Josep Fèlix Ballesteros

“Desatendre el Corredor Mediterrani és un error monumental”


 


Ballesteros reclama més implicació de l’Estat per a assolir una ciutat més ben comunicada, sostenible i atractiva als turistes internacionals més àlgid de la crisi

Martes, 31 de Marzo de 2015
Josep Fèlix Ballesteros ens caracteritza Tarragona com una ciutat rellevant, que ja és la segona de Catalunya en dimensió econòmica i que vol jugar un paper més gran en el panorama català, europeu, i qui sap si mundial. Diu que la Tàrraco antiga va ser escollida pels romans per alguna raó. Ara el seu govern municipal aposta per recuperar i actualitzar els actius culturals, gastronòmics i de connexió amb territoris per a impulsar definitivament la moderna Tarragona. La celebració dels Jocs del Mediterrani de 2017 serà una fita. Però l’important, ens destaca, serà el llegat de promoció internacional que deixarà.


“L’Estat no està apostant pel Corredor del Mediterrani i això és una errada estratègica monumental”

“Som responsables del 70% de l’energia que es produeix a Catalunya”

“No hauríem obtingut els Jocs si totes les forces municipals no haguéssim anat de la mà a proposar la candidatura. Volem que siguin els millors Jocs Mediterranis de la història”

“A mig termini volem ser una de les principals destinacions i punts d’origen de creuers del Mediterrani occidental”

“Ens hem situat com a primera ciutat d’Europa en creixement turístic”

“El capital humà disponible a la ciutat està molt ben remunerat i capacitat. Els nostres instituts de recerca són de primer nivell europeu”.
Senyor alcalde, ara que s’acomplirà el seu segon mandat, quines diferències veu entre l’ajuntament que va rebre i el que ara comanda?
L’ajuntament actual té menys personal, però més recursos. En aquests 8 anys hem executat projectes històricament aturats com el del Teatre Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes o el Mercat, que ja s’està acabant. També hem arrencat uns Jocs del Mediterrani, hem apostat per la smartcity, pel pla estratègic, per la promoció del turisme cultural, gastronòmic i familiar... Però la gran diferència prové de l’entorn social i econòmic. Tarragona ara és una ciutat molt diferent de la del 2007, on hi havia una gran activitat econòmica i semblava que tot era possible.

Parlar de Tarragona, des de sempre, ha estat parlar del port. És un dels més importants de la península...
Certament, és un importantíssim port d’entrada de transports en grans quantitats. Olis, petrolis, química, ciment, carbó... Són productes directa o indirectament vinculats a la activitat industrial química. També tenim una bona entrada i sortida de materials de productes horto-fructícoles i agroalimentaris, i de vehicles.

I, a banda del port, creu que estan ben connectats amb l’exterior?
Sí, clar. Miri: els romans podien triar tota la península, i en canvi van triar Tàrraco. Sap per què? Doncs perquè estem molt ben connectats. Amb l’Eix de l’Ebre, amb el centre de la península i amb tot el Mediterrani, perquè som una cruïlla del Corredor del Mediterrani...

Com ho tenen, això del Corredor del Mediterrani?
És una gran oportunitat de connectar-nos amb Europa i de fer més competitius els serveis dels nostres ports. No obstant, el Govern de l’Estat no està massa per la labor. Intueixo que no deuen veure clara la situació de Catalunya. I bé que ho lamento perquè crec que és una errada estratègica monumental.

Vostès estan també adaptant el seu port per a la recepció de creuers de luxe...
Així és. A mig termini volem esdevenir una de les principals destinacions i punts d’origen de creuers del Mediterrani occidental. Ens volem posicionar internacionalment per a atraure els grans creuers. Tenim un calat especial que admet els grans vaixells de lleure. Els mateixos que porten un turisme familiar que valora molt la cultura, la gastronomia i el medi ambient.

Què és el que els agrada de Tarragona als turistes?
Al principi del meu mandat, un expert ens fer una reflexió important: havíem de seguir apostant pels mateixos actius que van atraure als romans: la qualitat de vida, l'entorn climàtic i geogràfic, les connexions amb la cultura, la dieta mediterrània... Tot això ho hem transformat en productes turístics.

Per exemple:
El món Romà, la Tàrraco viva, el món dels castells, la gastronomia del peix blau, les platges –encara verges– de la Sebinosa, el Bosc de la marquesa, la Platja llarga... I les 1740 hectàrees de zona verda, camins rurals i entorn ambiental que envolten el Pont del Diable. Hem fet un petit miracle.

Un miracle?
Sí. Ens hem situat com a ciutat com la primera ciutat a Europa en creixement turístic en una dècada. En 7 anys hem estat capaços de passar dels 900 mil visitants, als 2,7 milions. I això és perquè hem aprofitat les potencialitats que ja teníem i que no s’havien treballat suficientment abans.

Després de Barcelona venen vostès, en pes econòmic i demogràfic?
Tarragona com a ciutat, però sobretot com a territori, és un àrea metropolitana que aplega uns 400 mil habitants. La demografia i l’activitat i diversificació econòmica, fan ens donen un gran pes dins de Catalunya i també dins de l’Estat.

Amb tanta activitat, deuen comptar amb una bona quantitat de capital humà...
Ara mateix tenim un 12% d’atur, que és un dels nivells més alts que hem tingut fins ara, però que és molt baix en relació amb la resta de Catalunya i de l’Estat. El nostre és un capital humà ben retribuït i ben format. Els sectors industrial, logístic i del transport paguen bones nòmines i a més, comptem amb uns instituts de formació professional pioners, que imparteixen la millor formació possible. Els nostres centres de recerca i innovació estan són de primer nivell europeu...

Repassem altres factors productius. Per exemple: l’energia...
En som grans productors. Tant per les nuclears, com per les centrals de cicle combinat... I també perquè aprofitem l’energia de la planta incineradora de residus. En aquestes terres som responsables del 70% de l’energia que es produeix a Catalunya.

L’aigua...
Amb el mini-transvasament de l’aigua de l’Ebre, vam deixar els problemes endèmics d’escassedat i vam garantir el creixement urbanístic, industrial i turístic per a moltes dècades. I hem de dir que no captem l’aigua del riu Ebre, sinó dels canals marginals. Per tant, no afectem el cabal ecològic del Delta.

I les telecomunicacions?
També som capdavanters en fibra òptica i el 4G. Estem en línia amb Barcelona i amb les grans capitals de l’Estat. I a més, estem impulsant tota la infraestructura necessària per als Jocs del Mediterrani de 2017.

Això, els Jocs. El 2017 està a tocar... Com porten els Jocs?
El comitè internacional que ens visita periòdicament ens fa unes avaluacions molt bones. Estem extraordinàriament bé en l’àmbit del suport ciutadà: ja tenim 3.200 voluntaris dels 3.500 que ens havíem marcat per a 2017. En l’organització i en les estructures també estem molt ben preparats.

I en quant a la inversió?
Gairebé tots han complert la seva part: la Generalitat, l’Ajuntament, els patrocinadors privats, les diputacions de Tarragona i Barcelona... Però no l’Estat. La piscina olímpica i la reforma de l’estadi del Nàstic depenen de les seves inversions. No és que els Jocs estiguin amenaçats, però nosaltres volem que els de Tarragona siguin els millors Jocs del Mediterrani de la història...

També es veu que totes les forces municipals han anat de la mà en aquest projecte...
Sí. Si no hagués estat així no hauríem obtingut l’organització dels Jocs. És cert que aquests tipus d’acord ha tingut els seus alts i baixos, però en tot cas l’objectiu de realitzar els Jocs ha estat unànime i uniformement desitjat.

Què hi quedarà a la ciutat després dels Jocs?
El menys important per a mi, diguem-ho així, són les instal·lacions. El que de veritat quedarà és la projecció internacional, la il·lusió de molts clubs que preparen atletes per a poder-hi participar i, finalment, un intangible per a les empreses proveïdores de serveis, i és que hauran hagut de treballar d’una manera diferent a l’habitual, perquè en aquests Jocs tots els equipaments seran sostenibles, nets i eficients. En definitiva, seran un reflex de la ciutat smartcity que estem construint.

Què li diria al President Mas en aquests moments?
Que governi, i que pensi que no vivim només d’objectius a llarg termini i de quimeres, sinó que també vivim del dia a dia. I el dia a dia és que hi ha atur, que la sanitat i l'educació pateixen i que els serveis socials estan en una situació precària.