Roc Muñoz

“A Artur Mas li explicaria com s’ha de fer la independència: amb més consens”



Segregada de Tarragona, La Canonja recupera la seva identitat i gestiona els nous recursos que li genera la petroquímica.

Lunes, 02 de Marzo de 2015
El poble de La Canonja té un perfil allargassat, que ressegueix el trajecte de l’antiga carretera comarcal. Als 60, la immigració industrial de la resta de l’Estat va ampliar-ne els contorns. Durant la dictadura, va ser un barri més de Tarragona. Ara fa poc, va aconseguir altre cop la independència. Ens ho explica l’alcalde mentre diu, sense pèls a la llengua, que no li agrada ni la LRSAL ni la independència de Catalunya. Afirma, enèrgic, que els governs legislen massa i que de vegades “sembla que no tinguin altra feina a fer”. En aquest poble, la petroquímica és l’activitat econòmica més important i, també, la principal font d’ingressos per al consistori.

“La gent del poble veuen els llums, els balls, les festes, els focs artificials... Però no veuen la feina de manteniment del clavegueram”
 
“Si Rajoy o Mas rebessin la gent que ens ve a visitar als alcaldes, segurament no farien les lleis i els decrets que fan”
 
Sobre el procés sobiranista: “Aquest és un moment històric, però crec que s’estan utilitzant els ajuntaments de forma inadequada”
 
Sobre la LRSAL: “Em nego categòricament a acceptar lleis que fan persones que no tenen ni idea del que és el món municipal...”
Fem un petit repàs de la història recent del municipi. La Canonja va ser un independent fins l’any 1964. Però aleshores...
A partir de 1965, i per decret, vam ser annexionats a Tarragona. La raó va ser que la major part de la indústria química s’estava instal·lant al polígon sud de la capital, que és contigu al nostre municipi. Vam deixar de ser un poble i ens vam convertir en un barri per tal que les empreses poguessin instal·lar-s’hi. Durant la democràcia se’ns van donar estatus d’entitat local menor i, després, el d’entitat municipal descentralitzada. Però sempre vam mantenir la consciència de poble.
 
I finalment els va arribar la independència...
Sí. Des de l’octubre 2010 som un municipi autònom altra vegada. Talment com abans de 1965. I el procés que es va seguir podria ser un model a imitar per Catalunya en aquests moments... A l’abril de 2010 tots els partits al Parlament van aprovar la Llei que permetria que La Canonja fos independent en 6 mesos. I a l’octubre ens vam convertir en el municipi número 947 de Catalunya. Tot i que als canongins no els agrada que els diguin que pertanyen a un “nou municipi”, perquè sempre se n’han considerat.
 
Un model a imitar, diu? Potser li vol recomanar quelcom al President Mas, doncs...
Jo li diria que si vol saber com s’ha de fer això de la independència, que m’ho pregunti. A La Canonja ho vam fer tot a partir de consens. Clar que no és el mateix en un poble de 5 o 6 mil habitants que en una comunitat de 7 milions i mig. Però aquí tothom va dir que sí, i vam crear una plataforma per a la municipalitat. Aquí no es donava un segon pas si no estàvem tots d’acord en el primer. I de vegades en donàvem un i n’havíem de tirar dos o tres enrere. Però a la fi vam ser capaços de fer que tots els partits polítics a Tarragona i a Barcelona diguessin que sí. Tan simple i tan difícil com això.

En què s’ha notat l’autonomia? Quins beneficis han aconseguit vostès en haver-la recuperat?
Quan La Canonja era entitat descentralitzada, potser érem la que tenia més competències d’Espanya, i per tant, el canvi no va ser dramàtic. Ara tenim dues diferències. La principal és que som un municipi a tots els efectes. La segona és que disposem de més diners. I això és degut a que la indústria química al nostre municipi té un pes importantíssim. També disposem d’un jutjat de pau i els nens canongins, encara que neixin a Tarragona o a Reus, són inscrits al registre municipal. Són coses intangibles però que donen imatge i caràcter. També vam recuperar la policia municipal, que abans pertanyia a Tarragona i ara és pròpia...
 
I amb Tarragona, van quedar-hi bé? Com a amics?
La relació amb Tarragona ha estat sempre amigable. Ho era abans i després de ser un municipi independent. Els alcaldes Recasens, Nadal i Ballesteros sempre han tingut clar que La Canonja era un poble i han estat molt respectuosos amb els seus veïns i institucions.
 
Què en pensa del procés sobiranista a Catalunya?
Jo crec que estem en un moment històric, però en el qual crec que s’han utilitzat els ajuntaments i els alcaldes d’una manera inadequada. Sóc un dels alcaldes que no vaig anar al Palau de la Generalitat amb el bastó de comanament per a demanar la independència. No senyor: els ajuntaments i els alcaldes han d’estar per damunt d’això. Ens devem a tota la població, a tota. No a allò que pensi algú particularment.

Vostè és alcalde des de l’any 97. Quina valoració faria del seu mandat des d’aleshores fins al dia d’avui?
Molt positiva. Hem treballat molt. Tot i que és un treball que la població no sempre veu. La gent veu els llums, els balls, les festes, els focs... però no veu el manteniment del clavegueram, ni els serveis, ni les infraestructures sense les quals els pobles no tindrien la qualitat que tenen. 

Creu que ha realitzat el que s’havia proposat en el seu projecte de govern municipal?
Crec que hem aconseguit més del que ens havíem proposat. I he sigut l’alcalde que ha recuperat la municipalitat de La Canonja. Nosaltres li diem ‘municipalitat’ per a no dir independència o segregació, que encara són paraules més gruixudes. Però no ho hem acabat del tot... 

I l’estat de l’economia municipal?
És bo. La Canonja fa tres anys que no demana crèdits als bancs. Estem pagant als proveïdors a 27 dies, i acomplim la Llei. El nostre estat financer és bo gràcies a la contribució municipal i, sobretot, als impostos que paga la indústria química.
 
I són diners que van a parar directament a les seves arques...
No ben bé. Aquest any 2014, dels ingressos generats per la petroquímica, el 51% han anat a parar a Tarragona. Aquest és un procés gradual pactat en 15 anys, al qual ens vam comprometre quan vam esdevenir independents. L’objectiu és que La Canonja es quedi la totalitat dels ingressos municipals provinents de la indústria. Però Tarragona no podia abandonar-los de cop, sinó que ho havia de fer de forma suau. Així que vam començar quedant-nos-en un 40% i ells un 60%. Ara ja estem en el 49%-51% i en un temps estarem en el 100%-0%.
 
A banda dels ingressos, la petroquímica també comporta responsabilitats... 
Evidentment. A La Canonja hem hagut de posar-nos al dia en el tema de la protecció civil, les mesures preventives, el Pla SEQCAT... Hem hagut de dotar de recursos, tenir les ambulàncies a punt... Són coses necessàries per a un municipi tan a la vora de la indústria petroquímica. 

La majoria de la seva població es dedica a la indústria petroquímica. Però què fan per a la gent més afectada per la crisi?
El Govern central ha decretat que els ajuntaments ja no podem contractar personal. Diuen que no podem tenir dèficit. D’altra banda, la Generalitat ha derogat el Pla d’Obres i Serveis, que són aquelles obres petites o grans que podia encarregar un ajuntament. Eren eines fonamentals per a nosaltres, perquè ens ajudaven a fer que la roda seguís girant. A La Canonja hi tenim 460 persones en l’atur. I d’aquestes, un terç no cobren res de res i nosaltres no els podem ajudar... Si Rajoy o Mas rebessin als seus despatxos la gent que ens ve a visitar als alcaldes, a dir-nos que tenen problemes, a demanar-nos feina... segurament no farien les lleis i els decrets que fan. 
 
I a sobre, la LRSAL... 
Jo, amb tots els respectes, dubto que el President de la Diputació faci les coses pel meu poble millor que jo. O que el President del Govern de Madrid, o el de la Generalitat, ho facin millor que jo. Em nego categòricament a acceptar lleis que fan persones que no tenen ni idea del que és el món municipal...
 
Quins valors creu que hem de potenciar per a què hi hagi una regeneració democràtica?
Per a mi, el valor clau ha de l’honradesa, amb un mateix i envers els demés. Posar-se en el lloc de l’altre. I dit això, opino que el polític honrat també ha de rebre una compensació, que ha de ser econòmica i també vital. Has de fer les coses pel teu poble sense esperar que et facin un monument. Sense esperar que tothom et veneri, però sí sabent que ho estàs fent per a la majoria de la teva gent. 
 
Es tornarà a presentar a les properes eleccions? I en cas que sí, quines serien les seves prioritats?
Sí. Em tornaré a presentar les properes eleccions. Les meves prioritats ara mateix són aconseguir que les nostres entitats culturals no desapareguin, i que mantinguin la vida cultural i associativa d’aquest municipi. Urbanísticament, el nostre poble està ja finalitzat, però sempre hi ha coses a fer. I també hi ha el tema del jaciment prehistòric de la Boella, que creiem que té una gran importància, però que ara mateix l’estan estudiant els experts. En un parell o tres d’anys sabrem si val la pena abocar-hi esforços per a convertir-lo en una mena de nou “Atapuerca”. 
 
I què farà quan deixi l’Alcaldia?
Doncs ja seré grandet i aleshores em dedicaré a mirar les obres, com fan els jubilats.
 
Roc Muñoz
Roc Muñoz
Alcalde de La Canonja