada venint de Banyoles, perquè s’hi ubiqui una fàbrica d’embotits que crearà uns 100 llocs de treball en qüestió de dos anys. Hem intentat fer un equilibri entre el manteniment de l’activitat industrial i la turística. I després, des de l’Ajuntament hem fet una gran tasca en aquests deu anys en la construcció de molts equipaments ja que estàvem molt endarrerits. Ara és un municipi molt ben equipat, amb una residència de gent gran, un centre de dia, un àrea bàsica de salut, el teatre de Cal Tronc...  Besalú era un territori molt petit on estava com molt concentrat en diferents àmbits, i entre l’INCASOL i l’Ajuntament hem obert una mica el mercat. És obvi que aquest creixement demogràfic dels darrers anys no és simplement per l’arribada d’immigració sinó que aquesta arribada l’hem gestionada més que correctament. A més a més una variada i bona integració al municipi. 

Quina és l’activitat econòmica principal? 
Als anys 70-80’s la gent vivia de les tres fàbriques que hi havia aquí a Besalú: la fàbrica del sector de l’extracció del guix, la fàbrica tèxtil VILARRASA, que encara funciona, i la fàbrica de paper, La Confiança, que ha anat creant llocs de treball amb perspectiva d’ampliar i crear-ne més. Llavors és als anys 90 quan hi ha tot el creixement turístic i els llocs de treball es destinen més en aquest sector. A més a més les dones dels anys 70 que treballaven a les fàbriques, passen a vincular-se al sector comercial. Tot i així, hem mantingut el sector tèxtil, hem creat alguns espais nous, una fàbrica de manipulació de paper, treballs relacionats amb el sector dels llescats...

I quin és el nivell d’atur del municipi?
És relativament petit, en uns àmbits que no arriben pràcticament al 9%, i que gairebé són aturs estructurals. D’altra banda, hi ha hagut un altre filó d’ocupació durant molt temps, que ha estat les possibilitats laborals que ha creat aquest Ajuntament per gent sobretot amb dificultats físiques, psíquiques, socials, psicosocials i econòmiques. I a molta gent i molts joves han tingut la primera oportunitat laboral a l’Ajuntament. Ara tenim més dificultats per fer això, però en un moment determinat la nostra aposta va ser d’uns dinamitzadors del mercat de treball, i em sembla que aquesta és una de les accions de les que estem més orgullosos i satisfets.

Parlant des d’una vessant d’interès més general, què es pot fer des de Besalú per Catalunya en aquesta època tan especial?
Més que des de Besalú jo parlaria des del municipalisme. El paper dels ajuntaments en el procés sobiranista ha estat transcendent, però com el paper dels municipis sol ser poc mediàtic i poc interessant des del punt de vista periodístic, el rol municipal ha passat certament de forma lateral. I és que els ajuntaments són majors d’edat, som estructures d’Estat pròpiament i per tant, crec que podríem emparar de forma institucional, de forma que a l’exterior tingués la transcendència que ha de tenir aquest tipus de consulta si realment es porta a terme. 

Davant la querella de la fiscalia per la consulta alternativa del 9N, encara serà més difícil la consulta definitiva...
Estem en un marc de confusió... El cert és que el Parlament de Catalunya en cap cas ha plantejat en la Llei de Consultes fer un referèndum sinó que és estrictament una consulta, que entenc que ha de ser-hi interessant per Catalunya. Però per qui seria més interessant segurament seria per l’Estat espanyol saber el que està passant a Catalunya des de fa temps perquè no és d’avui això, i tinc dubtes realment si tenen mitjans per saber-ho, o l’altre tema que és probable, és que tampoc els interessa el que està passant aquí.

El Parlament d’Andalusia va emprendre ja fa un cert temps, una declaració d’incompatibilitat entre ser Alcalde i Diputat. El Tribunal Suprem l’ha ratificat, què en pensa? És aplicable aquí?
Jo des d’un punt de vista conceptual ho veig perfectament coherent, lícit i que si es regula, tot i que avui m’afecta clarament aquesta incompatibilitat, que no vol dir que d’aquí un temps em deixi d’afectar, la veuria lògica en el context de l’acció política actual, en la necessitat que hi ha al Parlament que els diputats tinguin dedicació exclusiva i que s’hi dediquin i treballin. I fins i tot amb una concepció nova del diputat, que és a la anglesa on t’has de comprometre en un segment de població concreta que és la teva Comarca o zona d’influència. I fins i tot amb una concepció nova del diputat, que és a la anglesa, on t’has de comprometre amb un segment de població concreta que és la teva comarca o zona d’influència.

Per tant dedicació exclusiva del diputat.
Certament. Jo sóc Alcalde i Diputat al Parlament, per tant em trobo en una situació també de compatibilitat, i és obvi que si es vol fer de diputat amb dedicació i amb interès, es necessita molt de temps i en alguns àmbits segurament és incompatible amb el desenvolupament de la tasca d’alcalde però també la de regidor. Jo defensaria que la feina de diputat fos o es pogués fer de forma exclusiva. Hi ha en aquest moment una corrent de més partits, de més pluralitat i des d’aquesta perspectiva es necessitarà més gent que s’hi dediqui de forma més exclusiva.

Tenim polítics de nivell que resolguin els temes parlant?
Sí, hi ha polítics de nivell que resolen els problemes parlant. El problema és que quan tens voluntat de parlar necessites interlocutor, i en molts àmbits i sobretot pel que fa al debat sobiranista, és obvi que no hi ha interlocutor perquè l’Estat no vol parlar d’aquest tema. Quan un es tanca en una posició granítica de no voler parlar d’un determinat tema és obvi que és difícil la interlocució, perquè és que no hi ha manera. 

I quin paper té el president Mas en tot aquest procés?
Com diu ell, pulcrament democràtic, molt correcte en les formes, amb unes ganes de dialogar pràcticament eternes. El moviment d’aquest país va més enllà dels partits polítics i entitats municipalistes, hi ha una part gran de la població que està d’alguna manera cansada, no de l’Estat ni del PP, sinó de la forma de fer política en general i de la situació actual del país. De vegades la gent es planteja aquest procés clarament de sentiment i identitat, que també ho és, però avui tenim un problema clarament d’asfíxia econòmica que té a veure amb que la riquesa que pot crear aquest país, que no el crea des d’una perspectiva etèria sinó que la creem entre nosaltres, té mitjans més que suficients com per no patir el que estem patint.

A què es refereix?
Amb la riquesa que crea Catalunya amb el tercer sector i les polítiques socials, no hauria de tenir problemes de pagament ni manteniment. Catalunya té molta capacitat per desenvolupar riquesa i simplement és que hi ha una part gran d’aquesta que va a Madrid i evidentment no torna en la mateixa quantia. I no és una excusa, estem tancant serveis perquè no tenim recursos econòmics, és a dir, els farmacèutics cobraran tard una altra vegada. Algú pot creure que és voluntat expressa d’un Govern no pagar en uns sectors que a més a més generen desafecció i que des d’una perspectiva estrictament política partidista són negatius per una força política? Estem en una situació realment complicada i no sé si el diàleg serà possible mentre hi hagi una part que no el vol.

Si una persona li vingués i li preguntés a qui ha de votar, què li respondria? Arran de totes els corrupcions que van apareixent, la gent ja no sap a qui votar... 
Sóc molt conscient del grau de desafecció política i d’indignació social respecte a la política que hi ha, per això sóc molt prudent a l’hora de dir a qui s’ha de votar o no perquè crec en la llibertat de cadascú com per saber a qui li mereix més confiança o menys. Jo recomanaria votar al president Mas, perquè els darrers temps ha tingut un discurs molt travat, consolidat i democràtic com perquè mereixi la confiança dels seus votants. Ara CIU ha d’assentar-se i ha d’enfocar el partit cap al futur, i jo penso que el país està en un moment en que la relació entre CIU i ERC hauria de consolidar-se, i que hi ha un gruix important de la població que demana un acord de govern. Crec que ERC hauria d’entrar al govern.