Mercè Dalmau

"Únicament amb una situació sanejada es pot seguir donant qualitat en els serveis"



Una economia sanejada és la base de tota acció política per després poder donar els serveis, fer accions noves i poder  tirar endavant nous projectes. 


Martes, 16 de Diciembre de 2014
Amb una població de 33.775 habitants en una superfície de 35.2km2, Cambrils és un municipi de costa de tradició pesquera i pagesa situat a la comarca del Baix Camp, en ple cor de la Costa Daurada. L'origen del poblament es remunta a l'època prehistòrica, i no va ser fins a l'època romana quan s'intensificà l'ocupació humana de l'actual Cambrils, tal com ho demostren les diferents restes arqueològiques trobades per tot el terme, com per exemple a la zona de la Llosa, afavorida per la proximitat amb la capital Tàrraco i pel pas de la Via Augusta. Avui es pot conèixer des de la història més antiga fins al final del món romà el Museu Molí de les Tres Eres, seu principal del Museu d'Història de Cambrils. Tradicionalment s'ha considerat que està format per dos nuclis, la Vila i la Marina, avui, aquests estan plenament integrats gràcies al darrer creixement urbanístic. Uns dels indrets més identificatius del municipi és el Port de refugi, la muralla de Cambrils, el Museu Agrícola de Cambrils i la Torre de l'Ermita. El turisme esportiu i familiar, i la gastronomia, són els principals atraients de Cambrils. Avui parlem amb la seva alcaldessa.

"És molt important no perdre mai el respecte a ningú, s’ha de saber dialogar, s’ha de saber fins i tot defensar postures diferents però sempre des de la comprensió i des del respecte. Intento que els meus fills siguin responsables i sobretot treballadors perquè únicament fent feina de formigueta és com aconsegueixes els teus objectius"
 
"Estem en una situació econòmica on moltes coses noves molt grans no es poden dur a terme, però petites coses que facilitin i ajudin a tenir una vida més amable als nostres ciutadans, sí"
 
"Al final haurem de demanar permís a Madrid per fer absolutament tot, que una part de control ja està bé perquè segurament aquí s’ha fet de més i de menys, però jo crec que els municipis han de tenir una certa independència."
 
"Una racionalització de tot el que és l’entramat dels ajuntaments jo crec que està bé, però el que no pot ser és que aquesta llei passi per sobre de les competències municipals i autonòmiques"
En la seva formació professional va estudiar Pedagogia, i en la personal, quines persones, idees o fets li han deixat una petjada més gran?
Sobretot els meus pares, que han estat tota la vida treballant perquè tant el meu germà com jo poguéssim tenir una vida millor que la que ells van tenir. De fet sóc la primera persona de la família que va anar a la Universitat. El meu pare treballava amb camions i la mare fins les nou del vespre a la botiga, i són els qui ens van inculcar aquests valors de la responsabilitat, del treball constant diari i del respecte cap a totes les altres persones, que és un bagatge que tens i que tu també intentes projectar cap els teus fills i en tota la feina del dia a dia. És el que intento i el que crec que estic fent. 
 
I en aquest bagatge que projecta cap als seus fills, què els hi vol transmetre? Què és el que més li preocupa?
El benestar dels meus dos fills. Com tota mare, el que vull és que siguin feliços, que puguin fer el que realment volen i els hi vagi bé a la vida. També és molt important no perdre mai el respecte a ningú, s’ha de saber dialogar, s’ha de saber fins i tot defensar postures diferents però sempre des de la comprensió i des del respecte. Intento que els meus fills tinguin eines per poder desenvolupar-se en el dia a dia, que cada vegada és més complicat i van trobant més entrebancs, que siguin responsables i sobretot treballadors perquè únicament fent feina de formigueta és com aconsegueixes els teus objectius.
 
Com li agradaria que la recordessin els seus veïns?
Com l’alcaldessa que va sanejar l’economia municipal. Ens hem trobat en una situació molt complicada en aquesta legislatura, on hem hagut d’adoptar decisions que han estat complexes i polèmiques per donar solucions als problemes econòmics, però que les hem adoptat des del ple convenciment que era el que s’havia de fer, que ho hem fet de forma honesta i transparent, i si ara agafes les xifres, veuràs com ha anat evolucionant l’economia municipal. 
 
Quin és l’estat d’aquesta?
El nostre ajuntament ha reduït un 0.7% d’endeutament, que pot semblar poc, però és un esforç molt gran i era un dels objectius que ens havíem marcat. Vull que em recordin com l’alcaldessa que va intentar que la població pugui ser com és fins ara, amb tots els serveis que té i projectar-la cap a l’exterior perquè tothom la conegui i siguem un punt de referència en l’àmbit turístic, gastronòmic i cultural. Aquesta és la feina que faig amb el meu partit i amb la resta de regidors que formen l’equip de Govern.
 
Cambrils és una població de costa amb tradició pagesa i pesquera. 
Efectivament, aquests dos camps ens donen productes excepcionals que conformen una gastronomia característica de Cambrils, som la capital gastronòmica de la Costa Daurada i ho volem seguir sent. A més a més, som una població molt tranquil·la, on tenim 8km de costa amb unes platges fantàstiques, i amb tot un bagatge també cultural i històric al nostre darrera que en global fa que la gent de Cambrils siguem com som. Som gent amable i tothom que ve, vol tornar. Hi ha fins i tot molta gent que s’instal·la aquí a viure perquè també tenim un clima bo durant tot l’any. 
 
Què recomanaria conèixer del patrimoni històric, ambiental, cultural del municipi?
Del patrimoni històric tenim la Torre del Port, una torre de guaita reformada on temporalment s’hi van fent exposicions i a on es pot visitar. També hi ha el Molí de les tres Eres, un museu on hi han diferents peces que s’han trobat en el jaciment romà que tenim a la llosa. Tenim alguna part de muralla que ara hem reformat i que també és visitable, i si anem una mica més enllà del terme, trobem la Castlania, que és el que queda d’una fortificació que vam poder reformar i la vam poder mantenir gràcies al Ministeri. Del Patrimoni ambiental, una passejada per les nostres platges serà fantàstica i molt agradable, on són els aiguamolls passat el Pi rodó, un arbre protegit emblemàtic de Cambrils. O podeu visitar el Parc Samà, que és terme municipal de Cambrils.
 
On i com es pot conèixer millor el tarannà dels cambrilencs?
Participant a les festes locals. A Cambrils hi ha una vida cultural i associativa molt rica. Tenim l’Associació de Gegants, la Colla Gegantera Tota l’Endenga, tenim una Colla de Bastons, una Colla de Diables “els Cagarrieres”, perquè tradicionalment als cambrilencs se’ls deia “els Cagarrieres”, tenim dos grups de teatre, la Coral Verge del Camí... Després hi ha molta gent dedicada a feines relacionades directament amb el turisme, com pot ser restaurants i botigues, i que estan més al servei de les persones i que treballen moltes hores possiblement a l’estiu i que després ho poden compensar a l’hivern.
 
I quines són les festes més emblemàtiques?
La Festa Major de Cambrils és la de Sant Pere, per la Mare de Déu del Camí, on als voltants es celebra la nit del foc el 8 de setembre. Al nucli antic es fa un recorregut amb colles de diables i amb tot d’elements de pirotècnia que fan un trajecte de Correfoc dintre d’aquests carrers i acaba amb un gran espectacle a més a més de pirotècnic, de llum i de música a la plaça del Setge. I després per la Puríssima també fem Festa Major, que és el Ball de Valencians.
 
L’Institut d’Estadística de Catalunya determina que a primer de gener hi havia 689 cambrilencs residint a l’estranger. Com explica aquesta dada?
Doncs perquè segurament són gent emprenedora que no li fa por haver de marxar fora a viure ja sigui per qüestió de feina, de parella o altres qüestions. Si no pots aconseguir els teus objectius aquí i et surt una oportunitat en un altre país del món, ves-hi. 
 
Això no vol dir que deu haver-hi bastant gent que deu tenir treball de temporada però no tot l’any feina?
Bé, en ser una població turística, evidentment hi ha feina de temporada i la resta de l’any no. A més a més Cambrils és una població turística abocada al sector serveis, no tenim indústria, però evidentment estem molt a prop d’altres nuclis de població com de Reus, Tarragona, estem entre les nuclears, les petroquímiques, Port Aventura i BCN World... Vull dir que som en un punt estratègic que directament tot aquests sectors no estan al terme municipal de Cambrils però estem aquí al mig. Per tant, una persona que no treballi directament en el sector serveis o turisme, té diferents opcions per poder treballar o aconseguir un lloc de feina.
 
Quina és la seva utopia de Cambrils?
La meva utopia és que tothom pogués viure de forma fantàstica primer, i després que Cambrils fos reconeguda com una població referent al tema gastronòmic, hi estem abocant molts esforços conjuntament amb el sector, això ha estat una de les nostres premisses. Tot el que es faci relacionat amb un sector, el primer que has de fer és posar-te d’acord amb aquest perquè difícilment només des de l’impuls de l’Administració, podríem tirar endavant, i crec que Cambrils té un potencial molt important d’atracció de visitants i d’activitat econòmica, i ara també estem treballant molt conjuntament amb el sector empresa i el Club Nàutic amb tot el que fa referència al món de la nàutica, dels esports nàutics i de les empreses nàutiques.
 
Una xifra interessant és que en el pont de l’1 de maig vau tenir la Setmana Catalana de Vela a Cambrils, on van participar 700 regatistes. 
Sí, de moltes diferents categories, i vam ser la capital de la vela durant aquells dies. I el 16 de maig vam inaugurar la Fira Marítima, una exposició de tot el sector nàutic, a més a més tenim un clima que ens permet practicar esports nàutics o sortir en barca durant tot l’any. Som l’única població de tot Catalunya que té un port d’aquestes característiques, està completament integrat a la població. Aquesta integració o interacció de la població amb el port l’hem de veure com una oportunitat i un repte. Crec que hi ha molt de potencial aquí per explotar i per donar-nos a conèixer a l’exterior.
 
Parlem de l’alcaldia. Els alcaldes han contribuït a crear un bon clima i entre ells, s’ha establert un estil del “políticament correcte”, i pot fer que siguin previsibles.
Quan tu ets alcalde, has de pensar que tu estàs representant al municipi, per tant, les respostes o accions les has de pensar més globalment, perquè una cosa és tenir una opinió com a Mercè Dalmau respecte un tema, i l’altra donar una opinió més general que reflecteixi la meva població. Però tot i amb això, avui en dia els alcaldes i alcaldesses que jo conec, intenten ser molt transparents, conseqüents i congruents amb el que tu també penses o creus, si no seria molt complicat i contradictori. 
 
Quin ha estat el seu “Nord” des que ha entrat a l’Ajuntament de Cambrils?
Endreçar la situació econòmica, ja sé que pot semblar que no ven massa però era un dels objectius que ens havíem marcat, perquè estic convençuda que únicament amb una situació sanejada es pot seguir donant qualitat en els serveis. S’ha de ser molt curós amb l’economia municipal i els diners públics perquè en el fons són diners de tots els cambrilencs. I més ara amb aquesta llei de transparència, d’estabilitat pressupostària, i tot aquest seguit de lleis que contínuament adopten els Consells de Ministres, on estàs molt encorsetat. Una economia sanejada és la base de tota acció política per després poder donar els serveis, fer accions noves i poder  tirar endavant nous projectes. 

Quines accions noves per exemple?
Doncs englobar totes aquestes accions de promoció en la gastronomia per aconseguir que sigui reconeguda arreu del món. De fet tenim un calendari gastronòmic en el qual cada mes hi ha una acció que qualsevol persona pot venir a visitar, ja sigui les jornades de la Galera, del peix blau, dels arrossos, del romesco, de les tapes, de la carxofa, la Fira del Vi... Una de les accions pioneres que hem fet a la Junta local de Seguretat és el servei de Whatsapp, pel qual els diferents cambrilencs o la gent de les Associacions de veïns estan en contacte permanent amb la policia. Estem en una situació econòmica on moltes coses noves molt grans no es poden dur a terme, però petites coses que facilitin i ajudin a tenir una vida més amable als nostres ciutadans, sí.
 
Quina és la força de la gastronomia cambrilenca? 
Per un costat, els productes. A més a més de tenir l’oli d’oliva de DO CIURANA, el qual va ser premiat pel Ministeri d’Agricultura per segon any consecutiu i a nivell internacional, tenim els fruits de la terra, amb una Cooperativa Agrícola molt potent i la Cofradia de pescadors, que donen les matèries primeres perquè aquesta gastronomia sigui potent. Per un altre costat, els nostres restauradors. Contem amb dos restaurants amb una estrella Michelin, el Rincón de Diego i el Can Bosc, que tenen continuïtat i donen projecció cap al futur. I no només aquests d’alt reconeixement, hi han restaurants on pots anar i menjar excepcionalment bé.
 
És innegable que tota la força de l’Escola d’Hoteleria també és important.
Exacte. Es va iniciar fa uns 30 anys en un hotel per l’impuls dels professionals del sector que van veure important fer aquesta aposta i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que els va recolzar. És una escola d’una qualitat reconeguda i en la qual ens donen uns excel·lents professionals que entre tots fan que aquesta gastronomia de casa nostra sigui reconeguda arreu. 

Un element derivat de la Llei per la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), és què fan pels que no poden seguir amb aquesta crisi? 
LRSAL ens limita molt l’acció dels alcaldes, el tema de benestar social i de donar compliment i ajuda als teus ciutadans. Al final haurem de demanar permís a Madrid per fer absolutament tot, que una part de control ja està bé perquè segurament aquí s’ha fet de més i de menys, però jo crec que els municipis han de tenir una certa independència. 
 
Per què les lleis administratives, aquestes reformes i demés, no es fan des dels ajuntaments? No neixen de baix en comptes de ser ordenades de dalt i amb criteris economicistes.
Segurament els criteris economicistes és per tot l’entorn econòmic on ens trobem. Els ajuntaments som molt conscients del que tenim i ja intentem regular el que ens pertoca per poder tirar endavant tot això. El que passa és que si tu agafes la llei RSAL, et limita per exemple el sou dels alcaldes, dels regidors, els càrrecs de confiança... Segurament ja està bé que hi hagi hagut algú que hagi vingut a posar ordre, però si agafes el volum de tots els municipis de Catalunya, nosaltres no hem hagut de fer cap adaptació perquè no ens passàvem de cap d’aquests criteris. Una racionalització de tot el que és l’entramat dels ajuntaments jo crec que està bé, però el que no pot ser és que aquesta llei passi per sobre de les competències municipals i autonòmiques. Per això des de l’Ajuntament hem presentat un recurs d’Inconstitucionalitat pel que fa a aquesta llei perquè crec que és important que el municipi tingui un cert marge, una certa independència, sinó al final aquí acabarem fent tots de floreros, no?
 
Amb les dificultats que té molta gent per pagar, heu pogut reduir l’Impost de Béns Immobles?
Nosaltres vam reduir l’IBI l’any passat en entrar a l’equip de govern. Vam optar segons el pla de sanejament aprovat, per augmentar el primer any un 20% l’IBI amb el compromís dels veïns que la resta d’anys es quedaria congelat. Amb què ens vam trobar? Amb que l’Estat va aprovar l’augment d’un 10% de l’IBI, una norma aprovada el 31 de desembre, quan ja sabia que els ajuntaments no tenien marge per a solventar cap problema perquè ja tenies les ordenances fiscals aprovades i el percentatge d’IBI que volies augmentar o disminuir. Per tant, teníem el 20% més el 10%, i com nosaltres volíem complir amb aquest compromís, a l’any següent quan vam poder, vam disminuir aquest 10% que va aplicar addicional l’Estat. 
 
Continuem amb la mateixa línia econòmica. Què ha representat per Cambrils la portada d’aigües de l’Ebre a l’agricultura, a la pesca i als serveis? 
Ens ha permès tenir el servei de l’aigua corrent. Evidentment tot el desenvolupament urbanístic i tota aquesta construcció que durant aquests anys enrere hi ha hagut, també ha estat gràcies a que hi havia cabal d’aigua per donar serveis, per donar subministrament. I en la part més agrícola també és important perquè Cambrils té metres quadrats d’horta, tot i que el producte més característic i més preuat és l’oli d’oliva de la DO CIURANA. Un dels nostres punts de referència és aquest oli, estem molt orgullosos de tenir-lo aquí a Cambrils.
 
Hi ha previsió de promoure indústria aquí per anar estabilitzant el treball de la gent, que no sigui només de temporada?
A Cambrils hem tingut problemes amb el polígon industrial Valianes, que arrossegava un problema de feia moltes dècades, i aquest any hem trobat una solució i ara estem legalitzant i regularitzant tot el que és la indústria que està establerta allà. Tindrem un espai nou per a poder ubicar-hi alguna indústria, tot i que no disposem de més polígon industrial. Inicialment hi ha aprovat una segona fase d’aquest polígon però en principi no es preveu un desenvolupament perquè pertany a uns privats. No som una població amb una gran indústria, però el fet d’estar molt a prop de polígons industrials que funcionen, ajuda. 
 
D’altra banda, ha de ser complicat gestionar i organitzar la seguretat ciutadana quan el municipi passa d’uns 30.000 habitants en una època normal, a més de 100.000 a l’estiu... 
Bé, no tenim excessius problemes en temes de seguretat ciutadana, ni de trànsit, ni de delictes... Per fer front a aquest augment de persones i sobretot de circulació de vehicles de l’estiu, el que fem és augmentar la plantilla amb una sèrie de personal interí que contractem únicament per l’estiu. El que sí tenim a l’estiu és la venda il·legal del top manta, on hi hem abocat esforços tant des de la Policia Local com des de Mossos d’Esquadra per intentar mitigar-la. Els botiguers tenen un perjudici, però a més a més és una qüestió d’imatge de la nostra població. És una de les feines principals de l’estiu dels nostres agents.
 
En el seu discurs d’investidura parla de les ganes d’una internacionalització. Quines actuacions hi han previstes a mig i llarg termini?
La internacionalització de Cambrils la treballem en el tema turístic. Promovem la nostra població amb altres espais, fem participar a diferents fires que es fan a Rússia, que és un mercat que ara ja està consolidat i d’aquí tenim molts visitants russos. A més a més, aprofitem diferents accions i objectius que s’han dut a terme com l’etiqueta de turisme esportiu que disposem a Cambrils, amb l’especialitat de futbol, de ciclisme i de vela.
 
Venen molts aficionats del cicloturisme oi?
Sí, tenim molts grups que venen aquí a fer el seu stage o grups de turistes, principalment de França i d’Anglaterra, i no únicament amb això, sinó que venen a practicar golf, no a Cambrils sinó al Pitch and Putt. La gent prefereix venir a dormir a Cambrils perquè tenim vida tot l’any com altres poblacions properes. Aquesta és la promoció que es fa a nivell internacional perquè volem ser coneguts també en diferents accions, en fires també de nàutica. Hem de treballar al màxim totes les oportunitats que tenim com a població. 
 
Canviem de línia temàtica i parlem de temes d’interès més general. Què n’opina del “Cas Castor”? 
Directament no ens afecta perquè no estem a l’àrea d’influència, tot i que indirectament sí. El fet de canviar l’àrea d’influència perquè les coses que es decidien des de Catalunya poguessin decidir-se des de Castelló, no ens beneficia a ningú. Hem de treballar per aconseguir mantenir al màxim el nostre patrimoni natural i ambiental, que això els afecta més a la gent de l’Ebre, però jo crec que la resta de territori els hem de recolzar respectant al màxim el que tenim, perquè si ho perdem serà impossible que ho tornem a recuperar. 

Creu que és possible un acord en temes de país?
És possible i recomanable. Estem en una situació a nivell de país molt important, estratègica i molt clau en els darrers 300 anys, i el que hauríem d’aconseguir entre tots,  tot i que evidentment hi han opcions polítiques que difícilment podrem estar d’acord, és arribar a un consens i a un acord majoritari amb matisos per aconseguir el que realment volem. 
 
Què n’opina sobre el dret a decidir? 
Doncs que ens trobem amb un Govern Central que està molt enrocat amb una postura, i en tenir majoria difícilment poden prosperar els aspectes que ells no hi estiguin directament d’acord. Estem en una democràcia, i no sé quina por fa que es pugui demanar l’opinió i que els ciutadans lliurement puguin anar a votar. Tothom hauria de poder dir el que vol i expressar la seva voluntat. Jo sóc favorable al Sí-Sí, aquesta primera pregunta ha de ser d’una experiència i qualitat democràtica que ens la puguin deixar fer.
 
Quin és el tracte específic que s’ha de donar a Catalunya dintre i fora de l’Estat espanyol?
Som un contribuent net a les finances estatals, per tant, és lògic que Catalunya pugui rebre el mateix que aportem a la resta de l’Estat espanyol. Tampoc es demana un tracte diferenciat sinó que es demana un tracte just, on es respecti els nostres drets i els nostres deures. Per mi és tan important un aspecte com l’altre. Evidentment tot aquest moviment sobre el dret a decidir es va iniciar amb un Pacte Fiscal que ens va ser denegat per l’Estat espanyol. I un Pacte Fiscal que altres zones de l’Estat espanyol tenen, per tant, per què Navarra pot tenir un tracte fiscal diferent? Per què el País Basc pot tenir un tracte fiscal diferent i Catalunya no el pot tenir? 
 
Què ha de fer ara el President Mas?
Defensar Catalunya com ho està fent, seguint tots els passos marcats i seguint la legalitat vigent. Volem ser reconeguts a la resta del món i principalment a la UE, i el president està projectant i explicant molt bé Catalunya a l’exterior, que això és important perquè els països sàpiguen què es demana des de Catalunya, com som i què fem, perquè tot aquest recolzament internacional, al final farà decantar l’opinió de l’Estat espanyol.
 
Última pregunta. A què es dedicarà en el futur quan deixi la política?
El meu lloc de feina està al DIPLOCAT, estar amb els temes internacionals i treballar per donar a conèixer Catalunya.