David Rodríguez

"En aquests moments Espanya té un problema de qualitat democràtica"

 


"En alguna època podem necessitar amics per poder governar, i els amics no te’ls guanyes quan els necessites, sinó quan no els necessites"


Martes, 02 de Diciembre de 2014
Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural. La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont. La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d'origen medieval, on es troben edificis com la casa consistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més emblemàtiques de l'art i l'arquitectura solsonins.


"El sentiment patriòtic forma part de la meva manera de pensar i de ser"
 
"La gent comença a descobrir el Solsonès, però especialment Solsona, com la perla amagada de Catalunya. Jo crec que és la gran desconeixença que encara hi ha per molts catalans d'una ciutat com Solsona"
 
"Si no hi ha una política expansiva és molt difícil crear ocupació a Solsona i a qualsevol altre lloc de Catalunya"
 
"Hem de ser capaços d’entendre que un nivell d’atur del 25% és un nivell no d’una crisi, sinó d’una gran depressió. I la prioritat número 1 de qualsevol govern ha de ser donar feina, ja arreglarem després el dèficit"
Com és que va venir a viure d’Oliana cap a Solsona i al final va resultar ser l’Alcalde de la ciutat?
Tot i que sóc fill d’Oliana, els estudis varen ser la causa de la meva marxa a Solsona. Jo volia avançar acadèmicament i com a Oliana no hi havia més possibilitats, vaig anar l’any 81 a Solsona que tenia un Institut i hi havia una residència d’estudiants, on dormíem entre setmana. La meva vinculació amb Solsona no s’ha perdut mai perquè és una edat en la que fas amics i coneixes gent, vaig conèixer la meva dona, i per exemple el Carnaval sempre ha tirat molt. Solsona va ser sempre el lloc de referència, és una ciutat on es viu molt bé, és molt bonica, és tranquil·la. I quan vivíem a Barcelona la idea d’algun dia poder tornar a Solsona sempre hi va ser present. La meva dona i jo vam trobar feina aquí a Solsona i vam refer la nostra vida. 

Qui li ha deixat més petjada en tot el seu procés formatiu fins arribar a ser batlle d’aquest municipi?
En el meu procés formatiu personal, recordo molt bé dos professors de l’Institut, en mossèn Ferran, que és una personalitat de Solsona molt coneguda i va ser un professor de matemàtiques excel·lent, i l’Eugeni Barniol, que encara fa de mestre, i era un professor de català excel·lent. D’alguna manera penso que també va contribuir amb els seus treballs i la seva tasca a impregnar-me una mica d’aquell sentiment patriòtic que crec que avui en dia doncs forma part de la meva manera de pensar i de ser.
 
Parlem del municipi.  Expliqui’ns Solsona.
És una ciutat petita de Catalunya, amb un perfil aristocràtic molt notable que es visualitza quan passeges pels carrers de la ciutat, i aquest tarannà i perfil significatiu li ve donat per un fet fonamental, som cap de Bisbat. Això li dóna una especial manera de ser que ens fa una ciutat que estima molt les seves tradicions, i som molt solsonins. També, amb el temps hem sabut riure’ns de nosaltres mateixos. Nosaltres tenim la Festa Major, molt aristocràtica, i el Carnaval, que és l’antítesi de la primera. El Carnaval és la paròdia absoluta de la festa major i és quan els solsonins es riuen d’ells mateixos perquè com ens diuen els mata-rucs, doncs pengem un ruc de cartró. 
 
Com a ciutat capçalera d’un Bisbat, té Bisbes de molt renom i prestigi. Quina són les relacions entre l’Ajuntament i el Bisbat? I en concret, en què col·laboreu?
Sí, Bisbes de renom com Tarancón, Deig o Novell. Les relacions han de ser bones i cordials entre d’altres qüestions perquè la ciutat està molt impregnada de la petjada del Bisbat, i Solsona té molts serveis gràcies a l’aportació del Bisbat. Des de fa molts anys ha tingut vinculació amb les escoles de Solsona; hi ha una escola concertada on d’alguna manera el titular és el Bisbe, hi ha l’escola de Formació Professional de la ciutat, que ha format a molts professionals de la ciutat i la comarca i va ser impulsada pel Bisbe Tarancón amb en Mossèn Ferran. El servei de la Residència de Solsona també ens el dóna el Bisbat i després tenim el Museu Diocesà i Comarcal, amb la qual cosa tenim una implicació molt important. 
 
Llavors, si hagués de convèncer algú perquè vingués a viure a Solsona, com ho faria?
El millor que pot oferir Solsona és qualitat de vida, si vol viure bé en una ciutat petita  amb tranquil·litat, és el lloc idoni. Jo sóc un exemple, per mi és ideal venir a viure aquí perquè reuneix les condicions per poder viure amb qualitat de vida.
 
El municipi té un element molt singular que els propis historiadors el qualifiquen d’una importància mundial, que és la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Claustre.
Si la Mare de Déu del Claustre no fos a Solsona sinó a França per exemple, ja estaria explotada segurament d’una altra manera, perquè qualitativament és molt important i els francesos saben vendre molt bé el seu patrimoni, nosaltres no ho hem fet tant. És d’una bellesa impressionant si tenim en compte el context en el que està feta. És una Mare de Déu feta de pedra, d’un artista preeminent en aquella època, i si la compares amb les altres Mares de Déu del Museu que són de fusta i policromades, hi ha una gran diferència, la del Claustre té una bellesa espectacular i una mobilitat que transmet. 
 
Què s’ha de fer per posar Solsona a l’aparador del món?
Intentar aprofitar al màxim tot el que puguem les oportunitats que tinguem. En certa manera, la qualitat de vida de Solsona li ve donada perquè està al mig de Catalunya, en un racó de tot arreu. I fer esdeveniments que ens permetin donar a conèixer la nostra ciutat i la nostra comarca, ens posiciona. De fet, s’ha demostrat que als darrers anys la comarca del Solsonès és, pel que fa al creixement turístic de les comarques, la que més ha crescut els últims anys. La gent comença a descobrir el Solsonès, però especialment Solsona, com la perla amagada de Catalunya. Jo crec que és la gran desconeixença que encara hi ha per molts catalans d’una ciutat com Solsona.
 
I perquè aquesta desconeixença canviï, què feu des de l’Ajuntament?
Doncs per exemple, des de ja fa uns 13 anys fem el Festival de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona, que és un esdeveniment a nivell europeu únic, on venen músics i estudiants de música d’un nivell excepcional, i que confereix no només a la nostra ciutat sinó que aprofitem per fer concerts a les poblacions veïnes. També tenim la colla de trabucaires més antiga de Catalunya, i aquest any vam celebrar el Cinquantè aniversari de la nostra colla i la Trobada nacional de trabucaires a Solsona. A més a més, hem fet un Mundial d’Enduro a la nostra ciutat, som la Seu de l’Escola de Bàsquet a l’estiu, l’Èlite jove, una escola d’un nivell altíssim també a nivell europeu on venen els millors jugadors de bàsquet jove a nivell espanyol, i fins i tot alguns d’Europa. 
 
Han vingut a aquesta escola jugadors de bàsquet professionals?
Sí! Entre d’altres els germans Gasol. Potser no ho acabem d’explotar prou bé, però tenim esdeveniments que són interessants i els hem d’aprofitar. Solsona té una gran virtut i una gran sort, tenim un teixit associatiu molt important i molt dinàmic. Tenim més de 100 entitats a la ciutat molt dinàmiques, i això fa que a Solsona s’hi facin sempre moltes coses. El Carnaval per exemple, l’organitza una entitat, i és un dels principals factors d’atracció de la ciutat, per això ens complau i estem satisfets.
 
Llavors, seguint en la mateixa línia municipal, un dels temes que més preocupa als ciutadans és trobar feina. Es pot trobar a Solsona?
En aquests moments està difícil tot plegat, tot i que les empreses que han aguantat fins ara, comencen a anar bé i es comença a veure que hi ha un cert moviment positiu de creixement. La veritat és que tenim més de 700 aturats a la ciutat, i en una població de 9.000 i escaig d’habitants, són molts. Trobar feina per tots aquests ciutadans és difícil i en aquests moments, de vegades aquestes qüestions depassen, de segur les possibilitats d’un ajuntament i d’un municipi perquè la política econòmica es defineix a àmbit nacional i fins i tot supranacional. I aquí sí que si no hi ha una política expansiva és molt difícil crear ocupació a Solsona i a qualsevol altre lloc de Catalunya.
 
Quines són les inquietuds de l’empresariat?
Doncs fins ara, principalment era la falta d’accés al crèdit, i això s’ha de resoldre, perquè si els empresaris no poden invertir o no poden tenir accés a aquest crèdit no contractaran més personal. Ens hem de creure que realment el principal problema que té el país és l’atur, mentre que han estat massa temps pensant que el principal problema era el dèficit, i tenim un problema monetari important. Tenim famílies que fa molts anys que estan sense feina, i hem de ser capaços d’entendre que un nivell d’atur del 25% és un nivell no d’una crisi, sinó d’una gran depressió. I la prioritat número 1 de qualsevol govern ha de ser donar feina, ja arreglarem després el dèficit, perquè al final les mesures econòmiques ni les hem eixugat suficient, i a més a més han estat aplicant i provocant un patiment inadmissible a molts ciutadans.
 
Un dels factors dinamitzadors per aquesta comarca agrícola és l’Escola de Capacitació Agrària.
També. Tot i que l’Escola és al municipi d’Olius, és un factor reacció per nosaltres. Un punt important per la nostra ciutat és el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, només hi ha dos centres a tot Europa d’aquest nivell, un és a Solsona i l’altre és a Finlàndia. Per tant, per això creiem que en l’àmbit forestal i en el sector de la fusta hem de tenir alguna cosa a dir, especialment ara, que aviat farà dos anys que ens van tancar una empresa forestal molt important a la ciutat.
 
Un dels altres temes que vàreu posar sobre la taula era el suport a la segregació de masies de Torà i Biosca, és un tema recurrent aquest....
És un tema que ve de lluny. Als anys 60 va haver una ordenació municipal en la qual els municipis de Llanera i Lloberola d’alguna manera desapareixen, i les masies que formaven part d’aquests, passen a formar part dels municipis de Torà i Biosca. Tot i així, és una adscripció artificial perquè els habitants d’aquestes masies sempre s’han sentit molt vinculats a Llobera. De fet, hi ha un aspecte sentimental molt important que és que el cementiri és a Llobera, per tant hi ha un sentiment de pertinença. És una reclamació que es va fent reiteradament i no acaba de prosperar mai, entenem la reclamació i nosaltres com a demòcrates hem de facilitar que la gent estigui on vulgui estar.
 
Parlant dels seus conciutadans, hi ha molta immigració a Solsona?
Sí, la immigració és especialment rellevant a Solsona. Fins fa poc érem la tercera ciutat de la Catalunya Central després de Manlleu i Vic amb més immigració. Havíem arribat a acostar-nos al 20% de població immigrant, ara devem estar al 17%, la crisi ha repercutit en aquesta baixa. De la reducció d’immigració, s’ha mantingut el tant per cent de població marroquina, la meitat és d’origen magrebí, i de l’altre, més d’una quarta part és d’origen romanès.
 
Hi ha Centre de culte pels musulmans?
Sí, hi ha una Mesquita. Van comprar un espai per poder destinar-lo al centre d’oració. No genera cap problema i estem molt contents. 

Parlem del partit de govern. Esquerra té majoria absoluta a l’Ajuntament, i crida l’atenció la suma del regidor del PSC, quina és la raó?
Convé una mica obrir finestres i canviar, és bona la renovació política a la ciutat i especialment a la comarca. Quan hi va haver l’oportunitat del relleu polític a la ciutat es va produir gràcies al suport del PSC i d’un Grup independent vinculat amb Iniciativa, l’anterior legislatura va ser la primera que va anar bé, i això ens va portar a tenir majoria absoluta. Per tant, si ens havia anat tant bé no tenia sentit que no continuéssim aquesta fórmula, que a més a més penso que és excepcional que ERC tingui majoria absoluta a Solsona. Per tant, en alguna època podem necessitar amics per poder governar, i els amics no te’ls guanyes quan els necessites, sinó quan no els necessites. D’aquí ve aquest oferiment al PSC de continuar gestionant l’àrea d’Educació que la regidora ocupava l’any passat.
 
Estem a escassos mesos de les municipals, ha complert el seu programa?
En qüestions sí i en qüestions no. És important tenir present que quan ens presentem a les eleccions del maig de 2011, hi ha un govern de la Generalitat nou que encara no ha aprovat el seu primer pressupost, i ningú era conscient de la magnitud de la retallada o la rebaixa de les aportacions als ajuntaments per part del Govern de la Generalitat. Just després de les municipals s’aprova el primer pressupost i allà es visualitza la magnitud de la tragèdia, per tant hi han qüestions que no s’han pogut dur a terme de la proposta electoral, però penso que n’hem fet de moltes. De fet, quan vam fer la proposta electoral ja vam dir d’entrada que era una proposta que volia anar més enllà dels 4 anys. I aquest compromís es manté.
 
Al mes de juny va anunciar que es tornaria a presentar a les eleccions municipals. Què li agradaria fer de més en aquesta propera legislatura?
Bé, les coses més importants hem procurat fer-les. Ara per exemple, voldríem crear un carril bici a la ciutat però no l’hem començat a treballar perquè hi ha més dificultats tècniques de les que semblaven. Solsona té uns carrers difícils, i el que haurem de fer és reorientar aquesta proposta electoral creant una mena de comissió de treball ciutadana en la que hi hagi implicació del ciutadà, de les entitats que tinguin interès en que això tiri endavant i de les que no ho tinguin tant perquè així es pugui veure també els inconvenients que es poden generar, i entre tots plegats siguem capaços de fer un mapa de com haurien de ser els carrils bici a la ciutat si volem potenciar-los.
 
Reduirà els impostos municipals?
Crec que el nivell d’impostos que té en aquests moments la ciutat de Solsona és el correcte. Per tant, no diré que reduirem els impostos perquè l’ajuntament necessita finançar-se, i si volem donar serveis als ciutadans necessitem recaptar diners, però tampoc els apujarem. Solsona ja està al punt d’equilibri que necessita per poder mantenir el nivell de serveis que requereix la ciutat, però no faré la demagògia de dir que s’han d’abaixar els impostos perquè la gent entén que els serveis valen diners. A més a més, els impostos que s’han de baixar no són els que depenen precisament dels ajuntaments sinó probablement els que depenen de l’Estat. 
 
Acabem amb una qüestió d’àmbit nacional. Què n’opina de la Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local?
És un desastre, va en la línia absolutament contrària al que marquen les directrius europees. Aquesta llei ha servit més per fer veure que es feia alguna cosa que per fer-la realment, i també ha servit per perdre serveis als municipis, i això que els efectes de LRSAL es començaran a veure a finals de l’any que ve, que és quan s’ha d’aplicar amb tota la seva magnitud. I aquells municipis que no estiguin bé, hauran de començar a retallar serveis i vol dir perdre qualitat de vida als ciutadans. Com a administració més propera, els ciutadans exigeixen als ajuntaments que donem resposta a les seves necessitats, si nosaltres només podem donar resposta a aquelles de les quals som competents, hi ha moltes coses que no podrem continuar oferint.
 
Com què?
Ni escoles de música, ni escoles bressol... però el que hem de prioritzar, i en aquests moments estem molt limitats, és la promoció econòmica, que no depèn dels ajuntaments, però nosaltres sí que podem dur a terme polítiques de promoció econòmica territorial que ens permeti tirar endavant determinats projectes. Ara per exemple amb LRSAL no podem contractar personal per crear un àrea on fer una mena de consorci territorial juntament amb l’Ajuntament de Cardona i els del territori, que ens permeti crear aquella xarxa que permeti estar a sobre de les empreses i de les persones que estan en situació d’atur. Som un ajuntament que està complint totes les ràtios que exigeix el Ministeri d’Hisenda, pagant a 30 dies, no tenim un dèficit que superi el 75%. Per tant, podríem permetre’ns segons quines coses però en canvi ens les han limitat.
 
Creu que el Tribunal Constitucional trigarà en resoldre LRSAL?
Del Constitucional n’espero molt poca cosa jo. M’agradaria recordar a Madrid que la primera base democràtica és la separació de poders, i aquests senyors no l’han respectat mai. Tenim un Tribunal Constitucional que és el màxim exponent del poder judicial, que està controlat políticament i per tant, quan no es respecta la separació de poders, no hi ha democràcia. I en aquests moments Espanya té un problema de qualitat democràtica importantíssim. I s’ho hauran de plantejar, nosaltres ja hem optat la nostra via, marxar i fer el nostre país, i els que es quedin tindran la seva feina d’arreglar el seu país.